Ir al contenido principal

OLOT, FUTBOL DE COR CATALÀ


Olot és aquesta vila més aviat trista i plujosa de la província de Girona, catòlica, conservadora i carlista, bressol del paisatgisme naturalista dels germans Vayreda, pintors i tradicionalistes partidaris de l'Infant Carlos de Borbón.

De vegades confonc Olot amb Vic o amb Ripoll, el triangle nacionalista i boirós de la Catalunya profunda que reivindica les essències catalanes i es postula monolingüe malgrat les evidències multilingües, i que promet ser darrer reducte del fet diferencial, una variació catalana dels últims de Filipines en versió nostrada. El poeta Joan Maragall, avi de president i de candidat a alcalde nacionalista amb xalet a la Cerdanya, va descobrir un bosc de faigs prop d'Olot i li va fer un poema. Maragall també va escriure un poema dedicat a una vaca -d'això no en podem inferir cap perversió. La fageda d'Olot, no obstant, no és la fageda més gran ni més rellevant de les terres catalanes.

Trista, carlista i boirosa, Olot sembla sembla inmune a la decadència de l'independentisme essencialista i es manté ben ferma en els seus postulats. Si bé les banderes estelades han minvat als balcons de la vila carlina, el seu nacionalisme feréstec i bosquerol s'expressa ara en d'altres camps. En concret, als camps de futbol. El futbol és una qüestió que m'interessa entre poc i gens, però m'ha cridat l'atenció per la rudesa amb la que s'expressa la Unió Esportiva Olot, el seu equip local.

A la web de la UE Olot s'explica que l'equip només compta amb jugadors formats a Catalunya o, com a màxim, en aquesta entitat fantasmagòrica que algú s'entesta a anomenar "Països Catalans" en record d'una fantasia romàntica que resisteix el pas del temps i qualsevol indici de racionalitat il·lustrada.

"Som un equip identitari i nacionalista, compromès amb la nostra terra. Tots els jugadors de l'equip han d'haver estat formats esportivament a Catalunya o als Països catalans", diu la seva web.

Diuen que el procés s'ha mort, però les seves cendres fumegen en aquest identitarisme que és a la seva arrel: el nacionalisme català sorgeix d'unes idees nativistes del segle XIX i que avui, en el ressorgiment de l'antiglobalització cultural, revifa amb expressions pedestres com aquest "compromís amb la terra" que parteix de la idea que hi ha una terra que és nostra i de ningú més per algun dret natural que ningú no sap explicar. La terra del camp de futbol? O és de gespa? O és la terra que hi ha sota la gespa? O és la terra podrida pels purins de la comarca, on hi malviuen més porcs que persones? Els porcs de la Garrotxa son porcs catalans -o, com a mínim, criats als Països catalans?

Comentarios

  1. Qué curioso, qué visión la tuya para descubrir estos hechos. Estamos en un caso igual a la del Atltic de Bilbao.
    Más curioso, que al final,
    del Bilbao, del Barça, se nutre la selección de España y no del Real Madrid, que presume de banderas españolas, por esos campos.
    Espero que si el Olot sube a primera, le ocurra lo mismo, fuente de jugadores españoles para la selección de España
    Saludos

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Pues... la verdad es que el suceso me lo contó el amigo Miquel, cuya sensibilidad por Olot viene de lejos

      Eliminar
  2. jajajaja si es que ....Més no fem maldats, us ho explicaré:

    La Unió Esportiva Olot és un club de futbol amb una identitat molt marcada, basada en la promoció del talent local i dels Països Catalans amb moltes qualitats.

    Arrelament Local: L'Olot segueix una filosofia similar a la de l'Athletic Club de Bilbao, només incorporant jugadors formats als Països Catalans (Catalunya, País Valencià i Illes Balears), la qual cosa reforça el sentiment d'identitat i pertinença.

    Compromís amb el Territori: Aquesta política ha permès al club mantenir una connexió estreta amb la seva comunitat, convertint-se en un símbol de catalanitat i independència.

    Filosofia de Formació: El club aposta per jugadors formats en pedreres locals, destacant per l'atenció a joves talents que poden créixer sota pressió i contribuir al projecte esportiu.

    Estabilitat i Creixement: Malgrat els ascensos i descensos, l'Olot ha consolidat un model esportiu que prioritza la cohesió i el desenvolupament sostenible.

    Qualitats dels Jugadors Catalans
    Sentiment de Pertinença: Els jugadors comparteixen un fort vincle amb els colors del club, considerant-lo una extensió de la seva pròpia identitat.

    Treball en Equip: La plantilla funciona com una "família" dins i fora del camp, destacant per la seva unitat i col·laboració constant.

    Humilitat i Perseverança: Els jugadors mostren una actitud humil però ambiciosa, treballant dur per assolir els objectius del club malgrat les dificultats.

    Aquestes qualitats fan de la Unió Esportiva Olot un exemple únic dins el futbol català, on l'esport es converteix en una eina per preservar la cultura i reforçar els valors col·lectius.

    I és pel qual la meva il·lusió per aquest club tan nostrat i tan singular.
    Visca L'Olot ¡

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

TOROS Y FLAMENCO

Dice el Emérito que no le gusta el término Emérito, y que se deberían buscar otro. Son las cosas de la sangre azul: a caprichos no les gana nadie. Mientras voy pensando en otras esdrújulas que le puedan definir, descubro que ha contado, en una cadena de la TV francesa, que lo que más echa de menos de España son los toros y el flamenco. Y olé. Quizás no se pueda ser más rancio ni más tópico (rancio es llana, pero tópico sí es esdrújula). Quizás nadie trabaja, en España, con más ahínco por la república (¡esdrújula!) que el emigrante que también se queja de no cobrar una pensión sin caer en la cuenta de que para ello es necesario cotizar. Es difícil encontrar motivos mejores para promover la tercera república que ese triste personaje, residente en un siniestro país árabe, y su historia. He visto algunas escenas de la lúgubre entrevista francesa. Lo que primero se me vino a la mente es lo mucho que se parece al Carlos IV de España, el apodado "el Cazador" (curiosamente). Recordé ...

EL BARÇA ES UN FRAUDE

Tardísimo y mal, ha empezado el juicio al clan de los Pujol. La justicia se ha quitado las pilas ante ese caso, del mismo modo que se las puso -aunque quizás algo torcidas- para procesar al fiscal que no les gusta. Entre las razones que explican la tardanza en el caso Pujol, está el larguísimo silencio de la prensa durante los muchos años de abusos, estafas, mordidas y degradación moral de la política catalana. El silencio cómplice -o culpable- de la prensa permitió no solo la duración del delito sino también su profundidad. Los Pujol, como el Monasterio de Montserrat o la mismísima Moreneta, eran intocables y esa intocabilidad significaba no decir nada de ellos. Los pocos periodistas que lo intentaron -que se lo pregunten a los redactores de "El Triangle"- tuvieron que vérselas no solo con infinitas demandas de parte del clan si no con su invisibilización, desprecio y ninguneo por parte del resto de los agentes periodísticos. La conocida y siempre eficaz omertá . Tras este l...

FUERA SUDACAS

La Asociación de Escritores en Lengua Catalana (AELC) no quiere escritores sudacas en Cataluña. La AELC ha protestado vivamente ante la iniciativa del Ayuntamiento de Barcelona, que promueve una beca de 80.000 euritos para la residencia anual de escritores de Hispanoamérica en Barcelona. Se sienten ofendidos aunque, según los datos que ellos mismos facilitan en su portal de transparencia, la AELC ha percibido subvenciones por un importe de 450.000 eurazos, que no está nada mal. La Asociación ha redactado una queja (por algo son escritores y de pluma fácil) en la que exponen su ofensa por la discriminación de la lengua catalana y, además, por las lenguas mesoamericanas que no son el español. El escrito tiene el habitual tono victimista y pasivo agresivo tan común en el nacionalismo. Ya se sabe que los nacionalistas de aquí son muy solidarios con las lengua minoritarias del mundo aunque a ellos les gustaría que la castellana fuese minoritaria en Cataluña para poderla  desterrar defin...