Ir al contenido principal

RECUPERI'S AVIAT, CONSELLERA NIUBÓ


Benvolguda Senyora Consellera Esther Niubó:

Recuperi's aviat i torni a la feina amb energia, perquè l'educació pública està en mal estat i pateix molt.

Son molts anys de deixament i de falta d'inversió, d'ocurrències, de titubejos, de canvis legislatius desproveïts de pressupost, moments de retallades salvatges i molta demora per recuperar allò que vam perdre. Anys i panys amb l'alumnat allotjat en mòduls de formigó com si sortíssim d'una guerra, mòduls que s'instal·laren com a provisionals però que s'han fet definitius. Canvis metodològics poc meditats i sense evidències científiques que han dut al retrocés en els resultats, incapacitat per al diàleg amb el cos de docents, augment vertiginós d'una burocràcia estèril. 

El tram autonòmic del sou del cos de docents fa 19 anys que està congelat. Mentre que els sous dels directius no han parat d'augmentar: com vostè ja sap, el professorat català està al capdavall de la llista autonòmica en salaris, mentre que els directius estan al capdamunt. Una macrocefàlia injustificable. 

Vostè ja sap que el desànim ha crescut entre la docència, i que cada cop hi he menys persones interessades en dedicar la seva vida professional a aquesta feina o que es retiren d'ella, d'una professió que hauria de ser una de les millors professions del món, de les que ens ajuden a construir el futur. El desànim, senyora Consellera, no es deu a la qüestió salarial, si no a l'evidència que, per a les autoritats, l'educació no és cap prioritat. Com vostè deu saber, a Catalunya cada curs creix el nombre de famílies que inscriuen els seus infants a l'escola privada (o concertada, si ho prefereix) perquè no es refien de l'escola pública: entre els uns i els altres, han aconseguit el descrèdit d'un servei públic fonamental. Tal com està passant amb la sanitat, sembla que hi hagi un interès en la privatització que s'executa mitjançant l'empobriment i el descrèdit d'allò públic.

Vostè també sap que, per a la majoria de la ciutadania, els serveis públics son el nostre únic patrimoni. Els qui no hem heretat hisendes ni mansions ni milions tenim tan sols els serveis públics, i per això els volem defensar i protegir de la mateixa manera que els hereus defensen les hisendes, els milions i les mansions. D'altra banda: en això consisteix la socialdemocràcia que vostè defensa, no és cert?

És per tot plegat que espero que, una vegada recuperada, dediqui els majors esforços en la millora de l'escola pública, i que lluiti amb totes les forces per una major inversió i per les millores en tots els sentits. Aprofiti el descens de la natalitat per rebaixar aquestes ràtios escandaloses a les aules, i abandoni la temptació de tancar aules.

I també li demano que dialogui sense por, perquè el diàleg és allò que defineix la democràcia i la participació, i que escolti les reivindicacions i les raons que se li exposen. Tothom que defensa l'educació pública espera el millor de la seva gestió, senyora Consellera Niubó. I confiem en què un govern socialdemòcrata aconseguirà treure'ns del desastre.

Moltes gràcies.


Comentarios

  1. A cambio,la realidad es que ahora han puesto de moda,que entran a tus clases para ver cómo las das,entre otras cosas.Deben ser las ideas de la socialdemocracia .para asegurarse si eres idóneo. La próxima, lo mismo será,,poner puntos al profesor, como en el carnet de coche y quitar,si hace falta,si es necesario volver a repetir las oposiciones.
    De sueldo, ni te quejes , que es seguro .Un año estuve en un centro como el de la foto,pero como la mayoría éramos interinos y jóvenes lo pasamos muy bien,buenos recuerdos. En este país, ni con socialdemocracia,ni con derecha,se valora al profesorado.Igual en la privada,no te creas,que también he trabajado.
    Que se ponga buena,no creo que tenga culpa.
    Saludos

    ResponderEliminar
  2. Que se mejore, desde luego. Y que lea tu carta, porque hace falta.
    Salut

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

LOS VÍNCULOS DÉBILES (A NOELIA CASTILLO)

Los sociólogos y los psicólogos hablan de la importancia de los vínculos débiles: aquéllas personas con quienes tenemos una relación que no es de una gran amistad ni de amor ni de parentesco. Conocidos, vecinos, compañeros de trabajo. Estas relaciones, a pesar de su debilidad, nos permiten funcionar en el día a día, resolver pequeños asuntos y llevar una buena vida. A veces me pregunto si mis alumnos y alumnas forman parte de estas relaciones débiles y tiendo a creer que así es: afectan a mi vida cotidiana durante varias horas al día, hay multitud de interacciones más o menos funcionales por ambas partes y, sin embargo, el vínculo es débil en el sentido de que, en cuánto yo deje de ser su profesor, a final de curso, el vínculo se desvanecerá. Lo opuesto a los vínculos débiles son los poderosos, los familiares, de los que no podemos desprendernos si no es mediante un acto abrupto y más o menos violento pero que, aún así, siempre siguen ahí. Estoy pensando en el caso de Noelia Castillo, ...

ALGUN DIA CALDRÀ PARLAR (DE LA LLENGUA PRÒPIA)

Segons els estudis més recents, el 30% de la població de 15 anys o més té el català com a llengua d'identificació única, mentre que el 40,4% s'identifica únicament amb el castellà. En algun lloc he llegit que el català és la primera llengua del 25% de la pobació, una xifra un xic més minsa però que indica la mateixa realitat. El problema de la realitat és que pot agradar més o menys, o que pot xocar amb els somnis i els ideals i les fantasies però, al capdavall, és la realitat. El problema de la realitat és que és real i, sovint, menys bufona que les il·lusions. Es pot treballar per canviar la realitat (de fet, aquesta seria una forma possible d'explicar la història de la humanitat). Però per fer una feina efectiva el primer que cal és reconèixer-la i admetre-la. Després ja vindran els projectes i els plans i els programes: però cap projecte que no parteixi del reconeixement de la realitat podrà tenir èxit. Negar la realitat, o substituir-la per un axioma impossible, no és ...

L'ARRELAMENT A CATALUNYA

Dues senyores caminen carrer avall. Surten de comprar al Supermercat Esclat i passen per la vora de la porta de l'escola, que ha tancat fa mitja hora. Un grup de nens, d'uns vuit o nou anys, juguen a pilota i xuten fort, i no s'aturen quan passen les dones, que corren el risc d'endur-se un cop de pilota al cap. Però elles no els diuen res, tan sols es miren els nens amb ulls rancuniosos. Quan son fora de perill, l'una li diu a l'altra: Ho has vist? Son d'aquells... "D'aquells" es refereix al color de la seva pell i als trets facials, que delaten la procedència hispanoamericana.  Dos dies enrere, la mare d'una alumna boliviana que ha arribat a l'escola fa tres mesos denuncia que la seva filla pateix bullying, i explica algunes de les amenaces que rep. La més sorprenent de totes és: li han dit que a l'escola no volem persones que no parlin en català. I és sorprenent perquè en aquesta escola no hi ha infants catalanoparlants, potser -a...