Ir al contenido principal

LA PAGA DE L'EXPRESIDENT


A la meva edat és normal que hom comenci a preguntar-se per la jubilació i que es demani quan li pagaran i com podrà viure amb la paga. Això preocupa una bona part de la població, generació boomer, a no ser que hom hagi exercit de president de la Generalitat, ja que en aquest cas podem dormir tranquils i no caldrà patir.

Tothom sap que, a Catalunya, lliguem els gossos amb llonganisses. De vegades, amb fuets de Vic o amb bisbes de Camprodon, tot i que hi ha més bisbes a Solsona. Als expresidents de la Generalitat els lliguem amb llonganisses, fuets, bisbes i botifarres d'ou perquè puguin escollir allò que més els agrada i no se sentin cohibits.

La informació que els adjunto ha estat confeccionada amb articles de premsa, i de la premsa patriòtica per ser exactes, de manera que aqui no hi ha tergiversació possible per part meva.

Les dades es refereixen a l'any 2024 i algunes d'elles han canviat el 2025, però no tindrem les noves dades fins que acabi l'any.

Cada any el Govern paga una assignació a la majoria dels expresidents de la Generalitat i del Parlament com compensació pels seus serveis. En total tres presidents del Govern reben assignació i quatre del Parlament van rebre alguna assignació mentre que un total de sis no en van rebre ni un euro per diferents incompatibilitats o perquè, directament, hi han renunciat. Així es desprèn de les dades del departament d’Economia en resposta a una pregunta parlamentària per escrit de Vox consultada per l’ACN. Els expresidents del Govern que van rebre assignació l’any passat van ser Pasqual Maragall, Artur Mas i Quim Torra, mentre que ni Jordi Pujol, ni José Montilla ni Carles Puigdemont van rebre cap pagament. Pel que fa als expresidents de la cambra catalana, van cobrar pensions vitalícies la vídua de Joan Raventós, Joan Rigol, Núria de Gispert i Carme Forcadell. Ni Laura Borràs ni Roger Torrent ni Ernest Benach van percebre cap import durant el 2023.

Totes aquestes assignacions es desprenen de la llei que regula les pensions i assignacions temporals als expresidents del Parlament que es va aprovar el 1988. I, posteriorment, el 2003 es va aprovar una altra llei que estableix les condicions dels expresidents de la Generalitat. Concretament, aquesta legislació estableix dos tipus de pagaments per a expresidents, una assignació mensual limitada i una pensió vitalícia un cop es jubilen. Segons l’article 2 de la llei 6/2003, les persones que hagin exercit de presidents “tenen dret a percebre per un període equivalent a la meitat del temps que han estat en el càrrec i, com a mínim, per una legislatura, una assignació mensual equivalent al 80% de la retribució mensual que correspon a l’exercici del càrrec de president o presidenta”. Per altra banda, quan arriben als 65 anys els expresidents “tenen dret a percebre una pensió de jubilació vitalícia consistent en una assignació mensual igual al 60% de la retribució mensual que correspon a l’exercici del càrrec”.

Segons les dades del Govern, actualment hi ha tres expresidents de la Generalitat que van cobrar mensualitats durant el 2023. Per una part, Maragall i Mas van percebre un total de 91.941 euros de pensió vitalícia. Per altra part, Quim Torra, va rebre un total de 122.588 euros, que equival al 80% de la retribució del president de la Generalitat. En el cas de Torra podrà cobrar l’assignació fins aquest 2024 i, per tant, sortirà de la llista durant un temps. Quan faci 65 anys, l’any 2027, podrà rebre la pensió vitalícia del 60% del sou. A aquesta llista s’hi sumarà a partir d’aquest mateix any Pere Aragonès, que el passat agost, quan va deixar de ser president en funcions, va començar a rebre la seva assignació.

Del total d’expresidents de la Generalitat que continuen vius, n’hi ha tres que per uns o altres motius no cobren cap mena de pensió. El més conegut dels casos és el de Jordi Pujol, que va renunciar a la seva pensió l’any 2014 després d’admetre que va tenir diners sense regularitzar durant 34 anys. El més desconegut dels casos, segurament, és el de José Montilla, que va renunciar a la pensió el 2020 quan va es va incorporar com a conseller independent a la junta d’Enagás. L’últim que no cobra pensió és Carles Puigdemont, que hi va renunciar des del primer dia. Ara bé, el president a l’exili no ha renunciat a ser expresident i té oficina, només ha renunciat al salari.
Presidents del Parlament

El cas dels presidents del Parlament és semblant als de la Generalitat. Per un costat, Els expresidents Rigol, que va morir el maig passat, Gispert i Forcadell van cobrar 79.999 euros el 2023 corresponents a la pensió vitalícia. Per la seva banda, la vídua de l’expresident Joan Reventós, Josefa Maria Rovira, va rebre 39.999 euros el 2023 en aplicació de l’article 4 de la llei 2/1988, que estableix que, efectivament, els vidus tenen dret a cobrar el 50% de la pensió vitalícia.
Per altra banda, hi ha tres expresidents de la cambra catalana no van cobrar res durant el 2023. La més recent és Laura Borràs, que no ha cobrat res com a expresidenta perquè ella mateixa va fer públic que renunciaria a l’assignació mensual. Segons la llei, tenia dret de cobrar el 80% del sou durant quatre anys. En el cas de Roger Torrent, que va ser president del Parlament del gener del 2018 al març del 2021, tampoc va cobrar cap paga el 2023, perquè era conseller d’Empresa i Treball i, segons la llei, l’assignació és incompatible.

Finalment, hi ha el cas d’Ernest Benach. El 2023 no té cap assignació, ja que ha esgotat la mensual i encara no ha arribat als 65 per rebre la pensió vitalícia. Els complirà aquest novembre i a partir de llavors podrà tornar a cobrar la pensió vitalícia.

(Informació extreta del Diari Ara)

Comentarios

  1. Bueno, bueno...es tal como dices, pero se habría de puntualizar más cosas de las que creo, te han pasado desapercibidas.
    Puedo decirte que los expresidentes tienen derecho a despacho, Jordi Pujol lo tuvo hasta lo del tio Florenci en Paseo de Gracia, un entresuelo que te cagas, yo estuve allí por una carta que le escribí de un tema que por aquí no voy a hablar, y me localizó en Roma, por movil, cuando solamente le dejé el fijo.
    Tenía tres secretarias a su libre disposición, guardia permanente allí y en la puerta de su casa, Ronda del Mig, y además chofer con coche oficial.
    Lo mismo tiene Montilla, Más, Torra y el Aragonés. Eso lleva un coste. Que alguno de ellos haya dejado por incompatibilidad, me vale, pero no han dejado sus prebendas y bicocas.
    No te olvides de Nuria de Gisbert, esa le ha quedado una pensión de 80.000 anuales por ser ex de no se qué.
    Salut

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Si, la información no es completa. Lo que sí he encontrado es que llevamos gastados 5,7 millones de euros con este cuento, pero no se si se cuentan los despachos, las secretarias y el chófer.

      Eliminar
  2. La pregunta es ; ¿ tributan impuestos esas pensiones ?.
    Lo digo porque los golfos que tenemos en el Parlament votaron por unanimidad que las dietas que cobran mensualmente ( entre 1.200 y 1.700 Euros ) no estruviesen sujetas a retenciones ni tributasen.

    Dietas que cobran todos los parlamentarios, aunque residan en Barcelona.

    Si todo esto no es saqueo y pillaje del presupuesto en nombre de una patria que ni ellos saben definir, no se como calificarlo.

    Saludos.

    ResponderEliminar
  3. Son altos cargos a dónde pocos llegan,supongo que por comparación a los de empresas civiles,están acorde o incluso por debajo.La pega es que a los políticos no le tenemos consideracion, ni respeto,no sé si se lo merecen que tengamos ese concepto de ellos,eso es otro asunto.No me digas,si son de partidos que aborreces,esos ya ni un euro.

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

LA SOLITUD DE L'INDEPENDENTISTA

Gràcies a un grup independentista de vocació solitària ("Nosaltres sols") he descobert que existeix un documental, "Ícaro: la semana en llamas", que els independentistes voldrien censurar. Però com que no ho poden fer, arremeten contra Filmin, la plataforma de cinema que el té penjat. Fins al 31 de gener, data en què ja no hi serà i data en la que estava programada la seva desparició. Dona't de baixa de Filmin, criden, que es fotin. La veritat és que soc subscriptor de Filmin des de gairebé el començament de la seva singladura entre les plataformes del cinema i em sembla la millor proposta per als amants del cinema, sense cap mena de dubte. He viscut moltes hores de plaer gràcies a Filmin, tot i que el seu catàleg sigui inabastable en una sola vida. Crec que Filmin és l'única raó que em du a lamentar la meva mortalitat, ja que és difícil trobar altres arguments en favor de la vida eterna. Per a mi, la glòria és un sofà i una pantalla amb accés al catàleg de ...

ELS NAZIS PASSEGEN PER SENTMENAT

Una organització nazi o més o menys nazi lloga un local a Sentmenat per fer-hi la seva presentació a Catalunya. Es tracta de Núcleo Nacional. El dia de l'esdeveniment, joves antifeixistes de la zona van a anar-hi a plantar cara: la testosterona no falta mai en cap bàndol, tal com ja passava en temps de cromayons i neanderthals. La veritat és que no sabia res de Núcleo Nacional i em poso a remenar per la xarxa. I descobreixo que és un grup sorgit arran de les manifestacions contra Pedro Sánchez a Madrid, convocats per protestar contra la llei d'amnistia. Infereixo que Núcleo Nacional és un altre dels grups a l'òrbita de Vox. Em pregunto perquè sento aquesta atracció morbosa per l'ultradreta des de fa temps i llavors recordo allò de Nietszche: vés amb compte quan mires a l'abisme, perquè l'abisme et podria retornar la mirada. Em va començar a passar durant el procés independentista: em vaig obsessionar en mirar els seus vídeos i els seus eslògans, les seves barbar...

EL HOMBRE QUE ARREGLA LOS TRENES

Hay un hombre, en Cataluña (bueno, en Bélgica ahora mismo), que arreglará el asunto de los trenes en un pispás. Solucionará los líos de Cercanías, no habrá accidentes, subirá los salarios a los trabajadores y repartirá chicles y caramelos a los usuarios. En verano, serán helados de limón o de naranja. Cada 11 de septiembre, dará un chupito de ratafía a todo aquél viajero que lleve algún símbolo patriótico en su atuendo. Si es mujer, será chupito sin alcohol de Aromas de Montserrat. Por la megafonía siempre sonarán canciones muy catalanas, himnos reconfortantes y cancioncillas de Lluís Llach (jamás de Joan Manuel Serrat, por supuesto). En efecto: el hombrecito de Waterloo no ha tardado mucho en contar que, con él al mando y Dios mediante la independencia catalana, nada de eso sucedería y todo iría de maravilla. Hay que ser bastante zafio para soltar un sandez de este tipo cuando tenemos a un maquinista muerto y un montón de heridos: no parece que sea lo más elegante. Quizás el señorito ...