Ir al contenido principal

LA PLURALITAT CATALANA SEGONS PUIGDEMONT

El senyor Puigdemont es queixa. Segons ell, el govern actual no reflecteix la pluralitat catalana. Puigdemont es queixa de què el govern regional, la Diputació de Barcelona, l'ajuntament de Barcelona i molts serveis comarcals estiguin en mans del PSC. Al senyor Puigdemont no se li han posat bé les urnes i el molesta que el PSC gestioni tant de pressupost. Al capdavall això sempre ha estat una qüestió de calers i de res més que de calers. El nacionalisme es mesura per euros i per càrrecs, que son euros.

La menció a la pluralitat de la ciutadania de Catalunya és entendridora. Quina pluralitat van tenir en compte els governs secessionistes dels darrers deu anys? Quan i com van tenir en compte que Catalunya és plural i que l'independentisme només representava una part del cens? Quan admetrà que el seu temps ha caducat?

Els anys del procés han fet un dibuix abstracte de la ciutadania, segons el qual només importava la independència, la solució meravellosa per a tots els mals. Però a la ciutadania li interessaven altres qüestions i per això ha canviat d'opinió. I de vot. El vot ha estat més plural i ha negat la majoria a l'independentisme. Aquell independentisme que només es refiava de les urnes ara malfia de les urnes perquè no li agrada el que diuen les urnes.

La democràcia fracassa un cop més en una societat sense valors democràtics: el nacionalisme sempre és predemocràtic i del Tercio de Montserrat i de les muntanyes carlistes -d'un altre Carles. El nacionalisme sempre és retrògrad i nostàlgic d'un temps medieval. La nostàlgia d'un passat medieval de senyors i vassalls: de senyors que es neguen a deixar de ser senyorets i de vassalls que volen ser súbdits. Sota una bandera estrellada ben gran i de seda que oneja al vent i cobreix d'ombra la meitat de la ciutadania catalana. 

Ara ens trobem la proposta del cens del poble català, una proposta estrictament nazi i segregadora impulsada per l'independentisme furiós que emergeix des del Waterloo enrabiat per una Generalitat plural que no es manifesta independentista.

En realitat, la pluralitat no li ha interesat mai al govern independentista i els escarafalls del senyor Puigdemont semblen còmics o grotescos quan ell la reclama ara, com qui ha descobert la sopa d'all. Vivim en un món cruel en el qual tothom veu els defectes en l'altre però no sap posar-se davant del mirall durant més de tres segons. I tot això passa mentre a Catalunya ens ofeguem en la desigualtat, els abusos en els lloguers, l'anunci d'un nou barraquisme i d'una misèria imminent. I detots aquells problemes que la dècada independentista va obviar en nom d'una independència tan imminent com màgica que ho havia de resoldre tot i ens havia de donar gelat de postres, gratis, cada dia.

Gelat de postres cada dia en una Catalunya desigual i fragmentada, empobrida i entotsolada. Vet aquí la proposta independentista.




Comentarios

  1. El censo lo sacaron de la tarjeta de la Seguridad Social que se inventaron en Cat. Salut. Es para el Gobierno de la Generalitat lo más aproximado a un DNI, lo más fiable.
    Salut

    ResponderEliminar
  2. Casi los tengo olvidados, casi no veo a mis vecinos independentistas, casi....Pero cuando leo estas cosas, de censo de catalanes "pata negra", puros arios en 4 generaciones anteriores, ya me pongo otra vez nervioso, a la defensiva.
    Saludos

    ResponderEliminar
  3. No tenia ni idea de l'existència del cens del poble català, he vist el vídeo que hi ha a la seva web i he quedat impressionat. La seva referència és Estonia, un país que quan va aconseguir la independència va quedar en mans d'un dictador (Kontstantin Päts) i que durant la segona guerra mundial va estar del costat dels nazis.
    També pels requeriments, aquestes dates que consideren vàlides perquè en aquell moment es considerava que els catalans eren autèntics catalans semblen acudits però en realitat són malsons si en algun moment aquesta gent manés.
    En fi, gràcies per informar de l'existència d'aquests projectes que ens ajuden a conèixer una mica millor l'independentisme i qui el mou.

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

VIVIM TEMPS INTERESSANTS PER ALS LLOPS

Vivim temps que prometen ser interessants, i això és una notícia molt dolenta per als qui vivim. Vivim temps de neofeixisme rampant, de líders que saluden a la romana, a l'estil nazi, d'eslògans facilets. Aquest cop i per primer cop, sembla que Catalunya porta un cert avantatge: el món ens mirava, potser? Ben Netanyahu porta un llacet groc al pit, l'Artur Mas saludava com Elon Musk a la campanya electoral de 2012, quan parlava d'un concepte tan nacionalsocialista com ho és "la voluntat d'un poble". Mas saludava com Musk 13 anys abans que ho fes el sorprenent enginyer aeroespacial i amo de Tesla. "Només el poble salva el poble", deien les pintades de l'esquerra Trotskista de 2017, de la CUP i els seus satèl·lits, sense recordar que la frase era molt anterior. Una frase heroica que va recuperar Roger Stone, el líder dels Proud Boys que van assaltar el Capitoli de Washington el gener de 2021 i que acaben de ser amnistiats, amnistiats com els lid...

JAUME COLLBONI Y LAS TENTACIONES DE UN SOCIALISTA BUSINESS FRIENDLY

Jaume Collboni es un político versátil. Fue teniente de alcalde con Ada Colau, aunque un teniente de alcalde poco fiable en varias ocasiones. Más de uno pensó que habría sido un gran teniente de alcalde de Xavier Trias, el alcalde de Convergència (o de Junts, o del PDCAT o como prefieran ustedes llamarle) ya que ambos coincidían algunas políticas liberales. Collboni se desmarcó de Colau en los últimos meses antes de las elecciones para posicionarse mejor ante la contienda. Le salió razonablemente bien y consiguió hacerse con el cargo. A Collboni le gustan el turismo y los hoteles y otros negocios afines, y los cruceros aparcados en el puerto, y suele contar que el turismo es una fuente de ingresos muy interesante para la ciudad. Quizás esta fuente de ingresos para las arcas municipales le impide ver el bosque. Y el bosque es, sin duda alguna, terrible: Barcelona exporta ciudadanos hacia las comarcas de su alrededor. Ciudadanos expulsados por la presión insoportable de los alquileres. L...

PARA LEYES, LAS DE LA SELVA, Y PARA VIVIENDAS, LAS CUEVAS

Familia de clase trabajadora en España, 2025 Dicen que España necesita del ladrillo y del turista para vivir. Y a alguien, en alguna parte, más listo que el hambre, se le ha ocurrido juntar los dos asuntos. Así nace la ocurrencia del piso turístico que está asolando el país. Porque no se trata ya de los centros de las grandes ciudades: hay pueblos de montaña que se empiezan a llenar de apartamentos para turistas al tiempo que echan a los vecinos. Las leyes del mercado, dicen. En España no ganamos para sustos ni para disgustos: tras la alegría inicial del turismo low cost y Airbnb, que teóricamente ayudaba a las buenas gentes a ingresar un poquito más, vino la peste, en forma de grandes inversores dispuestos a sacar tajada, pero a lo grande. Los listos suelen olerse los espacios desregulados, adonde acuden dando grandes dentelladas. Tonto el último: cuando el vecino pone un piso turístico, el otro vecino hace lo mismo. En España es fácil hacerse rico: lo dijo Alfonso Guerra. Lo que no ...