Ir al contenido principal

LA SENYORA ENRIQUETA, INDEPE

Enriqueta Martínez i Sànchez (noti's l'accent obert) se'n va anar de bona hora a aplaudir el president legítim a l'Arc del Triomf. El sol de justícia li va recordar aquell esclat de llum i de calor del poble dels pares, prop d'Úbeda. Com que l'Enriqueta es va casar amb el Jaume Poncell i Despuig, d'Artesa de Segre, va decidir que era catalana i que la família d'Úbeda li quedava molt lluny. A en Jaume no li agradava la xarnegada i ella va aprendre el català amb celeritat: no hi ha millor integració nacional que per la via genital.

Una vegada van visitar el poble de Jaén, ella i en Jaume, i en Jaume va exclamar: I ara! Que atrassats que estan aquí! Ara en Jaume és al cel i ella a la glòria, i com que encara té forces no es perd cap convocatòria d'Òmnium. O de l'ANC, que amb tantes coses ja no sap qui és qui. Les convocatòries d'Òmnium li agraden molt, perquè allà estan tots els de la quinta i fa bo de veure'ls de tant en tant i preguntar-los com va l'artrosi, el reuma i aquelles analítiques que et van fer, què tal? Ui, fatal, tinc el colesterol pels núvols, la pressió disparada, els triglicèrids desmarxats i un doloret al genoll que em martiritza, una calcificació o una descalcificació, no me'n recordo.

A les convocatòries sempre ens trobem les mateixes, gairebé totes vídues i ben pinxes que anem. Tan sols la Quimeta ve amb el marit, que coixeja i està de mal humor però té una retirada a l'avi Macià, amb aquell bigoti blanc. Aplaudim i cridem visques i de vegades "puta Espanya", i que consti que a mi les paraulotes no m'agraden però de vegades s'han de dir les coses pel seu nom. L'Antonieta ha anat a Montserrat i ens porta unes medalletes, la verge pel davant i les quatre barres sobre el perfil de la muntanya, pel darrere. Avui hem aplaudit el president legítim, o potser això ja ho havia dit. Ha estat una mica estrany, vist i no vist, s'ha escapolit una altra vegada als nassos de la policia espanyola, ui, vull dir dels mossos. De vegades els confonc. Abans eren dels nostres i ara ja no saps, és clar, amb presidents sucursalistes pot passar qualsevol cosa.

A mi la policia em fa una mica de cosa. Quan hi havia en Franco no vaig anar a cap manifestació, tot eren comunistes i la poli pegava de valent, i al cap i a la fi tant en Jaume (al cel sigui) com jo sempre hem estat gent d'ordre i que diguin el que vulguin però en Franco ens va portar menjar, en va donar feina i pau. Les amigues tampoc no van anar mai a les manifestacions d'aquell temps però ara tenim tot el temps del món i volem una Catalunya lliure, i no volem pagar impostos per als andalusos ganduls. Allà al poble es veu que tots estan a l'atur i vivint de la sopa boba, és clar... amb els nostres quartos! 

L'Enriqueta cobra una pensió justeta i sap que amb la independència cobraria molt més, perquè els nostres eurus es quedaran a casa i seran per nosaltres. Ara diuen que el president legítim anirà al Parlament i els dirà quatre coses i hi haurà un daltabaix. Dignitat, caram, volem dignitat. A mi no m'acaba d'agradar el pentinat del president i m'agraden més els homes amb el clatell net però cadascú és lliure de decidir el pentinat que vol. En Jaume no podia escollir pentinat perquè es va quedar pelat, pobre home, pelat i panxut, pobre home. Ell era molt d'en Pujol i jo més aviat de la Marta.

El darrer viatge que vam fer en Jaume i jo va ser al Santuari de Meritxell, a Andorra, i a la tornada els guàrdies civils ens van fer obrir el maleter, quina repressió que hem de patir! Ui, mira, que diuen que el president l'han detingut, ai, no, que s'ha escapolit disfressat amb un barret i sense perruca, perquè la perruca no li cal. A en Turull sí, que també està tot pelat pobre home, com en Jaume. Al president l'he vist una mica panxut, és clar, tancat a l'exili i sense poder fer exercici, que si surt a caminar me'l detenen.

Comentarios

  1. Una de las cosas que me llaman la atención es la edad de la gente que va a la convocatoria. !Ostias, si aquello se parece más a la cola del Imserso que a una manifestación ¡
    Salut

    ResponderEliminar
  2. Es verdad,a estas manifestaciones van muchas señoras de peluquería baratitas de barrio ,mayores,con sus banderitas.Señores con barriguita,de continúa sonrisa.Nunca se les hubiese visto,en las del dictador.Si la señora hubiese ido actualmente a Jaén,en AVE de 5 horas,vería el cambio,en general a toda Andalucía, lo mismo cambia de opinión al ver a sus amigas de niñez, con el mismo vestuario, el mismo peinado.Con los mismos problemas de achaques,hijos separados,nietos a cuidar.
    Saludos

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

AUTÓCTONOS Y EXTRANJEROS

Se sientan de lado en el aula. Ella es hija de inmigrantes latinoamericanos, muy pobres. Él, hijo de padres españoles de pura cepa, trabajadores precarios. No son muy amigos pero se toleran y se respetan, o eso creo yo. Ella (vamos a ponerle Mariana), saca notas buenísimas en todas las asignaturas. Él (vamos a llamarle Éric), lo suspende casi todo, no trae casi nunca los deberes hechos y le cuesta horrores cumplir con las normas de convivencia. Les devuelvo el examen de matemáticas que hicieron dos días atrás. Mariana ha sacado un 9,25, Éric un 2,5. El examen del niño es una calamidad de errores garrafales. Le pregunto si se sabe las tablas de multiplicar. Me mira durante un par de segundos con una mirada atónita, la misma que pondría yo si me preguntaran por las evidencias de la existencia de Dios. "Me las sé, claro que me las sé, pero no me las sé de memoria", responde él, con un mohín desafiante. Éric cree que ha dado con una respuesta no tan solo buena, también ingeniosa ...

PORNOGRAFÍA DEL TEDIO, O EL CASO DE LOS THERIAN

Sabía que existen las personas que no se identifican con la especie animal que les ha tocado. Y puedo comprender que pertenecer a la especie humana resulte penoso muchas veces: admitir que la naturaleza me ha hermanado con algunos humanos demasiado conocidos y demasiado siniestros es difícil. No es fácil sentirse hermano de Donald, por decir algo. Lo que no sabía es que existe un grupo de humanos que han decidido pertenecer a otra especie por elección, aunque la naturaleza les haya regalado un cuerpo humano en una sociedad de humanos. Se llaman Therian, aunque el término "therian" parece cogido por los pelos (y nunca mejor dicho), ya que el grupo "theria", en biología, se refiere a los marsupiales y a sus ancestros extinguidos. Por estos días se están produciendo manifestaciones de personas que se identifican con animales no humanos y que necesitan exhibirse en sociedad. Alguien dirá que eso es un signo del fin de los tiempos y que pronostica el juicio final, pero a...

LA DECAPITACIÓN DEL PRÍNCIPE ANDRÉS PREOCUPA A LEONOR

Carlos I de Inglaterra fue decapitado el 30 de enero de 1649. Aunque sea un hecho lejano, no hay que olvidarse de él. El rey de Francia también fue decapitado, un siglo y medio más tarde. El último reyezuelo italiano se exilió a toda prisa en 1946. En España hay varios reyes que han tenido que largarse por patas y muchos de ellos hicieron méritos para ser decapitados, pero todos se libraron. Los hay con suerte. La monarquía es una institución que cuelga de un hilo y avanza y se tambalea, a veces cae y luego se levanta. A veces cae y no se levanta jamás. Tras la caída del Muro de Berlín, a ningún país del Este se le ocurrió pedir el regreso del monarca depuesto por el comunismo: todo el mundo se sentía mejor en una república, no existe la nostalgia monárquica. La historia de España colecciona muchos reyes penosos y de infausta memoria. El giro de Franco al final de sus días, cuando decidió dejar el país en manos de un rey es un giro más bien sorprendente en un hombre que jamás quiso sab...