PREMSA CONTRA LA VERITAT

El meu avi em deia: abans, quan dos homes es donaven la mà tenia més valor que un contracte a cal notari. Hom podia confiar en la paraula de l'altre perquè tothom era conscient que s'adquiria un compromís. Però la mateixa paraula "compromís" va anar perdent valor. De la mateixa manera, hom creia que els periodistes tenien un compromís amb la seva funció d'explicar la veritat. Alguns s'hi jugaven el coll, el lloc de treball. Ara les coses ja no van així. Ara potser calen periodistes que investiguin periodistes, així com tenim policies que investiguen policies i nens que vigilen la llengiua en què parlen els seus companys al pati.

Que li ho preguntim al senyor José Antich, director del digital El Nacional, a veure què n'opina. El Nacional va publicar el dia 8 d'agost, durant la sessió d'investidura del president de la Generalitat, que un jutge havia ordenat la detenció de Jordi Turull, acusat d'haver ajudat a la fugida del senyor Puigdemont. El prsident del Parlament, senyor Josep Rull, va suspendre la sessió i és pensable que vulgués suspendre-la no pas per unes hores si no fins a una data incerta, ja veurem quan i com. La notícia era falsa i havia sortit de l'imaginació d'Antich, disposat a fer el que calgui per evitar la investidura de Salvador Illa. És un acte premeditat que necessita d'uns còmplices que son diputats, un d'ells president del Parlament. Catalunya Ràdio va donar per bona la informació de El Nacional, encara que poc després va esborrar la notícia.

No estem gaire lluny de l'operació per sabotejar la investidura de Joe Biden que van perpretar els seguidors de Trump organitzats en l'artefacte Stop the Steal, una organització borrosa a mans de Roger Stone, un dels ideòlegs de l'ultradreta supremacista nord-americana i que, molts cops, recorda el Tsunami Democràtic.

El paper de la premsa independentista, d'ençà de l'inici del procés, ha estat un ball de mentides impunes. Més independentista que premsa, per dir-ho amb elegància.  Mitjans públics, com TV3 o Catalunya Ràdio li han donat amplificadors i l'han validat repetidament. Després de la proclamació de la independència de 8 segons de durada el 27 d'octubre de 2017, Vilaweb es va passar mesos afirmant que la república independent de Catalunya era un fet i que tan sols li faltava un petit detall: implementar-la. Sembla un acte ingenu i voluntariós, potser una resposta inconscient a la frustració. Però es fa estrany que una publicació periodística la repeteixi contra ota evidència de què la realitat és una altra. La premsa va desplaçar el periodisme cap a la ficció. Però la premsa no va al psiquiatre i al capdavall tot passa, tot se'n va, tot s'oblida. No hi ha compromisos que valguin i ja fa molt de temps que sento: la gent se n'oblida de tot molt ràpid, el món va molt depressa. Tant se li'n dona per tant, de la veritat, tu fot-li i que surti el sol per on vulgui.

El dia 8 d'agost d'enguany continuarà cuejant durant temps, perquè cada nova informació sembla més fosca que l'anterior. Però si hom es mira els fets se n'adona de seguida que es va conspirar des de diversos fronts per evitar la investidura d'un president que tardaran poc en qualificar d'il·legítim perquè no és dels nostres. I hom se n'adona que la conspiració (maldestre i grollera i, afortunadament, inútil) es va organitzar en despatxos, amb americana i corbata, amb sous públics i amb mitjans de comunicació subvencionats. La van organitzar persones que ens parlen de la veritat i del bé comú, que s'erigeixen en defensores dels drets i en els demòcrates més purs. Persones, però, que no dubten en retorçar la democràcia perquè en definitiva els interessa molt poc. Les democràcies es moren de moltes maneres, i la manera catalana nés una. 

Es podria parafrasejar Tolstoi quan diu que les famílies felices son totes iguals però que les desgraciades ho son cadascuna a la seva manera: hi ha una manera catalana de fer una democràcia disfuncional. En nom de la pàtria estimada, això sí.