Ir al contenido principal

PAMBTOMÀQUET WESTERN



Puigdemont amenaça amb un retorn al Ranxo, i Llach amb mobilitzar l'ANC. Volen crear intriga. O temor. En Vicent Partal es frega les mans, i preveu un duel magnífic a l'Open Range: sembla que tothom sospira per un western clàssic. La ciutadania, perplexa, es veu traslladada a un escenari d'espagueti western a la catalana: Pambtomàquet Western. Sota el sol tòrrid del juliol, tot plegat molt apropiat. Es podria rodar en algun erm àrid i polsegós del Segrià, amb un flabiol melancònic de fons.

Hi ha qui no es creu el retorn del Vivales, puix diu que la seva història ens presenta un covard. Hi ha un western tardà molt bo sobre la covardia: "L'assassinat de Jesse James pel covard Robert Ford", potser la millor interpretació de Brad Pitt. I sobre l'amenaça de Llach hi ha qui diu que la pitjor amenaça que pot proferir és el seu retorn als escenaris, això sí que ens fa por de veres.

Pambtomàquet western amb aquell to dels italians, entre la comèdia bufa, la caricatura i el broc gros. ERC farà una consulta a la militància que sembla redactada per James Joyce, en un canvi de registre que no encaixa al guió d'un western. No es pot descartar una marxa de torxes nocturnes per reclamar puresa patriòtica. Partal assegura que Salvador Illa no seria el president número 133 de la Generalitat, si no el 155. A mi el Partal em fa una certa pena, perquè em sap greu dir-li que Illa serà el president número 11, a no ser que s'entesti en comptar-hi bisbes i nobles medievals.

No sé si vostès han vist "Unforgiven", el magnífic western crepuscular d'Eastwood, on hi apareix el personatge de W.W. Beauchamp (Saul Rubinek), un periodista que vol narrar l'èpica dels darrers pistolers i va fent el ridícul al llarg del metratge. Té un aire de Vicent Partal, encara que el personatge del film és un tipus entranyable i Partal, no. I si recorden la darrera escena de "El bueno, el feo y el malo" (perdó per citar-la en castellà), només els caldria canviar els rostres d'Eastwood, Wallach i Van Cleef pels de Rovira, Junqueras i Puigdemont. Decideixin vostès qui és el bo, qui el dolent, qui el lleig. La veritat, si volen que els ho digui, és que els rostres d'aquest Pambtomàquet western em semblen fotogènics i l'escena és oportuna.

Amenaces, valents i covards, chicken run: aquest és el resum del procés, la història d'uns liders independentistes que han arribat al crepuscle i no se'ls acut res millor que oferir un espectacle de pistolers cansats a la recerca d'un darrer instant de glòria catalana sense adonar-se que s'estan despenjant les darreres banderes estelades dels balcons. Els millors westerns sempre son els que narren la fi d'una època, el declivi dels pistolers romàntics i l'arribada del món contemporani, més complex. Aquest detall el desconeixen els aspirants a pistolers, amb les seves amenaces i les acusacions de covardia. Ja no vivim a l'oest, i mai no et podràs banyar altra vegada al riu de 2017.

Comentarios

  1. Vi filmar películas en Esplugues, al lado de un camping; una se llamaba "Por dos dólares de plata". Todo era falso, como lo que nos quieren vender.

    De hecho te dejo la entrada a aquello porque aún recuerdo donde se filmaban:

    https://www.google.es/maps/@41.3762637,2.1041937,3a,36y,328.96h,88.57t/data=!3m6!1e1!3m4!1sROnZe9qxyZ9LxTb5hgya4g!2e0!7i16384!8i8192?coh=205409&entry=ttu

    Podría ponerte otra foto de la Ciudadela, en donde todo se falsea y se hace a la medida de los icatianos, la tierra de la Anna Simó, esa hipotética república en la que todo seremos más felices, pero supongo que tienes muchas de esas fotos, así que lo dejo para otro día.

    ResponderEliminar
  2. Cada año se hace un recuerdo,en la calle de la Iglesia,en honor de la Esplugues City,con personal disfrazado. Pasará igual con el proceso,habrá que buscar un espacio adecuado.Cabezon sí, que es el puxi,ya veremos será la última prueba de Sánchez y su revolver de cachas de oro.
    Saludos

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

VIVIM TEMPS INTERESSANTS PER ALS LLOPS

Vivim temps que prometen ser interessants, i això és una notícia molt dolenta per als qui vivim. Vivim temps de neofeixisme rampant, de líders que saluden a la romana, a l'estil nazi, d'eslògans facilets. Aquest cop i per primer cop, sembla que Catalunya porta un cert avantatge: el món ens mirava, potser? Ben Netanyahu porta un llacet groc al pit, l'Artur Mas saludava com Elon Musk a la campanya electoral de 2012, quan parlava d'un concepte tan nacionalsocialista com ho és "la voluntat d'un poble". Mas saludava com Musk 13 anys abans que ho fes el sorprenent enginyer aeroespacial i amo de Tesla. "Només el poble salva el poble", deien les pintades de l'esquerra Trotskista de 2017, de la CUP i els seus satèl·lits, sense recordar que la frase era molt anterior. Una frase heroica que va recuperar Roger Stone, el líder dels Proud Boys que van assaltar el Capitoli de Washington el gener de 2021 i que acaben de ser amnistiats, amnistiats com els lid...

JAUME COLLBONI Y LAS TENTACIONES DE UN SOCIALISTA BUSINESS FRIENDLY

Jaume Collboni es un político versátil. Fue teniente de alcalde con Ada Colau, aunque un teniente de alcalde poco fiable en varias ocasiones. Más de uno pensó que habría sido un gran teniente de alcalde de Xavier Trias, el alcalde de Convergència (o de Junts, o del PDCAT o como prefieran ustedes llamarle) ya que ambos coincidían algunas políticas liberales. Collboni se desmarcó de Colau en los últimos meses antes de las elecciones para posicionarse mejor ante la contienda. Le salió razonablemente bien y consiguió hacerse con el cargo. A Collboni le gustan el turismo y los hoteles y otros negocios afines, y los cruceros aparcados en el puerto, y suele contar que el turismo es una fuente de ingresos muy interesante para la ciudad. Quizás esta fuente de ingresos para las arcas municipales le impide ver el bosque. Y el bosque es, sin duda alguna, terrible: Barcelona exporta ciudadanos hacia las comarcas de su alrededor. Ciudadanos expulsados por la presión insoportable de los alquileres. L...

PARA LEYES, LAS DE LA SELVA, Y PARA VIVIENDAS, LAS CUEVAS

Familia de clase trabajadora en España, 2025 Dicen que España necesita del ladrillo y del turista para vivir. Y a alguien, en alguna parte, más listo que el hambre, se le ha ocurrido juntar los dos asuntos. Así nace la ocurrencia del piso turístico que está asolando el país. Porque no se trata ya de los centros de las grandes ciudades: hay pueblos de montaña que se empiezan a llenar de apartamentos para turistas al tiempo que echan a los vecinos. Las leyes del mercado, dicen. En España no ganamos para sustos ni para disgustos: tras la alegría inicial del turismo low cost y Airbnb, que teóricamente ayudaba a las buenas gentes a ingresar un poquito más, vino la peste, en forma de grandes inversores dispuestos a sacar tajada, pero a lo grande. Los listos suelen olerse los espacios desregulados, adonde acuden dando grandes dentelladas. Tonto el último: cuando el vecino pone un piso turístico, el otro vecino hace lo mismo. En España es fácil hacerse rico: lo dijo Alfonso Guerra. Lo que no ...