Ir al contenido principal

PLANES PARA UN 11 DE SEPTIEMBRE




PLANS PER A UN 11 DE SETEMBRE
1- No mirar notícies de la Tv.
2- No seguir cap informació sobre marxes indepes, declaracions o proclames.
3- No parlar del tema, ni tan sols amb mi mateix.
4- Continuar amb la dieta baixa en sal.
5- Llegir un llibre sobre qualsevol qüestió universal, com per exemple l'art. El llibre és el de la foto: NO és un llibre d'autoajuda malgrat el títol. Tracta de com l'art ens pots convertir en persones més despertes, més atentes, més curioses. L'art no cura l'artritis ni la depressió, però t'ajuda a dur una vida més oberta al món i a les coses, als fets i als fenòmens. Jo li regalaria un exemplar a cada nacionalista.
---------
PLANES PARA UN 11 DE SEPTIEMBRE
1- No mirar noticias de la Tv.
2- No seguir ninguna información sobre desfiles indepes, declaraciones o proclamas.
3- No hablar del asunto, ni siquiera conmigo mismo.
4- Seguir con la dieta baja en sal.
5- Leer un libro sobre cualquier tema universal, como por ejemplo el arte. El libro escogido es el de la foto, que NO es un libro de autoayuda a pesar del título. Trata sobre como el arte nos puede convertir en personas más despiertas, más atentas, más curiosas. El arte no cura la artritis ni la depresión, pero te ayuda a llevar una vida más abierta al mundo y a las cosas, a los hechos y a los fenómenos. Le regalaría un ejemplar a cada nacionalista.




Comentarios

  1. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar
  2. Y adentrándose en el tema del arte, que es el que nos interesa, te diré que uno de los cuadros que me llevaría a una isla desierta sería El jardín de la Villa de los Médicis en La Trinidad de los Montes. No sólo porque Velázquez se adelantó más de doscientos cincuenta años a Monet, a Manet, a Degás, a Pisarro o a Sisley utilizando la atmosfera exterior, los cambios cromáticos, las pinceladas rítmicas, la utilización de mezcla de colores en la retina, o la difuminación de líneas concisas y trazos concretos, no, no sólo por eso, sino porque allí, en ese jardín, y de la mano del Papa Urbano, Galileo fue condenado a una prisión relegada, simplemente para que no sufriera demostrando sus opiniones a la gente, pues estas eran incapaces de entenderlas.
    Han pasado los años, y hoy sigue habiendo gente incapaz de entender que la Ley se hace para cumplirla, que aquellos países que no la cumplen se llaman estados fallidos, y que lo único que tiene el ser humano como salvaguarda es que esta, la Ley, sea respetada.
    Es lo que nos diferencia de los demás homínidos.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Voy a mirarme detenidamente este cuadro de Velázquez. Por lo demás, completamente de acuerdo.

      Eliminar
  3. És exactament el que he fet avui. L'únic que com he deixat de llegir, he vist una sèrie a Disneyplus, DEVS. Salut.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Si has deixat de llegir, cosa que trobo comprensible, et recomano que t'apuntis a Filmin.

      Eliminar
  4. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

EL ASUNTO DE RAMON FLECHA ES MUY TRISTE

El catedrático emérito de la Universidad de Barcelona Ramón Flecha ha sido acusado por 14 mujeres de acoso y abusos sexuales de distinta gradación a lo largo de varios años. Flecha se presenta a sí mismo en la red X (antes Twiter) como "Científico nº1 (ranking mundial) en Gender Violence". Las 14 mujeres que lo acusan fueron becarias o alumnas suyas, todas ellas relacionadas con el CREA, Community of Research on Excellence for All, un grupo de investigación adscrito a la Universidad de Barcelona, rama sociología, del que Flecha fue director y sobre el cual, a sus 71 años, sigue ejerciendo su autoridad. Esas 14 mujeres han redactado una carta a la Universidad para denunciar la situación a través de un bufete de abogados de Madrid. A continuación, varios medios (Radio Nacional, El Periódico, Crónica Global, la Agencia EFE, el diario Ara y otros) han recogido la información y la han divulgado. Ahora, cuando escribo, todavía no se sabe qué recorrido puede tener la denuncia, ni si...

AI, EL VIROLAI

Dels catalans sempre sereu Princesa, dels espanyols Estrella d’Orient, sigueu pels bons pilar de fortalesa, pels pecadors el port de salvament. Aquesta és una de els estrofes del Virolai, el poema de Jacint Verdaguer al qual el músic Josep Rodoreda li va posar la música. Rodoreda (no és parent de la Mercè, o això sembla) fou un compositor i teòric musical que va marxar de Catalunya per dirigir una orquestra a Sant Sebastià i, posteriorment, fer de professor de música a Buenos Aires. També va compondre alguna peça patriòtica en català i diverses en castellà. El Virolai es va convertir molt aviat en l'himne del Monestir de Montserrat, lloança de la Mare de Déu i, sense que ningú ho pugui entendre (o s'entén massa bé) ara és un càntic independentista, alegre i joliu, que s'entona a les performances patriòtiques. No puc evitar el record de quan ens deien que l'independentisme era un moviment popular i espontani, transversal, inclusiu, democràtic i progressista. Si un movime...

DAMIÀ BARDERA O EL COL·LAPSE DE L'EDUCACIÓ CATALANA

"Incompetències bàsiques. Crònica d’un desgavell educatiu" (Pòrtic, 2024, i en castellà a Ediciones Península), és el títol del llibre que ha publicat el professor de secundària Damià Bardera, i que ha obtingut un ressò important als mitjans de tota mena, i especialment al món dels youtubers, que el conviden als seus pòdcasts, vídeos i demés. Bardera adopta el to del qui diu allò que els demés no gosen dir, que no volen dir o que fan veure que no passa res: l'emperador va nu. Tot i que la caiguda dels resultats a les proves PISA de l'alumnat català és una caiguda sostinguda en el temps, i que cada cop estem més avall en la llista espanyola (només per davant de Ceuta i Melilla, molts cops), ningú no havia assenyalat de forma tan explícita i cruel la situació dels instituts catalans. Bardera assenyala molts factors:  les experiències "innovadores" i erràtiques dels plans d'estudi, els seus canvis constants, la crisi del model d'autoritat del professora...