Ir al contenido principal

MARTA ROJALS, PA AMB TOMÀQUET DE BARBASTRO I OLI DE JAÉN

L'any 2011, la senyora Marta Rojals va escriure "Primavera, estiu i etc" una novel·la innovadora dins de l'àmbit trist de la novel·la catalana que li va valdre bones vendes i bones crítiques. Recordo haver-la llegida, però també he de dir que no en recordo res més i, rebuscant per les lleixes, veig que no la tinc: suposo que la vaig agafar de la biblioteca pública, la vaig retornar i santes pasqües. Quan vaig saber que havia publicat una segona novel·la em vaig quedar indiferent i vaig fer bé, perquè ja no hi va haver tan de rebombori i devia passar sense pena ni glòria. Tot i això, és clar que vaig retenir el nom, que de sobte apareixia com a columnista de Vilaweb. En fi: una altra veu que s'apropa a la moda nacionalista per si hi ha res a collir sota l'arbre que millor convé.

He llegit de vegades algun dels seus articles, de pretesa veu literària i sempre molt patriota, amb un aire que resulta decimonònic i contradiu la voluntat innovadora que pretenia amb la seva novel·la. Em fa l'efecte que Emilia Pardo Bazán era molt més moderna que Marta Rojals, vès, què hi farem. No sé si la senyora Rojals era una independentista de pedra picada abans del procés, però és evident que s'hi va anar apropant d'una manera sorprenent i, d'altra banda, qui paga mana: si el qui paga és el senyor Partal, mana el senyor Partal i convé satisfer-lo.

El darrer article que li he llegit ("Pa amb tomàquet i oli de Jaén") tracta, és clar, de l'Espanya pèrfida i del no menys pèrfid socialisme del senyor Illa, al qui retrata a la setmana catalana de l'Expo d'Osaka ballant rumbes i menjant pa amb tomàquet. La senyora Rojals sospita que l'oli que hi havia a la llesca era oli de Jaén, i jo li pregunto: i si el tomàquet era un tomàquet de Barbastro? Si prendre oli de Jaén és un pecat mortal per a un català, quina mena de pecat deu ser, llavors, menjar tomàquets de Barbastro? Els patriotes només contemplen la puresa geogràfica i el quilòmetre zero sense entendre el significat terrible del zero. La senyora Rojals podria anar-se'n a qualsevol discoteca o a qualsevol festa de barri a recriminar que no es ballin sardanes i a amenaçar d'espanyolisme o de pecats pitjors els qui ballin al so del bolero o, molt pitjor encara, del reguetón. Per altra banda: perquè la senyora Rojals no explica quins arguments té contra el socialisme? Quina ideologia política li agrada més?

A la senyora Rojals li agradaria que Catalunya fos el llogaret d'Astèrix, autosuficient i feliç. I feudal. Dominat per un xaman que toca una lira de quatre cordes com les quatre barres, encimbellat al pi de les Tres Branques.

La senyora Rojals creu que Espanya és un lloc terrible, dominat per forces obscures, jutges franquistes i clavegueres molt fosques. I segurament per això creu que la independència ens alliberaria. Podria donar-li la raó en algunes coses, és clar, però em desconcerta la seva ingenuïtat: creu de veritat que Catalunya és un lloc de puresa i democràcia i aquell locus amoenus que prometien els independentistes més il·luminats? En quines evidències pensa quan pensa en això? No es tracta només de pensar en la impunitat judicial i mediàtica de la família Pujol. La llista de casos que expliquen la corrupció catalana i convergent es fa llarga i tediosa, i parlem de banques catalanes i caixes, Hidroplant, i d'urbanitzacions i mitjans de comunicació i jutges i Futbol Club Barcelona i empreses i agències catalanes i Incasòl i advocats i Casinos i Palau de la Música i Laura Borràs. I etc.

Quin argument podria aportar la senyora Rojals per afirmar que l'oli de Les Garrigues és millor que l'oli de Jaén, o que el llogaret català és més democràtic i pur que Espanya? Suposo que a casa de l'escriptora catalana tots els mobles i estris de la llar provenen de fustes i d'indústries catalanes i que no hi ha res d'Ikea ni d'Amazon ni de Temu, que es vesteix amb cotó català de les plantacions catalanes i etc. El catalanisme irredempt conté un pòsit ridícul, de la destil·lació del qual surt l'independentisme essencialista. Me gusta la fruta catalana, diu (però en català) la qui un dia fou una jove promesa de les lletres catalanes i avui es limita a ser una columneta d'un digital d'Astèrix, escrita per a la parròquia.



Comentarios

  1. jo, que sóc xarnego internacional, tot ho compro per coherència del km 0. Faig país, economitzo recursos, optimitzo despeses i prioritzo la logística.
    És fàcil de comprendre, a vint metres de casa tinc un DIA. Tot ho compro allà.

    No em diguis que això no és km0?

    ResponderEliminar
  2. Es que me parto de risa, la señora Marta, se le ve muy ofendida porque el sr. Illa estuvo a un punto de bailarse unas bulerías o unas sevillanas con la señorita de rojo, que le entro al quite. Le pregunto, qué hubiese hecho ella, si un guapo mozo con sombrero cordobés ,le hubiese entrado por cintura !Ay! con el tremendismo ,que malo es ,viendo problemas donde no los hay. Fue, vio, disfrutó y se volvió para casa, eso es todo. Los resultados ya se verán, que es otra cosa.

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

LA MUERTE EN EL CAJERO AUTOMÁTICO

El periodista ha decidido reducir una vida a la categoría de "sintecho". La nota de prensa es escueta: fallece un sintecho en Castelldefels. Así me entero de que, si me muero hoy, la nota de mi defunción podría ser la muerte de un "contecho", quizás de un "techado". Debería consultarlo en el diccionario de la RAE. En realidad, de todos modos, el hombre vivía en el cubículo de un cajero automático de La Caixa y, por consiguiente, resguardado por el techo del banco. ¿Acaso no viven miles de personas bajo un techo propiedad de La Caixa? Hace muchos años, cuando me gustaba tanto andar arriba y abajo por las calles sin dirección ni más propósito que andar y mirar lo que hacen los hombres y las mujeres, las curiosidades de la arquitectura popular, las tiendas antiguas, los libreros de viejo, los bares solitarios y sombríos, conocí a un hombre muy mayor que no tenía casa. Le dejaban dormir en un garaje, a cambio de una somera vigilancia nocturna que actuaba como ...

LEER A ROUSSEAU EN CEUTA

Imagen de Jean Jacques Rousseau en la Playa del Tarajal de Ceuta generada por Chat GPT Se cuenta que el joven Jean Jacques Rousseau se tendió, una tarde, bajo la sombra de un árbol para pegarse una siesta. Como el sol brillaba demasiado, dispuso una hoja del periódico encima de su cabeza. Cuando despertó, leió el periódico que le había ayudado a la siesta. Allí encontró la convocatoria de un concurso literario convocado por la Academia de Dijon dedicado al ensayo, cuyo tema debía ser la respuesta a la pregunta: "¿Cuál es el origen de la desigualdad entre los hombres, y si es respaldada por la ley natural?". Jean Jacques escribió entonces el Discurso sobre el origen y los fundamentos de la desigualdad entre los hombres , que le convirtió enseguida en una celebrity en toda Europa. Para Rousseau, la sociedad civil es una trampa perpetuada por los poderosos sobre los débiles, de modo que puedan conservar su poder y riqueza. Muchas veces creo que se debería releer a Rousseau, sobr...

LA NOSTRA SÍLVIA, NA SÍLVIA ORRIOLS

Imagen generada por una IA Fa temps que segueixo les aventures i desventures de la senyora Orriols, Sívia Orriols. La batllessa de Ripoll malgrat tots els entrebancs. Cal admetre que és una figura única del panorama polític català, amb una imatge cuidada d' outsider i àdhuc de víctima del sistema, completament fora del relat oficial que comparteixen la majoria dels partits convencionals (excepte Vox). Cal aturar-se un instant en el seu verb: prosòdia exquisida, lèxic més aviat anacrònic, cert gust per la floritura poètica i per l'adjectiu inesperat. Parla amb un to seriós molt proper a la ira, com si en qualsevol moment anés a explotar. Llenguatge duríssim i immisericorde contra allò que combat: la mesquinesa dels partits i, especialment, el perill de la pèrdua d'identitat cultural catalana enfront de les onades immigrades. En aquest sentit, tan sols seria una versió patriòtica de Vox, amb qui diu compartir gran part del programa exceptuant la qüestió catalana. Orriols irr...