Ir al contenido principal

UNA LLENGUA VERGE I PURA

El problema de la llengua catalana és que té parlants, i que els parlants es comuniquen com els hi sembla millor. No pas com el llatí, que roman verge per sempre més. Els guardians de les essències lamenten, en realitat, que la llengua catalana estigui viva. Gaudirien més si fos ben morta i la puguessin estudiar per meravellar-se una vegada i una altra de les seves virtuds, subtileses i gran intel·ligència. El somni secret dels defensors de la llengua és tenir-la cadàver i momificar-la, i exhibir la mòmia a l'altar de la pàtria que mai no fou.

Com de bella fiu la llengua d'en Guifré i de l'Otger! dirien davant la tomba sacra. Com de perfecta, com de pura i com de verge la mantiguérem els sacerdots! Llàstima que vingueren els de fora, que la llengua pura ens sodomitzaren els impius.

En altres llocs del món les coses passen amb més tranqui·litat. Als Estats Units hom es diverteix amb l'spanglish, molt present al cinema, i fins i tot s'han publicat novel·les en aquesta llengua mestissa. Ningú no s'arrenca les vestidures davant del mestissatge, de la barreja. Què és el català (o el castellà) si no el resultat dels múltiples mestissatges del llatí? Els últims romans de Tarraco vigilaven els patis de les escoles? Tenien alguna consciència que la seva llengua era la llengua pròpia del territori?

El problema té un nucli: i és aquest delirant concepte de la llengua pròpia que sembla que ningú no qüestiona, que es presenta com un axioma, quan no com un dogma. Que un territori tingui una llengua pròpia és, de fet, una idea irracional i acientífica: la llengua pròpia de l'Amèrica del Nord és el cheroqui, el muskogui o el dakota? I a l'Amèrica del sud, el quetxua o el guaraní? Qualsevol convindria que la història ha desplaçat aquelles llengües, i que ara allà s'hi parla (i s'hi viu, escriu i pensa) en anglès o en espanyol. La dansa de la pluja és la dansa pròpia de Nordamèrica?

Els defensors de la llengua catalana no tan sols vigilen i castiguen el bilingüisme, si no que s'esgarrifen davant de la degeneració: els pronoms febles es perverteixen! Ja no els saben usar correctament! La prosòdia és lamentable! Ens està matant el catanyol! No parlen bé ni a Tv3!

Que el català parlat s'està transformant és una evidència. I si de la nova llengua que es va configurant n'hi volen dir "catanyol", endavant. Fa molt poc, la directora d'una escola catalana va parlar de "poma" per referir-se a una illa de cases. És la mateixa directora que molt sovint parla de l'obligació dels mestres de mantenir-se en català davant de l'alumnat de qualsevol llengua i cultura, en qualsevol situació comunicativa.

El desig de mantenir la virginitat i la puresa de la llengua és un entrebanc més que es posen a sí mateixos els seus defensors. I d'altra banda... quin fosc desig amaga el desig de puresa que mostren? L'apliquen a tots els altres fenòmens de la vida: a l'alimentació, a la sexualitat, a la cultura? Fa uns anys, l'Institut d'Estudis Catalans va tenir una pensada: podria ser que calgués una reforma de l'ortografia per adaptar-la al segle XXI. I després de molts de temps de debatre, van decidir eliminar deu o dotze accents diacrítics. Novament, el desig de puresa els va paralitzar. No ho toquis! devien dir-se.

Sembla que cap autoritat lingüística no es planteja revisar, per exemple, quines intencions duia el creador de la llengua contemporània, un Pompeu Fabra obsedit en crear una gramàtica difícil que demostrés la màxima distància entre el català i el castellà, empès per l'ànim nacionalista romàntic tant de moda al seu temps (i que encara ara arroseguem, aquest llast que no ens deixa viure en pau). Fabra és un dels qui va signar el manifest "Per la conservació de la raça catalana" el 1934, on es demanava la creació d'una Societat Catalana d'Eugènica. L'obsessió per la puresa, un mal que no és d'ahir.

Comentarios

  1. Ay¡¡¡ fill meu ¡¡¡ qué et passa?...No veus als homes i dones del temps de TVEN3 i la seva lluentor fonètica?
    La llengua catalana, filla del llatí vulgar, s'enorgulleix d'un passat lluminós i un present vibrant. Des dels seus inicis a la Roma antiga, ha evolucionat i adaptat, absorbint influències diverses i forjant una identitat pròpia. Avui dia, el català es parla a Catalunya, València, les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent i Alguer, i compta amb més de nou milions de parlants.

    Una de les qualitats més destacades del català és la seva riquesa fonètica. El seu inventari vocàlic, compost per cinc vocals breus i cinc vocals llargues, permet una gran varietat de sons i melodies. A més, el català conserva algunes consonants llatines que s'han perdut en altres llengües romàniques, com ara la "v" i la "j".

    El català també es caracteritza per la seva complexa morfologia. Els substantius, adjectius i pronoms catalans es flexionen en gènere i nombre, i els verbs presenten una gran varietat de conjugacions. Això permet una gran expressivitat i precisió en la comunicació.

    Pel que fa al lèxic, el català ha rebut influències de diverses llengües, com ara el llatí, el grec, l'àrab, el francès i l'italià. Això ha donat lloc a un ric vocabulari que permet expressar una gran gamma d'idees i conceptes.

    A més de les seves qualitats lingüístiques, el català també té una rica tradició literària. Des de l'època medieval, s'han escrit obres de gran valor en català, com ara la "Cançó de Nadal" de Ramon Llull o el "Tirant lo Blanc" de Joan Maragall.

    En definitiva, el català és una llengua bella, rica i expressiva que ha enriquit la cultura i la història dels seus parlants. La seva conservació i promoció són essencials per garantir la diversitat lingüística i la identitat cultural dels territoris catalans.

    Deu i les verges ecuméniques posin llum a la mirada "peculiar" que tens sobre aquestes aspectes.

    Deberies anar hi a un confessor, a ser posible de Vic.

    Salut

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Un comentario simplemente genial. Mañana me confieso sin duda a la Abadesa de Montserrat.

      Eliminar
  2. La han excomulgado a la pobre abadessa de Belorado, que si no me iba a confesar a su monasterio. Hay que ver como está el catolicismo, ya no es lo que era. Seguro que es culpa del sanchismo. O de la Colau.

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

EL FIN DE LA TERNURA

Hoy, por primera vez en mucho tiempo, he percibido algo parecido a la "movilización" de personas que no suelen ir a votar, lo hacen sin alma o piensan que la política es algo que no va con ellos, algo de gentes lejanas y distantes. Por primera vez en mucho tiempo he escuchado como dicen "ésta vez hay que ir a votar". Lo dicen al día siguiente de la aparición del señor Abascal en el programa de un tal Broncano, que solo vi una vez y no me gustó. Estas personas que ahora de repente sienten la importancia de ir a votar (y supongo que sí, que lo harán) no son personas que se preocupen mucho por las leyes más allá de las que les incumben directamente, ni acostumbran a reflexionar sobre el estado del mundo. Pero las palabras aguerridas de Abascal en la TV les han dado miedo. Creo que aparece un voto defensivo, un voto de protección. Una de estas personas duda más y suelta un mohín de disgusto: el problema es que los partidos de la izquierda nos mienten, luego no cumplen l...

¿ERES DE VOX O DE SÁNCHEZ?

La niña, de ocho años, le pregunta a su profesor, en clase: ¿tu eres de Vox o de Sánchez? Me gusta que los pequeños se interesen por la política y hagan preguntas sobre la cuestión, eso es un buen síntoma. La política está en todas partes y en cada acción que hacemos, de modo que es bueno que genere interés. Me sorprende el éxito del discurso de Vox que se expresa en esta pregunta. Para alguien de 8 años, solo existen estas dos opciones, como el bueno y el malo en las películas infantiles. No me extraña la desaparición del Partido Popular o de Feijóo en la pregunta: a pesar de todo, de las encuestas y la TV y lo demás, una niña del barrio lo vive como un duelo entre dos, tal como deben ser los duelos. Y Feijóo no cabe en la pregunta. Quizás porque el señor Núñez Feijoo sea demasiado gris, demasiado aburrido, demasiado torpe. O Vox o Sánchez. Y nótese aquí que la pregunta no nombra ni a Abascal ni al PSOE. Llevo tiempo viendo que. para el sector infantil, Santiago Abascal es Vox, o ...

EL JUDÍO ANTISEMITA Y EL GITANO RACISTA

El grupo Núcleo Nacional, quizás partido político legalizado, quizás en el ojo del fiscal, quizás solo un grupo muy ultra y de inspiración nazi, ha expulsado a dos de sus miembros. A dos chicas: una por ser de ascendencia gitana y la otra, judía. Eso lo cuentan las noticias de la prensa, aunque no es noticia que un grupo de ideología nazi rechace gitanas y judías entre los suyos. Es más: es lo que se espera de ellos. Dice el grupo Núcleo Nacional que aspiran a la pureza de la sangre, una expresión sonrojante expresada en el año 2026, siglo XXI. La pureza de la sangre daría para un ensayo, sobretodo si nos fijamos en la sociedad española de estos días, tras siglos de mezclas, cruces y encuentros. Solo cabe preguntarse: ¿qué sería llevar "sangre pura española"? ¿Tiene sentido, cuando nos referimos a una región del planeta que es escenario de tantos encuentros entre culturas y orígenes? Lo que me ha sorprendido es justamente lo otro: que una chica de ascendencia gitana y otra de...