Ir al contenido principal

CURS DE FORMACIÓ DE L'ESPERIT NACIONAL


Ho explica molt bé José Álvarez Junco, historiador de la Complutense: "Les persones educades en un món mental aïllat, en el qual només se celebren els heroïsmes del propi poble i es reciten cada dia les injustícies sofertes en el passat, els que es veuen a sí mateixos com a descendents de víctimes innocents i mai com a hereus de vileses, tendeixen amb facilitat a adoptar avui posicions d'intolerància, de simplesa ideològica, de repulsa a l'estranger, de nostàlgia feixista". (A l'epíleg de "Els amnèsics", el llibre de Géraldine Schwarz).

Vet aquí un bon diagnòstic del curs de formació nacionalista intensiu que sofreix Catalunya, ofert des de les institucions governamentals des de fa molts anys. Avui encara, a les escoles es narren els terribles greuges que ha sofert Catalunya i els llibres de text parlen d'una Catalunya sotmesa secularment, atabalada per derrotes infames i tot plegat en present: hi ha qui no dubta en parlar de Catalunya com d'un país ocupat.

Tot s'hi val per presentar un escenari tràgic. S'hi val, fins i tot, pervertir la història amb frases subtils o descarades com les que reprodueixo a la fotografia, sense cap mena de vergonya i amb el logotip de la Generalitat. Qui ho escriu (i qui ho aprova, i qui ho troba molt bé i signa la partida pressupostària, i qui ho paga amb fons públics) sap que ningú no vindrà a reclamar-li res ni haurà de donar comptes per les mentides. Més aviat serà aplaudit tot i que una anàlisi superficial el faria enrojolar de vergonya.

Què devien ser "els catalans i els altres estats de la Corona d'Aragó"? Cap corrector d'estil, de sintaxi o de decència no ha trobat cap pega en aquest redactat infame? També vull que m'expliquin quines son les "llibertats catalanes" que van ser suprimides  per Felip Vè. De quines llibertats gaudia la ciutadania catalana de 1714, que no era ciutadania si no simples vassalls? No serà que algú confón els privilegis de la noblesa feudal amb les "llibertats" de la ciutadania? Com s'explica que aquests cartells estiguin escampats pel territori amb una impunitat que deixa atònit?

Tal vegada els responsables del curs de formació nacionalista pensen que qui llegeix els missatges els aplaudirà sense dubtar de cap afirmació i que, a qui li importa un rave el discurs del patriotisme victimista, no els llegirà mai. Tal vegada es tracta d'instruir els nostres tal com venim fent des de fa dècades, mantenir la parròquia excitada i les torxes enceses. I als altres, que els bombin.

La veritat és que solc passar de llarg dels cartells dels "Espais 1714", una iniciativa pública de 2014 que pretenia una instrucció accelerada del nervi patriòtic, el pròleg del deliri processista que va culminar el 2017 quan l'audiència de Tv3 ja estava convençuda que Catalunya és una nació mil·lenària que es va inventar la democràcia en època medieval i que Tartessos era Tortosa tal com el seu nom indica. Però de vegades, si estic de bon humor, m'aturo davant del cartellet (sovint rovellat i ronyós) i perdo el meu bon humor en els breus segons que m'imposa la lectura.

Continuo amb una segona cita de J. Álvarez Junco: "Quan un comprèn que els seus avantpassats, el conjunt del seu país, foren responsables directes o indirectes d'algunes atrocitats, quan hom accepta la complexitat dels problemes pretèrits i la dificultat per atribuir amb nitidesa culpes col·lectives, quan hom se n'adona de la facilitat per convertir-se en perseguidor en consentidor de la persecució, quan hom entén, en definitiva, les moltes cares de la història i les múltiples i confuses identitats que ha heretat, és probable que se senti més disposat a conviure amb altres cultures, altres llengües, altres creences, altres posicions polítiques".

Mai no m'he trobat cap cartell de la Generalitat que parli dels catalans que van enriquir-se enormement amb el tràfic d'esclaus, ni dels catalans falangistes que van col·laborar amb il·lusió amb la repressió franquista, ni que gosin dir ni piu de la participació catalana en el colonialisme. Enlloc d'això, l'opció que preval és el silenci, o la supressió de la memòria incòmode: eliminar el monument al Marquès de Comillas. Ningú no li recorda a Artur Mas el seu besavi el Pigat de Vilassar, el traficant d'esclaus que va continuar traficant quan ja s'havia prohibit aquest negoci: tot un exemple de desobediència civil (i comercial, al capdavall) davant de les perverses lleis espanyoles.

Mentre ningú no decideixi revisar aquests textos que campen per la geografia, els textos que omplen els llibres de text i els discursos mediàtics que conformen el curs de formació de l'esperit nacional català continuarem sota la infantilització de la història, l'escenari facilet dels catalans bons i els espanyols dolents (i aquests Puta Espanya! que continuen sonant per la Tv3 perquè semblen graciosos i divertits i innocents). Continuarem creient en líders providencials i revenges històriques, i continuarem somiant en fantasies feudals que ens alliberen de la globalització cultural, i continuarem creient que els catalans som víctimes eternes dels espanyols, dels moros, del llatins i el seu reguetón invasiu que que ens priva de les sardanes, i continuarem esperant el messíes redemptor.

Continuarem lluny de la democràcia i de la convivència, entotsolats en la migdiada medieval.
 


 




Comentarios

  1. Los catalanes del Maresme tuvieron una participación significativa en el comercio de esclavos durante el siglo XIX. En El Masnou, una población de 4.000 habitantes, había 800 capitanes de barco y 400 navíos. Aunque solo el 1% de estos capitanes (8 casos documentados) participaron directamente en el tráfico de esclavos, su impacto fue considerable.
    Algunos capitanes negreros documentados de El Masnou incluyen:
    Joan Maristany
    Francesc Maristany
    Carles Maristany
    Pere Estapé
    Joan Curell
    El historiador Joan Muray ha estudiado este tema en profundidad, revelando que la actividad negrera fue muy rentable, especialmente a partir de 18211. En general, se estima que tres cuartas partes de la flota negrera española era catalana, incluyendo naves de Baleares y Valencia.
    Impacto económico
    El tráfico de esclavos fue un factor decisivo para el desarrollo industrial de Cataluña. Las inversiones en este negocio podían multiplicarse, llegando a superar el 200% de retorno. Muchas de las grandes fortunas catalanas se originaron o se incrementaron significativamente gracias a esta actividad.

    es curioso que los catalanes, a las cas de fin de semana les denominemos "torres". Todo tiene explicación, las "torres" son esas casas estivales que se hacían construir los que hacían las "Américas" con una torre, la más alta del lugar para otear el entorno, las mismas que allá en Cuba, se hacían construir para vigilar el trabajo de los esclavos. Es curioso de donde viene el nombre, pero deriva de aquello.
    Salut

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. El tema del tráfico de esclavos por parte de los negreros catalanes está poco explicado y debería contarse más y mejor. Parece que todo el desarrollo económico catalán se deba a la industria textil (que también tiene tela marinera) y no es así. Ya es raro que, con tanto nacionalismo, no reivindiquen que fueron los mejores traficantes de personas del XIX.

      Eliminar
  2. Muy interesante lo que dices y lo que comenta Miquel.Practicamente desde 1965, estoy en contacto con la juventud estudiantil.He visto el proceso nacionalista,como poco a poco se introducía en las mentes juveniles,al principio ni se notaba,pero ya cercana mi jubilación en el 2005,el movimiento ascendía con velocidad de vértigo,sin tapujos.Por lo tanto ha participado más de una generación ,muy bien planificada.
    Saludos

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Todo el mundo ha visto el ascenso de la propaganda nacionalista y, entre las personas jóvenes, se suele pensar que Cataluña es una una nación histórica sin ninguna duda.

      Eliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

10 AÑOS DE "CRÓNICA GLOBAL"

Este pasado mes de octubre se cumplieron 8 años del dislate: el referéndum, las manifestaciones, los contenedores quemados, la batallita de Urquinaona, las amenazas, ho tornarem a fer, los insultos. Ocho años del instante que más puso en riesgo eso tan delicado que es la convivencia en una sociedad compleja, quizás acomplejada, diversa y líquida. Alguien decidió que podía arriesgarlo todo por un sueño medieval y trasnochado, para un viaje alocado e insano y para el cual, por cierto, no habían previsto las alforjas ni reparado en gastos, ni calculado consecuencias. El acto de violencia de un niño malcriado y consentido. La culminación del proyecto en el referéndum del 1 de octubre de 2017 es un acto pueril y grotesco promovido por unos políticos irresponsables y embravecidos que jugaron con las emociones más bajas de la ciudadanía, ese cuerpo social al que ellos llamaron "pueblo catalán" en una clara alusión a una etapa predemocrática y para despertarles el ardor medieval, el ...

L'HOSPITALET DE LLOBREGAT SEGONS GARCÍA LÓPEZ O SEGONS ARDÈVOL MALLOL

Ens imaginarem dues reporteres a les quals se'ls encomana fer un treball periodístic sobre les llengües que es parlen en un territori concret. Posem per cas l'Hospitalet de Llobregat. Una de les dues reporteres es diu Pilar García López; l'altra, Laia Ardèvol i Mallol. La Pilar fa un retrat assèptic i objectiu del cas, se n'adona que la major part de la població parla en llengua castellana i afegeix que les persones immigrades s'apunten a la llengua castellana un cop han arribat al territori. Acompanya el reportatge amb dades sobre pobresa, renda per càpita, i etc: la conclusió no hi és, però el lector descobreix que la llengua té una relació directa amb el nivell econòmic. Dit d'una altra manera: la llengua castellana és la llengua de la classe baixa. La Laia Ardèvol no vol dir que la llengua castellana és la que parla la classe baixa, perquè la seva tesi (prèvia) és que la llengua castellana l'imposa un classe poderosa i dominant. La Laia Ardèvol també s...

GIL JOURDAN SUSPIRA

Gil Jourdan es un detective serio y delgado, más bien antipático y arrogante. Su ayudante, Libélula, un dipsomaníaco torpe, antiguo delincuente de poca monta, el responsable de las escenas cómicas. Les conocí hace muchísimos años, cuando leía por fascículos quincenales sus aventuras en la revista infantil Cavall Fort. Ahí descubrí el género policial, provisto de un cierto humor negro y sarcástico. Un género policial que se mezclaba con el de las aventuras, las sombras, los ricos malvados y avariciosos, los pringados de clase baja que trabajan para los ricos, los bajos fondos, las muertes intrigantes. Aquéllos cómics, que para mi entonces eran tebeos no solo forman parte de mi educación literaria si no también de la estética y, en cierto sentido, de la sentimental. La revista Cavall Fort publicó varios álbumes de Gil Jourdan bajo el nombre de Gil Pupil·la: Albert Jané, el fundador, director y traductor de la revista concebía el oficio de la traducción como una labor apostólica de la cos...