Ir al contenido principal

VISCA LA NOSTRA TRIBU PURA I CATALANA!

La situació lamentable de l'educació pública (pels seus resultats tan baixos i pel malestar de docents i de famílies) porta alguns periodistes, pensadors i divulgadors a repensar l'escola catalana. En Gregorio Luri, al qui sempre recordo atent i agut en les seves crítiques i les seves propostes, qüestiona els models educatius des de la mirada del pedagog que analitza els canvis didàctics, les atzagaiades, les ocurrències que sovint ens cauen al damunt (l'educació emocional, Innovamat, i un etc molt llarg). 

Però també hi ha qui, molt lluny de les reflexions pedagògiques dels pensadors com Luri, proposa altres solucions des d'una perspectiva més tribal, més essencialista. Fa pocs dies, un periodista de "Vilaweb", impasible el ademán, va fer una proposta que es veia venir: es tracta de crear dues línies paral·leles d'escola pública (tal com es fa al País Basc). Una línia d'escola en català, monolingüe, i una altra línea d'escola en castellà. I que cada família esculli quina li agrada més per als seus fills i les seves filles. El motiu? El periodista de Vilaweb ha detectat la queixa de moltes famílies: el meu fill només parlava en català i l'escola l'ha espanyolitzat. El periodista de Vilaweb creu que aquesta espanyolització del seu fill és un desastre al qual cal posar-li remei. Un remei que demana una despesa del pressupost públic extraordinària, com qualsevol persona amb dos dits de front es pot imaginar.

Desconec quina és la ideologia dels periodistes i pares i mares en general que lamenten l'espanyolització dels seus fills a causa del contagi lingüístic a l'aula. Tal vegada creuen en el mestissatge cultural, en les bondats de la globalització, en els avantatges de la cosa universalista i etcètera. O tal vegada creuen que cal mantenir els seus fills i filles en una bombolla d'estricta catalanitat, de puresa, d'ortodòxia. Que el meu fill només escolti Oques Grasses però mai Bad Bunny i molt menys K-Pop. O potser sí al K-Pop perquè no és espanyol però un no rotund al Bad Bunny perquè és un hispano. Mai no sabrem què dirien les mares i els pares essencialistes si a l'aula del seu fill hi arribessin anglesos i alemanys. El problema és que hi arriben llatinoamericans i magrebins i que els magrebins han adoptat el castellà enlloc del català (i sembla que ningú no en vulgui comprendre el motiu).

La proposta de la tribu és recloure's en la tribu, tancar fronteres, posar un mur a l'escola. Si vostè parla en castellà matriculi el seu fill a la línia B però no me'l matriculi a la línia A perquè contaminarà el meu fillet. El meu fill és pur i vull que ho continuï sent.

Imagino que els presservadors dels valors de la tribu demanaran aviat pubs i discoteques segregats per a catalanoparlants (el seus fills creixeran, malgrat tot), bars diferenciats, universitats i, a poder ser, que en el transport públic es distingeixi entre la zona per a catalanoparlants (a la part davantera) i per a xarnegos i demés (a la part posterior). O tal vegada aniran una mica més enllà: caldria advertir que hi ha un autobús 47 per a catalanoparlants i un autobús 47 per a la resta dels parlants. I cal advertir que ningú no es faci el llest, perquè als autobusos exclusius per a catalanoparlant hi haurà voluntaris de la Plataforma per la Llengua (la ONG més ben subvencionada de Catalunya) que faran preguntes capcioses als usuaris, per tal de detectar pressumptes farsant: quan el voluntari de la Plataforma per la Llengua detecti un rostre pressumptament espanyol o forani en general, li farà aquesta pregunta:

-Si us plau, substitueixi el complements directe i indirecte de la frase següent pels pronoms febles escaients: "La Maria ofrena una flor a l'altar de la Moreneta. Pensi-ho bé, perquè hi ha diverses respostes i tan sols una d'elles identifica la persona catalana: La Maria li la ofrena? La Maria la li ofrena? La Maria la li la? La Maria li la la? Maria la la li?.

Estic convençut que l'infant que hagi estat escolaritzat en una escola catalana respondrà correctament, i que així aconseguirem presservar la puresa de la tribu tan maltractada per la maldat dels espanyols i del món sencer, que està obsedit en liquar la nostra essència.

La idea d'una escola segregada es deu a en Jordi Pujol, el polític corrupte i ara massa gagà per afrontar les seves responsabilitats penals. A ell se li va acudir crear dues línies separades quan va esdevenir president de la generalitat per primer cop. I fou justament el Partit dels Socialistes, a través de la Marta Mata, qui va aconseguir crear una escola única, i qui va conjuminar el concepte de la immersió lingüística. Paradoxalment, son els polítics nacionalistes els qui s'entestaven a dir, fins fa poc, que la immersió lingüística era un "model d'èxit". I ho han dit fins ara, quan ja és indefensable i ridícul.

Ara per tant, al nacionalisme li toca rebutjar el model immersiu i proposar la segregació, i ho fan quan el govern regional no està en mans del nacionalistes, un factor que resulta curiós. Ho proposen, també (i curiosament) quan el senyor Trump expulsa immigrants i aixeca murs i bombardeja infidels, quan el senyor Abascal i la senyora Orriols proposen expulsar els que de fora vingueren. No deu ser casualitat. Tal vegada algú somnia en una tribu pura a l'estil del poblat de l'Àsterix, el que es va resistir a la civiltzació i al dret, el qui es va mantenir pur gràcies a una poció màgica.

Comentarios

  1. La Maria li la ofrena? La Maria la li ofrena? La Maria la li la? La Maria li la la? Maria la la li?.
    Jooooo...pos como que no la endivinao ¡

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. En el caso de no saber la respuesta correcta, que lo sepas que te mandan para la parte del fondo del autobús y te ponen una sanción de 200 euros.

      Eliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

LA BRIGADA INFANTIL DE LA ULTRADERECHA

Las madres y los padres de mis alumnos son personas de entre 30 y 40 años, de modo que todos ellos (en especial los autóctonos) pasaron por la educación democrática, en la que se les educó en valores cívicos, en gestión de las emociones, en ciudadanía, en la importancia de la participación. Pero es evidente que este "background" contiene algunos errores o no es apreciable. Las madres y los padres suelen ser reivindicativos, pero solo para reivindicar los derechos de sus hijos e hijas y para cuestionar el trabajo de los docentes. Cabe concretar algo relevante: la mayoría de las familias inmigrantes suelen ser más empáticas y colaboradoras que las autóctonas. Suelen mostrar un mayor respeto por las instituciones como la escuela. Hasta cierto punto no me parece mal que la gente sea crítica: debemos ser analíticos y protestar cuando es necesario. Pero... Pero... tengo varios alumnos en la clase que han suspendido todas las evaluaciones hasta el día de hoy, todos los exámenes y, s...

HISTORIA DEL NIÑO EN DIEZ PÁRRAFOS

Les voy a contar un relato breve sobre cosas que suceden en las aulas de primaria. Hoy, un niño de 12 años (¡12!) se presenta en el aula con su teléfono móvil colgando del cuello de un cordel azul, lo hace con ostentación, desafiando a las normas. Cuando el maestro le pide que le entregue el móvil, que será custodiado en el despacho de Dirección, tal como se especifica en la normativa, el niño (12 años) responde que ni hablar y aprovecha la situación para insultar al maestro y a la institución. El maestro le manda a discutir el asunto en el despacho de Dirección (hoy hay un examen muy importante y no se puede perder el tiempo), y al llegar allí el niño de 12 años insulta también al representante de la Dirección y a cuántos docentes se cruzan en su camino. Más tarde insulta de nuevo al maestro y le hace saber que desea su muerte (sic). En algún momento se consigue que el niño de 12 años rellene una "hoja de reflexión" en donde debe escribir cuál ha sido su conducta equivocada ...

EL TURISTA VIRAL

No ganamos para sustos, y se diría que hay alguien muy interesado en mantenernos en estado de susto permanente. Sin duda hay negocio en el susto, por fuerza debe haber negocio en el susto. El capitalismo siempre supo que el dinero está en el río revuelto de los miedos: el miedo a morir, a envejecer o a quedarse solo. La farmacia y la parafarmacia, la cosmética, la intervención estética (des de la operación de pechos o de glúteos a los implantes de pelo o la dentadura perfecta) mueven millones y millones. Solo se trata de avivar los miedos de forma constante y sin pausa. El miedo al terrorismo islámico disminuyó y ahora toca el miedo al virus. Sin duda algo se torció muy mucho con el COVID 19, y muchas generaciones arrastrarán el miedo al contagio. La sociedad parece distinta tras la pandemia de 2019. Ayer mismo vi a varias personas saliendo del Lidl con grandes cantidades de papel higiénico. El susto, a veces, parece inspirarse en los clásicos de la literatura, y en el caso del "h...