8.700 ÀNIMES MOLT CATALANES

El partit que es fa dir Esquerra Republicana ha convocat un referèndum entre les seves "bases" per decidir si Catalunya té un govern autonòmic presidit per Salvador Illa o cal tornar a votar perquè els catalans no hem votat prou bé, que és el que opina l'ex-president Puigdemont, incapaç de digerir la rabieta. Estem parlant de 8.700 persones amb dret a vot. 8.700 ànimes independentistes i càndides tenen dret a decidir sobre el futur de 8 milions de persones. És una curiosa forma de democràcia. Deu ser un tret diferencial català?

Ara posem-nos en la situació: d'aquestes 8.700 animetes, algunes tindran mandra, d'altres estan de vacances i no volen embolics, d'altres se n'oblidaran i alguna no recordarà la contrassenya del vot telemàtic. Hi haurà l'absentisme dels que estan emprenyats amb el partit. I cal tenir en compte els 850 càrrecs que s'estan jugant el lloc de treball: aquests votaran sí. Sí, per favor! Quantes d'aquestes 8.700 animetes votaran? De quantes persones reals depèn el tracte?

Veurem com es portaran els qui llegeixen les pàgines de la premsa indepe més testosterònica, la que aplaudeix Puigdemont i s'estima més el "com pitjor, millor": son els qui creuen que val més repetir eleccions a l'octubre, pel bé de la seva Catalunya.

 La doctrina del votisme continua instal·lada entre nosaltres. És aquella idea segons la qual la democràcia consisteix en votar moltes vegades, fins i tot en urnes tupperware, il·legals o de cartró, tant se val. Confondre l'acció de votar amb la democràcia només expressa ignorància, però fins i tot en l'indpendentisme hi ha moltes persones disposades a cridar "Mori la intel·ligència, visca la mort" (O Visca Catalunya) quan intentes explicar-los que la democràcia és una forma d'exercir la ciutadania i d'entendre la cosa pública, i que l'acte de votar tan sols un procediment entre d'altres.

8.700 ànimes molt catalanes tenen dret a decidir sobre la gestió d'una comunitat autònoma, i això és sens dubte un tret diferencial català de difícil exportació i de molt difícil explicació. Una mescla complicada entre la democràcia representativa i la directa, que deu voler dir que aquest partit encara no ha entès massa bé què vol dir la democràcia i està aturat a l'adolescència, quan eren minyons escoltes i monitores d'esplai. O castellers i bastoners, o cantaires de la coral parroquial. Ànimes coralines que han de decidir què és el millor per a la majoria, i que decidiran en funció de manies i prejudicis. La democràcia no acaba d'arribar mai a Catalunya, per més que li agradi posar urnes a l'aristocràcia nacionalista.

Aquest és un país malhaurat, entotsolat, perdut. Incapaç de mirar-se i de reconèixer la seva pluralitat, la seva diversitat, la seva única riquesa. Un país dominat per persones mediocres, o per 8.700 animetes plenes de por, de prejudicis i de fantasies medievals, el malsòn de la democràcia.