Sortir a caminar pel carrer per tenir una estona de reflexió en pau ja no és el que era. Els carrers i els vorals de les carreteres son plens de missatge que ens assalten, missatges difícils d'interpretar, quan no son críptics. Dissabte, a la carretera que transita des d'un Vallès a l'altre, vaig trobar els rastres d'algí que havia transitat el mateix camí però proveït d'un esprai de color negre i que havia deixat frases: El bilingüisme és la mort. El peix gran es menja el petit. No és bilingüisme, és substitució.
La teoria de la Gran Substitució ha arribat a Catalunya, i fa molt de temps que viu entre nosaltres. En el cas català, la gran susbtitució és un fenomen lingüístic. Algú té molta por que la llengua de la seva mare ja no sigui la llengua dels seus fills, tot i que podria ser que la llengua de la seva mare sigui, precisament, la llengua dels seus fills i que els esforços que hom ha fet per passar del castellà dels pares al català dels convergents es reverteixin i els fills retornin a la llengua de l'àvia, que va venir de Jaén o de Cartagena de Múrcia, com la meva àvia. En aquest cas no hi hauria cap substitució, si no tan sols un breu parèntesi de nacionalisme burgès convertit en una suposada elecció de la llengua de Convergència per tal de ser admès entre els convidats a la taula del senyor Pujol.
Sempre m'ha sorprès la necessitat que tenen algunes persones per expressar els seus dubtes, problemes, exigències o circumloquis en una paret. Abans, els eslògans escrits amb tinta negra per les parets eren cosa d'anarquistes o de comunistes i, en el País Basc, d'abertzales. Ara ja no sabem qui és el que ha anat a la drogueria a comprar-se un esprai per expressar-se, ja que fins i tot podem veure molt sovint l'imperatiu "Go Vegan", escrit per algú convençut que la frase bípeda farà transitar un carnívor cap a les bondats del veganisme tan bon punt hagi llegit la seva inscripció. Sovint em trobo la frase "Sánchez Castejón al paredón", i dubto que sigui obra d'un hom de l'esquerra revolucionària, tot i que mai no se sap. Al capdavall, comprar-se un esprai està a l'abast de tothom.
Val a dir que jo mateix, quan era un jove de dinou o vint anys, em vaig comprar un esprai de color negre i vaig escriure MILI KK en una paret del barri del Camp de l'Arpa, a tocar de casa (del setè pis en un bloc per a famílies d'obrers). Vaig tenir mala sort i un cotxe de la policia (nacional) es va aturar mentre jo escrivia la darrera lletra i en va baixar un agent vestit de marró mentre el seu company es fumava un Marlboro al volant.
-Pero hombre, por Dios, ¿qué coño estás haciendo? em va renyar. Jo li vaig explicar que no volia fer el servei militar, i li vaig exposar les meves raons. L'home em va escoltar amb atenció i, en acabat, ell em va compartir les seves reflexions- Pues... la verdad es que mira, yo tengo un hijo que está estudiando primero de medicina en la universidad autónoma y ahora le han llamado para la mili, y me parece una putada muy gorda porqué el chaval es muy bueno en los estudios y en la mili me lo van a estropear. Bueno, hijo, guarda ese bote de pintura y que no te vuelva a pillar pintando paredes por la calle o te tendré que meter un paquete que te cagas. Y por cierto... ¡a ver si quitan ya la mili de una puta vez!
En aquells temps ens enteníem i tot semblava senzill. Ara, en canvi, davant de moltes pintades del carrer cal aturar-se a meditar. Com per exemple quan llegeixes: "L'amor romàntic perjudica la salut", pintada que he vist fa poc inscrita darrera d'uns contenidors d'escombraries i sobre la qual encara estic pensant i buscant referents culturals, i algú m'ha suggerit que la pintada és una crítica ferotge contra les pel·lícules d'animació de Disney en les quals un príncep blau desvetlla una pubilla fent-li un petonet mentre dorm o calçant-li una sabateta de vidre, que semblen pràctiques d'una afectivitat trastocada i perversa.
La darrera constatació que estem vivint en un món molt estrany me l'he endut en trobar-me l'adhesiu estampat en un fanal que diu "Depila't porca" (hi falta una coma gramatical i seria més correcte "Depila't, porca"). He quedat atònit: qui s'ha molestat en elaborar el disseny, fer-lo imprimir en paper adhesiu i repartir-lo pels fanals de la ciutat podria ser un senyor al qual el molesta la visió de cames de senyores peludes, o bé podria ser algú que lluita contra el patriarcat per la via de la ironia i el sarcasme, o bé és un representant de productes depilatoris que ha iniciat una campanya comercial agressiva. És impossible desxifrar l'enigma i molt em temo que continuaré amb ell fins al darrer dels meus dies, tal com marxaré sense haver decidit si Déu existeix o si hi ha vida intel·ligent en altres planetes.
Comentarios
Publicar un comentario