Ir al contenido principal

PAMBTOMÀQUET WESTERN



Puigdemont amenaça amb un retorn al Ranxo, i Llach amb mobilitzar l'ANC. Volen crear intriga. O temor. En Vicent Partal es frega les mans, i preveu un duel magnífic a l'Open Range: sembla que tothom sospira per un western clàssic. La ciutadania, perplexa, es veu traslladada a un escenari d'espagueti western a la catalana: Pambtomàquet Western. Sota el sol tòrrid del juliol, tot plegat molt apropiat. Es podria rodar en algun erm àrid i polsegós del Segrià, amb un flabiol melancònic de fons.

Hi ha qui no es creu el retorn del Vivales, puix diu que la seva història ens presenta un covard. Hi ha un western tardà molt bo sobre la covardia: "L'assassinat de Jesse James pel covard Robert Ford", potser la millor interpretació de Brad Pitt. I sobre l'amenaça de Llach hi ha qui diu que la pitjor amenaça que pot proferir és el seu retorn als escenaris, això sí que ens fa por de veres.

Pambtomàquet western amb aquell to dels italians, entre la comèdia bufa, la caricatura i el broc gros. ERC farà una consulta a la militància que sembla redactada per James Joyce, en un canvi de registre que no encaixa al guió d'un western. No es pot descartar una marxa de torxes nocturnes per reclamar puresa patriòtica. Partal assegura que Salvador Illa no seria el president número 133 de la Generalitat, si no el 155. A mi el Partal em fa una certa pena, perquè em sap greu dir-li que Illa serà el president número 11, a no ser que s'entesti en comptar-hi bisbes i nobles medievals.

No sé si vostès han vist "Unforgiven", el magnífic western crepuscular d'Eastwood, on hi apareix el personatge de W.W. Beauchamp (Saul Rubinek), un periodista que vol narrar l'èpica dels darrers pistolers i va fent el ridícul al llarg del metratge. Té un aire de Vicent Partal, encara que el personatge del film és un tipus entranyable i Partal, no. I si recorden la darrera escena de "El bueno, el feo y el malo" (perdó per citar-la en castellà), només els caldria canviar els rostres d'Eastwood, Wallach i Van Cleef pels de Rovira, Junqueras i Puigdemont. Decideixin vostès qui és el bo, qui el dolent, qui el lleig. La veritat, si volen que els ho digui, és que els rostres d'aquest Pambtomàquet western em semblen fotogènics i l'escena és oportuna.

Amenaces, valents i covards, chicken run: aquest és el resum del procés, la història d'uns liders independentistes que han arribat al crepuscle i no se'ls acut res millor que oferir un espectacle de pistolers cansats a la recerca d'un darrer instant de glòria catalana sense adonar-se que s'estan despenjant les darreres banderes estelades dels balcons. Els millors westerns sempre son els que narren la fi d'una època, el declivi dels pistolers romàntics i l'arribada del món contemporani, més complex. Aquest detall el desconeixen els aspirants a pistolers, amb les seves amenaces i les acusacions de covardia. Ja no vivim a l'oest, i mai no et podràs banyar altra vegada al riu de 2017.

Comentarios

  1. Vi filmar películas en Esplugues, al lado de un camping; una se llamaba "Por dos dólares de plata". Todo era falso, como lo que nos quieren vender.

    De hecho te dejo la entrada a aquello porque aún recuerdo donde se filmaban:

    https://www.google.es/maps/@41.3762637,2.1041937,3a,36y,328.96h,88.57t/data=!3m6!1e1!3m4!1sROnZe9qxyZ9LxTb5hgya4g!2e0!7i16384!8i8192?coh=205409&entry=ttu

    Podría ponerte otra foto de la Ciudadela, en donde todo se falsea y se hace a la medida de los icatianos, la tierra de la Anna Simó, esa hipotética república en la que todo seremos más felices, pero supongo que tienes muchas de esas fotos, así que lo dejo para otro día.

    ResponderEliminar
  2. Cada año se hace un recuerdo,en la calle de la Iglesia,en honor de la Esplugues City,con personal disfrazado. Pasará igual con el proceso,habrá que buscar un espacio adecuado.Cabezon sí, que es el puxi,ya veremos será la última prueba de Sánchez y su revolver de cachas de oro.
    Saludos

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

EL PROCÉS HO VA ESPATLLAR TOT

Escola d'un perifèria molt perifèrica, allà on la ciutat perd el nom i esdevé camp de runes i matoll sense botànica. Siluetes de polígons industrials, el so llunyà dels camions que venen d'Eslovènia i van a Polònia, alguns del quals encara lluen dibuixos metàl·lics de valquíries i amazones nues fets amb un antic aerògraf. No és fàcil descobrir el grup de cases que anomenen "el barri", en un pedent geperut més enllà de les naus industrials. És un grup de blocs de tres o quatre plantes, construït de pressa i corrents a finals dels setanta, tot i que les darreres construccions no tenen més de vint anys, aquells anys en què la construcció era l'esport nacional i havia consens: qualsevol pot fer-se ric si compra i després lloga, si compra i després ven. A l'escola que hi ha al capdavall del barri no hi ha més de cent alumnes, però s'hi compten més de trenta nacionalitats. Divideixo els alumnes en grups de quatre per fer una activitat de llengua catalana i me n&

EL DESIG DE SER VASSALLS

Al meu poble hi ha festa major i tendeixo a recloure'm a casa, a l'espera que passi, com el poruc s'aixopluga durant la tempesta. Malgrat tot  he de sortir a comprar al súper i per tant em topo colles de diables, de trabucaires, de castellers. Mai no he entès la cosa dels castells i menys encara després de saber que una nena enxaneta ha estat uns quants dies a l'hospital per una caiguda esgarrifosa. Em temo que ser enxaneta deu ser el càstig que s'imposa a la canalla que es porta malament a casa o que treu males notes a l'escola. Diables i trabucaires es vesteixen amb robes d'abans de la Il·lustració i així reivindiquen aquell passat feudal que tant agrada per aquestes terres nostàlgiques, quan érem vassalls del senyor comte o del bisbe d'Urgell. És el desig de ser vassall, que es fa incomprensible al segle XXI però que es manifesta cada any. Aquest estiu, al poble de Talamanca, han reeditat la performance lamentable que reviu la batalla, i hom es disfre

TODOS CONTRA LA INMIGRACIÓN

La inmigración es el gran problema. Diluye nuestra cultura y nuestra identidad, nos quitan lo nuestro, nos imponen sus costumbres y sus lenguas, se llevan las subvenciones públicas. Para defender lo nuestro, debemos expulsar a los de fuera. Y luego todo estará resuelto, como por arte de magia. Es mejor expulsar a los inmigrantes que tener la varita de Harry Potter. Me quedo atónito ante la estupidez de ese mensaje, que va calando como una lluvia fina y penetra las pieles como la garrapata. En Cataluña llevamos ya muchos años escuchando barbaridades contra los charnegos, que ahora se llaman ñordos. En Cataluña sabemos bastante bien de qué trata ese discurso. Pero la estupidez abarca el mundo, desde el Cabo de Hornos hasta el desierto de Gobi. Cuando la natalidad decae en Europa y todo el mundo sabe que lo que llamamos Europa colapsará dentro de 20 años por falta de ciudadanía joven y en edad laboral, siguen proponiendo más y mejores fronteras. Los países que se enriquecieron con el expo