Diario de un unionista

"Incompetències bàsiques. Crònica d’un desgavell educatiu" (Pòrtic, 2024, i en castellà a Ediciones Península), és el títol del llibre que ha publicat el professor de secundària Damià Bardera, i que ha obtingut un ressò important als mitjans de tota mena, i especialment al món dels youtubers, que el conviden als seus pòdcasts, vídeos i demés. Bardera adopta el to del qui diu allò que els demés no gosen dir, que no volen dir o que fan veure que no passa res: l'emperador va nu. Tot i que la caiguda dels resultats a les proves PISA de l'alumnat català és una caiguda sostinguda en el temps, i que cada cop estem més avall en la llista espanyola (només per davant de Ceuta i Melilla, molts cops), ningú no havia assenyalat de forma tan explícita i cruel la situació dels instituts catalans. Bardera assenyala molts factors:  les experiències "innovadores" i erràtiques dels plans d'estudi, els seus canvis constants, la crisi del model d'autoritat del professora...

Tal vegada algú ha vist El Doctor Mabuse (Dr. Mabuse, der Spieler, Fritz Lang, 1922). La cinta, de cinema mut, ha complert 103 anys. Si l'han vista sabran que el pèrfid Mabuse té una gran habilitat per a les disfresses, l'engany i la hipnosi, entre d'altres males arts. I penso en el doctor Mabuse quan em perdo per les pàgines de Youtube a la recerca del "post procés": ja ho veuen, cadascú té les seves manies. Hi ha qui mira partits de futbol i qui mira propaganda política de fet, amb la mateixa intenció, que és viure uns minuts d'emocions fortes. El procés s'ha acabat? Aquesta pregunta té una resposta intensa en la dreta nacionalista, que renega del procés perquè es van sentir estafats per aquells que havien promès una república independent quasi màgica i ara, en conseqüència, pensen en com reprendre l'independentisme des de les seves restes, com encendre altra vegada les torxes i, en realitat, com tornar a crear il·lusions (sí, en el sentit il·lusori ...

Unos meses atrás escribí algo sobre la masacre de Gaza por aquí y no tardé en recibir un comentario airado: lo tuyo es antisemitismo clásico, me espetaron. Quien me soltó esa perla es una persona con quien coincido en muchos otros puntos de vista ideológicos y políticos, pero me quedó claro que si uno escribe algo contra la barbaridad de Israel en Gaza comete antisemitismo, un grave pecado. Y es curioso, pero la verdad es que, si uno piensa en los pueblos semíticos, descubrirá que tan semitas son los israelitas como los palestinos. Dicho de otro modo: quien aplaude el genocidio de los gazatíes también es un antisemita. Otra cosa sería si hablamos de sionismo y de antisionismo, aunque eso también es complejo pero quizás menos que lo anterior. En realidad, sin embargo, se trata del señor Netanyahu, un tipo bravucón y belicista de la extrema derecha israelita con el que casi nadie se atreve. Es más: ahora que lo pienso, solo por haber escrito de él lo que he escrito en la línea anterior p...

"Resacón en Albacete" podría ser título de la historia, aunque uno de los dos tipos sea vasco y muy vasco, de esos grandotes y brutos que te cortan un pino de un solo hachazo. Y el otro de Torrent, que en castellano sería Torrente como el brazo tonto de la ley. El segundo publicó un libro, no se vayan a creer que solo le interesan los billetes fáciles y la señoras de pago. El libro tiene un título sugerente: "Descentralización , financiación y servicios públicos. Fortalecimiento de la ciudadanía y de la cohesión social". Lo publicó la editorial Tirant lo Blanch en su colección Políticas de Bienestar Social. Se lo pueden bajar de Amazon o comprarlo en papel por 24,90 euritos. Apúrense: no vaya a ser que se agoten en un par de horas. Ambos amigotes se pegan unas buenas fiestas, de vez en cuando, en algún lugar lejos de casa y les cuentan a sus respectivas que no se preocupen, que están en un desayuno informativo. Y se echan unas risas y apalabran a las chicas invitada...

No es nada fácil volver a la cordura ni salir indemne del tránsito. Recuperar la sensatez (o la credibilidad) después de transitar océanos de locura es trabajo árduo. Así, del mismo modo que Iker Jiménez pretende pasarse al lado serio del periodismo tras décadas de contar apariciones marianas, retransmitir psicofonías, casos reales de vampirismo y mostrar evidencias del chupacabras o auténticos extraterrestres momificados, Tv3 pretende recuperar lo mismo: recuperar la credibilidad que perdió durante los años del independentismo, en los que se convirtió en el órgano propagandístico más enorme (y oneroso).  La televisión catalana presenta grandes pérdidas de audiencia y de ingresos por publicidad, dos hechos que andan de la mano -como es natural. Yo fui uno de los que abandonó la Tv3 al principio de la cosa indepe, cuando su posicionamiento fue tan bochornoso, tan poco periodístico, tan acrítico. En las tertulias políticas, que Tv3 aseguraba que eran plurales, su sentido de la plural...

L'any 2011, la senyora Marta Rojals va escriure "Primavera, estiu i etc" una novel·la innovadora dins de l'àmbit trist de la novel·la catalana que li va valdre bones vendes i bones crítiques. Recordo haver-la llegida, però també he de dir que no en recordo res més i, rebuscant per les lleixes, veig que no la tinc: suposo que la vaig agafar de la biblioteca pública, la vaig retornar i santes pasqües. Quan vaig saber que havia publicat una segona novel·la em vaig quedar indiferent i vaig fer bé, perquè ja no hi va haver tan de rebombori i devia passar sense pena ni glòria. Tot i això, és clar que vaig retenir el nom, que de sobte apareixia com a columnista de Vilaweb. En fi: una altra veu que s'apropa a la moda nacionalista per si hi ha res a collir sota l'arbre que millor convé. He llegit de vegades algun dels seus articles, de pretesa veu literària i sempre molt patriota, amb un aire que resulta decimonònic i contradiu la voluntat innovadora que pretenia amb l...

Quan hom es passeja per la regió del Languedoc-Roussillon, per les comarques del Rosselló, Capcir, Conflent i etc. se sol topar amb comerços, bars i restaurants que llueixen escuts catalans, imatges de cavallers amb les quatre barres, miniatures de Jaume I, espases de llautó amb les franges vermelles ben vistoses i galindaines melancòniques per l'estil. El passat català de la regió és al folklore, barrejat amb el folklore càtar, les llegendes de joglars i princeses. La nostàlgia pels temps medievals resulta incomprensible per al ciutadà modern, però es diria que funciona com a reclam comercial. Aprop de Perpinyà vostè es pot menjar una autèntica crêpe catalane de crema d'espinacs amb panses i pinyons . Aquell territori, que de vegades algú anomena "Catalunya Nord", posseït pel mateix deliri expansionista que fa parlar de "Països Catalans" es recorda vagament dels segles foscos del feudalisme de la mateixa manera que per algunes comarques de l'Aquitània ...