EL CATALÀ PLANER I EL POBLE FELIÇ

Si vostès han llegit la novel·la de George Orwell "1984" recordaran que en aquell món (que no sabem si és només distòpic o també premonitori), hi ha un ministeri encarregat de pulir el diccionari. A cada nova edició del diccionari oficial hi ha menys pàgines, i l'objectiu és aconseguir un diccionari general de la llengua de no més de 50 pàgines, cosa que s'espera aconseguir ben aviat. Quan els mitjans transmeten aquesta informació, el poble aplaudeix amb fervor. 

Es poden imaginar quines son les paraules que es van eliminant del diccionari: les que contenen significats poc convenients, les complexes. Orwell parla de "paraules innecessàries", i l'objectiu del ministeri és reduir la capacitat de pensament: si tenim menys paraules, pensarem menys.

"1984" és un text de ficció literària que molts cops s'ha volgut veure com una profecia exagerada del que suposen els sistemes polítics totalitaris, una vigilància extrema de l'estat que pretén vigilar no tan sols les conductes i els actes de la ciutadania si no els seus pensaments. La veritat és que la tecnologia actual sembla afavorir aquesta mena de control extrem i, de fet, moltes xarxes socials filtren les paraules o les imatges que s'hi publiquen en nom del respecte i de la correcció.

Vostès pensaran que George Orwell era un pessimista, i que per fortuna és impossible controlar el pensament i el llenguatge. No obstant això, avui els presento la "Guia de comunicació clara" de la Generalitat de Catalunya, que vol que l'administració s'adrecia a la ciutadania amb un llenguatge "planer". La llengua, aixì com la presentació visual dels documents, han de ser accessibles i senzilles. És com si, de forma oficial, hi hagués un reconeixement públic de la pèrdua de capacitat de lectura i de comprensió i se'ns tractés com a l'escola es tracta a l'alumnat amb dèficits cognitius: s'ha de promoure un llenguatge fàcil i per a tothom. Ja no cal esforçar-se en entendre un text: el govern et facilitarà una cosa senzilleta i apanyada.

Ja fa anys que circula un projecte anomenat "lectura fàcil", destinat a apropar a la literatura les persones amb dificultats degudes a algun trastorn, i també fa temps que diverses veus promouen convertir tots els textos en "lectura fàcil": tan sols es tracta d'abreujar pàgines, simplificar frases i evitar l'esforç. Jo em temo que les escoles dels barris desafavorits adoptarien el model fàcil, mentre que les escoles privades d'elit mantindran la lectura complexa per estimular l'esforç. Amb el pas dels anys aconseguirem una nova divisió social: la classe que llegeix resums simplificats i la que llegeix la complexitat, de manera que aconseguirem una nova definició d'aristocràcia i de plebeu.

Si acceptem la tesi de Vigotsky (el llenguatge i el pensament son el mateix), acceptarem que qui disposa d'un llenguatge simplificat i reduït també disposa d'un pensament simplificat i reduït. I així anirem avançant vers un món feliç i fàcil en el qual algú decideix reduir-nos l'esforç i la capacitat de pensar.

Qualsevol persona que sigui un xic observadora s'haurà adonat que molts polítics del sector dretà i ultradretà han simplificat els seus missatges. No es tracta tan sols del llenguatge tan limitat de Donald Trump: la frase breu, el missatge burd i fàcil de repetir i la idea simple son la norma. I en aquesta opció trobem la majoria d'intervencions dels líders de la dreta. Els qui encara es consideren d'esquerres o progressistes farien bé de rebutjar la simplificació i no caure en el parany, perquè el llenguatge fàcil és el dels nacionalismes i les idees retrògrades, l'objectiu de les quals és suprimir la complexitat i substituir-la per un pensament pueril de bons i dolents, nosaltres i els altres. Trump diu que calen bombes per matar els dolents i el pobre Feijóo diu que la regularització dels estrangers nacionalitzarà violadors.

El senyor Millán Astray, molt abans de Trump i de Feijóo ja ho havia expressat: "¡Muera la inteligencia!, ¡Viva la muerte!". Ho va dir el 1936 i en presència de Miguel de Unamuno a la Universitat de Salamanca. Diuen que el públic va aplaudir amb fervor.