És procedent recordar aquella cinta, provocadora, que se suma a moltes altres pel·lícules de l'època en que el malvat era un infant. En diverses d'elles hi flota l'aire de El senyor de les mosques, la novel·la de William Golding de 1954, pessimista i cruel, que qüestiona la suposada bondat innata de la nostra espècie: un text profundament anti roussonià. Alguna cosa així deuen pensar ses senyories de Vox, però també les de Junts, no ho oblidem. Fou Jordi Turull el primer que es va posicionar a favor de les expulsions d'immigrants -per no perdre peu davant de la senyora Orriols, que li trepitja el taló dret.
Junts és un partit estrambòtic, que simula tenir un únic objectiu: la independència, la unilateralitat i el "ho tornarem a fer" que no es cansen de dir. Però Junts també té altres idees, que queden ocultes rere el vel nacionalista. I és el seu tarannà ultraliberal, partidari de les privatitzacions, del negoci i del desmantellament de la res pública -per més que exigeixin una república catalana. En matèria d'immigració, Junts no dista gaire de la senyora Orriols, ni gaire de Vox. El propi Turull, un cop més, reclamava en plena campanya electoral regional que la Generalitat pugués expulsar estrangers. Li van haver de recordar que aquesta no és una competència de les autonomies, per si de cas havia tingut un lapsus a la Biden.
Voler expulsar menors en situació de màxima vulnerabilitat sembla una actitud inhumana, un acte de crueltat gratuïta i estúpida. Però el populisme nacionalista assenyala l'estranger tingui l'edat que tingui. En cada infant de fora hi veu una amenaça a les essències de la nació: això ja no és la terra d'acollida, que quedi ben clar. Un text de Carles Sentís de 1932 (Viatge en transmiserià, que en una reedició conté un pròleg de Jordi Pujol) fa un retrat profundament xenòfob dels barris de barraques de l'Hospitalet on malvivien els emigrants murcians a les primeres dècades del XX: els descriu com a ignorants, bruts, propagadors de malalties i, per fi, de delinqüents vocacionals. El retrat de Sentís podrien repescar-lo els polítics de Junts, perquè els encaixa perfectament.
Tanta por fan els nens de fora en un país amb la natalitat sota zero? Els fa por que no vulguin ballar sardanes? Que no desitgin llegir les poesies de Guerau de Liost, cosa que sí desitgen més que res els joves catalans de veritat?
De todo lo que dices, me he fijado en una cosa: no sé lo que significa Junts, su ideario, su programa. No sé si es sucesor de Convergencia, partido que a veces votaba. Si dices que va en contra de la emigración, activamente, la verdad no me gusta en absoluto. Espero que se aclaren.
ResponderEliminarSaludos.
Junts es el enésimo cambio de nombre de Convergència, yo ya me he perdido en su deriva por distanciarse del corrupto Pujol y simular que son otra cosa. No lo son. Siempre ha sido un partido de derecha dura, hoy extrema derecha nacionalista. Yo no les votado nunca, pero siempre he tenido claro que representan a la oligarquía catalana, la que ríe de los trabajadores que les votan.
EliminarOjo con Carlos Sentis. Un reaccionario de primera. En "Casi una biografía", de Dionisio Ridruejo, sale no bien retratado.
ResponderEliminarSentís puede ser el ideólogo de la Noguera, a mí no me cabe duda. Son, en sus manifestaciones, lo mismo.
Miquel, tienes que mandarme la referencia de ese texto de Ridruejo.
Eliminar"Casi unas memorias". Dionisio Ridruejo:
Eliminarhttps://aladi.diba.cat/search~S171*spi?/Xcasi+unas+memorias&searchscope=171&SORT=D/Xcasi+unas+memorias&searchscope=171&SORT=D&SUBKEY=casi+unas+memorias/1%2C8%2C8%2CB/frameset&FF=Xcasi+unas+memorias&searchscope=171&SORT=D&1%2C1%2C
Te mando la portada del libro que lo leí de la biblio. Puedes pedirlo, vale la pena por la cantidad de referencias; habla de la guerra civil, de todos los falangistas catalanes famosos; de su amigo Lorca; de un montón de gente que seguro te interesará, y sale a colación este señor.
Hace mucho que lo leí y lo volveré a releer.
está en todas las biblios y sino se puede pedir.
Un abrazo
Junts és una sèrie de conceptes polítics separats i molt diferents entre si, que no s'aclaren, i estan, encara que no ho sembli, molt lluny de Vox i Orriols. La seva actitud és miserable i roïna, però no són supremacistes ni racistes. Simplement, aquests nens els importen un rave, com al PSOE, al PP, VOX, a ERC al sumsum i al corda. Per unes posicions políticament interessades, uns defensen ajudar aquests nens i els altres no. I quan convingui pot ser a l'inrevés.
ResponderEliminarSalut.