Ir al contenido principal

LA PLURALITAT CATALANA SEGONS PUIGDEMONT

El senyor Puigdemont es queixa. Segons ell, el govern actual no reflecteix la pluralitat catalana. Puigdemont es queixa de què el govern regional, la Diputació de Barcelona, l'ajuntament de Barcelona i molts serveis comarcals estiguin en mans del PSC. Al senyor Puigdemont no se li han posat bé les urnes i el molesta que el PSC gestioni tant de pressupost. Al capdavall això sempre ha estat una qüestió de calers i de res més que de calers. El nacionalisme es mesura per euros i per càrrecs, que son euros.

La menció a la pluralitat de la ciutadania de Catalunya és entendridora. Quina pluralitat van tenir en compte els governs secessionistes dels darrers deu anys? Quan i com van tenir en compte que Catalunya és plural i que l'independentisme només representava una part del cens? Quan admetrà que el seu temps ha caducat?

Els anys del procés han fet un dibuix abstracte de la ciutadania, segons el qual només importava la independència, la solució meravellosa per a tots els mals. Però a la ciutadania li interessaven altres qüestions i per això ha canviat d'opinió. I de vot. El vot ha estat més plural i ha negat la majoria a l'independentisme. Aquell independentisme que només es refiava de les urnes ara malfia de les urnes perquè no li agrada el que diuen les urnes.

La democràcia fracassa un cop més en una societat sense valors democràtics: el nacionalisme sempre és predemocràtic i del Tercio de Montserrat i de les muntanyes carlistes -d'un altre Carles. El nacionalisme sempre és retrògrad i nostàlgic d'un temps medieval. La nostàlgia d'un passat medieval de senyors i vassalls: de senyors que es neguen a deixar de ser senyorets i de vassalls que volen ser súbdits. Sota una bandera estrellada ben gran i de seda que oneja al vent i cobreix d'ombra la meitat de la ciutadania catalana. 

Ara ens trobem la proposta del cens del poble català, una proposta estrictament nazi i segregadora impulsada per l'independentisme furiós que emergeix des del Waterloo enrabiat per una Generalitat plural que no es manifesta independentista.

En realitat, la pluralitat no li ha interesat mai al govern independentista i els escarafalls del senyor Puigdemont semblen còmics o grotescos quan ell la reclama ara, com qui ha descobert la sopa d'all. Vivim en un món cruel en el qual tothom veu els defectes en l'altre però no sap posar-se davant del mirall durant més de tres segons. I tot això passa mentre a Catalunya ens ofeguem en la desigualtat, els abusos en els lloguers, l'anunci d'un nou barraquisme i d'una misèria imminent. I detots aquells problemes que la dècada independentista va obviar en nom d'una independència tan imminent com màgica que ho havia de resoldre tot i ens havia de donar gelat de postres, gratis, cada dia.

Gelat de postres cada dia en una Catalunya desigual i fragmentada, empobrida i entotsolada. Vet aquí la proposta independentista.




Comentarios

  1. El censo lo sacaron de la tarjeta de la Seguridad Social que se inventaron en Cat. Salut. Es para el Gobierno de la Generalitat lo más aproximado a un DNI, lo más fiable.
    Salut

    ResponderEliminar
  2. Casi los tengo olvidados, casi no veo a mis vecinos independentistas, casi....Pero cuando leo estas cosas, de censo de catalanes "pata negra", puros arios en 4 generaciones anteriores, ya me pongo otra vez nervioso, a la defensiva.
    Saludos

    ResponderEliminar
  3. No tenia ni idea de l'existència del cens del poble català, he vist el vídeo que hi ha a la seva web i he quedat impressionat. La seva referència és Estonia, un país que quan va aconseguir la independència va quedar en mans d'un dictador (Kontstantin Päts) i que durant la segona guerra mundial va estar del costat dels nazis.
    També pels requeriments, aquestes dates que consideren vàlides perquè en aquell moment es considerava que els catalans eren autèntics catalans semblen acudits però en realitat són malsons si en algun moment aquesta gent manés.
    En fi, gràcies per informar de l'existència d'aquests projectes que ens ajuden a conèixer una mica millor l'independentisme i qui el mou.

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

DAMIÀ BARDERA O EL COL·LAPSE DE L'EDUCACIÓ CATALANA

"Incompetències bàsiques. Crònica d’un desgavell educatiu" (Pòrtic, 2024, i en castellà a Ediciones Península), és el títol del llibre que ha publicat el professor de secundària Damià Bardera, i que ha obtingut un ressò important als mitjans de tota mena, i especialment al món dels youtubers, que el conviden als seus pòdcasts, vídeos i demés. Bardera adopta el to del qui diu allò que els demés no gosen dir, que no volen dir o que fan veure que no passa res: l'emperador va nu. Tot i que la caiguda dels resultats a les proves PISA de l'alumnat català és una caiguda sostinguda en el temps, i que cada cop estem més avall en la llista espanyola (només per davant de Ceuta i Melilla, molts cops), ningú no havia assenyalat de forma tan explícita i cruel la situació dels instituts catalans. Bardera assenyala molts factors:  les experiències "innovadores" i erràtiques dels plans d'estudi, els seus canvis constants, la crisi del model d'autoritat del professora...

ENVEJECER SEGÚN BAD GYAL

Hice el esfuerzo de escuchar algunas canciones de Bad Gyal, una cantante catalana que, por lo visto, está más o menos de moda entre ciertos círculos de la música "urbana" (rural no lo es, sin duda). La curiosidad me vino tras saber que su padre es el señor Eduard Farelo, un actor que recuerdo de cuando todavía miraba Tv3 y que solía estar en todos los culebrones de la cadena. Creo que Farelo se dedica al doblaje.  La música que hace Bad Gyal me resulta incomprensible y solo me permite pensar en que estoy envejeciendo. No comprendo sus letras y, lo poco que me es dado a entender me parece triste, facilón y zafio, sin interés artístico alguno. Quizás es la versión contemporánea de aquel "épater les bourgeois" de antaño, o quizás tan solo quiere escandalizar un poco a su padre, tomándolo por el representante de una generación. Bad Gyal usa un español latino que suena algo impostado para hablar, más que nada, de sexo. Que conste que no soy un moralizador y que lo que ha...

¿ANTONIO LÓPEZ ERA UN HOMBRE INFAME?

El Museo Marítimo de Barcelona, en las Reales Atarazanas, tiene una pequeña exposición entre sus grandes barcos de la batalla de Lepanto y maquetas navales. Se titula"La infamia", y el subtítulo es "La participación catalana en la esclavitud colonial". Estará allí hasta el 5 de octubre de 2025 por si les interesa. Acudí a ver la exposición con expectativas más bien bajas. Aunque valoro la iniciativa de tratar ¡por fin! del tráfico de esclavos llevado a cabo por los emprendedores catalanes del momento (segunda parte del XIX) no me fío mucho de que haya una voluntad seria y valiente de abordar el asunto y exponerlo al público. Y, efectivamente, así es: hice bien con mis expectativas menguadas. Hay algo tímido e incluso mojigato, esa característica tan catalana de tratar algo con superficialidad, sin meter el dedo en la llaga, tratarlo pero solo un poquito, con actitud de surfista. En primer lugar, la exposición parece perdida entre las grandes bóvedas góticas y la mon...