Ir al contenido principal

LA SENYORA ENRIQUETA, INDEPE

Enriqueta Martínez i Sànchez (noti's l'accent obert) se'n va anar de bona hora a aplaudir el president legítim a l'Arc del Triomf. El sol de justícia li va recordar aquell esclat de llum i de calor del poble dels pares, prop d'Úbeda. Com que l'Enriqueta es va casar amb el Jaume Poncell i Despuig, d'Artesa de Segre, va decidir que era catalana i que la família d'Úbeda li quedava molt lluny. A en Jaume no li agradava la xarnegada i ella va aprendre el català amb celeritat: no hi ha millor integració nacional que per la via genital.

Una vegada van visitar el poble de Jaén, ella i en Jaume, i en Jaume va exclamar: I ara! Que atrassats que estan aquí! Ara en Jaume és al cel i ella a la glòria, i com que encara té forces no es perd cap convocatòria d'Òmnium. O de l'ANC, que amb tantes coses ja no sap qui és qui. Les convocatòries d'Òmnium li agraden molt, perquè allà estan tots els de la quinta i fa bo de veure'ls de tant en tant i preguntar-los com va l'artrosi, el reuma i aquelles analítiques que et van fer, què tal? Ui, fatal, tinc el colesterol pels núvols, la pressió disparada, els triglicèrids desmarxats i un doloret al genoll que em martiritza, una calcificació o una descalcificació, no me'n recordo.

A les convocatòries sempre ens trobem les mateixes, gairebé totes vídues i ben pinxes que anem. Tan sols la Quimeta ve amb el marit, que coixeja i està de mal humor però té una retirada a l'avi Macià, amb aquell bigoti blanc. Aplaudim i cridem visques i de vegades "puta Espanya", i que consti que a mi les paraulotes no m'agraden però de vegades s'han de dir les coses pel seu nom. L'Antonieta ha anat a Montserrat i ens porta unes medalletes, la verge pel davant i les quatre barres sobre el perfil de la muntanya, pel darrere. Avui hem aplaudit el president legítim, o potser això ja ho havia dit. Ha estat una mica estrany, vist i no vist, s'ha escapolit una altra vegada als nassos de la policia espanyola, ui, vull dir dels mossos. De vegades els confonc. Abans eren dels nostres i ara ja no saps, és clar, amb presidents sucursalistes pot passar qualsevol cosa.

A mi la policia em fa una mica de cosa. Quan hi havia en Franco no vaig anar a cap manifestació, tot eren comunistes i la poli pegava de valent, i al cap i a la fi tant en Jaume (al cel sigui) com jo sempre hem estat gent d'ordre i que diguin el que vulguin però en Franco ens va portar menjar, en va donar feina i pau. Les amigues tampoc no van anar mai a les manifestacions d'aquell temps però ara tenim tot el temps del món i volem una Catalunya lliure, i no volem pagar impostos per als andalusos ganduls. Allà al poble es veu que tots estan a l'atur i vivint de la sopa boba, és clar... amb els nostres quartos! 

L'Enriqueta cobra una pensió justeta i sap que amb la independència cobraria molt més, perquè els nostres eurus es quedaran a casa i seran per nosaltres. Ara diuen que el president legítim anirà al Parlament i els dirà quatre coses i hi haurà un daltabaix. Dignitat, caram, volem dignitat. A mi no m'acaba d'agradar el pentinat del president i m'agraden més els homes amb el clatell net però cadascú és lliure de decidir el pentinat que vol. En Jaume no podia escollir pentinat perquè es va quedar pelat, pobre home, pelat i panxut, pobre home. Ell era molt d'en Pujol i jo més aviat de la Marta.

El darrer viatge que vam fer en Jaume i jo va ser al Santuari de Meritxell, a Andorra, i a la tornada els guàrdies civils ens van fer obrir el maleter, quina repressió que hem de patir! Ui, mira, que diuen que el president l'han detingut, ai, no, que s'ha escapolit disfressat amb un barret i sense perruca, perquè la perruca no li cal. A en Turull sí, que també està tot pelat pobre home, com en Jaume. Al president l'he vist una mica panxut, és clar, tancat a l'exili i sense poder fer exercici, que si surt a caminar me'l detenen.

Comentarios

  1. Una de las cosas que me llaman la atención es la edad de la gente que va a la convocatoria. !Ostias, si aquello se parece más a la cola del Imserso que a una manifestación ¡
    Salut

    ResponderEliminar
  2. Es verdad,a estas manifestaciones van muchas señoras de peluquería baratitas de barrio ,mayores,con sus banderitas.Señores con barriguita,de continúa sonrisa.Nunca se les hubiese visto,en las del dictador.Si la señora hubiese ido actualmente a Jaén,en AVE de 5 horas,vería el cambio,en general a toda Andalucía, lo mismo cambia de opinión al ver a sus amigas de niñez, con el mismo vestuario, el mismo peinado.Con los mismos problemas de achaques,hijos separados,nietos a cuidar.
    Saludos

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

EL NIÑO ME PASA DE CURSO CON CUATRO SUSPENDIDAS

Ya sabrán ustedes que, tras múltiples reformas educativas, a día de hoy es posible promocionar de curso con cuatro asignaturas suspendidas y poco importa que esas cuatro sean catalán, castellano, matemáticas e inglés. Esta es la realidad de nuestra educación, tanto en primaria como en secundaria. Un niño puede pasar de la primaria a la secundaria con cuatro o más asignaturas suspendidas. Una vez en la secunadria, podrá seguir así hasta que al fin le den un certificado de estudios (que no es la graduación, si no un documento que acredita su estancia de cuatro años en un centro de secundaria). Con ésta acreditación no tendrá acceso a estudios superiores (ni Bachillerato ni Ciclos Formativos), aunque el sistema le pone al alcance unos pseudoestudios paliativos que, con mucha suerte, quizás le abrirán alguna puerta en el mundo laboral, pero obviamente en el sector precarizado. A fin de cuentas, pues, sucede algo dramático: el sistema educativo, cuya función según la ley es igualar las opor...

Y LUIS RUBIALES LE HIZO UN FAVOR A ESPAÑA

El señor Rubiales, sin quererlo y sin ni tan siquiera saberlo, ha mejorado a España. Lo suyo es un sacrificio encomiable, por el que será recordado. Su testarudez, su actitud bovina (más de buey que de vaca) muestra el rostro más triste y más profundo de un machismo antiguo y grotesco que quiere permanecer, justificarse y enquistarse en una España que ya no es como él piensa. Y también abre la pregunta: ¿no será que el problema es el fútbol?. O dicho de otra forma: ¿no es el fútbol una reserva espiritual del machismo español? La pregunta es pertinente: no se me ocurre otro ámbito de la sociedad en la que este tipo de actitudes se puedan dar con tanta desfachatez. Y a la vez: quien afirma que los medios han magnificado el caso, y que eso es un linchamiento público, deberían reflexionar sobre la dimensión exagerada que esos medios le dan a un deporte. Poco a poco, el origen del problema se diluye como el azucarillo en el café: aquél beso forzado se convierte en detalle, quizás exagerado ...

HUELGA DE MAESTRAS EL 8 DE SEPTIEMBRE

Me lo acaban de notificar por uno de esos canales que luego no consigo retener: ¿fue por Whatsapp o por Instagram o por X o el correo electrónico? La verdad, lo he olvidado. Hay una entidad llamada Assemblea Educativa de Catalunya, que no es un sindicato ni nada parecido, si no una asamblea en la que, según dicen ellos mismos hay "registradas" 530 asambleas que deben representar a 31.000 docentes, lo que sería un 33% de la profesión docente catalana. No está mal. Todo eso según sus propios datos. Durante el curso recientemente pasado, la unidad sindical se truncó, y se tildó a la UGT y a Comisiones Obreras de traidores por haberse vendido al poder al haber aceptado pactos con la administración autonómica demasiado pronto. En esa acusación estaban la USTEC (sindicato mayoritario en la educació catalana), el sindicato CGT y la Intersindical.  Sin embargo, el sindicato USTEC firmó un nuevo acuerdo con la administración algo más tarde. De modo que quedaron dos sindicatos (muy min...