Ir al contenido principal

LES COSES DE LES ROSES


Vaig a la farmàcia a comprar aigua oxigenada (3,90 euros el mig litre) i la senyora em regala una rosa minúscula, blanca i lila. Li dic que moltes gràcies, senyora, que se la guardi, que ja vindran altres senyors que apreciaran millor el detall, millor que no pas jo. Després passo pel súper per un parell coses que em feien falta (plàtans de Canàries i olives farcides d'anxova, 7,57 euros) i la caixera diposita una rosa fúcsia al damunt de la compra sense dir ni ase ni bèstia -ni tan sols no em mira. És Sant Jordi i toca la cosa de la rosa, de la mateixa manera avorrida i protocol.lària que toca el dia del Dòmund o el Dia del Caudillo el 18 de juliol. Deixo la rosa a una banda, li dic que no tinc targeta de client, pago i marxo.

Quan era molt jove em dedicava a la pintura i feia exposicions de quadres pels bars i els restaurants. Passava algunes tardes al local i em convidaven a cerveses i de vegades venia alguna pintura. Després, ja més maduret, vaig posar-me a escriure i em van publicar alguns llibres. Durant els anys d'escriptor vaig viure diverses emocions que ara no m'entretindré a relatar, i també vaig viure alguns santjordis com a escriptor català, castigat a passar unes hores absurdes en una paradeta de llibres de pobles i ciutats de les quals no en recordo el nom. Vaig estar al costat de senyors que signaven molts exemplars i jo cap, al costat de senyores que signaven algun exemplar i jo també, i al costat de senyores que no en signaven cap, mentre que jo en signava dos al cap de quatre hores de tedi.

Per fortuna vaig deixar de publicar i els dies 23 d'abril, des de la meva renuncia, son dies tranquils i un dels pocs dies de l'any en els quals sé del tot segur que no compraré cap llibre, per un imperatiu que m'he inventat però que m'escau i em complau. De la mateixa manera que no compro alls el dia de la festa de l'all del gremi dels productors d'alls, tampoc no compro llibres per la festa del gremi del paper imprès. Un gremi, que, sigui dit de passada, no mereix massa elogis. La darrera vegada que vaig publicar una novel·la de 200 pàgines i 6 mesos de feina em van prometre 2000 euros pel meu original però me'n van pagar 800 i es van fer l'orni. Per la novel·la anterior, que m'havia costat dos anys de feina, me'n van donar 500 i encara m'ho retreuen. Vaig participar en un recull de contes subvencionat per un ajuntament català i em van donar un bitllet de 50, sense rebut ni hòsties. Me'ls van donar en una fira de llibres de Besalú on hi vaig anar per casualitat. Me'l vaig gastar en cerveses i croquetes i tapes en un bar de tapes a la vora del llac de Banyoles en bona companyia i mentre vèiem les oques nedant i escoltàvem la remor inquietant de les horribles carpes que mengen els rosegons de pa sec que llencen les criatures, i miràvem el sol que es ponia damunt la trista Catalunya interior.

Crec que fou allà, mentre veia els nens que llençaven crostons a l'aigua i les carpes boquejant enfollides per engolir el pa remullat on vaig pensar que el millor fóra no publicar mai més un llibre i anar-me'n cap a una altra cosa, mariposa. I perdonin el rodolí bilingüe.



Comentarios

  1. En Andalucía, muchas personas odian la Semana Santa, ruidos, turistas, gente.
    En Cataluña, hay muchos que por un motivo u otro odian, no les gusta el libro y la rosa
    Gracias

    ResponderEliminar
  2. Completamente de acuerdo. Ya sabes de mi experiencia inenarrable. Aquello fue apoteósico¡
    Un abrazo
    Salut

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

L'HUMORISTA PUTAESPANYISTA

Sí que deu tenir límits l'humor: per dalt, els límits que l'enginy i la intel·ligència de l'humorista imposen. Per baix, tan sols es tracta de veure fins on d'avall es pot caure. Tenint en compte que cap avall no deu haver-hi límits, l'humorista es pot deixar anar pel pendent de la vulgaritat, l'insult més groller o la cacofonia fàcil. Com que fer riure és més difícil que fer plorar, l'humorista pot talentós té el recurs de buscar un humor facilot, pel broc gros, de riallada bruta i esdentegada. Humor de barra de bar a les hores petites. Hi ha un humor que apel·la la intel·ligència i la sensibilitat. I un altre que crida les vísceres. Als nens i a les nenes els fan riure els acudits sobre pets i llufes i caques, i a l'infant que roman dintre nostre sempre el faran riure aquestes bromes escatològiques. De la mateixa manera, al preadolescent li fa molta gràcia que algunes paraules apareguin a l'acudit: especialment penis, vulva, puta i etc. El preadole...

UN MATÓN EN BADALONA, EN INVIERNO (¿Y EN VERANO?)

Quizás tras tantos años en la educación primaria, tengo una deformación profesional: cuando veo a un adulto me lo imagino como era cuando era niño. He aprendido a distinguir aquellas cosas del carácter que no cambian jamás, ya que deben responder a la configuración psicológica más profunda del individuo. Es muy fácil equivocarse, ya lo se, es solo un pasatiempo: no se vayan a pensar que soy un trastornado o que no tengo nada más que hacer. Pero es divertido. Con los políticos funciona bastante bien, ya que uno puede rastrear en su biografía y sacar conclusiones. El otro día me fijé en el señor García Albiol, alcalde de Badalona. Tipo muy alto, con unas grandes manos que se mueven mucho hacia adelante, como si el hombre estuviera calibrando la posibilidad de darte un bofetón tremebundo. Habla despacio y se inclina hacia el interlocutor, acostumbrado a que sus interlocutores sean siempre más bajitos. Le gusta el verbo directo, algo bronco, no hace bromas ni chascarrillos. Me lo imagino a...

NATIVIDAD 2025

Se cuenta, en el Nuevo Testamento, que hace algo más de dos mil años un cometa guió a unos magos hacia el lugar en donde había nacido un crío. De los cuatro autores, solo Mateo lo refiere. Los magos le buscaban para adorarle, ya que el recién nacido respondía a una profecía o algo así. El relato de los Magos es otro de los muchos relatos oscuros de la Biblia y parece conectar con alguna religión ancestral. ¿Quiénes eran esos tipos raros que eran magos y luego reyes? ¿Eran tres? Lo de los Magos tiene toda la pinta de ser un relato mucho más antiguo, rescatado e insertado en la Biblia con criterios más esotéricos y estéticos que piadosos. Desde el punto de vista narrativo, un enigma: esos personajes llegan y luego se van, y jamás se sabe nada de ellos ni ningún otro cometa interviene en la vida del que fue anunciado por un cometa. Todo muy raro. En estas navidades de 2025, otro cometa se ha acercado a la Tierra, el famoso 3I/Atlas que tanto nos ha entretenido con sus locos teóricos del e...