Ir al contenido principal

POLÍTICA LINGÜÍSTICA: PUIGDEMONT A PRADA I "NOSALTRES SOLS" A GRÀCIA

L'estiu es fa llarg i tediós, i quan la calor comença a afluixar algú es prepara per al nou curs: les famílies compren llibres i llibretes i el senyor Puigdemont compra un titular, a veure si el proper curs encara es parla d'ell. El problema del senyor Puigdemont és que compra titulars de segona mà a una botiga de Ripoll, i després els fa passar per nous. Diu el senyor Puigdemont: l'estranger que no entengui "cafè amb llet" o "mal de panxa" serà expulsat del país, no se li renovarà el permís de residència.

Política Lingüística d'altíssim nivell, com es pot veure. Una proposta que, de fet, no caldria comentar perquè és entre còmica i kafkiana, i que ja no és notícia en un món obsessionat en expulsar persones que no ens fan el pes i que, al damunt, pretenen mantenir la seva llengua materna i no s'interessen per la sardana.

Tot i que, ben pensat, podríem demanar-li a l'homenet de Waterloo que faci algunes precisions: perquè ha escollit aquestes dues expressions? Podria haver optat per "cafè amb gel", que també serviria per detectar un estranger tal com en Rick Deckard detecta els replicants mitjançant el test de Voight-Kampff a "Blade Runner". El que passa és que el cafè amb llet ens remet a la senyora Ana Botella i el seu "relaxing cup of café con leche in Plaza Mayor", i així té més referències culturals. Ara que ho penso, també es podria detectar l'estranger poc integrat suggerint-li que faci una frase amb la paraula "nogensmenys". Tinc una altra pregunta per al senyor Puigdemont: aplicarà la mateixa política lingüística als jugadors del FC Barcelona?

A Catalunya, un cop l'independentisme ha entès (amb feines i treballs) que la independència és un projecte que caldrà revisar de cara al 3017, s'ha volcat en la cosa del català, que és distreta, fa soroll, ens associa a les formacions de la ultradreta que estan de moda i, al damunt, no et poden aplicar el 155 per dir barbaritats com aquestes. És per això que el senyor Puigdemont no està sol en els seus arravataments lingüístics: té molts companys de viatge que li fan competència.

El grup "Nosaltres Sols", al qual ja li vaig haver de dedicar una entrada en aquest blog, s'apunta al carro però pel broc gros i, emulant les campanyes de boicot i assetjament de la Plataforma per la Llengua, assalta establiments on no s'atén la clientela en català. Ara li ha tocat a una geladeria del barri de Gràcia. A Gràcia estan de festa major i tot està permès, de manera que els Nosaltres Sols l'asssenyalen i la vandalitzen aprofitant que passaven per la festa a fer unes birres i, ja que hi som, fem política lingüística contra la geladeria d'un senyor argentí que va ser denunciat a la xarxa X per un conseller de districte de Gràcia, que pertany a Esquerra Republicana de Catalunya. El jove republicà explica a X que la seva parella ha estat atesa en castellà i els ardits xicots de Nosaltres Sols hi acuden, a aplicar la llei de política lingüística. Ho tenien fàcil: el republicà va penjar una foto i l'adreça exacta de la geladeria dissident. Jo assenyalo, tu tires la pedra.

A mi també em passa, de tant en tant, que entro en una botiga i penso que no m'han atès prou bé, que en un restaurant m'han donat gat per llebre o que son antipàtics. No hi torno mai més i llestos, perquè no crec que valgui la pena assenyalar ni convidar els amics més bèsties a què li facin un esguerro en nom meu. Però el món indepe és així de simple i de covard. La brigada lingüística et vigila i si et portes malament l'enviem l'escamot de Nosaltres Sols. 

En un temps tan difícil i complicat com aquest que vivim, hi ha qui troba solucions fàcils. El senyor Puigdemont proposa expulsions després de fer un test i la caterva indepe s'aboca en cos i ànima a aplicar la seva mà dura, que és el que més es porta des de fa un temps. Les agressions son la nova moda, la batalla campal, els carrers sempre seran nostres, aprèn el català o emigra, aquí no us volem. La "terra d'acollida" es va acabar fa molts anys i ara s'alcen les veus que enyoren els temps en què érem sis milions enlloc de vuit, encara que els andalusos i els murcians molestaven una mica. En alguna banda es pot veure la relació entre l'augment de la immigració i l'auge de l'extrema dreta, que sembla una relació molt directa. És senzill: en temps complicats cal trobar els culpables, que han de ser fàcils d'assenyalar. A Catalunya han trobat que els culpables son els pobres, els treballadors que fan les feines que ningú no vol fer, el petiti botiguer del barri acabat d'arribar de l'Argentina, els que resen a la mesquita. Un cop desproveït de la màscara "progressista", l'independentisme cavalca desbocat, com el Comte Arnau per les terres del Ripollès, vès quina casualitat.

Prometo que el primer cop que passi pel barri de Gràcia compraré un gelat a la geladeria del gelader argentí assaltat per Nosaltres Sols i assenyalat per ERC, tot i que sé que el meu gest és insignificant i minúscul, un gest de formiga o de formiga vella, de les d'abans, de quan crèiem que la societat és millor quan és diversa i conviu i comparteix, de quan sabíem que els nostres problemes no son culpa dels pobres ni dels treballadors, quan crèiem en la democràcia.



Comentarios

  1. L'homenet, que recorda un Beatle decadent, està més que amortitzat. El problema per a alguns, és que no saben en quin contenidor de les escombraries cal llençar-lo: Plàstic, orgànica, vidre...?

    ResponderEliminar
  2. Y ahí lo tenemos: un COMISARIO POLÍTICO. Este es el hombre de ER en Gracia. Un cobarde que señala donde se tiene que ir a hacer el mal, dañar la credibilidad, joderle el local o simplemente llenarle de mierda la fachada. No saben hacer otra cosa, simplemente porque son ignorantes y la ignorancia es mala y osada.
    Me sabe mal por el señor de los helados. También yo iré a por uno cuando pase por allí, te aseguro que sería cliente habitual si viviera en esa villa.
    Salut

    ResponderEliminar
  3. La diferencia está, en que tú que defiendes la convivencia de las dos lenguas,utilizas un catalán culto,aunque fácil de entender.Mientras ellos lo hacen en uno vulgar,frío y con la intención de hacer daño,de separar,de humillar,diría

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

1 DE OCTUBRE, EFEMÉRIDE DE LA TRAGEDIA

Hemos llegado al 1 de octubre de 2025. 8 años del referéndum y de la república de los 8 segundos, 8 años de la cúspide de eso que se llama "procés", quizás para homenajear a "El proceso" de Kafka y que, a día de hoy, sabemos que fue un sarpullido nacionalista y derechón que supo disfrazarse de cosa espontánea y popular, democrática y divertida, y a cuya promoción inmisericorde se entregaron los medios catalanes, tanto los públicos como los privados. Salvando honorosas excepciones, parecía que la prensa lo tenía claro y TV3, clarísimo: lo que mola, lo que toca y lo más guay es ser independentista. Es muy posible que, los mismos medios que fueron entusiastas del independentismo ocho años atrás, hoy soslayen la efeméride, la disimulen un poco, la trasvistan de objeto extraño que ha cruzado los cielos al atardecer o lo pinten de suceso antropológico, como si en la plaza mayor de Vic alguien se hubiese arrancado a bailar una sardana fuera de programa. También es posible ...

ESPADALER I LA MEMÒRIA DE LA MEDIOCRITAT

Quan Convergència i Unió es va descompondre, la part anomenada Unió es va fondre en el no res, com quan una botiga de barri abaixa la persiana per sorpresa i desapareix i mai més no s'ha vist l'amo, i el dependent encara el busca perquè li deu els dos darrers mesos del salari. Cal recordar els casos Pallerols i Pretòria, que tenen alguna cosa a veure amb la putrefacció d'aquell partit menut i capgròs ara ja, afortunadament, difunt. Unió no tenia apenes afiliats, tan sols tenia dirigents. Afiliar-se a Unió significava ascendir vertiginosament i, amb moltes probabilitats, aconseguir un carguito al govern regional. Com a mínim, una discreta Direcció General o un Cap de Departament.  A França, per aconseguir un càrrec públic de certa rellevància cal haver passat pels estudis de l'Escola d'Administració. A Catalunya n'hi havia prou amb el carnet d'Unió, que era la via més directa. La veritat és que Unió Democràtica de Catalunya sempre va ser un ens ambigu i estr...

EL CORAZÓN EN TINIEBLAS DE NETANYAHU

Yonatan, el hermano mayor de Benjamin, es el único muerto del grupo especial del ejército israelita "Sayeret Matkal" que murió en Entebbe, cuando en julio de 1976 fueron al aeropuerto ugandés para rescatar a los hebreos secuestrados por un comando palestino. Todos los rehenes regresaron, así como el grupo de operaciones especiales. Todos menos uno, Yonatan Netanyahu. Quizás es demasiado fácil y barato jugar a psicólogo amateur, pero sin duda este episodio familar marcó a Benjamin. Su hermano fue un héroe nacional, del cual se habla en los libros de historia y sobre el cual se hizo una película, "Follow Me", que se puede ver gratis en Youtube. Es posible que el hermano menor desarrollara varias filias y fobias y un deseo incontrolable de superar al hermano y pasar a la historia con letras más grandes. Sea lo que sea, es indudable que la tiniebla habita el corazón de Benjamin, que se muestra abrumadoramente cruel y despiadado, insensible y con una empatía igual a cero...