VILAWEB TAMBÉ PARLA DEL PAPA

El respectable públic està sofrint un publireportatge catòlic massiu i inacabable. Cal reconèixer que l'església de Roma té la mà trencada en litúrgies que alhora son espectacles, amb un poder hipnòtic que resulta fascinant. Però tal vegada era innecessari dedicar 24 hores al dia durant diversos dies en informatius sobre el funeral al Vaticà, més encara si tenim en compte que la Constitució es declara aconfessional i que la ciutadania espanyola no es deleix per anar a missa.

Durant aquests dies, les editorials d'un dels digitals independentistes més combatiu, l'inefable Vilaweb, ha preferit demanar la dimissió de Salvador Illa per cometre el pecat d'espanyolitzar Catalunya (sic), però el mitjà ha tingut algun moment per parlar de Roma i els seus cardenals. I ho ha fet amb una entrevista a un senyor que es diu Vicenç Lozano, antic corresponsal al Vaticà de Tv3. L'aportació de Lozano entra en el camp de la conspiranoia i afirma que hi ha una conspiració ultradretana per manipular el conclau on s'escollirà el nou Papa. Vilaweb és fidel a la seva tradició, una versió catalana i nostrada del "Horizonte" de l'Iker Jiménez. 

Mai no he acabat d'entendre el concepte de periodisme que hi ha al cap del seu director, Vicenç Partal, un senyor valencià nascut a Bétera que va treballar a Televisió Espanyola abans de convertir-se a l'independentisme català més irredempt: durant anys ha afirmat que Catalunya era independent des de l'octubre de 2017 i que si algú ho dubta és perquè té un problema amb la percepció de la realitat. Tal com ho veuen: periodisme del bo en estat pur. El mateix periodista va afirmar, a l'agost de 2024, que Carles Puigdemont havia fet l'acte de desobediència civil més important de la història quan, en realitat, el senyor de Waterloo tan sols va emular Houdini i va perpetrar un nou sainet ridícul la irrellevància del qual dóna la mesura justa de la seva estupidesa i de la seva covardia. 

Vilaweb és un artefacte mediàtic que no pretén millorar la vida a Catalunya ni pretén aportar res al periodisme: es limita a catalitzar el conflicte, ampliar-lo i treure'n benefici.

Per aquests dies he pogut llegir un treball periodístic exemplar a càrrec d'Andrew Marantz, redactor de The New Yorker: "Antisocial. La extrema derecha y la libertad de expresión en internet" (Capitán Swing, 2021) que potser s'hauria de llegir la colla de Vilaweb si mai volen fer una reflexió sobre l'ofici del periodista. Marantz anomena -parlant dels canals digitals ultradretans als EUA- allò que defineix les editorials de Partal: la retòrica sobre l'estat profund i unes opinions políticament retrògrades, moralment deplorables i flagrantment enganyoses: un discurs antidemocràtic, que busca allò que crispa i que divideix una societat, a la recerca d'encendre els ànims i, segurament, els contenidors d'escombraries.

La darrera obsessió del senyor Partal és obligar Salvador Illa a dimitir per ser un mal català i per bilingüe, i creu que cal fer-lo dimitir amb manifestacions contínues als carrers. Partal equipara Carlos Mazón amb Salvador Illa sense cap mena de vergonya: creu que tots dos s'han de tractar de la mateixa manera. Partal vol encendre el foc sense tenir cap proposta sobre la societat que caldrà construir damunt de les cendres. Incapaç de comprendre el sentit de la democràcia i dels acords entre diferents i diversos, tan sols persegueix el conflicte amb arguments propis d'un il·luminat, nostàlgic dels dies nefastos i de la lamentable "batalla d'Urquinaona" que encara l'obnubila.

Els responsables dels mitjans digitals, emparats sempre en el dret a la llibertat d'expressió (i sempre obsedits en la llibertat com la senyora Díaz Ayuso), exerceixen una tasca profunda en el socavament dels valors democràtics alhora que venen el seu merchandising indepe: samarretes, penjolls, llibretes i banderes negres amb la creu de Sant Andreu -ara no hi son, però havia venut xancletes per anar a la platja amb la bandera estelada.

Suposo que cap agència de notícies respectable contractaria Partal i per això s'ha conjuminat el seu mitjà, mentre també ofereix els seus podcasts i el seu canal de Youtube, tot amb l'aparença d'una radicalitat quasi llibertària, flirtejant amb una clandestinitat heroica i inventada: Vilaweb va rebre ajudes públiques de la Generalitat de Catalunya per valor de 99.816,27 euros l'any 2024, tal com explica la Secretaria de Mitjans de Comunicació i Difusió, encara que s'entesti a proclamar que viu de les subscripcions. La veritat no és el plat fort de Vilaweb: ni Catalunya és una república independent ni el mitjà sobreviu a dures penes gràcies als subscriptors.