Ir al contenido principal

AQUESTA ÉS LA NOSTRA POLICIA

El comissari està emprenyat per la poca implicació del delinqüent, que hauria d'haver col·laborat a la seva detenció sense problemes. Entre adànic i ingenu, el comissari reconeix que no ho han fet gaire bé. Al comissari no li entra al cap l'absència de sentit institucional del senyors Rull, Turull, Puigdemont i Tururull. És cert que aquesta senyors porten anys enfotent-se de les institucions i fent-ne conya. Excepte per cobrar els seus sous públics sense queixar-se, la resta és una pueril gestualitat contra la democràcia, xerinola i burla. 

El comissari es va empassar les paraules de Puigdemont, incapaç de pensar que un expresident fos capaç de dir mentides per burlar la llei. El comissari diu que havien muntat el dispositiu per detenir-lo a les portes del Parlament perquè havia dit que hi aniria. Sembla una idea paradoxal: detenir-lo en el pitjor moment? Si el senyor Puigdemont volia fer mal a algú (a Salvador Illa, a Pedro Sánchez o al jutge Llarena) ha de saber que només ha pejudicat severament la policia autonòmica, aquesta institució que tant anys li va costar d'aconseguir al seu predecessor Jordi Pujol. Al senyor Puigdemont tant se li'n dona deixar la policia autonòmica en ridícul. A canvi de cinc minuts de glòria. Aquest és el seu sentit institucional, però ho és ara com ho era abans, des del primer dia de la seva investidura.

La premsa afí considera que Puigdemont ha fet un gest excel·lent d'insubmissió, una proesa, una excel·lència de la desobediència civil. Aquesta premsa no sap el significat de la desobediència civil, però també els és exactament igual.

Pel que es veu, la policia patriòtica no era cosa tan sols de Villarejo i del PP. Per variar, també tenim policia patriòtica en versió catalana. En què ens diferenciem els catalans de la resta d'espanyols? M'ho pregunto una altra vegada, gairebé extenuat per la pregunta que sempre troba la mateixa resposta: no ens diferenciem en res. Hi ha uns agents policials disposats a saltar-se les normes, a fastiguejar la democràcia i a actuar pel seu compte sense cap remordiment, convençuts i suposo que il·luminats, potser encegats per les idees nacionalistes i les fantasies medievals. Quan la pàtria et reclama, la democràcia es pot esperar.

Catalunya torna a ser l'argument d'una comèdia bufa de baix pressupost. El portaveu Batet exhibeix sense vergonya el seu verb escàs i matusser, el comissari posa excuses, hi ha policies detenint policies, la Pilar Rahola diu que el conseller d'Interior és un traïdor i que el posa a la seva llista negra, que ho sàpiga. I afirma que el numeret de Puigdemont omple les portades de la premsa mundial. El món ens mira, va dir el pobre Artur Mas. Ho recorden? Païset de personatges secundaris que es donen cops de colze per sortir a escena, els dos o tres minuts de glòria catalana. L'oblit obre la seva gola enorme i se'ls va empassant. Se'ns va engolint entre vodevils, Catalunya és a l'escenari de El Molino, aixeca la faldilla i ensenya cuixa, ai quina gràcia, visca, in, inde, indepenci, a.

El proper acte de desobediència civil serà penjar una foto on se't veu en una piscina climatitzada, custodiat per dos mossos d'esquadra patriòtics  mentre la gent es mor de calor i la sequera torna a amenaçar-nos des de la cantonada. 

Comentarios

  1. Dos gorrillas con macuto en la espalda,al lado de su querido presidente,para protegerlo .Un jefe de mossos,con sonrisa en los labios,moviendo su cuerpo nervioso,agarrando continuamente los dos micrófonos contestando preguntas a periodistas con cara de payaso del viejo Molino.Como final de acto,a la salida de la Diagonal,en la barrera del dispositivo Gabia,los mossos,con la mano haciendo el indicativo,de pase,pase,vamos pase...Que tenemos que almorzar.
    Saludos

    ResponderEliminar
  2. Me es todo absolutamente asqueroso. Esto es de esperpento.
    Salut

    ResponderEliminar
  3. Espero con curiosidad tu próxima entrada sobre los nombramientos de Illa para con Interior, Justicia y política lingüística, nuevo departamento creado, supongo por cargo y recargo de los neos convergentes.

    ResponderEliminar
  4. En principio la Vanguardia dice, que Illa hace guiños a Juntos, veremos lo que ofrece o sale tuerto.
    Saludos

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

EL RETORN DEL PUIGDEMONT EMMASCARAT

Uns dies enrere, algú va divulgar un video creat amb Intel·ligència Artificial (mai millor dit), una escena de dos o tres segons en la qual una senyora que s'assembla a na Sílvia Orriols dispara a un senyor que s'assembla a en Carles Puigdemont. Li dispara per l'esquena i ell cau mort, de cara a terra. No se sap res de l'autoria de l'escena, força maldestra per altra banda. I, encara que l'andròmina anomenada "Junts" diu que denunciarà Orriols per delicte d'odi, vés a saber d'on ha sortit l'esguerro. El cas, però, és que el senyor Puigdemont, que s'adorm i badalla a Brussel·les, ha volgut demostrar que està viu i ha convocat una reunió a Perpinyà per decidir si continuen donant suport al Psoe o ja no. Dit d'una latra manera: en Carles vol exposar que no estaba muerto, estaba de parranda (a Perpinyà).  Segons la premsa nacionalista, resulta que deu (deu!) alcaldes de Junts el van anar a veure i li van exigir, amb amenaces, que deixé...

EL COMETA SE ACERCA

Ando por la calle sin andar en mi. Miro a las gentes que andan a mi lado y me maravilla su decisión en esos andares, como si tuvieran algo de veras importante que hacer, como si no supieran nada más que sus quehaceres y sus trifulcas y sus preocupaciones, por lo general pequeñas o mezquinas. Como si no supieran lo que se nos viene encima, como si jamás hubieran oído nada sobre el cometa que en estos momentos ya navega por el Sistema Solar y se acerca, bordeando el Sol para tomar impulso, y luego entrar en nuestra órbita, que es tan nuestra como Cataluña es de los nacionalistas y España de los patriotas. Miro a esas personas con quienes me cruzo cada mañana y me sorprende la ausencia del terror en sus rostros, como si aquí no pasara nada, como si fuera un día más y muy normal, como si el cometa no significara nada más que un puntito en el firmamento de la noche, un puntito tan inocente como el globo plateado que se le ha escapado al niño del cumpleaños en el McDonalds. Observo esas cara...

ESTHER NIUBÓ NO ARRIBA A L'APROVAT

Després d'un any llarg de govern socialista a la comunitat catalana, em puc permetre avaluar alguns resultats o, com a mínim, expressar les sensacions que tinc. L'arribada de la senyora Niubó a la Conselleria d'educació me la vaig prendre amb una certa esperança, després d'haver vist les atzagaiades, els titubejos y les pamplines dels conselleres (i conselleres) anteriors, d'Esquerra Republicana de Catalunya. Quan ERC està al govern acusa la falta de persones preparades a les seves files i els alts càrrecs recauen en persones tan ben situades al partit com mancats d'experiència i poca formació. Però del PSC hom n'hauria d'esperar una mica més. I també cal esperar una sensibilitat social que, en algun moment o de tant tant ens faci pensar en el socialisme o, com a mínim en la socialdemocràcia. Amb l'educació està passant alguna cosa semblant al que passa amb la vivenda: que el problema creix, es fa gran, esdevé un tumor i no se sap per on agafar-lo. S...