Ir al contenido principal

NO DIGUIS BLAT, DIGUES SANG


Pactes signats i acords tancats, això és el que anuncien els líders polítics catalans. Però en aquesta malhaurada regió no es pot dir blat fins que no està ben lligat al sac, un principi de realitat dut al paroxisme, fins al darrer segon. No n'hi ha prou amb veure per creure: cal tocar, com l'infant que toca els objectes per assegurar-se que la vista no l'enganya. No hi ha res més fiable que el tacte.

Convocatòries i desconvocatòries dels CDR, de l'ANC per crear estat d'alerta i de tensió. Un tuit de Toni Albà (amb el logotip de la creu de Sant Andreu) adverteix a algú que a partir d'ara més val que duguin escorta. Vigila la teva esquena, diu el vell còmic, com si fossim al País Basc dels anys vuitanta. S'intueix que més d'un somia un assalt al Capitoli català per retornar el poder a qui de veres se'l mereix, als legítims. Als de la sang pura i el cor català. Puigdemont, en un atac de gelosia propi de la vella vedette que se sent a les portes de l'oblit, conjumina una darrera aparició estelar per endur-se totes les mirades. La democràcia s'escola pels desguassos i se'ns esmuny d'entre els dits. Té més valor un referèndum antic, caòtic i impresentable, que els vots en unes eleccions reglades.

Les estratègies dels assessors de Trump han arribat a Catalunya. Stop the Steal, i els sinistres esquadrons dels CDR vestits de negre, enèssima reencarnació dels Maulets, esmolen les armes a l'ombra de la caverna, entre cervesa artesana i cervesa artesana, llestos per si cal donar un bon cop de falç. Els vots només son vàlids quan m'agraden, ai dels botiflers i dels infidels i dels impurs i dels tebis. Guardeu-vos l'esquena, perquè no sabreu mai per on us poden donar l'estacada patriòtica. Es preveuen desfilades amb torxes, a l'estil de Munich, trencadissa de vidres a l'estil de Berlin.

Els periodistes afins auguren un cataclisme català, l'apocalipsi de les essències, la fi de la sardana i el desastre de la llengua. A Espanya només és real allò que sagna, i per això somien sang vessada els defensors de la puresa de la sang. Qui diu sang diu contenidors en flames, un reciclatge flamíger. Amb els ulls encesos, busquen les quatre barres de sang aparegudes miraculosament en la foguera com una aparició mariana que reveli l'existència del país de Guifré el Pil·lós: la llegenda feta carn, feta país. I la democràcia recula entre les darreres ombres, empetitida i sigil·losa, mormolant els valors de la Il·lustració amb temor, potser amb vergonya. Pocs se l'escolten, és més bella la barbàrie, és més sonora la proclama medieval, la bandera paorosa.

Cada cop és més fatigós ser català i més tediós viure a Catalunya. La gestió singular dels impostos no ens alleujarà el llast de l'identitarisme. El nacionalisme crea malestar i desgràcia, frustració, laments. Tal vegada sigui aquest el fet diferencial definitiu. Que a Catalunya s'hagi signat un acord entre diferents només esvera i desboca la testosterona nacionalista. Estigueu a punt, adverteixen: és exactament el missatge que el líder de Stop the Steal va enviar als seguidors de Trump abans de convocar-los a ocupar el Congrés de Washington.

Comentarios

  1. Mira, LLuis, podrías ser mi hijo, y te tengo mucho afecto, mucho, lo que quiero decirte es que no te tomes en serio a machitos como el Toni Albá, cuenta que vive del erario; ni te tomes en serio a los 551 votos de diferencia en ER, entre los que votaron que si y los que votaron que no, piensa en los 853 cargos de ER que papean dentro de la Generalitat, si votaban al "NO" se quedaban sin nómina.
    Piensa en que no pueden haber buenas personas si de entrada se postulan en que no pueden personar ni olvidar, que eso se llama odio, y que lo que hay son recuerdos idealizados de edades pasadas, que viven de eso, del recuerdo, y que la vida sigue, que sto no se para, que no hay Itacas, ni futuras repúblicas, ni mundos mejores con dragones que mueren a manos de San Jordis.
    Un abrazo. No te hagas mala sangre, ni habrá república ni dentro de una generación será esto como lo vemos ahora.
    Imposible mantenerse a este ritmo y con este gasto.
    salut

    ResponderEliminar
  2. Qué alumnos hemos formado,después de la Transición, lo pienso y no me lo explico.Al principio, eran pocos los profes,de forma oculta,comían la cabeza( recuerdo especialmente uno de educación física),con el independentismo.Ahora son muchos más. Qué no nos lleven al desastre y a la violencia.
    Saludos.


    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

DAMIÀ BARDERA O EL COL·LAPSE DE L'EDUCACIÓ CATALANA

"Incompetències bàsiques. Crònica d’un desgavell educatiu" (Pòrtic, 2024, i en castellà a Ediciones Península), és el títol del llibre que ha publicat el professor de secundària Damià Bardera, i que ha obtingut un ressò important als mitjans de tota mena, i especialment al món dels youtubers, que el conviden als seus pòdcasts, vídeos i demés. Bardera adopta el to del qui diu allò que els demés no gosen dir, que no volen dir o que fan veure que no passa res: l'emperador va nu. Tot i que la caiguda dels resultats a les proves PISA de l'alumnat català és una caiguda sostinguda en el temps, i que cada cop estem més avall en la llista espanyola (només per davant de Ceuta i Melilla, molts cops), ningú no havia assenyalat de forma tan explícita i cruel la situació dels instituts catalans. Bardera assenyala molts factors:  les experiències "innovadores" i erràtiques dels plans d'estudi, els seus canvis constants, la crisi del model d'autoritat del professora...

ENVEJECER SEGÚN BAD GYAL

Hice el esfuerzo de escuchar algunas canciones de Bad Gyal, una cantante catalana que, por lo visto, está más o menos de moda entre ciertos círculos de la música "urbana" (rural no lo es, sin duda). La curiosidad me vino tras saber que su padre es el señor Eduard Farelo, un actor que recuerdo de cuando todavía miraba Tv3 y que solía estar en todos los culebrones de la cadena. Creo que Farelo se dedica al doblaje.  La música que hace Bad Gyal me resulta incomprensible y solo me permite pensar en que estoy envejeciendo. No comprendo sus letras y, lo poco que me es dado a entender me parece triste, facilón y zafio, sin interés artístico alguno. Quizás es la versión contemporánea de aquel "épater les bourgeois" de antaño, o quizás tan solo quiere escandalizar un poco a su padre, tomándolo por el representante de una generación. Bad Gyal usa un español latino que suena algo impostado para hablar, más que nada, de sexo. Que conste que no soy un moralizador y que lo que ha...

¿ANTONIO LÓPEZ ERA UN HOMBRE INFAME?

El Museo Marítimo de Barcelona, en las Reales Atarazanas, tiene una pequeña exposición entre sus grandes barcos de la batalla de Lepanto y maquetas navales. Se titula"La infamia", y el subtítulo es "La participación catalana en la esclavitud colonial". Estará allí hasta el 5 de octubre de 2025 por si les interesa. Acudí a ver la exposición con expectativas más bien bajas. Aunque valoro la iniciativa de tratar ¡por fin! del tráfico de esclavos llevado a cabo por los emprendedores catalanes del momento (segunda parte del XIX) no me fío mucho de que haya una voluntad seria y valiente de abordar el asunto y exponerlo al público. Y, efectivamente, así es: hice bien con mis expectativas menguadas. Hay algo tímido e incluso mojigato, esa característica tan catalana de tratar algo con superficialidad, sin meter el dedo en la llaga, tratarlo pero solo un poquito, con actitud de surfista. En primer lugar, la exposición parece perdida entre las grandes bóvedas góticas y la mon...