Ir al contenido principal

UNA DIPUTADA AMB SAMARRETA I MISSATGE

 


La senyora diputada sol dur samarretes amb missatge. Ha de proclamar les seves idees, preferències i manies per allà on vagi. Suposo que actua així en nom de la llibertat individual, que deu creure la més sagrada de totes. Pel que explica la premsa, el seu vot afirmatiu a la investidura de Salvador Illa s'ha hagut de treballar: la diputada és un os dur de pelar. Però ja ens adverteix de lluny de com les gasta i de què pensa. "Orgull antifeixista", diuen aquestes lletres blanc sobre negre, gòtiques, les mateixes que usaven per escriure "Einsatzgruppe" als uniformes. Ignorància o mala fe en la coincidència? No ho sabrem mai.

Fa uns anys, un professor de l'institut duia només samarretes reivindicatives: el rostre de Jordi Cuixart, banderes antifeixistes, eslògans de l'univers CUP, que és molt amant del textil serigrafiat. Alguns alumnes s'havien queixat del bombardeig propagandístic del professor, que no tolerava cap discrepància ideològica. Ultraesquerra, idependentista, anticapitalista. La tapa del seu ordinador portàtil estava coberta per adhesius reivindicatius de mig món: Front Polisario, Palestina, indigenisme de Guatemala, Chiapas. Aquell ordinador era un compendi de totes les lluites que ell considerava justes i que necessitava explicar. No obstant això, els adhesius permetien veure el logotip de l'aparell. En efecte, un Apple llustrós.

Als alumnes no se'ls escapava el detall:

-El anticapitalista lleva un Apple de 2.000 leuros -em van dir.

El Departament d'Educació, després de la pandèmia, va cedir un ordinador portàtil a cada docent, de marca xinesa. El professor de les samarretes amb missatge se'l va mirar i va fer que no amb el cap, condescendent. Hi va renunciar. Preferia dur el seu Apple cobert d'enganxines, la col·lecció completa dels cromos progressistes. Que se sàpiga qui soc sense que calgui preguntar-me, devia pensar.

M'hagués agradat -com a hipòtesi- que algun dia arribés un professor amb eslògans de Vox o d'Aliança catalana a l'institut. Què hauria dit el nostre professor de les samarretes antifeixistes? Hauria defensat la llibertat individual en aquest cas i s'hauria abstingut de dir-li res? És molt probable que no, que en aquest cas ja no es pugués aplicar el principi de la llibertat. El conflicte sempre és aquí, entre la igualtat i la llibertat. Si algú hagués gosat dir-li al nostre professor reivindicatiu que en nom de la neutralitat i de la igualtat deixés les samarretes amb missatge a casa, hauria proferit crits per la llibertat, àdhuc per la llibertat de càtedra. A veure qui és el guapo que li ho discuteix.

El nostre professor no sabia que s'assemblava mot a Isabel D. Ayuso quan crida "¡libertad!" des del balcó del palau, de la mateixa manera que la senyora diputada de l'orgull antifeixista no sap que, en la seva samarreta, jo hi veig la grafia dels Einsatzgruppe. Quan hom té raó sempre i està per sobre del bé i del mal, no està per orgues.

Comentarios

  1. Hay una diferencia con Ayuso,que el profesor se mueve en un entorno de menores,donde el principio de la neutralidad,es esencial.los niños tienen padres, de diferente pensar. Sólo la irresponsabilidad del momento y de este profesor,puede entender una cosa así. No vivió los momentos difíciles de los primeros años de la democracia,donde un padre con ideas atrasadas podía tomar una acción violenta.
    Saludos

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. A mi no se me ha pasado nunca por la cabeza llevar camisetas con eslóganes en clase (ni en ninguna otra parte). Y no solo eso: si expreso mis ideas políticas lo hago de un modo asertivo y respetuoso.

      Eliminar
  2. A mí lo que me gusta es que los críos de 14 ya puedan votar en ER, eso si, trabajar no, eso no porque no dignifica, pero votar con conocimiento de causa y forma, eso si que pueden.
    Estos señores son irrespetuosos hasta con ellos mismos, no les permiten presentarse a las listas como cabezas de grupo, les falta experiencia, dicen los de Heribert Barrera, lo que no dicen es lo fáciles que son de manipular con catorce añitos, y lo bien que va haciéndoles creer que sus votos son libres.

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

ELS NAZIS PASSEGEN PER SENTMENAT

Una organització nazi o més o menys nazi lloga un local a Sentmenat per fer-hi la seva presentació a Catalunya. Es tracta de Núcleo Nacional. El dia de l'esdeveniment, joves antifeixistes de la zona van a anar-hi a plantar cara: la testosterona no falta mai en cap bàndol, tal com ja passava en temps de cromayons i neanderthals. La veritat és que no sabia res de Núcleo Nacional i em poso a remenar per la xarxa. I descobreixo que és un grup sorgit arran de les manifestacions contra Pedro Sánchez a Madrid, convocats per protestar contra la llei d'amnistia. Infereixo que Núcleo Nacional és un altre dels grups a l'òrbita de Vox. Em pregunto perquè sento aquesta atracció morbosa per l'ultradreta des de fa temps i llavors recordo allò de Nietszche: vés amb compte quan mires a l'abisme, perquè l'abisme et podria retornar la mirada. Em va començar a passar durant el procés independentista: em vaig obsessionar en mirar els seus vídeos i els seus eslògans, les seves barbar...

LA SOLITUD DE L'INDEPENDENTISTA

Gràcies a un grup independentista de vocació solitària ("Nosaltres sols") he descobert que existeix un documental, "Ícaro: la semana en llamas", que els independentistes voldrien censurar. Però com que no ho poden fer, arremeten contra Filmin, la plataforma de cinema que el té penjat. Fins al 31 de gener, data en què ja no hi serà i data en la que estava programada la seva desparició. Dona't de baixa de Filmin, criden, que es fotin. La veritat és que soc subscriptor de Filmin des de gairebé el començament de la seva singladura entre les plataformes del cinema i em sembla la millor proposta per als amants del cinema, sense cap mena de dubte. He viscut moltes hores de plaer gràcies a Filmin, tot i que el seu catàleg sigui inabastable en una sola vida. Crec que Filmin és l'única raó que em du a lamentar la meva mortalitat, ja que és difícil trobar altres arguments en favor de la vida eterna. Per a mi, la glòria és un sofà i una pantalla amb accés al catàleg de ...

EL INSOMNIO DE ISABEL

Quizás Isabel no duerme y siempre está atenta, la desvelada centinela de los valores patrios, que también son los del Occidente cristiano y biempensante. La niña Isabel ha oído en las noticias que dos mujeres (dos mujeres del servicio) han denunciado al senecto Julio Iglesias por tocamientos, abusos y vejaciones y acoso sexual. ¡Ah! ¡Eso sí que no! Ahí está Isabel, dispuesta a menospreciar a las mujeres agraviadas y, de paso, arremeter contra la siniestra izquierda (valga la redundancia). Escribe Isabel, rauda y airada, a mediodía (mientras se toma la cañita bien merecida en una terracita madrileña cerca de la Puerta del Sol y orientando la cara hacia el astro): "Las mujeres violadas y atacadas están en Irán, con el silencio cómplice de la ultraizquierda. La Comunidad de Madrid jamás contribuirá al desprestigio de los artistas y menos, al del cantante más universal de todos: Julio Iglesias". (Las comas gramaticales no son el punto fuerte de la escritura ayusista). Tras escrib...