Ir al contenido principal

HI SOM, EL LLAPET A LA PARET

La presència absent, com una au de mal averany, la promesa de l'amenaça. Vigila la teva esquena, no et distreguis, no t'adormis. Mantén la por, no et relaxis. En qualsevol moment ens farem presents.

La pintada es pot trobar a qualsevol paret de qualsevol carrer de Catalunya. De vegades és una presència solitària, de vegades és un ramat de "Hi som" en un mur rovellat i polsegós d'una casa en ruïnes. La pintada està fet amb una plantilla sempre idèntica. Hom se la copia, la retalla i la pinta, de nits, pels racons de la ciutat. Hom ha d'estar atent de no trepitjar una caca de gos o d'ensopegar-se amb un "Hi som", sempre en majúscules. Guarden la plantilla com qui guarda la relíquia i, quan el nervi patriòtic s'encén, baixen al carrer i fan l'ofrena a la paret tal com el quisso hi deixa una pixarada que vol dir: estic aquí, recorda-ho.

L'endemà, el patriota passa per davant de la seva inscripció i s'omple els pulmons de joia i d'aire nacional. Aquí he estat jo, com els amants que inscriuen a l'escorça de l'arbre els noms, un cor maldestre i una data que s'esmuny pel pendent del temps i que roman allà fins molt després que la parella ja no s'estimi i s'hagin oblidat. Però mentre la inscripció vegetal recorda un instant de felicitat, la data d'un coit o un desig de perdurar en l'amor, l'autor del "Hi som" només ens vol produir una esgarrifança. Ho tornarem a fer, no et pensis que s'ha acabat el meu odi ni el meu instint guerrer.

La pintada nocturna és un fenomen complex, és clar, una mescla de valentia emparada en la covardia de la nit i la petita estampa que un altre haurà de netejar, una reivindicació que també s'adreça a un mateix, com si vulgués certificar el seu pas per la vida amb un gest patriòtic fet de pintura propulsada per gas, un pet nacionalista que deixa una llapet a la tàpia bruta, al calçotet públic.

"Hi som" vol dir "hi sóc" o simplement "sóc". I a més a més no estic sol, vés amb compte perquè som molts i en qualsevol moment en farem una de grossa. Que tremoli el botifler, el xarnego. Els llops no van mai sols, com els voltors. "Hi som" també vol dir que no descansarem mai del malson nacionalista, que tremolin els contenidors d'escombraries perquè qualsevol dia tornaran a cremar i el foc de les deixalles farà la pàtria més gran, més lluent, més excelsa. Hi som, hi som, hi som, hi som. Els tambors a mitjanit, la testosterona que colpeix, les quatre barres de sang del deliri romàntic. En Guifré es remou a la tomba, les tombes flamegen, els focs fatus dels nostres cementiris, la calavera riallera dels màrtirs de la pàtria que reclamen sang jove.

Qui necessita dir que és tal vegada dubta de ser. Com els vampirs i els zombis. El vampir dubta de ser perquè no es reflexa al mirall i el zombi no està segur de ser un ésser humà del tot. El patriota necessita repetir-se que és i ho fa per les parets de la vila per trobar-se a sí mateix l'endemà i sentir que pertany a una pàtria, a una tribu irredempta que tal vegada només fou un somni, aquells somnis tèrbols de la migdiada després d'haver-se afartat de canelons i pollastre de Vic amb gambes de Palamós i altres menges nostrades, i fuet i bisbe de Camprodon i postres de músic i aromes de Montserrat.


Comentarios

  1. Todo, en esa pared, huele a desidia. El rebozado añejo, con pintas más de ser alumínico que de buen cemento. Los graffitis, que enmerdan toda la fachada, y que tienen toda la sintonía de estar hechos por manos inexpertas, sin gracia ni fortuna. Y la plantilla de la bandera, que quien la pintó iba escaso de recursos, ni siquiera pintó la estrellita.
    Un buen rebozado y una mano de cal, y todo solventado, pero nadie está por la labor de adecentar las calles.
    Salut

    ResponderEliminar
  2. Veo la cosa independentista floja, hasta Junquera busca nuevos vocablos, trata de adaptarse a los nuevos tiempos
    Saludos

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

ALGUN DIA CALDRÀ PARLAR (DE LA LLENGUA PRÒPIA)

Segons els estudis més recents, el 30% de la població de 15 anys o més té el català com a llengua d'identificació única, mentre que el 40,4% s'identifica únicament amb el castellà. En algun lloc he llegit que el català és la primera llengua del 25% de la pobació, una xifra un xic més minsa però que indica la mateixa realitat. El problema de la realitat és que pot agradar més o menys, o que pot xocar amb els somnis i els ideals i les fantasies però, al capdavall, és la realitat. El problema de la realitat és que és real i, sovint, menys bufona que les il·lusions. Es pot treballar per canviar la realitat (de fet, aquesta seria una forma possible d'explicar la història de la humanitat). Però per fer una feina efectiva el primer que cal és reconèixer-la i admetre-la. Després ja vindran els projectes i els plans i els programes: però cap projecte que no parteixi del reconeixement de la realitat podrà tenir èxit. Negar la realitat, o substituir-la per un axioma impossible, no és ...

L'ARRELAMENT A CATALUNYA

Dues senyores caminen carrer avall. Surten de comprar al Supermercat Esclat i passen per la vora de la porta de l'escola, que ha tancat fa mitja hora. Un grup de nens, d'uns vuit o nou anys, juguen a pilota i xuten fort, i no s'aturen quan passen les dones, que corren el risc d'endur-se un cop de pilota al cap. Però elles no els diuen res, tan sols es miren els nens amb ulls rancuniosos. Quan son fora de perill, l'una li diu a l'altra: Ho has vist? Son d'aquells... "D'aquells" es refereix al color de la seva pell i als trets facials, que delaten la procedència hispanoamericana.  Dos dies enrere, la mare d'una alumna boliviana que ha arribat a l'escola fa tres mesos denuncia que la seva filla pateix bullying, i explica algunes de les amenaces que rep. La més sorprenent de totes és: li han dit que a l'escola no volem persones que no parlin en català. I és sorprenent perquè en aquesta escola no hi ha infants catalanoparlants, potser -a...

EL CATALÀ PLANER I EL POBLE FELIÇ

Si vostès han llegit la novel·la de George Orwell "1984" recordaran que en aquell món (que no sabem si és només distòpic o també premonitori), hi ha un ministeri encarregat de pulir el diccionari. A cada nova edició del diccionari oficial hi ha menys pàgines, i l'objectiu és aconseguir un diccionari general de la llengua de no més de 50 pàgines, cosa que s'espera aconseguir ben aviat. Quan els mitjans transmeten aquesta informació, el poble aplaudeix amb fervor.  Es poden imaginar quines son les paraules que es van eliminant del diccionari: les que contenen significats poc convenients, les complexes. Orwell parla de "paraules innecessàries", i l'objectiu del ministeri és reduir la capacitat de pensament: si tenim menys paraules, pensarem menys. "1984" és un text de ficció literària que molts cops s'ha volgut veure com una profecia exagerada del que suposen els sistemes polítics totalitaris, una vigilància extrema de l'estat que pretén v...