Ir al contenido principal

PLANES PARA UN 11 DE SEPTIEMBRE




PLANS PER A UN 11 DE SETEMBRE
1- No mirar notícies de la Tv.
2- No seguir cap informació sobre marxes indepes, declaracions o proclames.
3- No parlar del tema, ni tan sols amb mi mateix.
4- Continuar amb la dieta baixa en sal.
5- Llegir un llibre sobre qualsevol qüestió universal, com per exemple l'art. El llibre és el de la foto: NO és un llibre d'autoajuda malgrat el títol. Tracta de com l'art ens pots convertir en persones més despertes, més atentes, més curioses. L'art no cura l'artritis ni la depressió, però t'ajuda a dur una vida més oberta al món i a les coses, als fets i als fenòmens. Jo li regalaria un exemplar a cada nacionalista.
---------
PLANES PARA UN 11 DE SEPTIEMBRE
1- No mirar noticias de la Tv.
2- No seguir ninguna información sobre desfiles indepes, declaraciones o proclamas.
3- No hablar del asunto, ni siquiera conmigo mismo.
4- Seguir con la dieta baja en sal.
5- Leer un libro sobre cualquier tema universal, como por ejemplo el arte. El libro escogido es el de la foto, que NO es un libro de autoayuda a pesar del título. Trata sobre como el arte nos puede convertir en personas más despiertas, más atentas, más curiosas. El arte no cura la artritis ni la depresión, pero te ayuda a llevar una vida más abierta al mundo y a las cosas, a los hechos y a los fenómenos. Le regalaría un ejemplar a cada nacionalista.




Comentarios

  1. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar
  2. Y adentrándose en el tema del arte, que es el que nos interesa, te diré que uno de los cuadros que me llevaría a una isla desierta sería El jardín de la Villa de los Médicis en La Trinidad de los Montes. No sólo porque Velázquez se adelantó más de doscientos cincuenta años a Monet, a Manet, a Degás, a Pisarro o a Sisley utilizando la atmosfera exterior, los cambios cromáticos, las pinceladas rítmicas, la utilización de mezcla de colores en la retina, o la difuminación de líneas concisas y trazos concretos, no, no sólo por eso, sino porque allí, en ese jardín, y de la mano del Papa Urbano, Galileo fue condenado a una prisión relegada, simplemente para que no sufriera demostrando sus opiniones a la gente, pues estas eran incapaces de entenderlas.
    Han pasado los años, y hoy sigue habiendo gente incapaz de entender que la Ley se hace para cumplirla, que aquellos países que no la cumplen se llaman estados fallidos, y que lo único que tiene el ser humano como salvaguarda es que esta, la Ley, sea respetada.
    Es lo que nos diferencia de los demás homínidos.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Voy a mirarme detenidamente este cuadro de Velázquez. Por lo demás, completamente de acuerdo.

      Eliminar
  3. És exactament el que he fet avui. L'únic que com he deixat de llegir, he vist una sèrie a Disneyplus, DEVS. Salut.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Si has deixat de llegir, cosa que trobo comprensible, et recomano que t'apuntis a Filmin.

      Eliminar
  4. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

ELS NAZIS PASSEGEN PER SENTMENAT

Una organització nazi o més o menys nazi lloga un local a Sentmenat per fer-hi la seva presentació a Catalunya. Es tracta de Núcleo Nacional. El dia de l'esdeveniment, joves antifeixistes de la zona van a anar-hi a plantar cara: la testosterona no falta mai en cap bàndol, tal com ja passava en temps de cromayons i neanderthals. La veritat és que no sabia res de Núcleo Nacional i em poso a remenar per la xarxa. I descobreixo que és un grup sorgit arran de les manifestacions contra Pedro Sánchez a Madrid, convocats per protestar contra la llei d'amnistia. Infereixo que Núcleo Nacional és un altre dels grups a l'òrbita de Vox. Em pregunto perquè sento aquesta atracció morbosa per l'ultradreta des de fa temps i llavors recordo allò de Nietszche: vés amb compte quan mires a l'abisme, perquè l'abisme et podria retornar la mirada. Em va començar a passar durant el procés independentista: em vaig obsessionar en mirar els seus vídeos i els seus eslògans, les seves barbar...

LA SOLITUD DE L'INDEPENDENTISTA

Gràcies a un grup independentista de vocació solitària ("Nosaltres sols") he descobert que existeix un documental, "Ícaro: la semana en llamas", que els independentistes voldrien censurar. Però com que no ho poden fer, arremeten contra Filmin, la plataforma de cinema que el té penjat. Fins al 31 de gener, data en què ja no hi serà i data en la que estava programada la seva desparició. Dona't de baixa de Filmin, criden, que es fotin. La veritat és que soc subscriptor de Filmin des de gairebé el començament de la seva singladura entre les plataformes del cinema i em sembla la millor proposta per als amants del cinema, sense cap mena de dubte. He viscut moltes hores de plaer gràcies a Filmin, tot i que el seu catàleg sigui inabastable en una sola vida. Crec que Filmin és l'única raó que em du a lamentar la meva mortalitat, ja que és difícil trobar altres arguments en favor de la vida eterna. Per a mi, la glòria és un sofà i una pantalla amb accés al catàleg de ...

EL INSOMNIO DE ISABEL

Quizás Isabel no duerme y siempre está atenta, la desvelada centinela de los valores patrios, que también son los del Occidente cristiano y biempensante. La niña Isabel ha oído en las noticias que dos mujeres (dos mujeres del servicio) han denunciado al senecto Julio Iglesias por tocamientos, abusos y vejaciones y acoso sexual. ¡Ah! ¡Eso sí que no! Ahí está Isabel, dispuesta a menospreciar a las mujeres agraviadas y, de paso, arremeter contra la siniestra izquierda (valga la redundancia). Escribe Isabel, rauda y airada, a mediodía (mientras se toma la cañita bien merecida en una terracita madrileña cerca de la Puerta del Sol y orientando la cara hacia el astro): "Las mujeres violadas y atacadas están en Irán, con el silencio cómplice de la ultraizquierda. La Comunidad de Madrid jamás contribuirá al desprestigio de los artistas y menos, al del cantante más universal de todos: Julio Iglesias". (Las comas gramaticales no son el punto fuerte de la escritura ayusista). Tras escrib...