Ir al contenido principal

OLOT, FUTBOL DE COR CATALÀ


Olot és aquesta vila més aviat trista i plujosa de la província de Girona, catòlica, conservadora i carlista, bressol del paisatgisme naturalista dels germans Vayreda, pintors i tradicionalistes partidaris de l'Infant Carlos de Borbón.

De vegades confonc Olot amb Vic o amb Ripoll, el triangle nacionalista i boirós de la Catalunya profunda que reivindica les essències catalanes i es postula monolingüe malgrat les evidències multilingües, i que promet ser darrer reducte del fet diferencial, una variació catalana dels últims de Filipines en versió nostrada. El poeta Joan Maragall, avi de president i de candidat a alcalde nacionalista amb xalet a la Cerdanya, va descobrir un bosc de faigs prop d'Olot i li va fer un poema. Maragall també va escriure un poema dedicat a una vaca -d'això no en podem inferir cap perversió. La fageda d'Olot, no obstant, no és la fageda més gran ni més rellevant de les terres catalanes.

Trista, carlista i boirosa, Olot sembla sembla inmune a la decadència de l'independentisme essencialista i es manté ben ferma en els seus postulats. Si bé les banderes estelades han minvat als balcons de la vila carlina, el seu nacionalisme feréstec i bosquerol s'expressa ara en d'altres camps. En concret, als camps de futbol. El futbol és una qüestió que m'interessa entre poc i gens, però m'ha cridat l'atenció per la rudesa amb la que s'expressa la Unió Esportiva Olot, el seu equip local.

A la web de la UE Olot s'explica que l'equip només compta amb jugadors formats a Catalunya o, com a màxim, en aquesta entitat fantasmagòrica que algú s'entesta a anomenar "Països Catalans" en record d'una fantasia romàntica que resisteix el pas del temps i qualsevol indici de racionalitat il·lustrada.

"Som un equip identitari i nacionalista, compromès amb la nostra terra. Tots els jugadors de l'equip han d'haver estat formats esportivament a Catalunya o als Països catalans", diu la seva web.

Diuen que el procés s'ha mort, però les seves cendres fumegen en aquest identitarisme que és a la seva arrel: el nacionalisme català sorgeix d'unes idees nativistes del segle XIX i que avui, en el ressorgiment de l'antiglobalització cultural, revifa amb expressions pedestres com aquest "compromís amb la terra" que parteix de la idea que hi ha una terra que és nostra i de ningú més per algun dret natural que ningú no sap explicar. La terra del camp de futbol? O és de gespa? O és la terra que hi ha sota la gespa? O és la terra podrida pels purins de la comarca, on hi malviuen més porcs que persones? Els porcs de la Garrotxa son porcs catalans -o, com a mínim, criats als Països catalans?

Comentarios

  1. Qué curioso, qué visión la tuya para descubrir estos hechos. Estamos en un caso igual a la del Atltic de Bilbao.
    Más curioso, que al final,
    del Bilbao, del Barça, se nutre la selección de España y no del Real Madrid, que presume de banderas españolas, por esos campos.
    Espero que si el Olot sube a primera, le ocurra lo mismo, fuente de jugadores españoles para la selección de España
    Saludos

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Pues... la verdad es que el suceso me lo contó el amigo Miquel, cuya sensibilidad por Olot viene de lejos

      Eliminar
  2. jajajaja si es que ....Més no fem maldats, us ho explicaré:

    La Unió Esportiva Olot és un club de futbol amb una identitat molt marcada, basada en la promoció del talent local i dels Països Catalans amb moltes qualitats.

    Arrelament Local: L'Olot segueix una filosofia similar a la de l'Athletic Club de Bilbao, només incorporant jugadors formats als Països Catalans (Catalunya, País Valencià i Illes Balears), la qual cosa reforça el sentiment d'identitat i pertinença.

    Compromís amb el Territori: Aquesta política ha permès al club mantenir una connexió estreta amb la seva comunitat, convertint-se en un símbol de catalanitat i independència.

    Filosofia de Formació: El club aposta per jugadors formats en pedreres locals, destacant per l'atenció a joves talents que poden créixer sota pressió i contribuir al projecte esportiu.

    Estabilitat i Creixement: Malgrat els ascensos i descensos, l'Olot ha consolidat un model esportiu que prioritza la cohesió i el desenvolupament sostenible.

    Qualitats dels Jugadors Catalans
    Sentiment de Pertinença: Els jugadors comparteixen un fort vincle amb els colors del club, considerant-lo una extensió de la seva pròpia identitat.

    Treball en Equip: La plantilla funciona com una "família" dins i fora del camp, destacant per la seva unitat i col·laboració constant.

    Humilitat i Perseverança: Els jugadors mostren una actitud humil però ambiciosa, treballant dur per assolir els objectius del club malgrat les dificultats.

    Aquestes qualitats fan de la Unió Esportiva Olot un exemple únic dins el futbol català, on l'esport es converteix en una eina per preservar la cultura i reforçar els valors col·lectius.

    I és pel qual la meva il·lusió per aquest club tan nostrat i tan singular.
    Visca L'Olot ¡

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

IKER EN TV3

No es nada fácil volver a la cordura ni salir indemne del tránsito. Recuperar la sensatez (o la credibilidad) después de transitar océanos de locura es trabajo árduo. Así, del mismo modo que Iker Jiménez pretende pasarse al lado serio del periodismo tras décadas de contar apariciones marianas, retransmitir psicofonías, casos reales de vampirismo y mostrar evidencias del chupacabras o auténticos extraterrestres momificados, Tv3 pretende recuperar lo mismo: recuperar la credibilidad que perdió durante los años del independentismo, en los que se convirtió en el órgano propagandístico más enorme (y oneroso).  La televisión catalana presenta grandes pérdidas de audiencia y de ingresos por publicidad, dos hechos que andan de la mano -como es natural. Yo fui uno de los que abandonó la Tv3 al principio de la cosa indepe, cuando su posicionamiento fue tan bochornoso, tan poco periodístico, tan acrítico. En las tertulias políticas, que Tv3 aseguraba que eran plurales, su sentido de la plural...

DOS TIPOS RIJOSOS

"Resacón en Albacete" podría ser título de la historia, aunque uno de los dos tipos sea vasco y muy vasco, de esos grandotes y brutos que te cortan un pino de un solo hachazo. Y el otro de Torrent, que en castellano sería Torrente como el brazo tonto de la ley. El segundo publicó un libro, no se vayan a creer que solo le interesan los billetes fáciles y la señoras de pago. El libro tiene un título sugerente: "Descentralización , financiación y servicios públicos. Fortalecimiento de la ciudadanía y de la cohesión social". Lo publicó la editorial Tirant lo Blanch en su colección Políticas de Bienestar Social. Se lo pueden bajar de Amazon o comprarlo en papel por 24,90 euritos. Apúrense: no vaya a ser que se agoten en un par de horas. Ambos amigotes se pegan unas buenas fiestas, de vez en cuando, en algún lugar lejos de casa y les cuentan a sus respectivas que no se preocupen, que están en un desayuno informativo. Y se echan unas risas y apalabran a las chicas invitada...

MARTA ROJALS, PA AMB TOMÀQUET DE BARBASTRO I OLI DE JAÉN

L'any 2011, la senyora Marta Rojals va escriure "Primavera, estiu i etc" una novel·la innovadora dins de l'àmbit trist de la novel·la catalana que li va valdre bones vendes i bones crítiques. Recordo haver-la llegida, però també he de dir que no en recordo res més i, rebuscant per les lleixes, veig que no la tinc: suposo que la vaig agafar de la biblioteca pública, la vaig retornar i santes pasqües. Quan vaig saber que havia publicat una segona novel·la em vaig quedar indiferent i vaig fer bé, perquè ja no hi va haver tan de rebombori i devia passar sense pena ni glòria. Tot i això, és clar que vaig retenir el nom, que de sobte apareixia com a columnista de Vilaweb. En fi: una altra veu que s'apropa a la moda nacionalista per si hi ha res a collir sota l'arbre que millor convé. He llegit de vegades algun dels seus articles, de pretesa veu literària i sempre molt patriota, amb un aire que resulta decimonònic i contradiu la voluntat innovadora que pretenia amb l...