Ir al contenido principal

LA DEPILACIÓ I EL MÓN ESTRANY


Sortir a caminar pel carrer per tenir una estona de reflexió en pau ja no és el que era. Els carrers i els vorals de les carreteres son plens de missatge que ens assalten, missatges difícils d'interpretar, quan no son críptics. Dissabte, a la carretera que transita des d'un Vallès a l'altre, vaig trobar els rastres d'algí que havia transitat el mateix camí però proveït d'un esprai de color negre i que havia deixat frases: El bilingüisme és la mort. El peix gran es menja el petit. No és bilingüisme, és substitució.

La teoria de la Gran Substitució ha arribat a Catalunya, i fa molt de temps que viu entre nosaltres. En el cas català, la gran susbtitució és un fenomen lingüístic. Algú té molta por que la llengua de la seva mare ja no sigui la llengua dels seus fills, tot i que podria ser que la llengua de la seva mare sigui, precisament, la llengua dels seus fills i que els esforços que hom ha fet per passar del castellà dels pares al català dels convergents es reverteixin i els fills retornin a la llengua de l'àvia, que va venir de Jaén o de Cartagena de Múrcia, com la meva àvia. En aquest cas no hi hauria cap substitució, si no tan sols un breu parèntesi de nacionalisme burgès convertit en una suposada elecció de la llengua de Convergència per tal de ser admès entre els convidats a la taula del senyor Pujol.

Sempre m'ha sorprès la necessitat que tenen algunes persones per expressar els seus dubtes, problemes, exigències o circumloquis en una paret. Abans, els eslògans escrits amb tinta negra per les parets eren cosa d'anarquistes o de comunistes i, en el País Basc, d'abertzales. Ara ja no sabem qui és el que ha anat a la drogueria a comprar-se un esprai per expressar-se, ja que fins i tot podem veure molt sovint l'imperatiu "Go Vegan", escrit per algú convençut que la frase bípeda farà transitar un carnívor cap a les bondats del veganisme tan bon punt hagi llegit la seva inscripció. Sovint em trobo la frase "Sánchez Castejón al paredón", i dubto que sigui obra d'un hom de l'esquerra revolucionària, tot i que mai no se sap. Al capdavall, comprar-se un esprai està a l'abast de tothom.

Val a dir que jo mateix, quan era un jove de dinou o vint anys, em vaig comprar un esprai de color negre i vaig escriure MILI KK en una paret del barri del Camp de l'Arpa, a tocar de casa (del setè pis en un bloc per a famílies d'obrers). Vaig tenir mala sort i un cotxe de la policia (nacional) es va aturar mentre jo escrivia la darrera lletra i en va baixar un agent vestit de marró mentre el seu company es fumava un Marlboro al volant.

-Pero hombre, por Dios, ¿qué coño estás haciendo? em va renyar. Jo li vaig explicar que no volia fer el servei militar, i li vaig exposar les meves raons. L'home em va escoltar amb atenció i, en acabat, ell em va compartir les seves reflexions- Pues... la verdad es que mira, yo tengo un hijo que está estudiando primero de medicina en la universidad autónoma y ahora le han llamado para la mili, y me parece una putada muy gorda porqué el chaval es muy bueno en los estudios y en la mili me lo van a estropear. Bueno, hijo, guarda ese bote de pintura y que no te vuelva a pillar pintando paredes por la calle o te tendré que meter un paquete que te cagas. Y por cierto... ¡a ver si quitan ya la mili de una puta vez!

En aquells temps ens enteníem i tot semblava senzill. Ara, en canvi, davant de moltes pintades del carrer cal aturar-se a meditar. Com per exemple quan llegeixes: "L'amor romàntic perjudica la salut", pintada que he vist fa poc inscrita darrera d'uns contenidors d'escombraries i sobre la qual encara estic pensant i buscant referents culturals, i algú m'ha suggerit que la pintada és una crítica ferotge contra les pel·lícules d'animació de Disney en les quals un príncep blau desvetlla una pubilla fent-li un petonet mentre dorm o calçant-li una sabateta de vidre, que semblen pràctiques d'una afectivitat trastocada i perversa.

La darrera constatació que estem vivint en un món molt estrany me l'he endut en trobar-me l'adhesiu estampat en un fanal que diu "Depila't porca" (hi falta una coma gramatical i seria més correcte "Depila't, porca"). He quedat atònit: qui s'ha molestat en elaborar el disseny, fer-lo imprimir en paper adhesiu i repartir-lo pels fanals de la ciutat podria ser un senyor al qual el molesta la visió de cames de senyores peludes, o bé podria ser algú que lluita contra el patriarcat per la via de la ironia i el sarcasme, o bé és un representant de productes depilatoris que ha iniciat una campanya comercial agressiva. És impossible desxifrar l'enigma i molt em temo que continuaré amb ell fins al darrer dels meus dies, tal com marxaré sense haver decidit si Déu existeix o si hi ha vida intel·ligent en altres planetes.




Comentarios

  1. Muy bueno el escrito.La verdad que impacta ,leer en algunos lugares reconditos que no esperas,una frase corta y
    contundente .

    ResponderEliminar
  2. Me gustó ese de : "Come mierda, un millón de moscas no pueden equivocarse", firmado por una "A" con el círculo anarquista. Aunque este, sin duda, es toda una declaración de intenciones.
    Salut

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

ALGUN DIA CALDRÀ PARLAR (DE LA LLENGUA PRÒPIA)

Segons els estudis més recents, el 30% de la població de 15 anys o més té el català com a llengua d'identificació única, mentre que el 40,4% s'identifica únicament amb el castellà. En algun lloc he llegit que el català és la primera llengua del 25% de la pobació, una xifra un xic més minsa però que indica la mateixa realitat. El problema de la realitat és que pot agradar més o menys, o que pot xocar amb els somnis i els ideals i les fantasies però, al capdavall, és la realitat. El problema de la realitat és que és real i, sovint, menys bufona que les il·lusions. Es pot treballar per canviar la realitat (de fet, aquesta seria una forma possible d'explicar la història de la humanitat). Però per fer una feina efectiva el primer que cal és reconèixer-la i admetre-la. Després ja vindran els projectes i els plans i els programes: però cap projecte que no parteixi del reconeixement de la realitat podrà tenir èxit. Negar la realitat, o substituir-la per un axioma impossible, no és ...

L'ARRELAMENT A CATALUNYA

Dues senyores caminen carrer avall. Surten de comprar al Supermercat Esclat i passen per la vora de la porta de l'escola, que ha tancat fa mitja hora. Un grup de nens, d'uns vuit o nou anys, juguen a pilota i xuten fort, i no s'aturen quan passen les dones, que corren el risc d'endur-se un cop de pilota al cap. Però elles no els diuen res, tan sols es miren els nens amb ulls rancuniosos. Quan son fora de perill, l'una li diu a l'altra: Ho has vist? Son d'aquells... "D'aquells" es refereix al color de la seva pell i als trets facials, que delaten la procedència hispanoamericana.  Dos dies enrere, la mare d'una alumna boliviana que ha arribat a l'escola fa tres mesos denuncia que la seva filla pateix bullying, i explica algunes de les amenaces que rep. La més sorprenent de totes és: li han dit que a l'escola no volem persones que no parlin en català. I és sorprenent perquè en aquesta escola no hi ha infants catalanoparlants, potser -a...

EL CATALÀ PLANER I EL POBLE FELIÇ

Si vostès han llegit la novel·la de George Orwell "1984" recordaran que en aquell món (que no sabem si és només distòpic o també premonitori), hi ha un ministeri encarregat de pulir el diccionari. A cada nova edició del diccionari oficial hi ha menys pàgines, i l'objectiu és aconseguir un diccionari general de la llengua de no més de 50 pàgines, cosa que s'espera aconseguir ben aviat. Quan els mitjans transmeten aquesta informació, el poble aplaudeix amb fervor.  Es poden imaginar quines son les paraules que es van eliminant del diccionari: les que contenen significats poc convenients, les complexes. Orwell parla de "paraules innecessàries", i l'objectiu del ministeri és reduir la capacitat de pensament: si tenim menys paraules, pensarem menys. "1984" és un text de ficció literària que molts cops s'ha volgut veure com una profecia exagerada del que suposen els sistemes polítics totalitaris, una vigilància extrema de l'estat que pretén v...