Ir al contenido principal

8.700 ÀNIMES MOLT CATALANES


El partit que es fa dir Esquerra Republicana ha convocat un referèndum entre les seves "bases" per decidir si Catalunya té un govern autonòmic presidit per Salvador Illa o cal tornar a votar perquè els catalans no hem votat prou bé, que és el que opina l'ex-president Puigdemont, incapaç de digerir la rabieta. Estem parlant de 8.700 persones amb dret a vot. 8.700 ànimes independentistes i càndides tenen dret a decidir sobre el futur de 8 milions de persones. És una curiosa forma de democràcia. Deu ser un tret diferencial català?

Ara posem-nos en la situació: d'aquestes 8.700 animetes, algunes tindran mandra, d'altres estan de vacances i no volen embolics, d'altres se n'oblidaran i alguna no recordarà la contrassenya del vot telemàtic. Hi haurà l'absentisme dels que estan emprenyats amb el partit. I cal tenir en compte els 850 càrrecs que s'estan jugant el lloc de treball: aquests votaran sí. Sí, per favor! Quantes d'aquestes 8.700 animetes votaran? De quantes persones reals depèn el tracte?

Veurem com es portaran els qui llegeixen les pàgines de la premsa indepe més testosterònica, la que aplaudeix Puigdemont i s'estima més el "com pitjor, millor": son els qui creuen que val més repetir eleccions a l'octubre, pel bé de la seva Catalunya.

 La doctrina del votisme continua instal·lada entre nosaltres. És aquella idea segons la qual la democràcia consisteix en votar moltes vegades, fins i tot en urnes tupperware, il·legals o de cartró, tant se val. Confondre l'acció de votar amb la democràcia només expressa ignorància, però fins i tot en l'indpendentisme hi ha moltes persones disposades a cridar "Mori la intel·ligència, visca la mort" (O Visca Catalunya) quan intentes explicar-los que la democràcia és una forma d'exercir la ciutadania i d'entendre la cosa pública, i que l'acte de votar tan sols un procediment entre d'altres.

8.700 ànimes molt catalanes tenen dret a decidir sobre la gestió d'una comunitat autònoma, i això és sens dubte un tret diferencial català de difícil exportació i de molt difícil explicació. Una mescla complicada entre la democràcia representativa i la directa, que deu voler dir que aquest partit encara no ha entès massa bé què vol dir la democràcia i està aturat a l'adolescència, quan eren minyons escoltes i monitores d'esplai. O castellers i bastoners, o cantaires de la coral parroquial. Ànimes coralines que han de decidir què és el millor per a la majoria, i que decidiran en funció de manies i prejudicis. La democràcia no acaba d'arribar mai a Catalunya, per més que li agradi posar urnes a l'aristocràcia nacionalista.

Aquest és un país malhaurat, entotsolat, perdut. Incapaç de mirar-se i de reconèixer la seva pluralitat, la seva diversitat, la seva única riquesa. Un país dominat per persones mediocres, o per 8.700 animetes plenes de por, de prejudicis i de fantasies medievals, el malsòn de la democràcia.


Comentarios

  1. 850 / 8700 = 0.0977...O sea, el 10% de los afiliados papea de la empresa E.R.
    Esos irán a votar, seguro.
    El resto, más de la mitad en edad senil, no lo dudes, irán por romanticismo, y los que quedan irán porque sus familiares, que son los primeros, cobran de ahí.
    Y todo queda en casa.
    Es vergonzante que un puñado de votos que entran en una caja de zapatos tenga en vilo a ocho millones de personas.
    salut

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Ahí está el asunto: para los dirigentes esta consulta es una forma de responsabilizar a los demás, pero a la vez me parece un uso innecesario del voto. Les gusta votar en todas partes.

      Eliminar
  2. Nos han prometido a todos ,la singularidad.A los catalanes,a los andaluces,la verdad es que somos todos singulares.Lo que a mí me gusta,un buen paso de Semana Santa.A un vasco cortar un tronco,él sólito.Me parece que eso se llamó en su día, café para todos.
    Saludos

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. El PSOE quiere ir hacia un estado federal, aunque en realidad, de facto, ya somos más federales que Alemania.

      Eliminar
  3. Bueno vamos a ver,si la muestra es representativa,distribuida,,la verdad es que con 1000 que votaran ya sería suficiente,para tomarla como valor de los ocho mil y pico.Pero si se cumple,lo que indicas,de vacaciones, dejadez,poco interés,puede salir cualquier cosa.No sé si eso le interesa a ER,sería una irresponsabilidad como partido.Pienso que votarán todos.
    Saludos

    ResponderEliminar
  4. Ànimes de càntir. Imaginat que voten telemàticament que no. Dimitirà algún dels dirigents?

    ResponderEliminar
  5. Es una muestra, pero los que conozco, algún familiar, algún vecino, de ER, están enchufados en empresas relacionadas o de la Generalitat, sin oposiciones. No creo que ninguno se salga de la orden dada, humanamente comprensibke

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Por lo que se comenta, la negociación ha consistido básicamente en "salvar los cargos. Esto también es humano.

      Eliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

LOS ÚLTIMOS DE SIURANA

  En un rincón del pueblo de Siurana, una placa de metal agradece a las 3 familias que se quedaron cuando las demás se habían ido. Constan ahí los últimos de Siurana, con nombre y apellido. En letra más pequeña, al final, hay un agradecimiento para los que luego se instalaron allí. Sin duda hay buena intención en la placa, aunque esa letra más pequeña al final establezca, de algún modo, dos categorías de vecinos: los de verdad y los recién llegados, esos que en Cataluña siempre serán "nouvinguts". El artesano que hizo esta obra en metal (diría que hierro oxidado, al estilo de las esculturas de Richard Serra pero en pequeñito) logró una lectura difícil. La tipografía es confusa y uno debe esforzarse un rato en descifrarla. Incluso se puede pensar que hay una intención indisimulada por la confusión, como si el autor del texto se avergonzara y prefiriera el aspecto esotérico y críptico, un velo de duda que cubre las frases, que emborrona el mensaje. Como si quisiera decirnos: he...

CARLES PUIGDEMONT O EL RETORN QUE LLANGUEIX

"El retorn" és una pel·li russa de 2003, del director molt recomanable Andréi Zviáguintsev. Un pare absent durant molts anys vol tornar a veure els seus fills i se'ls endu a un cap de setmana "especial" per refer el vincle. Les coses no surten massa bé, sobretot perquè els fills, en realitat, ja no volen saber res del pare ni ho necessiten. És una cinta poètica i trista, amb una fotografia bella i elegant. Si no ho recordo malament, la vaig veure al cinema quan es va estrenar a Espanya i des de llavors he seguit les obres de Zviáguintsev. He tornat a pensar en "El retorn" arran de l'anunci, tremolós i ambigu, del retorn del senyor Carles Puigdemont, que sembla que es voldria instal·lar en un piset a Pedralbes. Un piset que pagarem entre totes i pel qual el Sindicat de Llogateres no crec que s'hagi de preocupar mai. Perquè si algun dia el seu inquilí n'hagués de marxar, no cal ni dir que se li oferiran grans alternatives i no es veurà en cap...

VOTAR A SÁNCHEZ O NO VOTAR A FEIJÓO

En la hora del café, al mediodía, coincidimos un pequeño grupo de compañeras y compañeros del trabajo. Nos alejamos un poco de la escuela, aunque apenas unos 200 metros, que ya son suficientes. Un par de esquinas más arriba está el bar de los chinos. El bar de los chinos es un rincón tranquilo y resguardado enmedio del barrio de bloques pequeños, estética que podría ser soviética o franquista. En todas las ciudades en las que he puesto los pies existe un barrio como este, y en todas partes es idéntico incluso en los pequeños detalles. Los bloques amarillentos, feos, sin balcones o con unos balconcitos exiguos. Algunos vecinos se han instalado unos toldos, siempre verdes y con rayas blancas. La ropa tendida delata los trabajos: el uniforme del Leroy Merlin, del Lidl, de Digi, de Movistar, la mochila de Glovo, los uniformes de empresas locales del ramo de los instaladores y los lampistas. Instalaciones Martínez, Obras y reformas Hermanos López, Pintura José Valiente SL, Electricidad y ca...