Ir al contenido principal

AI, EL VIROLAI



Dels catalans sempre sereu Princesa,
dels espanyols Estrella d’Orient,
sigueu pels bons pilar de fortalesa,
pels pecadors el port de salvament.

Aquesta és una de els estrofes del Virolai, el poema de Jacint Verdaguer al qual el músic Josep Rodoreda li va posar la música. Rodoreda (no és parent de la Mercè, o això sembla) fou un compositor i teòric musical que va marxar de Catalunya per dirigir una orquestra a Sant Sebastià i, posteriorment, fer de professor de música a Buenos Aires. També va compondre alguna peça patriòtica en català i diverses en castellà.

El Virolai es va convertir molt aviat en l'himne del Monestir de Montserrat, lloança de la Mare de Déu i, sense que ningú ho pugui entendre (o s'entén massa bé) ara és un càntic independentista, alegre i joliu, que s'entona a les performances patriòtiques.

No puc evitar el record de quan ens deien que l'independentisme era un moviment popular i espontani, transversal, inclusiu, democràtic i progressista. Si un moviment polític amb aquestes característiques pren el Virolai com a cançó predilecta, que baixi Déu i m'ho expliqui. Perquè, com diria el meu pare, això és molt carca. No cal que els teòrics del nacionalisme ens argumentin sobre les seves arrels conservadores i retrògrades: n'hi ha prou amb sentir-los cantar el Virolai. 

El Virolai s'ha entonat en dos llocs diferents i amb molt pocs dies de diferència: un d'ells, el 14 de juny a Vic (podia ser en un altre lloc?), durant el Cabró Rock, un festival de música jovenívola, on l'humorista i cantautor Lo Pau de Ponts (senyor de qui en tinc la primera notícia) va convidar els assistents a entonar el Virolai, tot i que es va oblidar de l'estrofa que he transcrit al principi del text. Algú podria dir que el públic jove i el terme "Cabró", més aviat satànic, no rimen gaire amb el Virolai, però vet aquí com son les coses a Catalunya. El segon lloc on s'ha cantat el Virolai ha estat a la mateixa muntanya de Montserrat, al pati del davant del temple, el dia 22 de juny. El rei Felipe VI va visitar el monestir, i l'Assemblea Nacional Catalana, presidida per un cantautor retirat (afortunadament retirat com a cantautor) va organitzar una excursió a la muntanya sagrada de la pàtria per mostrar-li el seu rebuig al rei, al crit de "els catalans no tenim rei". Tampoc no cal que ningú ens expliqui les vinculacions entre el nacionalisme i l'excursionisme (recordin Jordi Pujol al cim del Tagamanent, on va sofrir una il·luminació). 

L'ANC va anunciar que tres columnes ascendirien fins al monestir per sabotejar la visita reial. El cas, però, és que les tres columnes solemnes i irredemptes van aconseguir aplegar unes 100 persones, la immensa majoria d'edat provecta. Tant és així que una de les tres columnes va haver d'ascendir en el tren cremallera per presservar la salut dels columnistes. Ja no som als temps de la Columna Durruti, és evident. Un cop van veure el rei no se'ls va acudir res millor que entonar el Virolai, convertit per art de màgia en un càntic revolucionari o, com a mínim, de protesta contra la monarquia. Sembla impossible, però és així.

A Vilaweb, en Vicent Partal va lloar la gesta dels jubilats excursionistes i la va magnificar en els termes habituals del seu mitjà furibund, però sense esmentar el Virolai ni adonar-se de la paradoxa (o del ridícul) de la proposta. És més: Partal el Terrible alertava al mateix article sobre els qui fessin bromes i els amenaçava, imagino que sota pena d'excomunió. Mira, Vicent: m'han dit botifler tantes vegades que ja no ve d'una més i fins i tot em comença a agradar.

Com vostès sabran, segons els ufòlegs més reputats, la muntanya de Montserrat és una muntanya visitada sovint per naus extraterrestres. I m'imagino què hagués passat si un visitant de les estrelles s'hagués topat amb els columnistes de l'ANC cantant el Virolai per protestar contra un rei. L'alienígena hauria preguntat: què és això? Em pot dir què està passant?. Jo, la veritat, no sabria com explicar-li-ho ni per on començar. Li hauria pogut dir: son uns jubilats a càrrec del sistema de pensions d'Espanya que canten un himne catòlic per mostrar el seu rebuig a al rei d'Espanya, un rei catòlic que visita un monestir catòlic. Em temo que el nostre pobre ET hauria decidit marxar de pressa, convençut que no hi ha vida intel·ligent a la terra catalana.

Per fortuna, fa pocs dies, he trobat per casualitat la pel·lícula de sèrie B titulada "After the Lethargy" (que no goso recomenar) on, per primera vegada, es presenta el massís de Montserrat com una silueta sinistra, emboirada i maligna, un lloc perillós i el territori de cacera d'un extraterrestre que té molta gana i es deleix pels excursionistes distrets. 






Comentarios

  1. Mas de una vez he subido en bicicleta, acompañado de mi hijo(ahora cincuentón) en bicicleta ,cuando mis piernas podían .Agotado, pero recompensado por escuchar el Virolai. Ahora me dices que se ha convertido en una canción independentista, una canción protesta o algo así. Difícil de entender.

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

EL FIN DE LA TERNURA

Hoy, por primera vez en mucho tiempo, he percibido algo parecido a la "movilización" de personas que no suelen ir a votar, lo hacen sin alma o piensan que la política es algo que no va con ellos, algo de gentes lejanas y distantes. Por primera vez en mucho tiempo he escuchado como dicen "ésta vez hay que ir a votar". Lo dicen al día siguiente de la aparición del señor Abascal en el programa de un tal Broncano, que solo vi una vez y no me gustó. Estas personas que ahora de repente sienten la importancia de ir a votar (y supongo que sí, que lo harán) no son personas que se preocupen mucho por las leyes más allá de las que les incumben directamente, ni acostumbran a reflexionar sobre el estado del mundo. Pero las palabras aguerridas de Abascal en la TV les han dado miedo. Creo que aparece un voto defensivo, un voto de protección. Una de estas personas duda más y suelta un mohín de disgusto: el problema es que los partidos de la izquierda nos mienten, luego no cumplen l...

EL JUDÍO ANTISEMITA Y EL GITANO RACISTA

El grupo Núcleo Nacional, quizás partido político legalizado, quizás en el ojo del fiscal, quizás solo un grupo muy ultra y de inspiración nazi, ha expulsado a dos de sus miembros. A dos chicas: una por ser de ascendencia gitana y la otra, judía. Eso lo cuentan las noticias de la prensa, aunque no es noticia que un grupo de ideología nazi rechace gitanas y judías entre los suyos. Es más: es lo que se espera de ellos. Dice el grupo Núcleo Nacional que aspiran a la pureza de la sangre, una expresión sonrojante expresada en el año 2026, siglo XXI. La pureza de la sangre daría para un ensayo, sobretodo si nos fijamos en la sociedad española de estos días, tras siglos de mezclas, cruces y encuentros. Solo cabe preguntarse: ¿qué sería llevar "sangre pura española"? ¿Tiene sentido, cuando nos referimos a una región del planeta que es escenario de tantos encuentros entre culturas y orígenes? Lo que me ha sorprendido es justamente lo otro: que una chica de ascendencia gitana y otra de...

¿ERES DE VOX O DE SÁNCHEZ?

La niña, de ocho años, le pregunta a su profesor, en clase: ¿tu eres de Vox o de Sánchez? Me gusta que los pequeños se interesen por la política y hagan preguntas sobre la cuestión, eso es un buen síntoma. La política está en todas partes y en cada acción que hacemos, de modo que es bueno que genere interés. Me sorprende el éxito del discurso de Vox que se expresa en esta pregunta. Para alguien de 8 años, solo existen estas dos opciones, como el bueno y el malo en las películas infantiles. No me extraña la desaparición del Partido Popular o de Feijóo en la pregunta: a pesar de todo, de las encuestas y la TV y lo demás, una niña del barrio lo vive como un duelo entre dos, tal como deben ser los duelos. Y Feijóo no cabe en la pregunta. Quizás porque el señor Núñez Feijoo sea demasiado gris, demasiado aburrido, demasiado torpe. O Vox o Sánchez. Y nótese aquí que la pregunta no nombra ni a Abascal ni al PSOE. Llevo tiempo viendo que. para el sector infantil, Santiago Abascal es Vox, o ...