Ir al contenido principal

PAMBTOMÀQUET WESTERN



Puigdemont amenaça amb un retorn al Ranxo, i Llach amb mobilitzar l'ANC. Volen crear intriga. O temor. En Vicent Partal es frega les mans, i preveu un duel magnífic a l'Open Range: sembla que tothom sospira per un western clàssic. La ciutadania, perplexa, es veu traslladada a un escenari d'espagueti western a la catalana: Pambtomàquet Western. Sota el sol tòrrid del juliol, tot plegat molt apropiat. Es podria rodar en algun erm àrid i polsegós del Segrià, amb un flabiol melancònic de fons.

Hi ha qui no es creu el retorn del Vivales, puix diu que la seva història ens presenta un covard. Hi ha un western tardà molt bo sobre la covardia: "L'assassinat de Jesse James pel covard Robert Ford", potser la millor interpretació de Brad Pitt. I sobre l'amenaça de Llach hi ha qui diu que la pitjor amenaça que pot proferir és el seu retorn als escenaris, això sí que ens fa por de veres.

Pambtomàquet western amb aquell to dels italians, entre la comèdia bufa, la caricatura i el broc gros. ERC farà una consulta a la militància que sembla redactada per James Joyce, en un canvi de registre que no encaixa al guió d'un western. No es pot descartar una marxa de torxes nocturnes per reclamar puresa patriòtica. Partal assegura que Salvador Illa no seria el president número 133 de la Generalitat, si no el 155. A mi el Partal em fa una certa pena, perquè em sap greu dir-li que Illa serà el president número 11, a no ser que s'entesti en comptar-hi bisbes i nobles medievals.

No sé si vostès han vist "Unforgiven", el magnífic western crepuscular d'Eastwood, on hi apareix el personatge de W.W. Beauchamp (Saul Rubinek), un periodista que vol narrar l'èpica dels darrers pistolers i va fent el ridícul al llarg del metratge. Té un aire de Vicent Partal, encara que el personatge del film és un tipus entranyable i Partal, no. I si recorden la darrera escena de "El bueno, el feo y el malo" (perdó per citar-la en castellà), només els caldria canviar els rostres d'Eastwood, Wallach i Van Cleef pels de Rovira, Junqueras i Puigdemont. Decideixin vostès qui és el bo, qui el dolent, qui el lleig. La veritat, si volen que els ho digui, és que els rostres d'aquest Pambtomàquet western em semblen fotogènics i l'escena és oportuna.

Amenaces, valents i covards, chicken run: aquest és el resum del procés, la història d'uns liders independentistes que han arribat al crepuscle i no se'ls acut res millor que oferir un espectacle de pistolers cansats a la recerca d'un darrer instant de glòria catalana sense adonar-se que s'estan despenjant les darreres banderes estelades dels balcons. Els millors westerns sempre son els que narren la fi d'una època, el declivi dels pistolers romàntics i l'arribada del món contemporani, més complex. Aquest detall el desconeixen els aspirants a pistolers, amb les seves amenaces i les acusacions de covardia. Ja no vivim a l'oest, i mai no et podràs banyar altra vegada al riu de 2017.

Comentarios

  1. Vi filmar películas en Esplugues, al lado de un camping; una se llamaba "Por dos dólares de plata". Todo era falso, como lo que nos quieren vender.

    De hecho te dejo la entrada a aquello porque aún recuerdo donde se filmaban:

    https://www.google.es/maps/@41.3762637,2.1041937,3a,36y,328.96h,88.57t/data=!3m6!1e1!3m4!1sROnZe9qxyZ9LxTb5hgya4g!2e0!7i16384!8i8192?coh=205409&entry=ttu

    Podría ponerte otra foto de la Ciudadela, en donde todo se falsea y se hace a la medida de los icatianos, la tierra de la Anna Simó, esa hipotética república en la que todo seremos más felices, pero supongo que tienes muchas de esas fotos, así que lo dejo para otro día.

    ResponderEliminar
  2. Cada año se hace un recuerdo,en la calle de la Iglesia,en honor de la Esplugues City,con personal disfrazado. Pasará igual con el proceso,habrá que buscar un espacio adecuado.Cabezon sí, que es el puxi,ya veremos será la última prueba de Sánchez y su revolver de cachas de oro.
    Saludos

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

SAN FERNÁNDEZ, MÁRTIR Y MARIANO

Foto: El Triangle El señor Fernández (Jorge Fernández) va dando charlas piadosas y presenta su libro "El tiempo de María. Apariciones marianas en España, Francia y Portugal." A la espera de su juicio por múltiples fechorías durante su época como ministro (camino del martirio sanchista y por consiguiente de la santidad), el devoto político redacta un texto sobre milagros y apariciones y lo presenta por las parroquias de España, como la de Sant Jordi en el barrio barcelonés de Vallcarca. Esta parroquia es conocida por ser el núcleo de las agrupaciones más rancias y conservadoras del catolicismo catalán. El chascarrilo viene solo: Vallacarca, la parroquia carca. Cada uno debe escribir sobre lo que conoce bien, y Jorge sabe bien de lo que habla cuando habla de milagros. Él mismo ha sido bendecido por algunos milagros que, graciosamente, Nuestro Señor le ha concedido. Ustedes recordarán al ángel Marcelo, el que le guiaba hasta encontrar un agujerito en donde aparcar el coche, que ...

EL HOMBRE QUE ARREGLA LOS TRENES

Hay un hombre, en Cataluña (bueno, en Bélgica ahora mismo), que arreglará el asunto de los trenes en un pispás. Solucionará los líos de Cercanías, no habrá accidentes, subirá los salarios a los trabajadores y repartirá chicles y caramelos a los usuarios. En verano, serán helados de limón o de naranja. Cada 11 de septiembre, dará un chupito de ratafía a todo aquél viajero que lleve algún símbolo patriótico en su atuendo. Si es mujer, será chupito sin alcohol de Aromas de Montserrat. Por la megafonía siempre sonarán canciones muy catalanas, himnos reconfortantes y cancioncillas de Lluís Llach (jamás de Joan Manuel Serrat, por supuesto). En efecto: el hombrecito de Waterloo no ha tardado mucho en contar que, con él al mando y Dios mediante la independencia catalana, nada de eso sucedería y todo iría de maravilla. Hay que ser bastante zafio para soltar un sandez de este tipo cuando tenemos a un maquinista muerto y un montón de heridos: no parece que sea lo más elegante. Quizás el señorito ...

LA SOLITUD DE L'INDEPENDENTISTA

Gràcies a un grup independentista de vocació solitària ("Nosaltres sols") he descobert que existeix un documental, "Ícaro: la semana en llamas", que els independentistes voldrien censurar. Però com que no ho poden fer, arremeten contra Filmin, la plataforma de cinema que el té penjat. Fins al 31 de gener, data en què ja no hi serà i data en la que estava programada la seva desparició. Dona't de baixa de Filmin, criden, que es fotin. La veritat és que soc subscriptor de Filmin des de gairebé el començament de la seva singladura entre les plataformes del cinema i em sembla la millor proposta per als amants del cinema, sense cap mena de dubte. He viscut moltes hores de plaer gràcies a Filmin, tot i que el seu catàleg sigui inabastable en una sola vida. Crec que Filmin és l'única raó que em du a lamentar la meva mortalitat, ja que és difícil trobar altres arguments en favor de la vida eterna. Per a mi, la glòria és un sofà i una pantalla amb accés al catàleg de ...