LA SOLITUD DE L'INDEPENDENTISTA

Gràcies a un grup independentista de vocació solitària ("Nosaltres sols") he descobert que existeix un documental, "Ícaro: la semana en llamas", que els independentistes voldrien censurar. Però com que no ho poden fer, arremeten contra Filmin, la plataforma de cinema que el té penjat. Fins al 31 de gener, data en què ja no hi serà i data en la que estava programada la seva desparició. Dona't de baixa de Filmin, criden, que es fotin.

La veritat és que soc subscriptor de Filmin des de gairebé el començament de la seva singladura entre les plataformes del cinema i em sembla la millor proposta per als amants del cinema, sense cap mena de dubte. He viscut moltes hores de plaer gràcies a Filmin, tot i que el seu catàleg sigui inabastable en una sola vida. Crec que Filmin és l'única raó que em du a lamentar la meva mortalitat, ja que és difícil trobar altres arguments en favor de la vida eterna. Per a mi, la glòria és un sofà i una pantalla amb accés al catàleg de Filmin (junt amb un carnet de Biblioteca pública).

La proposta boicotejadora dels independentistes furiosos és tan sols una més, una altra bajanada pueril i estúpida. I és estúpida per diverses raons. Els ho explicaré: no tenia ni idea de l'existència del documental "Ícaro: la semana en llamas", però gràcies als aguerrits indepes ara la conec i, per tant, em sento obligat a veure-la (abans del 31 de gener). De fet, ja l'he guardat a la llista de cintes per a veure i no se m'escaparà, Cal ser burro (o independentista) per promocionar un documental per la via de proposar-ne la cancel·lació. Crec que aquests pobres xicots de "Nosaltres sols" no han entès mai res de la psicologia humana ni de la sociologia ni de res. Només cal prohibir per a estimular. Vostès ja m'entenen: quan arriben a un llac d'aigües prístines on hi ha el cartell que resa "Prohibit banyar-se", a vostès els venen ganes de banyar-s'hi. Així és la condició humana, i això està explicat i argumentat des de fa milers d'anys. Tothom ho entén, amb l'excepció dels burros o dels independentistes.

És probable que "Ícaro: la semana en llamas" sigui un documental dèbil o que contingui un biaix favorable a l'unionisme o contrari a l'independentisme. Fins i tot és possible que contingui un discurs espanyolista i proper a posicions que mai no abraçaré. Però també és cert que ara el veuré petit qui peti, gràcies a la ruqueria profunda dels "Nosaltres sols" i a la qual s'hi ha adscrit l'Albert Alay, el furiós independentista que fa de secretari de l'homenet de Waterloo i que mai no s'ha distingit per una intel·ligència massa galdosa. 

D'altra banda, promoure el boicot no és una bona opció en aquests temps líquids i complexos, on les xarxes et poden jugar una mala passada en qualsevol moment. Tal com m'ha passat a mi, ens passarà a molts d'altres que no sabíem res del documental però que, vès per on, ara fem cua per veure'l. tal com algú pot demanar el boicot a Filmin, jo podria engegar una campanya de suport a Filmin per ser una plataforma oberta i plural i valenta que parteix del principi que l'espectador és una persona intel·ligent i moralment solvent, prou capaç de decidir si "Ícaro: la semana en llamas" és un bon documental o no. 

L'independentisme sempre ha mostrat aquesta cara fosca i autoritària que vol prohibir, limitar, cancel·lar. Tot allò que no encaixi amb les seves idees cal que sigui suprimit.

A l'altra banda del mirall hi ha la inefable Tv3, que continua en la seva línia de reivindicació i nacionalisme, com si Salvador Illa i el govern del PSC no haguessin existit mai. Un món ben ximple i difícil. Com que ara ja fa 12 anys que no miro res de la Tv3 m'he de refiar d'amics i coneguts, i per això sé de bona tinta que la cadena pública catalana continua en la seva labor patriòtica. Quants documentals de 30 o 60 mints no han emès defensant la causea indepe? Quantes tertúlies i telenotícies i reportatges no s'han elaborat per justificar el procés o per convertir en martirologi els quatre passerells que van rebre un parell de garrotades aquell dia d'octubre? Quants reportatges per convertir una lamentable gamberrada en "la batalla d'Urquinaona"?

Això va ser així. I llavors... quin mal hi ha en veure "la batalla d'Urquinaona" des del punt de vista oposat? Veure els dos punts de vista no és el millor que podem fer? Tan sols un enze podria pensar que és millor tenir un sol punt de vista. Tan sols Nosaltres sols. Sense oblidar-nos de la solitud de l'Albert Alay, que també és una mica enze.

Agraeixo als responsables de Filmin que siguin valents com fins ara.