Dues senyores caminen carrer avall. Surten de comprar al Supermercat Esclat i passen per la vora de la porta de l'escola, que ha tancat fa mitja hora. Un grup de nens, d'uns vuit o nou anys, juguen a pilota i xuten fort, i no s'aturen quan passen les dones, que corren el risc d'endur-se un cop de pilota al cap. Però elles no els diuen res, tan sols es miren els nens amb ulls rancuniosos. Quan son fora de perill, l'una li diu a l'altra: Ho has vist? Son d'aquells... "D'aquells" es refereix al color de la seva pell i als trets facials, que delaten la procedència hispanoamericana.
Dos dies enrere, la mare d'una alumna boliviana que ha arribat a l'escola fa tres mesos denuncia que la seva filla pateix bullying, i explica algunes de les amenaces que rep. La més sorprenent de totes és: li han dit que a l'escola no volem persones que no parlin en català. I és sorprenent perquè en aquesta escola no hi ha infants catalanoparlants, potser -a tot estirar- tres o quatre entre cinc-cents. I no obstant això, a algú se li ha acudit que la llengua catalana serveix per fer bullying. És curiós i sembla que no té sentit. O sí que té sentit? Algú ha identificat la llengua catalana com un instrument de pressió per acovardir la nena recent arribada.
En aquesta escola hi ha molt alumnat nouvingut, em diuen. Però la majora de l'alumnat ha nascut aquí o porta molts anys a Catalunya. De fet, de nouvinguts en sentit tècnic (menys de dos anys de residència aquí) potser n'hi ha deu o dotze en tot el centre. Fins quan es considera nouvingut algú que va venir des d'un altre país? Quan deixarà de ser-ho? De la mateixa manera es parla d'espècies invasores, i les cotorres verdes que omplen de nius els pins i les palmeres es tracten d'espècies invasores, tot i que fa una pila d'anys que viuen entre nosaltres. No tan sols espècies forànies, si no espècies invasores.
Una dada curiosa i catalana sobre el tractament que reben els infants "nouvinguts": tots ells tenen unes hores setmanals a l'aula d'acollida, que és un recurs escolar per aprendre llengua catalana en petit grup i de forma accelerada. No obstant això, si un infant arriba des de Toledo o des de Jaén no disposa d'aquest recurs, perquè els infants procedents del sistema escolar espanyol no hi tenen accés. Mai no he acabat de comprendre aquesta distinció, que ja era així durant els governs independentistes a la Generalitat, als quals hom diria que els hauria agradat tractar els andalusos com a estrangers "nouvinguts". Però no va ser així.
Un dia d'aquests, a la ultradreta espanyola se li ha acudit parlar d'arrelament i de prioritat nacional, i de sobte les aigües es remouen sota nostre, amb aquella remor sorda i paorosa. La prioritat nacional vol dir que l'administració pública tractarà diferent un ciutadà nascut aquí d'un ciutadà nascut a fora. A no ser que demostri un cert "arrelament". Com es deu demostrar l'arrelament? Imagino que algú diu "arrelament" quan vol dir "assimilació".
Fa molts anys, vaig anar a la conferència que va donar en Jordi Arbonès un cop retornat a Catalunya. L'Arbonès se'n va anar de molt jovenet a l'Argentina perquè no volia viure la joventut sota la dictadura de Franco. Quin va ser el nucli de la seva conferència? Doncs vet aquí: es tractava de viure a l'Argentina i mantenir la identitat catalana a tota costa, viure a l'Argentina en català, no desprendre's de la cultura. A en Jordi Arbonès, en aquella conferència, el van aplaudir amb fervor. Aquell mateix auditori que va aplaudir la resistència de l'Arbonès per no integrar-se a la cultura argentina, també aplaudiria en Mohamed Ammou si afirmés que, des que va arribar a Catalunya, fa tots els possibles per mantenir la seva identitat magrebina i no contaminar-se de cultura catalana? O li exigirien "arrelament" (especialment si en Mohamed viu a Ripoll?).
La música que toca l'ultradreta de Vox no sona gaire diferent de les melodies de la dreta catalana de Junts i de l'ultradreta de l'Aliança Catalana, que també sospiren i conspiren per fer fora els estrangers que no s'arrelin tal com Déu mana. Als canals de Yutube de l'ultradreta catalana fa molt de temps que debaten la qüestió i també sospiten que hi ha un nou projecte de substitució deliberat i dirigit per les forces obscures del "progres" espanyols i dels molt més perillosos espanyolistes infiltrats, botiflers i federalistes i tota aquesta mala gent igualitària, els catalanets woke que pretenen fer desaparèixer la sardana i les essències catalanes.
A poc a poc i amb passes segures ens endinsem en un món enfrontat contra sí mateix, obsedit en descobrir les diferències i els enemics, que solen ser els qui viuen al nostre voltant, amb preferència pels qui viuen pitjor i passen més dificultats. Durant els pitjors anys del "procés" vam veure néixer aquestes idees, i foren molts els patriotes que es van anar radicalitzant. Mai no oblidaré una companya de feina que em va dir: durant molts anys, he viscut amb la bena als ulls però ara m'ha caigut i he descobert que estem rodejats d'enemics.
Comentarios
Publicar un comentario