Ir al contenido principal

LA FI DEL MÓN?


Abraham Loeb, Abi per a les amistats, és un científic i divulgador que sol parlar com un savi encara que, com l'oracle de Delfos, cal interpretar-lo i no sempre se'n sap. Quan va imaginar com seria una trobada amb éssers d'altres mons i les probabilitats que hi ha que això passi, alguns -el més esverats, els més somiatruites- van entendre que estava anunciant l'arribada imminent dels extraterrestres. Els Ikerjiménez habituals van pensar que Loeb ens estava advertint de la imminència a propòsit de l'astereoide Oumuamua.

Fa poc ha explicat les possibilitats que tenim d'extingir-nos, o de què desaparegui la vida al planeta. I es veu que no son poques, perquè hi ha una equació que podria resoldre el dubte: quan tarda una civilització tecnològica en extingir-se? Vet aquí la mala notícia: podria ser que tardés poc. Les causes son diverses i tothom les coneix. Loeb hi ha afegit la famosa Intel·ligència Artificial, que és mirada amb dubtes i temors per bona part de la comunitat científica. La temptació de fer servir la ciència (o la tecnologia) per al mal és enorme, i al damunt disposem d'un gran arsenal nuclear i d'una bona colla de dirigents folls o irresponsables, o totes dues coses alhora. 

Em fascina que fascini tant la fi del món, quan tal vegada seria molt més senzill imaginar la fi de les estructures que ens fan sentir desgraciats i que ens porten a desitjar el final. Un capitalisme embogit i una democràcia envilida per líders il·luminats, l'ascens imparable del populisme, la hipocresia: perquè la democràcia ja no garanteix el respecte pels drets humans? Com pot ser que els parlaments europeus hagin de debatre si la masacre de Gaza és una masacre o és una acció legítima? Gairebé 40.000 morts a Palestina en vuit mesos, gairebé 40.000 persones que han accedit a la fi del món, o 40.000 mons que s'han extingit.

S'han multiplicat els intents de magnicidi, és a dir, els intents de liquidar líders polítics, que és una demostració de la falta de confiança en la democràcia. Els nacionalismes retornen amb potència a tot el món, si a Catalunya decau potser és un miratge temporal -tot i que no deixa de ser una alegria. O un respir. Tal vegada confonem un món que no ens agrada amb unes estructures socials i polítiques decidides a crear infelicitat per a benefici de molt pocs, i d'uns pocs que mai no sabem qui son i, de fet, tampoc no son gaire intel·ligents: tan sols tenen més poder, més armes, més recursos. Ni son més llestos ni en sabem més de res, tan sols son més forts. I la democràcia no havia de ser la correcció que evita el domini dels forts? Perquè aplaudim els forts i els rics quan reclamen llibertat, si només volen llibertat per a sí mateixos i per fer -encara més i millor- el que els dona la gana?

Alguna cosa malsana circula entre nosaltres, un aire pútrid que s'alimenta de discursos molt fàcils, com si de res haguessin servit els 40 anys d'escola pública i universal que tants recursos s'endu i amb tots aquelles objectius i competències que sonaven tan bé: esperit crític, valors, ciutadania... Ho va veure clar el pensador francès Alexis de Tocqueville fa 200 anys: la democràcia no funciona en societats que no comparteixen els valors democràtics i que es desentenen dels seus drets com a ciutadans. No participen, no opinen, no intervenen. S'estimen més veure vídeos curts, tuits molt breus i donar "likes" a qualsevol acudit ocurrent, a qualsevol bajanada patriòtica.

La vida al planeta s'extingirà quan toqui, quan exploti el Sol o una supernova propera o hi hagi un cataclisme natural (o quan un idiota premi el botó nuclear). La qüestió no és aquesta, la qüestió és què fem per viure millor mentre no passi res d'això.

 



Comentarios

  1. No sé, no sé, pero la Anna Simó lo tenía claro, y lo dejó bien expresado : "Amb la república serém més feliçes" fueron sus palabras, sólo costará un poco de esfuerzo (*) pero poca cosa más.
    Así que ya lo sabes, sobre "què fem per viure millor mentre no passi res d'això" : esperarem la república.
    salut

    (*) https://totbarcelona.blogspot.com/2017/10/conmigo-no-cuente-senora-anna-simo.html

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Simó ha hecho un papelón muy triste en Educación, incluso la veo avergonzada de su mala gestión porque es consciente de ello.

      Eliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

EL INSOMNIO DE ISABEL

Quizás Isabel no duerme y siempre está atenta, la desvelada centinela de los valores patrios, que también son los del Occidente cristiano y biempensante. La niña Isabel ha oído en las noticias que dos mujeres (dos mujeres del servicio) han denunciado al senecto Julio Iglesias por tocamientos, abusos y vejaciones y acoso sexual. ¡Ah! ¡Eso sí que no! Ahí está Isabel, dispuesta a menospreciar a las mujeres agraviadas y, de paso, arremeter contra la siniestra izquierda (valga la redundancia). Escribe Isabel, rauda y airada, a mediodía (mientras se toma la cañita bien merecida en una terracita madrileña cerca de la Puerta del Sol y orientando la cara hacia el astro): "Las mujeres violadas y atacadas están en Irán, con el silencio cómplice de la ultraizquierda. La Comunidad de Madrid jamás contribuirá al desprestigio de los artistas y menos, al del cantante más universal de todos: Julio Iglesias". (Las comas gramaticales no son el punto fuerte de la escritura ayusista). Tras escrib...

ELS NAZIS PASSEGEN PER SENTMENAT

Una organització nazi o més o menys nazi lloga un local a Sentmenat per fer-hi la seva presentació a Catalunya. Es tracta de Núcleo Nacional. El dia de l'esdeveniment, joves antifeixistes de la zona van a anar-hi a plantar cara: la testosterona no falta mai en cap bàndol, tal com ja passava en temps de cromayons i neanderthals. La veritat és que no sabia res de Núcleo Nacional i em poso a remenar per la xarxa. I descobreixo que és un grup sorgit arran de les manifestacions contra Pedro Sánchez a Madrid, convocats per protestar contra la llei d'amnistia. Infereixo que Núcleo Nacional és un altre dels grups a l'òrbita de Vox. Em pregunto perquè sento aquesta atracció morbosa per l'ultradreta des de fa temps i llavors recordo allò de Nietszche: vés amb compte quan mires a l'abisme, perquè l'abisme et podria retornar la mirada. Em va començar a passar durant el procés independentista: em vaig obsessionar en mirar els seus vídeos i els seus eslògans, les seves barbar...

¿MADURO O INMADURO?

Se sabe, des de mucho tiempo atrás, que la primera víctima en cualquier conflicto es la moderación. Pero uno diría que la eliminación del término medio ha empeorado y ahora la norma es posicionarse en cualquiera de los dos extremos, por extremos que sean. La ciudadanía catalana lo vio durante el procés, en el cual unos se peleaban por ser los más radicales independentistas y los otros por ser los unionistas más pura sangres. Yo mismo, sin ir más lejos, creé ese blog que casualmente se titula "Diario de un unionista", en donde, a pesar de posicionarme de forma clara contra la independencia catalana, siempre usé argumentos y razones y en donde jamás grité "¡Viva España!" ni elogié las oscuras gestas de Don Pelayo como forma de expresar mis ideas. Las ideas son complejas, la realidad es compleja. Cualquier simplificación es un insulto a muchos siglos de pensamiento racional. Del mismo modo que cualquier seguridad inquebrantable insulta la obra de Montaigne, un autor im...