Ir al contenido principal

GUIA D'AUTODEFENSA PER A CATALANS



Paisatge actual de l'independentisme: a l'Assemblea Nacional Catalana sonen les bufetades entre els partidaris de Llach i els de l'altre, escriuen nous fulls de ruta que ningú no es mira i ningú no sap quina ruta, ni cap on, ni se'n parla a les ràdios que abans no parlaven de res més. El socis van minvant i els directius pensen en augmentar les quotes per compensar la pèrdua, però, ai làs...! i si l'augment de la quota ens fa perdre més socis?

Abans la gent s'apuntaven al Círculo de Lectores sense saber ben bé perquè, potser perquè el cunyat o la veïna s'hi havia apuntat, i després se'n donaven de baixa, segurament perquè se n'oblidaven, no li trobaven la gràcia o els semblava una despesa innecessària. Alguna cosa així li deu estar passant a aquella ANC que no fa pas gaire anys semblava que dirigia les decisions dels governs indepes, i que, com els tarongers del Pati dels Tarongers, era una presència solemne dins del Palau. De l'Òmnium Cultural no se'n sap gran cosa tampoc, potser han retornat als premis de poesia i a les llargues becaines. En un gir inesperat, el seu il·luminat president Jordi Cuixart va fer les maletes i se'n va anar nord enllà, a la plàcida i verda terra suïssa, el lloc on l'expresident Quimet Torra va escriure el seu "Quadern Suís", aquell opuscle ridícul que qualsevol amb dos dits de vergonya mai no hauria desempolsegat del fons del calaix.

Però vet aquí que la torxa encara flameja a l'Organització No Governamental més estrambòtica d'entre totes les ONG, la Plataforma per la Llengua, impasible el ademán. L'entitat no necessita socis perquè se sap que entre 2018 i 2023 va rebre tres milions d'euros, tot i que ara no publica les ajudes que rep. Si hom es preocupa de saber la definició d'ONG descobrirà que hi ha una paradoxa en aquest cas: si les ONG serveixen per a afrontar reptes que els estats no afronten, es preguntarà: cal una ONG que defensi la llengua catalana a Catalunya? Llengua vehicular a les escoles, llengua de l'administració, llengua única dels mitjans públics i normatives i més normatives oficials referides als usos de la llengua. On és l'abandonament institucional de la llengua? Ningú no és capaç de dir-ho, però la Plataforma treballa incansablement per evitar la desaparició de la llengua de Guerau de Liost.

Un cop abandonada la via de l'independentisme furiós, el camp de batalla torna a la llengua.

I així, mentre el govern en teoria socialista però una mica nacionalista publica el seu Pacte Nacional per la Llengua (el "nacional" que no se'ns oblidi mai!), la nostra Plataforma publica una Guia d'Autodefensa dels drets lingüístics -que, extranyament, no conté l'adjectiu "nacional" al seu títol. Es tracta d'un manual de denúncia -de delació- per acusar establiments on no se'ns parli en català, trucades comercials en castellà, serveis que se'ns adrecen en castellà i etc. S'hi donen una sèrie de consells pràctics: com gravar una conversa, què cal tenir en compte per no incórrer en algun delicte i etc. També ofereixen assessorament gratuït per presentar les denúncies davant l'Agència Catalana del Consum (un altre dia parlaré de les agències catalanes). No ho he vist enlloc del document, però estic segur que a la Plataforma li agradaria molt rebre denúncies de mestres poc escrupoloses amb el català a l'aula o al pati, així com d'infermeres o metges nouvinguts, forasters, estrangers sense cor ni respecte per la lluita de Guifré el Pil·lós. La Plataforma per la Llengua es va convertint en una mena de Jihad vigilant i venjativa, lliurada a la guerra més santa de totes les guerres que es fan i es desfan.



La recent Conselleria de Política Lingüística manté l'Oficina dels Drets Lingüístics (un altre dia parlarem de les oficines catalanes), on suposo que també es deuen admetre denúncies contra una cambrera argentina que no entén "cafè amb llet". L'oficina diu això a la seva web: "El Departament de Política Lingüística, mitjançant l’Oficina de Garanties Lingüístiques, facilita a la ciutadania la resolució de qualsevol qüestió relacionada amb els usos lingüístics a Catalunya, especialment de la llengua catalana, la llengua occitana, aranès a l'Aran, i la llengua de signes catalana. També hi ha altres organismes de la Generalitat de Catalunya que presten aquest servei."

He subratllat aquest estrany "especialment" del seu redactat, i em demano què passaria si denuncio que em volia expressar en castellà (que és una llengua oficial al territori, tant oficial com la catalana) i no m'ho han permès, per exemple, en una botiga de fuets i bisbes de Torelló. En aquest cas també defensaran el meu dret lingüístic a expressar-me en una de les dues llengües oficials?
He tingut la santa paciència de llegir el Pacte Nacional per la Llengua i he de dir que encara no sé massa bé si és poesia o assaig, però sí que puc dir que conté molta lírica i algunes gràfiques, i estadístiques, i coses d'aquestes, però en qualsevol cas em queda clar que l'estat destina molts recursos a vetllar per la llengua catalana, a protegir-la i a subvencionar-la. Llavors, realment cal denunciar els treballadors que no s'adrecen en català a la ciutadania? Imagini's vostè que és una treballadora (o treballador) acabat d'arribar del Perú i que ha trobat feina en una agència de transports que du paquets pels domicilis i que, un bon dia, rep la notificació on se li comunica que ha estat objecte d'una denúncia lingüística.

La situació de l'ús del català no és massa bona, és cert, però jo acabo de complir sis dècades de vida i des de la primera que sento la mateixa cançó: el català es mor i si no fem res per salvar-lo desapareixerà de seguida. Jo faig tot el que puc: pago els meus impostos, una part dels quals es destinen a la promoció, l'ensenyament obligatori del català, les normatives sobre el català i etc. Què més hauria de fer? He de denunciar el conductor de la furgoneta blanca que em demana les meves dades abans de lliurar-me el paquet que conté en CD del Manolo Sanlúcar? Algú de la Plataforma em pot explicar en què ajudaré a la supervivència de la llengua si denuncio aquest treballador precari? M'agradaria conèixer les condicions laborals del senyor de Perú que em dona un paquet, entressuat i atabalat, que ha deixat la furgoneta mal aparcada al pas zebra per poder complir els objectius del dia, que possiblement comparteix pis amb no sé quants altres repartidors. Quina és l'agència catalana que vetlla pels seus drets civils i laborals i pel seu benestar?

Comentarios

  1. Creo que el punto justo está en la frase: Algú de la Plataforma em pot explicar en què ajudaré a la supervivència de la llengua si denuncio aquest treballador precari?

    Las delaciones siempre han sido asquerosas, esta , además, es repugnante, porque lo que estás haciendo es jugar con el trabajo de las personas.

    No pequemos de inocentes.
    Salut

    ResponderEliminar
  2. Con ésta mentalidad, nunca se cerrará el agujero de la Sagrera, ni funcionarán los trenes de cercanía,como ejemplos de lo mal que se administran nuestros dineros. Prioridad tener contentos al mundo violento independentista

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

DE VARSOVIA A GAZA, O DE GAZA A VARSOVIA

No voy a escribir nada de lo que sucede en Gaza porqué sería tan inútil como redundante: todo está dicho. Solo voy a contar un suceso mínimo que aconteció cerca de aquí y cerca de usted. Me hallaba yo conectado a la red para mis cosas cuando me apareció un post en Facebook, en donde una conocida mía (que no conozco de nada) colgó la foto de un prisionero israelí de los que capturó Hamas en los hechos de octubre de 2024. El hombre está terriblemente devastado, demacrado por las penurias y el hambre, un puro esqueleto. Le quise dejar un comentario. A veces uno tiene esos impulsos desplorables. Y mi comentario fue el siguiente: " Hay una escalofriante similitud entre los gazatíes asediados por Israel y los judíos del gueto de Varsovia, o de tantos otros lugares. Del mismo modo que el hijo de padre maltrador puede ser un maltratador cuando sea adulto, algo muy desasosegante está sucediendo ante nuestros ojos y no sabemos qué decir ni qué hacer. Sin duda, ninguna conclusión esperanzado...

VOSTÈ NO ÉS D'AQUÍ

Vaig néixer a Barcelona, en un carreró estret del barri de la Ribera, llavors un barri pobre i avui un barri gentrificat i caríssim. Al llarg de la vida he transitat per diverses poblacions, gairebé sempre per les exigències laborals, per les oportunitats de feina, un altre vulgar emigrant. Visc en una població del Vallès i, per tant, jo no sóc d'aquí. Em diuen que no passa res, ja que fan falta professionals del meu ram i per tant la meva presència està justificada. A vegades també em diuen que, pel meu accent, se'm nota que no soc d'aquí però no passa res, ja aniràs agafant l'accent. Jo, de vegades, em pregunto què passarà el dia que ja no facin falta professionals del meu ram en aquesta població del Vallès: em faran fora, em retornaran a Barcelona? Quan vivia a Lleida vaig anar a parar a Oliana, un poble de l'Alt Urgell on hi ha la factoria de Taurus que atreu treballadors i treballadores de molts llocs, poble amb immigració i jaciments de restes de dinosaures qu...

EL QUE ENS CONVÉ ALS CATALANS

Abans de saber què ens convé als catalans caldria decidir si existim, és a dir, si es pot parlar d'un grup homogeni amb uns mateixos interessos, una sola cultura i qui sap si una unitat de destí en l'universal. Em fixo en la facilitat de molts polítics, generalment de la dreta nacionalista, per parlar en nom del poble català quan van a negociar (o a fer xantatge) al govern d'Espanya. És un tema molt vell: existeix una idiosincràcia catalana? És a dir: hi ha un fet diferencial català? (O espanyol, o eivissenc, o dels ciutadans de La Gomera?). Durant els anys del procés ens vam haver d'habituar a sentir parlar del "poble de Catalunya", expressió que sembla predemocràtica i rància, a no ser que ens referim a Sant Feliu de Boixalleu, que sí que és un poble català i, concretament, de la comarca (catalana) de La Selva. Em resultava molt difícil comprendre la fixació en parlar de "el poble", quan hauria de ser habitual parlar de ciutadania, que és l'úni...