Ir al contenido principal

UNA DIPUTADA AMB SAMARRETA I MISSATGE

 


La senyora diputada sol dur samarretes amb missatge. Ha de proclamar les seves idees, preferències i manies per allà on vagi. Suposo que actua així en nom de la llibertat individual, que deu creure la més sagrada de totes. Pel que explica la premsa, el seu vot afirmatiu a la investidura de Salvador Illa s'ha hagut de treballar: la diputada és un os dur de pelar. Però ja ens adverteix de lluny de com les gasta i de què pensa. "Orgull antifeixista", diuen aquestes lletres blanc sobre negre, gòtiques, les mateixes que usaven per escriure "Einsatzgruppe" als uniformes. Ignorància o mala fe en la coincidència? No ho sabrem mai.

Fa uns anys, un professor de l'institut duia només samarretes reivindicatives: el rostre de Jordi Cuixart, banderes antifeixistes, eslògans de l'univers CUP, que és molt amant del textil serigrafiat. Alguns alumnes s'havien queixat del bombardeig propagandístic del professor, que no tolerava cap discrepància ideològica. Ultraesquerra, idependentista, anticapitalista. La tapa del seu ordinador portàtil estava coberta per adhesius reivindicatius de mig món: Front Polisario, Palestina, indigenisme de Guatemala, Chiapas. Aquell ordinador era un compendi de totes les lluites que ell considerava justes i que necessitava explicar. No obstant això, els adhesius permetien veure el logotip de l'aparell. En efecte, un Apple llustrós.

Als alumnes no se'ls escapava el detall:

-El anticapitalista lleva un Apple de 2.000 leuros -em van dir.

El Departament d'Educació, després de la pandèmia, va cedir un ordinador portàtil a cada docent, de marca xinesa. El professor de les samarretes amb missatge se'l va mirar i va fer que no amb el cap, condescendent. Hi va renunciar. Preferia dur el seu Apple cobert d'enganxines, la col·lecció completa dels cromos progressistes. Que se sàpiga qui soc sense que calgui preguntar-me, devia pensar.

M'hagués agradat -com a hipòtesi- que algun dia arribés un professor amb eslògans de Vox o d'Aliança catalana a l'institut. Què hauria dit el nostre professor de les samarretes antifeixistes? Hauria defensat la llibertat individual en aquest cas i s'hauria abstingut de dir-li res? És molt probable que no, que en aquest cas ja no es pugués aplicar el principi de la llibertat. El conflicte sempre és aquí, entre la igualtat i la llibertat. Si algú hagués gosat dir-li al nostre professor reivindicatiu que en nom de la neutralitat i de la igualtat deixés les samarretes amb missatge a casa, hauria proferit crits per la llibertat, àdhuc per la llibertat de càtedra. A veure qui és el guapo que li ho discuteix.

El nostre professor no sabia que s'assemblava mot a Isabel D. Ayuso quan crida "¡libertad!" des del balcó del palau, de la mateixa manera que la senyora diputada de l'orgull antifeixista no sap que, en la seva samarreta, jo hi veig la grafia dels Einsatzgruppe. Quan hom té raó sempre i està per sobre del bé i del mal, no està per orgues.

Comentarios

  1. Hay una diferencia con Ayuso,que el profesor se mueve en un entorno de menores,donde el principio de la neutralidad,es esencial.los niños tienen padres, de diferente pensar. Sólo la irresponsabilidad del momento y de este profesor,puede entender una cosa así. No vivió los momentos difíciles de los primeros años de la democracia,donde un padre con ideas atrasadas podía tomar una acción violenta.
    Saludos

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. A mi no se me ha pasado nunca por la cabeza llevar camisetas con eslóganes en clase (ni en ninguna otra parte). Y no solo eso: si expreso mis ideas políticas lo hago de un modo asertivo y respetuoso.

      Eliminar
  2. A mí lo que me gusta es que los críos de 14 ya puedan votar en ER, eso si, trabajar no, eso no porque no dignifica, pero votar con conocimiento de causa y forma, eso si que pueden.
    Estos señores son irrespetuosos hasta con ellos mismos, no les permiten presentarse a las listas como cabezas de grupo, les falta experiencia, dicen los de Heribert Barrera, lo que no dicen es lo fáciles que son de manipular con catorce añitos, y lo bien que va haciéndoles creer que sus votos son libres.

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

ALGUN DIA CALDRÀ PARLAR (DE LA LLENGUA PRÒPIA)

Segons els estudis més recents, el 30% de la població de 15 anys o més té el català com a llengua d'identificació única, mentre que el 40,4% s'identifica únicament amb el castellà. En algun lloc he llegit que el català és la primera llengua del 25% de la pobació, una xifra un xic més minsa però que indica la mateixa realitat. El problema de la realitat és que pot agradar més o menys, o que pot xocar amb els somnis i els ideals i les fantasies però, al capdavall, és la realitat. El problema de la realitat és que és real i, sovint, menys bufona que les il·lusions. Es pot treballar per canviar la realitat (de fet, aquesta seria una forma possible d'explicar la història de la humanitat). Però per fer una feina efectiva el primer que cal és reconèixer-la i admetre-la. Després ja vindran els projectes i els plans i els programes: però cap projecte que no parteixi del reconeixement de la realitat podrà tenir èxit. Negar la realitat, o substituir-la per un axioma impossible, no és ...

L'ARRELAMENT A CATALUNYA

Dues senyores caminen carrer avall. Surten de comprar al Supermercat Esclat i passen per la vora de la porta de l'escola, que ha tancat fa mitja hora. Un grup de nens, d'uns vuit o nou anys, juguen a pilota i xuten fort, i no s'aturen quan passen les dones, que corren el risc d'endur-se un cop de pilota al cap. Però elles no els diuen res, tan sols es miren els nens amb ulls rancuniosos. Quan son fora de perill, l'una li diu a l'altra: Ho has vist? Son d'aquells... "D'aquells" es refereix al color de la seva pell i als trets facials, que delaten la procedència hispanoamericana.  Dos dies enrere, la mare d'una alumna boliviana que ha arribat a l'escola fa tres mesos denuncia que la seva filla pateix bullying, i explica algunes de les amenaces que rep. La més sorprenent de totes és: li han dit que a l'escola no volem persones que no parlin en català. I és sorprenent perquè en aquesta escola no hi ha infants catalanoparlants, potser -a...

EL CATALÀ PLANER I EL POBLE FELIÇ

Si vostès han llegit la novel·la de George Orwell "1984" recordaran que en aquell món (que no sabem si és només distòpic o també premonitori), hi ha un ministeri encarregat de pulir el diccionari. A cada nova edició del diccionari oficial hi ha menys pàgines, i l'objectiu és aconseguir un diccionari general de la llengua de no més de 50 pàgines, cosa que s'espera aconseguir ben aviat. Quan els mitjans transmeten aquesta informació, el poble aplaudeix amb fervor.  Es poden imaginar quines son les paraules que es van eliminant del diccionari: les que contenen significats poc convenients, les complexes. Orwell parla de "paraules innecessàries", i l'objectiu del ministeri és reduir la capacitat de pensament: si tenim menys paraules, pensarem menys. "1984" és un text de ficció literària que molts cops s'ha volgut veure com una profecia exagerada del que suposen els sistemes polítics totalitaris, una vigilància extrema de l'estat que pretén v...