El senyor Puigdemont es queixa. Segons ell, el govern actual no reflecteix la pluralitat catalana. Puigdemont es queixa de què el govern regional, la Diputació de Barcelona, l'ajuntament de Barcelona i molts serveis comarcals estiguin en mans del PSC. Al senyor Puigdemont no se li han posat bé les urnes i el molesta que el PSC gestioni tant de pressupost. Al capdavall això sempre ha estat una qüestió de calers i de res més que de calers. El nacionalisme es mesura per euros i per càrrecs, que son euros.
La menció a la pluralitat de la ciutadania de Catalunya és entendridora. Quina pluralitat van tenir en compte els governs secessionistes dels darrers deu anys? Quan i com van tenir en compte que Catalunya és plural i que l'independentisme només representava una part del cens? Quan admetrà que el seu temps ha caducat?
Els anys del procés han fet un dibuix abstracte de la ciutadania, segons el qual només importava la independència, la solució meravellosa per a tots els mals. Però a la ciutadania li interessaven altres qüestions i per això ha canviat d'opinió. I de vot. El vot ha estat més plural i ha negat la majoria a l'independentisme. Aquell independentisme que només es refiava de les urnes ara malfia de les urnes perquè no li agrada el que diuen les urnes.
La democràcia fracassa un cop més en una societat sense valors democràtics: el nacionalisme sempre és predemocràtic i del Tercio de Montserrat i de les muntanyes carlistes -d'un altre Carles. El nacionalisme sempre és retrògrad i nostàlgic d'un temps medieval. La nostàlgia d'un passat medieval de senyors i vassalls: de senyors que es neguen a deixar de ser senyorets i de vassalls que volen ser súbdits. Sota una bandera estrellada ben gran i de seda que oneja al vent i cobreix d'ombra la meitat de la ciutadania catalana.
Ara ens trobem la proposta del cens del poble català, una proposta estrictament nazi i segregadora impulsada per l'independentisme furiós que emergeix des del Waterloo enrabiat per una Generalitat plural que no es manifesta independentista.
En realitat, la pluralitat no li ha interesat mai al govern independentista i els escarafalls del senyor Puigdemont semblen còmics o grotescos quan ell la reclama ara, com qui ha descobert la sopa d'all. Vivim en un món cruel en el qual tothom veu els defectes en l'altre però no sap posar-se davant del mirall durant més de tres segons. I tot això passa mentre a Catalunya ens ofeguem en la desigualtat, els abusos en els lloguers, l'anunci d'un nou barraquisme i d'una misèria imminent. I detots aquells problemes que la dècada independentista va obviar en nom d'una independència tan imminent com màgica que ho havia de resoldre tot i ens havia de donar gelat de postres, gratis, cada dia.
Gelat de postres cada dia en una Catalunya desigual i fragmentada, empobrida i entotsolada. Vet aquí la proposta independentista.
El censo lo sacaron de la tarjeta de la Seguridad Social que se inventaron en Cat. Salut. Es para el Gobierno de la Generalitat lo más aproximado a un DNI, lo más fiable.
ResponderEliminarSalut
Casi los tengo olvidados, casi no veo a mis vecinos independentistas, casi....Pero cuando leo estas cosas, de censo de catalanes "pata negra", puros arios en 4 generaciones anteriores, ya me pongo otra vez nervioso, a la defensiva.
ResponderEliminarSaludos
No tenia ni idea de l'existència del cens del poble català, he vist el vídeo que hi ha a la seva web i he quedat impressionat. La seva referència és Estonia, un país que quan va aconseguir la independència va quedar en mans d'un dictador (Kontstantin Päts) i que durant la segona guerra mundial va estar del costat dels nazis.
ResponderEliminarTambé pels requeriments, aquestes dates que consideren vàlides perquè en aquell moment es considerava que els catalans eren autèntics catalans semblen acudits però en realitat són malsons si en algun moment aquesta gent manés.
En fi, gràcies per informar de l'existència d'aquests projectes que ens ajuden a conèixer una mica millor l'independentisme i qui el mou.