Ir al contenido principal

8.700 ÀNIMES MOLT CATALANES


El partit que es fa dir Esquerra Republicana ha convocat un referèndum entre les seves "bases" per decidir si Catalunya té un govern autonòmic presidit per Salvador Illa o cal tornar a votar perquè els catalans no hem votat prou bé, que és el que opina l'ex-president Puigdemont, incapaç de digerir la rabieta. Estem parlant de 8.700 persones amb dret a vot. 8.700 ànimes independentistes i càndides tenen dret a decidir sobre el futur de 8 milions de persones. És una curiosa forma de democràcia. Deu ser un tret diferencial català?

Ara posem-nos en la situació: d'aquestes 8.700 animetes, algunes tindran mandra, d'altres estan de vacances i no volen embolics, d'altres se n'oblidaran i alguna no recordarà la contrassenya del vot telemàtic. Hi haurà l'absentisme dels que estan emprenyats amb el partit. I cal tenir en compte els 850 càrrecs que s'estan jugant el lloc de treball: aquests votaran sí. Sí, per favor! Quantes d'aquestes 8.700 animetes votaran? De quantes persones reals depèn el tracte?

Veurem com es portaran els qui llegeixen les pàgines de la premsa indepe més testosterònica, la que aplaudeix Puigdemont i s'estima més el "com pitjor, millor": son els qui creuen que val més repetir eleccions a l'octubre, pel bé de la seva Catalunya.

 La doctrina del votisme continua instal·lada entre nosaltres. És aquella idea segons la qual la democràcia consisteix en votar moltes vegades, fins i tot en urnes tupperware, il·legals o de cartró, tant se val. Confondre l'acció de votar amb la democràcia només expressa ignorància, però fins i tot en l'indpendentisme hi ha moltes persones disposades a cridar "Mori la intel·ligència, visca la mort" (O Visca Catalunya) quan intentes explicar-los que la democràcia és una forma d'exercir la ciutadania i d'entendre la cosa pública, i que l'acte de votar tan sols un procediment entre d'altres.

8.700 ànimes molt catalanes tenen dret a decidir sobre la gestió d'una comunitat autònoma, i això és sens dubte un tret diferencial català de difícil exportació i de molt difícil explicació. Una mescla complicada entre la democràcia representativa i la directa, que deu voler dir que aquest partit encara no ha entès massa bé què vol dir la democràcia i està aturat a l'adolescència, quan eren minyons escoltes i monitores d'esplai. O castellers i bastoners, o cantaires de la coral parroquial. Ànimes coralines que han de decidir què és el millor per a la majoria, i que decidiran en funció de manies i prejudicis. La democràcia no acaba d'arribar mai a Catalunya, per més que li agradi posar urnes a l'aristocràcia nacionalista.

Aquest és un país malhaurat, entotsolat, perdut. Incapaç de mirar-se i de reconèixer la seva pluralitat, la seva diversitat, la seva única riquesa. Un país dominat per persones mediocres, o per 8.700 animetes plenes de por, de prejudicis i de fantasies medievals, el malsòn de la democràcia.


Comentarios

  1. 850 / 8700 = 0.0977...O sea, el 10% de los afiliados papea de la empresa E.R.
    Esos irán a votar, seguro.
    El resto, más de la mitad en edad senil, no lo dudes, irán por romanticismo, y los que quedan irán porque sus familiares, que son los primeros, cobran de ahí.
    Y todo queda en casa.
    Es vergonzante que un puñado de votos que entran en una caja de zapatos tenga en vilo a ocho millones de personas.
    salut

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Ahí está el asunto: para los dirigentes esta consulta es una forma de responsabilizar a los demás, pero a la vez me parece un uso innecesario del voto. Les gusta votar en todas partes.

      Eliminar
  2. Nos han prometido a todos ,la singularidad.A los catalanes,a los andaluces,la verdad es que somos todos singulares.Lo que a mí me gusta,un buen paso de Semana Santa.A un vasco cortar un tronco,él sólito.Me parece que eso se llamó en su día, café para todos.
    Saludos

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. El PSOE quiere ir hacia un estado federal, aunque en realidad, de facto, ya somos más federales que Alemania.

      Eliminar
  3. Bueno vamos a ver,si la muestra es representativa,distribuida,,la verdad es que con 1000 que votaran ya sería suficiente,para tomarla como valor de los ocho mil y pico.Pero si se cumple,lo que indicas,de vacaciones, dejadez,poco interés,puede salir cualquier cosa.No sé si eso le interesa a ER,sería una irresponsabilidad como partido.Pienso que votarán todos.
    Saludos

    ResponderEliminar
  4. Ànimes de càntir. Imaginat que voten telemàticament que no. Dimitirà algún dels dirigents?

    ResponderEliminar
  5. Es una muestra, pero los que conozco, algún familiar, algún vecino, de ER, están enchufados en empresas relacionadas o de la Generalitat, sin oposiciones. No creo que ninguno se salga de la orden dada, humanamente comprensibke

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Por lo que se comenta, la negociación ha consistido básicamente en "salvar los cargos. Esto también es humano.

      Eliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

LA SANTA CODICIA, O EL BBVA SE QUIERE ZAMPAR AL SABADELL

Mientras el Partido Popular se atraganta con eso del aborto, Trump le concede una prórroga al colonialismo en Palestina y se acerca el extraño cometa 3I Atlas, el BBVA sigue intentando comerse al Banco de Sabadell. Las trifulcas y los sinsabores de la banca me interesan menos que el fútbol, que ya es decir, pero lo cierto es que las campañas de ambos bancos promueven muchas risas. Ambos se empeñan en mostrarnos sus buenas obras y maneras, las ventajas de estar a su lado y lo bonito que es tener acciones en las empresas del asunto financiero. La usura se presenta como un bello cuerpo bondadoso y deseable. Definitivamente: nuestra sociedad perdió cualquier atisbo de valores cristianos por más que alguien afirme que Europa se construyó sobre los restos del cristianismo. Eso del banco grande que pretende comerse al pequeño me entusiasma: aflora un sinfín de eslóganes etéreos o incluso metafísicos para convencer a los accionistas, y por otra parte, el cantautor Albert Pla, que nació en Saba...

LA IGNORANCIA ESTÁ DE ENHORABUENA

Unos días atrás, en la terraza de una bar de barrio pobre en donde suelo parar de camino a casa después del trabajo escuché la conversación entre dos obreros jubilados, a día de hoy más preocupados por las cosas de su salud que por las de España. Uno de ellos le contó al otro que el "motobolismo" de  las personas mayores es más lento que el de los jóvenes. Sonreí para mis adentros pero no me reí de ellos: uno ha aprendido que se debe ser comprensivo con esas gentes que nacieron en la España triste y cruel de Franco y que no tuvieron más oportunidades que una sola: la de trabajar de peones en cualquier fábrica o taller, sin haber recibido una educación digna. A esas gentes se lo negaron casi todo cuendo fureon niños y jóvenes, aunque sí les dieron la opción de ir a los toros o al fútbol. Por la misma razón por la que es inmoral reirse de la ignorancia de esa generación y de esos hombres de barrio bajo, construído para sacar las familias de las chabolas, se debe acusar a esas v...

EL MESTRE I MARGARIDA (O BULGÀKOV SEGONS RIGOLA)

Reconec que tornar a comprar entrades per al teatre en català suposa un acte de fe. Després de veure alguns ridículs estrepitosos al Teatre Nacional, amb actors i actrius procedents de les sèries de Tv3 que declamen com si fóssim cent anys enrere, no m'era fàcil comprar les entrades per a "El Mestre i Margarida" al Lliure. Si m'hi vaig decidir és, sobretot, perquè l'obra és una adaptació de Mikhail Bulgàkov, l'autor de "El Mestre i Margarida", un text fàustic i fascinant. Una de les millors novel·les del segle XX que he llegit i un dels autors més fascinants no tan sols de la literatura russa si no de la universal. La novel·la de Bulgàkov, escrita el 1941, no es va publicar fins al 1967. No era un autor ben vist a la URSS i, de fet, escriure i agradar al poder no ha estat mai una tasca fàcil (si exceptuem els autors indepes que, com la senyora Rahola i tants d'altres, publicaven obres agradables per a les autoritats). En altres textos, Bulgàkov p...