Ir al contenido principal

LA PAGA DE L'EXPRESIDENT


A la meva edat és normal que hom comenci a preguntar-se per la jubilació i que es demani quan li pagaran i com podrà viure amb la paga. Això preocupa una bona part de la població, generació boomer, a no ser que hom hagi exercit de president de la Generalitat, ja que en aquest cas podem dormir tranquils i no caldrà patir.

Tothom sap que, a Catalunya, lliguem els gossos amb llonganisses. De vegades, amb fuets de Vic o amb bisbes de Camprodon, tot i que hi ha més bisbes a Solsona. Als expresidents de la Generalitat els lliguem amb llonganisses, fuets, bisbes i botifarres d'ou perquè puguin escollir allò que més els agrada i no se sentin cohibits.

La informació que els adjunto ha estat confeccionada amb articles de premsa, i de la premsa patriòtica per ser exactes, de manera que aqui no hi ha tergiversació possible per part meva.

Les dades es refereixen a l'any 2024 i algunes d'elles han canviat el 2025, però no tindrem les noves dades fins que acabi l'any.

Cada any el Govern paga una assignació a la majoria dels expresidents de la Generalitat i del Parlament com compensació pels seus serveis. En total tres presidents del Govern reben assignació i quatre del Parlament van rebre alguna assignació mentre que un total de sis no en van rebre ni un euro per diferents incompatibilitats o perquè, directament, hi han renunciat. Així es desprèn de les dades del departament d’Economia en resposta a una pregunta parlamentària per escrit de Vox consultada per l’ACN. Els expresidents del Govern que van rebre assignació l’any passat van ser Pasqual Maragall, Artur Mas i Quim Torra, mentre que ni Jordi Pujol, ni José Montilla ni Carles Puigdemont van rebre cap pagament. Pel que fa als expresidents de la cambra catalana, van cobrar pensions vitalícies la vídua de Joan Raventós, Joan Rigol, Núria de Gispert i Carme Forcadell. Ni Laura Borràs ni Roger Torrent ni Ernest Benach van percebre cap import durant el 2023.

Totes aquestes assignacions es desprenen de la llei que regula les pensions i assignacions temporals als expresidents del Parlament que es va aprovar el 1988. I, posteriorment, el 2003 es va aprovar una altra llei que estableix les condicions dels expresidents de la Generalitat. Concretament, aquesta legislació estableix dos tipus de pagaments per a expresidents, una assignació mensual limitada i una pensió vitalícia un cop es jubilen. Segons l’article 2 de la llei 6/2003, les persones que hagin exercit de presidents “tenen dret a percebre per un període equivalent a la meitat del temps que han estat en el càrrec i, com a mínim, per una legislatura, una assignació mensual equivalent al 80% de la retribució mensual que correspon a l’exercici del càrrec de president o presidenta”. Per altra banda, quan arriben als 65 anys els expresidents “tenen dret a percebre una pensió de jubilació vitalícia consistent en una assignació mensual igual al 60% de la retribució mensual que correspon a l’exercici del càrrec”.

Segons les dades del Govern, actualment hi ha tres expresidents de la Generalitat que van cobrar mensualitats durant el 2023. Per una part, Maragall i Mas van percebre un total de 91.941 euros de pensió vitalícia. Per altra part, Quim Torra, va rebre un total de 122.588 euros, que equival al 80% de la retribució del president de la Generalitat. En el cas de Torra podrà cobrar l’assignació fins aquest 2024 i, per tant, sortirà de la llista durant un temps. Quan faci 65 anys, l’any 2027, podrà rebre la pensió vitalícia del 60% del sou. A aquesta llista s’hi sumarà a partir d’aquest mateix any Pere Aragonès, que el passat agost, quan va deixar de ser president en funcions, va començar a rebre la seva assignació.

Del total d’expresidents de la Generalitat que continuen vius, n’hi ha tres que per uns o altres motius no cobren cap mena de pensió. El més conegut dels casos és el de Jordi Pujol, que va renunciar a la seva pensió l’any 2014 després d’admetre que va tenir diners sense regularitzar durant 34 anys. El més desconegut dels casos, segurament, és el de José Montilla, que va renunciar a la pensió el 2020 quan va es va incorporar com a conseller independent a la junta d’Enagás. L’últim que no cobra pensió és Carles Puigdemont, que hi va renunciar des del primer dia. Ara bé, el president a l’exili no ha renunciat a ser expresident i té oficina, només ha renunciat al salari.
Presidents del Parlament

El cas dels presidents del Parlament és semblant als de la Generalitat. Per un costat, Els expresidents Rigol, que va morir el maig passat, Gispert i Forcadell van cobrar 79.999 euros el 2023 corresponents a la pensió vitalícia. Per la seva banda, la vídua de l’expresident Joan Reventós, Josefa Maria Rovira, va rebre 39.999 euros el 2023 en aplicació de l’article 4 de la llei 2/1988, que estableix que, efectivament, els vidus tenen dret a cobrar el 50% de la pensió vitalícia.
Per altra banda, hi ha tres expresidents de la cambra catalana no van cobrar res durant el 2023. La més recent és Laura Borràs, que no ha cobrat res com a expresidenta perquè ella mateixa va fer públic que renunciaria a l’assignació mensual. Segons la llei, tenia dret de cobrar el 80% del sou durant quatre anys. En el cas de Roger Torrent, que va ser president del Parlament del gener del 2018 al març del 2021, tampoc va cobrar cap paga el 2023, perquè era conseller d’Empresa i Treball i, segons la llei, l’assignació és incompatible.

Finalment, hi ha el cas d’Ernest Benach. El 2023 no té cap assignació, ja que ha esgotat la mensual i encara no ha arribat als 65 per rebre la pensió vitalícia. Els complirà aquest novembre i a partir de llavors podrà tornar a cobrar la pensió vitalícia.

(Informació extreta del Diari Ara)

Comentarios

  1. Bueno, bueno...es tal como dices, pero se habría de puntualizar más cosas de las que creo, te han pasado desapercibidas.
    Puedo decirte que los expresidentes tienen derecho a despacho, Jordi Pujol lo tuvo hasta lo del tio Florenci en Paseo de Gracia, un entresuelo que te cagas, yo estuve allí por una carta que le escribí de un tema que por aquí no voy a hablar, y me localizó en Roma, por movil, cuando solamente le dejé el fijo.
    Tenía tres secretarias a su libre disposición, guardia permanente allí y en la puerta de su casa, Ronda del Mig, y además chofer con coche oficial.
    Lo mismo tiene Montilla, Más, Torra y el Aragonés. Eso lleva un coste. Que alguno de ellos haya dejado por incompatibilidad, me vale, pero no han dejado sus prebendas y bicocas.
    No te olvides de Nuria de Gisbert, esa le ha quedado una pensión de 80.000 anuales por ser ex de no se qué.
    Salut

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Si, la información no es completa. Lo que sí he encontrado es que llevamos gastados 5,7 millones de euros con este cuento, pero no se si se cuentan los despachos, las secretarias y el chófer.

      Eliminar
  2. La pregunta es ; ¿ tributan impuestos esas pensiones ?.
    Lo digo porque los golfos que tenemos en el Parlament votaron por unanimidad que las dietas que cobran mensualmente ( entre 1.200 y 1.700 Euros ) no estruviesen sujetas a retenciones ni tributasen.

    Dietas que cobran todos los parlamentarios, aunque residan en Barcelona.

    Si todo esto no es saqueo y pillaje del presupuesto en nombre de una patria que ni ellos saben definir, no se como calificarlo.

    Saludos.

    ResponderEliminar
  3. Son altos cargos a dónde pocos llegan,supongo que por comparación a los de empresas civiles,están acorde o incluso por debajo.La pega es que a los políticos no le tenemos consideracion, ni respeto,no sé si se lo merecen que tengamos ese concepto de ellos,eso es otro asunto.No me digas,si son de partidos que aborreces,esos ya ni un euro.

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

EL PERIODISMO EN TIEMPOS PEREZOSOS

Leo en los periódicos: el "régimen de los Ayatolás" para referirse a Irán. Y no me detengo en fijarme en qué medios lo escriben así o asá, porqué la verdad es que son mayoría. Es un término audaz. Sin embargo, ningún adjetivo acompaña al régimen de Omán, de Arabia Saudita, de Qatar. Cuando se habla de Arabia, podrían escribir "el régimen de los jeques absolutistas", por ejemplo. ¿Cómo podríamos calificar a los Emiratos Árabes Unidos, en donde reside el emérito y en donde parece que el reyezuelo defraudador vive muy bien? ¿El régimen de los reyes defraudadores huidos para escamotear a la justicia? Hasta hace bien poco, Venezuela era un "narcoestado", y a esta denominación se sumaron -incluso- muchos tertulianos de la tertulia de Silvia Intxaurrondo. Ella no les recriminó el adjetivo, a pesar de que parece una periodista escrupulosa y seria. Ahora mismo, nadie habla de Venezuela como de un "narcoestado", como si se hubiera obrado algún milagro. Del...

LA SEÑORA PILAR EN PRIMAVERA

Ha cumplido los 91 y vive sola en una casita que parece un museo, en donde está todo lo que adora, más que un museo es un templo abigarrado, apenas queda un palmo de pared libre en donde añadir alguna nueva foto, apenas unos centímetros encima de los anaqueles para añadirle otro recuerdo. Aunque a estas edades ya se crean pocos recuerdos nuevos, pasan pocas cosas y las que pasan, la verdad sea dicha, parecen livianas y sutiles, y se desvanecen como los sueños de la siesta, sin dejar rastro. El pequeño templo al dios del hogar, eso ya lo hacían los antiguos romanos. Y aunque hay vírgenes y jesucristos, el templo está dedicado a la memoria familiar, al paso por la vida y a los que la han acompañado. Ahí está el hijo único, del que se puede seguir su vida desde el niño en blanco y negro al joven graduado, al adulto serio con traje y corbata, al hombre ya mayor que sonríe con esfuerzo desde la lejana Inglaterra a donde se fue a trabajar para no volver, quizás unos días en verano y a veces ...

LA MALA MARE CATALANA

Diuen que saps quan s'ha acabat la teva funció de mare quan te n'adones que ja no hi ha res més a fer, que tot està dit i que a partir d'ara no tens cap influència sobre la teva filla. Tot i que les noves tendències advoquen per una maternitat (i una paternitat) laxa, hom tendeix a voler transmetre els teus valors a la prole. Als fills dels socis del Barça els fan el carnet del club des de tot just nadons, perquè el xiquet no s'esguerri més endavant i no se'ns faci del Madrid, que ara té més tirada entre el jovent. Transmetre els valors a la descendència no és cosa fàcil: al meu pare, per exemple, no li va sortir massa bé i aquí em tenen, constitucionalista i socialista, i indiferent a la bandera de les quatre barres, a la sardana i al Fossar de les Moreres. He heretat moltes coses del pare, entre elles algunes manies persecutòries que no cal detallar. Però el nacionalisme no me'l va poder inculcar. Resulta que, vès per on, el meu pare em va animar a llegir i a ...