Ir al contenido principal

EL QUADRAT PERFECTE NO SERÀ PERFECTE

Els aficionats a les matemàtiques pronostiquen un bon any 2025 perquè el número és un quadrat perfecte, (45x45). Més enllà de les casualitats numèriques, caldria definir què és un bon any i quan ho és per a tothom (o per a la majoria). I, de moment, no sembla que el 2015 hagi de dur bondats per a la majoria.

Sí que el 2025 serà bo per als col·lectius de la dreta radical, representats a Espanya per les organitzacions com Abogados Cristianos o Hazte Oír, que, de fet, ja s'han començat a fer sentir. La presidència de Trump als EUA ha estat una bona notícia i els donarà l'impuls econonòmic i mediàtic que els permetrà fer-se presents a les nostres vides. En el camp mediàtic, l'irrupció de Elon Musk a la política també es farà sentir. Ja ha començat i és previsible que usi els mitjans al seu abast per difondre l'ideologia extremista i influir, tant com pugui, en les polítiques globals. En especial, a Europa.

Musk ha opinat sobre Catalunya i s'ha apuntat a comentar unes dades sobre població reclusa a Catalunya. A Junts per Catalunya deuen estar contents amb l'ajuda que Musk els dóna sense haver-la demanat: fa mesos que han endurit el discurs contra la immigració, relacionant-la amb la delinqüència. Puigdemont i el trist Turull volen expulsar immigrants i li exigeixen al govern que els doni les competències per fer-ho. Els agradaria expulsar gent estrangera de Catalunya alhora que mantenen el país d'acollida i les bondats de la inclusió i la immersió. Fa pocs anys van desfilar sota l'eslògan "Volem acollir" i ara diuen "Volem expulsar". Només els falta dir "Ens agradaria haver expulsat els andalusos i els murcians".

Els nacionalistes del món (i els nacionalistes catalans no son una excepció) malden per expulsar estrangers i no dubten en acusar-los de qualsevol atrocitat, ni dubten en falsejar dades sobre població reclusa. Junts per Catalunya du temps instal·lat en els escenaris mentals de l'ultradreta i per a ells 2015 podria ser un bon any, amb el permís de les esquerres comprensives que continuen pensant que l'independentisme és una ideologia progressista i Puigdemont un soci fiable.

Tal vegada el 2025 serà un bon any si el pensament progressista deixa de fer-se l'orni i comença a afrontar els reptes que se li presenten, i entén que l'aposta del populisme ultradretà s'ha de prendre seriosament i cal respondre amb molta pedagogia. Si no ho fan així, el 2025 serà l'any menys dolent dels anys venidors.

He revisitat l'Oncle Vània de Txèkhov i m'he topat amb una frase de Yelenia al segon acte, on diu (cito de memòria): "el món ha empitjorat i no han estat els incendis ni els desastres, ha estat l'odi". L'odi té bona premsa al món de l'educació emocional. Els discursos de l'odi son seguits i aplaudits i els seus promotors reben més vots.

Avancem cap a la democràcia autoritària lentament i amb passes segures.


Comentarios

  1. Para luchar contra el avance,nuestro presidente(de los pocos que quedan,en barricada),contrapone los 50 años de la muerte del dictador.
    Saludos

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

LA PREGUNTA MÁS DIFÍCIL DEL TEST

A través de un simpatizante del PSOE he recibido una encuesta que, en tono distendido y sarcástico, propone una serie de frases y se debe adivinar si son debidas a Alberto Núñez Feijóo, Santiago Abascal o Francisco Franco. Se trata de un divertimento con intención didáctica, claro está. Quién abra el juego y participe en él sabe lo que se va a encontrar así que, en realidad, es bastante inocente. Les confesaré que he cometido tres errores, porqué hay afirmaciones que podrían estar en boca de cualquiera de los tres personajes sin chirriar nada. Se trata de frases conservadoras sobre la familia, la mujer o el socialismo. Si gustan, les dejo el enlace:  https://actua.movilizate.org/surveys/abascal-feijoo-o-franco-sabrias-adivinar-quien-lo-dijo/?source=whatsapp-share&utm_source=whatsapp-share&utm_medium=social El peor dilema ha venido al terminar la encuesta, cuando he recibido una respuesta automática del PSOE en la que me invita a mandar la encuesta a tres personas conocidas....

EL RETORN D'EN LLUÍS PUIG SOBRE UN BADALL D'OCTUBRE

Diuen les cròniques que el senyor Lluís Puig ha retornat. Ha anat a la seva ciutat de Terrassa, on l'esperaven un grup d'alegres jubilats i alguna autoritat. Aplaudiments i visques. I cap a casa. Després de nou anys en aquest estat límbic que no se sap ben bé si és exili, fuga o vacances llargues, en Lluís ja és a casa i no s'ha aixecat gaire rebombori. És a dir: ni fu ni fa. De fet, si preguntéssim pel carrer (fins i tot per un carrer de Terrassa qui és en Lluís Puig, ens costaria trobar algú que el conegués). La veritat, com la realitat, és una cosa crua i freda. Com la buidor de l'univers. Ningú no l'ha trobat a faltar perquè ningú no sap, tampoc, perquè ens feia falta, què li ha aportat a la ciutadania des del seu antic càrrec o des del seu vaporós exili/fuga/vacances llargues. (Encercli en blau la seva opció). Pel què he pogut saber, en Puig és un expert en cultura popular que va ser Conseller de cultura però volia ser Ministre de Cultura. Tampoc ningú no és ca...

NO DIGUIS BLAT, DIGUES SANG

Pactes signats i acords tancats, això és el que anuncien els líders polítics catalans. Però en aquesta malhaurada regió no es pot dir blat fins que no està ben lligat al sac, un principi de realitat dut al paroxisme, fins al darrer segon. No n'hi ha prou amb veure per creure: cal tocar, com l'infant que toca els objectes per assegurar-se que la vista no l'enganya. No hi ha res més fiable que el tacte. Convocatòries i desconvocatòries dels CDR, de l'ANC per crear estat d'alerta i de tensió. Un tuit de Toni Albà (amb el logotip de la creu de Sant Andreu) adverteix a algú que a partir d'ara més val que duguin escorta. Vigila la teva esquena, diu el vell còmic, com si fossim al País Basc dels anys vuitanta. S'intueix que més d'un somia un assalt al Capitoli català per retornar el poder a qui de veres se'l mereix, als legítims. Als de la sang pura i el cor català. Puigdemont, en un atac de gelosia propi de la vella vedette que se sent a les portes de l...