Ir al contenido principal

CURS DE FORMACIÓ DE L'ESPERIT NACIONAL


Ho explica molt bé José Álvarez Junco, historiador de la Complutense: "Les persones educades en un món mental aïllat, en el qual només se celebren els heroïsmes del propi poble i es reciten cada dia les injustícies sofertes en el passat, els que es veuen a sí mateixos com a descendents de víctimes innocents i mai com a hereus de vileses, tendeixen amb facilitat a adoptar avui posicions d'intolerància, de simplesa ideològica, de repulsa a l'estranger, de nostàlgia feixista". (A l'epíleg de "Els amnèsics", el llibre de Géraldine Schwarz).

Vet aquí un bon diagnòstic del curs de formació nacionalista intensiu que sofreix Catalunya, ofert des de les institucions governamentals des de fa molts anys. Avui encara, a les escoles es narren els terribles greuges que ha sofert Catalunya i els llibres de text parlen d'una Catalunya sotmesa secularment, atabalada per derrotes infames i tot plegat en present: hi ha qui no dubta en parlar de Catalunya com d'un país ocupat.

Tot s'hi val per presentar un escenari tràgic. S'hi val, fins i tot, pervertir la història amb frases subtils o descarades com les que reprodueixo a la fotografia, sense cap mena de vergonya i amb el logotip de la Generalitat. Qui ho escriu (i qui ho aprova, i qui ho troba molt bé i signa la partida pressupostària, i qui ho paga amb fons públics) sap que ningú no vindrà a reclamar-li res ni haurà de donar comptes per les mentides. Més aviat serà aplaudit tot i que una anàlisi superficial el faria enrojolar de vergonya.

Què devien ser "els catalans i els altres estats de la Corona d'Aragó"? Cap corrector d'estil, de sintaxi o de decència no ha trobat cap pega en aquest redactat infame? També vull que m'expliquin quines son les "llibertats catalanes" que van ser suprimides  per Felip Vè. De quines llibertats gaudia la ciutadania catalana de 1714, que no era ciutadania si no simples vassalls? No serà que algú confón els privilegis de la noblesa feudal amb les "llibertats" de la ciutadania? Com s'explica que aquests cartells estiguin escampats pel territori amb una impunitat que deixa atònit?

Tal vegada els responsables del curs de formació nacionalista pensen que qui llegeix els missatges els aplaudirà sense dubtar de cap afirmació i que, a qui li importa un rave el discurs del patriotisme victimista, no els llegirà mai. Tal vegada es tracta d'instruir els nostres tal com venim fent des de fa dècades, mantenir la parròquia excitada i les torxes enceses. I als altres, que els bombin.

La veritat és que solc passar de llarg dels cartells dels "Espais 1714", una iniciativa pública de 2014 que pretenia una instrucció accelerada del nervi patriòtic, el pròleg del deliri processista que va culminar el 2017 quan l'audiència de Tv3 ja estava convençuda que Catalunya és una nació mil·lenària que es va inventar la democràcia en època medieval i que Tartessos era Tortosa tal com el seu nom indica. Però de vegades, si estic de bon humor, m'aturo davant del cartellet (sovint rovellat i ronyós) i perdo el meu bon humor en els breus segons que m'imposa la lectura.

Continuo amb una segona cita de J. Álvarez Junco: "Quan un comprèn que els seus avantpassats, el conjunt del seu país, foren responsables directes o indirectes d'algunes atrocitats, quan hom accepta la complexitat dels problemes pretèrits i la dificultat per atribuir amb nitidesa culpes col·lectives, quan hom se n'adona de la facilitat per convertir-se en perseguidor en consentidor de la persecució, quan hom entén, en definitiva, les moltes cares de la història i les múltiples i confuses identitats que ha heretat, és probable que se senti més disposat a conviure amb altres cultures, altres llengües, altres creences, altres posicions polítiques".

Mai no m'he trobat cap cartell de la Generalitat que parli dels catalans que van enriquir-se enormement amb el tràfic d'esclaus, ni dels catalans falangistes que van col·laborar amb il·lusió amb la repressió franquista, ni que gosin dir ni piu de la participació catalana en el colonialisme. Enlloc d'això, l'opció que preval és el silenci, o la supressió de la memòria incòmode: eliminar el monument al Marquès de Comillas. Ningú no li recorda a Artur Mas el seu besavi el Pigat de Vilassar, el traficant d'esclaus que va continuar traficant quan ja s'havia prohibit aquest negoci: tot un exemple de desobediència civil (i comercial, al capdavall) davant de les perverses lleis espanyoles.

Mentre ningú no decideixi revisar aquests textos que campen per la geografia, els textos que omplen els llibres de text i els discursos mediàtics que conformen el curs de formació de l'esperit nacional català continuarem sota la infantilització de la història, l'escenari facilet dels catalans bons i els espanyols dolents (i aquests Puta Espanya! que continuen sonant per la Tv3 perquè semblen graciosos i divertits i innocents). Continuarem creient en líders providencials i revenges històriques, i continuarem somiant en fantasies feudals que ens alliberen de la globalització cultural, i continuarem creient que els catalans som víctimes eternes dels espanyols, dels moros, del llatins i el seu reguetón invasiu que que ens priva de les sardanes, i continuarem esperant el messíes redemptor.

Continuarem lluny de la democràcia i de la convivència, entotsolats en la migdiada medieval.
 


 




Comentarios

  1. Los catalanes del Maresme tuvieron una participación significativa en el comercio de esclavos durante el siglo XIX. En El Masnou, una población de 4.000 habitantes, había 800 capitanes de barco y 400 navíos. Aunque solo el 1% de estos capitanes (8 casos documentados) participaron directamente en el tráfico de esclavos, su impacto fue considerable.
    Algunos capitanes negreros documentados de El Masnou incluyen:
    Joan Maristany
    Francesc Maristany
    Carles Maristany
    Pere Estapé
    Joan Curell
    El historiador Joan Muray ha estudiado este tema en profundidad, revelando que la actividad negrera fue muy rentable, especialmente a partir de 18211. En general, se estima que tres cuartas partes de la flota negrera española era catalana, incluyendo naves de Baleares y Valencia.
    Impacto económico
    El tráfico de esclavos fue un factor decisivo para el desarrollo industrial de Cataluña. Las inversiones en este negocio podían multiplicarse, llegando a superar el 200% de retorno. Muchas de las grandes fortunas catalanas se originaron o se incrementaron significativamente gracias a esta actividad.

    es curioso que los catalanes, a las cas de fin de semana les denominemos "torres". Todo tiene explicación, las "torres" son esas casas estivales que se hacían construir los que hacían las "Américas" con una torre, la más alta del lugar para otear el entorno, las mismas que allá en Cuba, se hacían construir para vigilar el trabajo de los esclavos. Es curioso de donde viene el nombre, pero deriva de aquello.
    Salut

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. El tema del tráfico de esclavos por parte de los negreros catalanes está poco explicado y debería contarse más y mejor. Parece que todo el desarrollo económico catalán se deba a la industria textil (que también tiene tela marinera) y no es así. Ya es raro que, con tanto nacionalismo, no reivindiquen que fueron los mejores traficantes de personas del XIX.

      Eliminar
  2. Muy interesante lo que dices y lo que comenta Miquel.Practicamente desde 1965, estoy en contacto con la juventud estudiantil.He visto el proceso nacionalista,como poco a poco se introducía en las mentes juveniles,al principio ni se notaba,pero ya cercana mi jubilación en el 2005,el movimiento ascendía con velocidad de vértigo,sin tapujos.Por lo tanto ha participado más de una generación ,muy bien planificada.
    Saludos

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Todo el mundo ha visto el ascenso de la propaganda nacionalista y, entre las personas jóvenes, se suele pensar que Cataluña es una una nación histórica sin ninguna duda.

      Eliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

1 DE OCTUBRE, EFEMÉRIDE DE LA TRAGEDIA

Hemos llegado al 1 de octubre de 2025. 8 años del referéndum y de la república de los 8 segundos, 8 años de la cúspide de eso que se llama "procés", quizás para homenajear a "El proceso" de Kafka y que, a día de hoy, sabemos que fue un sarpullido nacionalista y derechón que supo disfrazarse de cosa espontánea y popular, democrática y divertida, y a cuya promoción inmisericorde se entregaron los medios catalanes, tanto los públicos como los privados. Salvando honorosas excepciones, parecía que la prensa lo tenía claro y TV3, clarísimo: lo que mola, lo que toca y lo más guay es ser independentista. Es muy posible que, los mismos medios que fueron entusiastas del independentismo ocho años atrás, hoy soslayen la efeméride, la disimulen un poco, la trasvistan de objeto extraño que ha cruzado los cielos al atardecer o lo pinten de suceso antropológico, como si en la plaza mayor de Vic alguien se hubiese arrancado a bailar una sardana fuera de programa. También es posible ...

ESPADALER I LA MEMÒRIA DE LA MEDIOCRITAT

Quan Convergència i Unió es va descompondre, la part anomenada Unió es va fondre en el no res, com quan una botiga de barri abaixa la persiana per sorpresa i desapareix i mai més no s'ha vist l'amo, i el dependent encara el busca perquè li deu els dos darrers mesos del salari. Cal recordar els casos Pallerols i Pretòria, que tenen alguna cosa a veure amb la putrefacció d'aquell partit menut i capgròs ara ja, afortunadament, difunt. Unió no tenia apenes afiliats, tan sols tenia dirigents. Afiliar-se a Unió significava ascendir vertiginosament i, amb moltes probabilitats, aconseguir un carguito al govern regional. Com a mínim, una discreta Direcció General o un Cap de Departament.  A França, per aconseguir un càrrec públic de certa rellevància cal haver passat pels estudis de l'Escola d'Administració. A Catalunya n'hi havia prou amb el carnet d'Unió, que era la via més directa. La veritat és que Unió Democràtica de Catalunya sempre va ser un ens ambigu i estr...

LA DEPILACIÓ I EL MÓN ESTRANY

Sortir a caminar pel carrer per tenir una estona de reflexió en pau ja no és el que era. Els carrers i els vorals de les carreteres son plens de missatge que ens assalten, missatges difícils d'interpretar, quan no son críptics. Dissabte, a la carretera que transita des d'un Vallès a l'altre, vaig trobar els rastres d'algí que havia transitat el mateix camí però proveït d'un esprai de color negre i que havia deixat frases: El bilingüisme és la mort. El peix gran es menja el petit. No és bilingüisme, és substitució. La teoria de la Gran Substitució ha arribat a Catalunya, i fa molt de temps que viu entre nosaltres. En el cas català, la gran susbtitució és un fenomen lingüístic. Algú té molta por que la llengua de la seva mare ja no sigui la llengua dels seus fills, tot i que podria ser que la llengua de la seva mare sigui, precisament, la llengua dels seus fills i que els esforços que hom ha fet per passar del castellà dels pares al català dels convergents es revertei...