Ir al contenido principal

EL QUADRAT PERFECTE NO SERÀ PERFECTE

Els aficionats a les matemàtiques pronostiquen un bon any 2025 perquè el número és un quadrat perfecte, (45x45). Més enllà de les casualitats numèriques, caldria definir què és un bon any i quan ho és per a tothom (o per a la majoria). I, de moment, no sembla que el 2015 hagi de dur bondats per a la majoria.

Sí que el 2025 serà bo per als col·lectius de la dreta radical, representats a Espanya per les organitzacions com Abogados Cristianos o Hazte Oír, que, de fet, ja s'han començat a fer sentir. La presidència de Trump als EUA ha estat una bona notícia i els donarà l'impuls econonòmic i mediàtic que els permetrà fer-se presents a les nostres vides. En el camp mediàtic, l'irrupció de Elon Musk a la política també es farà sentir. Ja ha començat i és previsible que usi els mitjans al seu abast per difondre l'ideologia extremista i influir, tant com pugui, en les polítiques globals. En especial, a Europa.

Musk ha opinat sobre Catalunya i s'ha apuntat a comentar unes dades sobre població reclusa a Catalunya. A Junts per Catalunya deuen estar contents amb l'ajuda que Musk els dóna sense haver-la demanat: fa mesos que han endurit el discurs contra la immigració, relacionant-la amb la delinqüència. Puigdemont i el trist Turull volen expulsar immigrants i li exigeixen al govern que els doni les competències per fer-ho. Els agradaria expulsar gent estrangera de Catalunya alhora que mantenen el país d'acollida i les bondats de la inclusió i la immersió. Fa pocs anys van desfilar sota l'eslògan "Volem acollir" i ara diuen "Volem expulsar". Només els falta dir "Ens agradaria haver expulsat els andalusos i els murcians".

Els nacionalistes del món (i els nacionalistes catalans no son una excepció) malden per expulsar estrangers i no dubten en acusar-los de qualsevol atrocitat, ni dubten en falsejar dades sobre població reclusa. Junts per Catalunya du temps instal·lat en els escenaris mentals de l'ultradreta i per a ells 2015 podria ser un bon any, amb el permís de les esquerres comprensives que continuen pensant que l'independentisme és una ideologia progressista i Puigdemont un soci fiable.

Tal vegada el 2025 serà un bon any si el pensament progressista deixa de fer-se l'orni i comença a afrontar els reptes que se li presenten, i entén que l'aposta del populisme ultradretà s'ha de prendre seriosament i cal respondre amb molta pedagogia. Si no ho fan així, el 2025 serà l'any menys dolent dels anys venidors.

He revisitat l'Oncle Vània de Txèkhov i m'he topat amb una frase de Yelenia al segon acte, on diu (cito de memòria): "el món ha empitjorat i no han estat els incendis ni els desastres, ha estat l'odi". L'odi té bona premsa al món de l'educació emocional. Els discursos de l'odi son seguits i aplaudits i els seus promotors reben més vots.

Avancem cap a la democràcia autoritària lentament i amb passes segures.


Comentarios

  1. Para luchar contra el avance,nuestro presidente(de los pocos que quedan,en barricada),contrapone los 50 años de la muerte del dictador.
    Saludos

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

LA NOSTALGIA INDEPE EN LA HUELGA DE DOCENTES

Las reivindicaciones de los docentes de este curso han derivado en la ruptura de la unidad sindical. La unidad sindical es algo así como la unidad de las izquierdas o de los parias de la tierra, una quimera que suena bien pero quimera a fin de cuentas. Entre los sindicatos de docentes con representación están la CGT (de orientación más bien anarquista), la UGT (de orientación socialista), Comisiones Obreras (más bien comunistas), la Intersidical (un pseudosindicato que florece a la sombra de la CUP  y de Junts per Catalunya sin que sepa muy bien quien manda más), y la USTEC, mayoritaria en la educación y de perfil nacionalista, con vínculos en ERC. Es un paisaje complejo, como pueden ver.  La USTEC es un sindicato corporativo, exclusivo para docentes. Los otros tres son sindicatos de clase, aunque la Intersindical se manifiesta nacional (nacional catalana) y la palabra república aparece entre sus palabras definitorias, al lado de la independencia. Aquí ya tenemos un primer dat...

Y LUIS RUBIALES LE HIZO UN FAVOR A ESPAÑA

El señor Rubiales, sin quererlo y sin ni tan siquiera saberlo, ha mejorado a España. Lo suyo es un sacrificio encomiable, por el que será recordado. Su testarudez, su actitud bovina (más de buey que de vaca) muestra el rostro más triste y más profundo de un machismo antiguo y grotesco que quiere permanecer, justificarse y enquistarse en una España que ya no es como él piensa. Y también abre la pregunta: ¿no será que el problema es el fútbol?. O dicho de otra forma: ¿no es el fútbol una reserva espiritual del machismo español? La pregunta es pertinente: no se me ocurre otro ámbito de la sociedad en la que este tipo de actitudes se puedan dar con tanta desfachatez. Y a la vez: quien afirma que los medios han magnificado el caso, y que eso es un linchamiento público, deberían reflexionar sobre la dimensión exagerada que esos medios le dan a un deporte. Poco a poco, el origen del problema se diluye como el azucarillo en el café: aquél beso forzado se convierte en detalle, quizás exagerado ...

8.700 ÀNIMES MOLT CATALANES

El partit que es fa dir Esquerra Republicana ha convocat un referèndum entre les seves "bases" per decidir si Catalunya té un govern autonòmic presidit per Salvador Illa o cal tornar a votar perquè els catalans no hem votat prou bé, que és el que opina l'ex-president Puigdemont, incapaç de digerir la rabieta. Estem parlant de 8.700 persones amb dret a vot. 8.700 ànimes independentistes i càndides tenen dret a decidir sobre el futur de 8 milions de persones. És una curiosa forma de democràcia. Deu ser un tret diferencial català? Ara posem-nos en la situació: d'aquestes 8.700 animetes, algunes tindran mandra, d'altres estan de vacances i no volen embolics, d'altres se n'oblidaran i alguna no recordarà la contrassenya del vot telemàtic. Hi haurà l'absentisme dels que estan emprenyats amb el partit. I cal tenir en compte els 850 càrrecs que s'estan jugant el lloc de treball: aquests votaran sí. Sí, per favor! Quantes d'aquestes 8.700 animetes votar...