Ir al contenido principal

RERE LES PETJADES DEL FRONT NACIONAL DE CATALUNYA


El meu pare, quan era molt jove i encara no era pare, va militar en un partit que s'anomenava Front Nacional de Catalunya. El lema del qual era "Per una Catalunya independent i socialista". Quan jo era petit, ell encara militava en aquella organització, i no sabria dir fins quan ho va fer. Recordo fragments dispersos: el líder del grup duia un nom que no recordo, i el cognom era Cornudella, que es veu que és el cognom d'una família molt catalana, d'aquestes de sempre de la Catalunya vella.

El meu pare explicava anècdotes de l'època clandestina, quan jo encara no havi anadscut i en Franco era viu, com aquella de quan en Cornudella li va demanar que anés a repartir pamflets catalanistes i socialistes i li va donar una pistola, que ell es va guardar a la gavardina i es veu que una nit es va topar amb un sereno i enlloc de treure la pistola, va apuntar el sereno amb el dit per dins de la butxaca, de manera que el sereno va fugir amb el talons tocant-li el cul, enmig d'una nit humida per allà al Barri Gòtic, prop de la catedral.

Jo crec que el meu pare es va inventar l'anècdota, treta d'una escena qualsevol d'alguna pel·lícula de Humphrey Bogart d'aquelles en blanc i negre i fum de cigarretes i senyores estupendes que t'esperen a la taverna, assegudes a la tauleta del fons, llavis molt pintats i escot. El meu pare era un romàntic dels que dissimula. Però, un cop mort, vaig descobrir el seu carnet de militant del Front Nacional de Catalunya i vaig trobar els rastres del senyor Cornudella,  que va dissoldre el partit i es va apuntar al PSC. El senyor Cornudella devia preferir la Catalunya socialista abans que la independent, tot i que de jove havia format part d'Estat Català, una organització molt poc socialista. Tothom té dret a rectificar. Una part dissident del partit va desfilar cap a l'Esquerra Republicana de Catalunya del senyor Heribert Barrera, un nacionalista xenòfob, i de lamentable memòria.

Jo sempre vaig creure que el Font Nacional de Catalunya s'havia dissolt per allà al 1978, però es veu que el nom de partit va quedar a la venda i algú se'l va comprar. Qui se'l va comprar ja no era socialista, perquè la seva història és erràtica i sorprenent, però mai per la banda esquerra. El posterior FNC és un partit (o alguna cosa així) de la dreta nacionalista identitària i més rància, partidari de la deportació dels immigrants. El qui es va comprar les sigles del FNC és un antic venedor d'articles militars relacionat amb els Boixos Nois i perles similars, i sembla ser que autor de l'eslògan "parla català o emigra". Els seus membre usaven el número 33, ja que la tercera lletra de l'abecedari és la C i sembla que el 33 vol dir "Catalunya catalana", de la mateixa manera de el 88 vol dir Heil Hitler perquè la H és la vuitena lletra.

Des de llavors, el FNC ha estat el lloc de trobada de diverses organitzacions d'extrema dreta i el focus irradiador de grups independentistes i xenòfobs de tota mena de pelatge i és una de les organitzacions per on va transitar la senyor Sílvia Orriols, diputada al Parlament de Catalunya i alcaldessa de Ripoll, encara que ella s'estima més que la tractin de batllessa perquè li sembla una nomenclatura més genuïna. Na Sílvia també fou membre de la Colla Gegantera del seu poble. 

El meu pare, l'antic militant del Front Nacional de Catalunya (quan era un partit socialista), va morir aviat farà 20 anys. Quan jeia al llit de l'unitat d'atencions paliatives van tenir cura d'ell metges i infermeres d'Amèrica del Sud i de l'Àsia, de l'Àfrica, i el recordo agraït i admirat per l'humanitat i les atencions que li van donar. I, per tant, em pregunto què pensaria si sabés que, ara, el Front Nacional de Catalunya forma part de la xarxa de grups que ens volen dir que els catalans i les catalanes viurem millor sense estrangers.

Comentarios

  1. Estupendo escrito, con perfecta redacción y armonía. Como andaluz, que no me interesa mucho la política y menos la catalana, aprendo cuando te leo.
    Gracias

    ResponderEliminar
  2. https://www.youtube.com/watch?v=xl5S5qy_WyU

    Interesante.

    ResponderEliminar
  3. Muy interesante. Es importante conocer la historia y sus detalles.

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

TOROS Y FLAMENCO

Dice el Emérito que no le gusta el término Emérito, y que se deberían buscar otro. Son las cosas de la sangre azul: a caprichos no les gana nadie. Mientras voy pensando en otras esdrújulas que le puedan definir, descubro que ha contado, en una cadena de la TV francesa, que lo que más echa de menos de España son los toros y el flamenco. Y olé. Quizás no se pueda ser más rancio ni más tópico (rancio es llana, pero tópico sí es esdrújula). Quizás nadie trabaja, en España, con más ahínco por la república (¡esdrújula!) que el emigrante que también se queja de no cobrar una pensión sin caer en la cuenta de que para ello es necesario cotizar. Es difícil encontrar motivos mejores para promover la tercera república que ese triste personaje, residente en un siniestro país árabe, y su historia. He visto algunas escenas de la lúgubre entrevista francesa. Lo que primero se me vino a la mente es lo mucho que se parece al Carlos IV de España, el apodado "el Cazador" (curiosamente). Recordé ...

EL BARÇA ES UN FRAUDE

Tardísimo y mal, ha empezado el juicio al clan de los Pujol. La justicia se ha quitado las pilas ante ese caso, del mismo modo que se las puso -aunque quizás algo torcidas- para procesar al fiscal que no les gusta. Entre las razones que explican la tardanza en el caso Pujol, está el larguísimo silencio de la prensa durante los muchos años de abusos, estafas, mordidas y degradación moral de la política catalana. El silencio cómplice -o culpable- de la prensa permitió no solo la duración del delito sino también su profundidad. Los Pujol, como el Monasterio de Montserrat o la mismísima Moreneta, eran intocables y esa intocabilidad significaba no decir nada de ellos. Los pocos periodistas que lo intentaron -que se lo pregunten a los redactores de "El Triangle"- tuvieron que vérselas no solo con infinitas demandas de parte del clan si no con su invisibilización, desprecio y ninguneo por parte del resto de los agentes periodísticos. La conocida y siempre eficaz omertá . Tras este l...

FUERA SUDACAS

La Asociación de Escritores en Lengua Catalana (AELC) no quiere escritores sudacas en Cataluña. La AELC ha protestado vivamente ante la iniciativa del Ayuntamiento de Barcelona, que promueve una beca de 80.000 euritos para la residencia anual de escritores de Hispanoamérica en Barcelona. Se sienten ofendidos aunque, según los datos que ellos mismos facilitan en su portal de transparencia, la AELC ha percibido subvenciones por un importe de 450.000 eurazos, que no está nada mal. La Asociación ha redactado una queja (por algo son escritores y de pluma fácil) en la que exponen su ofensa por la discriminación de la lengua catalana y, además, por las lenguas mesoamericanas que no son el español. El escrito tiene el habitual tono victimista y pasivo agresivo tan común en el nacionalismo. Ya se sabe que los nacionalistas de aquí son muy solidarios con las lengua minoritarias del mundo aunque a ellos les gustaría que la castellana fuese minoritaria en Cataluña para poderla  desterrar defin...