Ir al contenido principal

LA DEPILACIÓ I EL MÓN ESTRANY


Sortir a caminar pel carrer per tenir una estona de reflexió en pau ja no és el que era. Els carrers i els vorals de les carreteres son plens de missatge que ens assalten, missatges difícils d'interpretar, quan no son críptics. Dissabte, a la carretera que transita des d'un Vallès a l'altre, vaig trobar els rastres d'algí que havia transitat el mateix camí però proveït d'un esprai de color negre i que havia deixat frases: El bilingüisme és la mort. El peix gran es menja el petit. No és bilingüisme, és substitució.

La teoria de la Gran Substitució ha arribat a Catalunya, i fa molt de temps que viu entre nosaltres. En el cas català, la gran susbtitució és un fenomen lingüístic. Algú té molta por que la llengua de la seva mare ja no sigui la llengua dels seus fills, tot i que podria ser que la llengua de la seva mare sigui, precisament, la llengua dels seus fills i que els esforços que hom ha fet per passar del castellà dels pares al català dels convergents es reverteixin i els fills retornin a la llengua de l'àvia, que va venir de Jaén o de Cartagena de Múrcia, com la meva àvia. En aquest cas no hi hauria cap substitució, si no tan sols un breu parèntesi de nacionalisme burgès convertit en una suposada elecció de la llengua de Convergència per tal de ser admès entre els convidats a la taula del senyor Pujol.

Sempre m'ha sorprès la necessitat que tenen algunes persones per expressar els seus dubtes, problemes, exigències o circumloquis en una paret. Abans, els eslògans escrits amb tinta negra per les parets eren cosa d'anarquistes o de comunistes i, en el País Basc, d'abertzales. Ara ja no sabem qui és el que ha anat a la drogueria a comprar-se un esprai per expressar-se, ja que fins i tot podem veure molt sovint l'imperatiu "Go Vegan", escrit per algú convençut que la frase bípeda farà transitar un carnívor cap a les bondats del veganisme tan bon punt hagi llegit la seva inscripció. Sovint em trobo la frase "Sánchez Castejón al paredón", i dubto que sigui obra d'un hom de l'esquerra revolucionària, tot i que mai no se sap. Al capdavall, comprar-se un esprai està a l'abast de tothom.

Val a dir que jo mateix, quan era un jove de dinou o vint anys, em vaig comprar un esprai de color negre i vaig escriure MILI KK en una paret del barri del Camp de l'Arpa, a tocar de casa (del setè pis en un bloc per a famílies d'obrers). Vaig tenir mala sort i un cotxe de la policia (nacional) es va aturar mentre jo escrivia la darrera lletra i en va baixar un agent vestit de marró mentre el seu company es fumava un Marlboro al volant.

-Pero hombre, por Dios, ¿qué coño estás haciendo? em va renyar. Jo li vaig explicar que no volia fer el servei militar, i li vaig exposar les meves raons. L'home em va escoltar amb atenció i, en acabat, ell em va compartir les seves reflexions- Pues... la verdad es que mira, yo tengo un hijo que está estudiando primero de medicina en la universidad autónoma y ahora le han llamado para la mili, y me parece una putada muy gorda porqué el chaval es muy bueno en los estudios y en la mili me lo van a estropear. Bueno, hijo, guarda ese bote de pintura y que no te vuelva a pillar pintando paredes por la calle o te tendré que meter un paquete que te cagas. Y por cierto... ¡a ver si quitan ya la mili de una puta vez!

En aquells temps ens enteníem i tot semblava senzill. Ara, en canvi, davant de moltes pintades del carrer cal aturar-se a meditar. Com per exemple quan llegeixes: "L'amor romàntic perjudica la salut", pintada que he vist fa poc inscrita darrera d'uns contenidors d'escombraries i sobre la qual encara estic pensant i buscant referents culturals, i algú m'ha suggerit que la pintada és una crítica ferotge contra les pel·lícules d'animació de Disney en les quals un príncep blau desvetlla una pubilla fent-li un petonet mentre dorm o calçant-li una sabateta de vidre, que semblen pràctiques d'una afectivitat trastocada i perversa.

La darrera constatació que estem vivint en un món molt estrany me l'he endut en trobar-me l'adhesiu estampat en un fanal que diu "Depila't porca" (hi falta una coma gramatical i seria més correcte "Depila't, porca"). He quedat atònit: qui s'ha molestat en elaborar el disseny, fer-lo imprimir en paper adhesiu i repartir-lo pels fanals de la ciutat podria ser un senyor al qual el molesta la visió de cames de senyores peludes, o bé podria ser algú que lluita contra el patriarcat per la via de la ironia i el sarcasme, o bé és un representant de productes depilatoris que ha iniciat una campanya comercial agressiva. És impossible desxifrar l'enigma i molt em temo que continuaré amb ell fins al darrer dels meus dies, tal com marxaré sense haver decidit si Déu existeix o si hi ha vida intel·ligent en altres planetes.




Comentarios

  1. Muy bueno el escrito.La verdad que impacta ,leer en algunos lugares reconditos que no esperas,una frase corta y
    contundente .

    ResponderEliminar
  2. Me gustó ese de : "Come mierda, un millón de moscas no pueden equivocarse", firmado por una "A" con el círculo anarquista. Aunque este, sin duda, es toda una declaración de intenciones.
    Salut

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

LEER A ROUSSEAU EN CEUTA

Imagen de Jean Jacques Rousseau en la Playa del Tarajal de Ceuta generada por Chat GPT Se cuenta que el joven Jean Jacques Rousseau se tendió, una tarde, bajo la sombra de un árbol para pegarse una siesta. Como el sol brillaba demasiado, dispuso una hoja del periódico encima de su cabeza. Cuando despertó, leió el periódico que le había ayudado a la siesta. Allí encontró la convocatoria de un concurso literario convocado por la Academia de Dijon dedicado al ensayo, cuyo tema debía ser la respuesta a la pregunta: "¿Cuál es el origen de la desigualdad entre los hombres, y si es respaldada por la ley natural?". Jean Jacques escribió entonces el Discurso sobre el origen y los fundamentos de la desigualdad entre los hombres , que le convirtió enseguida en una celebrity en toda Europa. Para Rousseau, la sociedad civil es una trampa perpetuada por los poderosos sobre los débiles, de modo que puedan conservar su poder y riqueza. Muchas veces creo que se debería releer a Rousseau, sobr...

LA MUERTE EN EL CAJERO AUTOMÁTICO

El periodista ha decidido reducir una vida a la categoría de "sintecho". La nota de prensa es escueta: fallece un sintecho en Castelldefels. Así me entero de que, si me muero hoy, la nota de mi defunción podría ser la muerte de un "contecho", quizás de un "techado". Debería consultarlo en el diccionario de la RAE. En realidad, de todos modos, el hombre vivía en el cubículo de un cajero automático de La Caixa y, por consiguiente, resguardado por el techo del banco. ¿Acaso no viven miles de personas bajo un techo propiedad de La Caixa? Hace muchos años, cuando me gustaba tanto andar arriba y abajo por las calles sin dirección ni más propósito que andar y mirar lo que hacen los hombres y las mujeres, las curiosidades de la arquitectura popular, las tiendas antiguas, los libreros de viejo, los bares solitarios y sombríos, conocí a un hombre muy mayor que no tenía casa. Le dejaban dormir en un garaje, a cambio de una somera vigilancia nocturna que actuaba como ...

LA NOSTRA SÍLVIA, NA SÍLVIA ORRIOLS

Imagen generada por una IA Fa temps que segueixo les aventures i desventures de la senyora Orriols, Sívia Orriols. La batllessa de Ripoll malgrat tots els entrebancs. Cal admetre que és una figura única del panorama polític català, amb una imatge cuidada d' outsider i àdhuc de víctima del sistema, completament fora del relat oficial que comparteixen la majoria dels partits convencionals (excepte Vox). Cal aturar-se un instant en el seu verb: prosòdia exquisida, lèxic més aviat anacrònic, cert gust per la floritura poètica i per l'adjectiu inesperat. Parla amb un to seriós molt proper a la ira, com si en qualsevol moment anés a explotar. Llenguatge duríssim i immisericorde contra allò que combat: la mesquinesa dels partits i, especialment, el perill de la pèrdua d'identitat cultural catalana enfront de les onades immigrades. En aquest sentit, tan sols seria una versió patriòtica de Vox, amb qui diu compartir gran part del programa exceptuant la qüestió catalana. Orriols irr...