Ir al contenido principal

VISCA LA NOSTRA TRIBU PURA I CATALANA! (UNA RESPOSTA A L'ANDREU BARNILS DE VILAWEB)

La situació lamentable de l'educació pública (pels seus resultats tan baixos i pel malestar de docents i de famílies) porta alguns periodistes, pensadors i divulgadors a repensar l'escola catalana. En Gregorio Luri, al qui sempre recordo atent i agut en les seves crítiques i les seves propostes, qüestiona els models educatius des de la mirada del pedagog que analitza els canvis didàctics, les atzagaiades, les ocurrències que sovint ens cauen al damunt (l'educació emocional, Innovamat, i un etc molt llarg). 

Però també hi ha qui, molt lluny de les reflexions pedagògiques dels pensadors com Luri, proposa altres solucions des d'una perspectiva més tribal, més essencialista. Fa pocs dies, un periodista de "Vilaweb", impasible el ademán, va fer una proposta que es veia venir: es tracta de crear dues línies paral·leles d'escola pública (tal com es fa al País Basc). Una línia d'escola en català, monolingüe, i una altra línea d'escola en castellà. I que cada família esculli quina li agrada més per als seus fills i les seves filles. El motiu? El periodista de Vilaweb ha detectat la queixa de moltes famílies: el meu fill només parlava en català i l'escola l'ha espanyolitzat. El periodista de Vilaweb creu que aquesta espanyolització del seu fill és un desastre al qual cal posar-li remei. Un remei que demana una despesa del pressupost públic extraordinària, com qualsevol persona amb dos dits de front es pot imaginar.

Desconec quina és la ideologia dels periodistes i pares i mares en general que lamenten l'espanyolització dels seus fills a causa del contagi lingüístic a l'aula. Tal vegada creuen en el mestissatge cultural, en les bondats de la globalització, en els avantatges de la cosa universalista i etcètera. O tal vegada creuen que cal mantenir els seus fills i filles en una bombolla d'estricta catalanitat, de puresa, d'ortodòxia. Que el meu fill només escolti Oques Grasses però mai Bad Bunny i molt menys K-Pop. O potser sí al K-Pop perquè no és espanyol però un no rotund al Bad Bunny perquè és un hispano. Mai no sabrem què dirien les mares i els pares essencialistes si a l'aula del seu fill hi arribessin anglesos i alemanys. El problema és que hi arriben llatinoamericans i magrebins i que els magrebins han adoptat el castellà enlloc del català (i sembla que ningú no en vulgui comprendre el motiu).

La proposta de la tribu és recloure's en la tribu, tancar fronteres, posar un mur a l'escola. Si vostè parla en castellà matriculi el seu fill a la línia B però no me'l matriculi a la línia A perquè contaminarà el meu fillet. El meu fill és pur i vull que ho continuï sent.

Imagino que els presservadors dels valors de la tribu demanaran aviat pubs i discoteques segregats per a catalanoparlants (el seus fills creixeran, malgrat tot), bars diferenciats, universitats i, a poder ser, que en el transport públic es distingeixi entre la zona per a catalanoparlants (a la part davantera) i per a xarnegos i demés (a la part posterior). O tal vegada aniran una mica més enllà: caldria advertir que hi ha un autobús 47 per a catalanoparlants i un autobús 47 per a la resta dels parlants. I cal advertir que ningú no es faci el llest, perquè als autobusos exclusius per a catalanoparlant hi haurà voluntaris de la Plataforma per la Llengua (la ONG més ben subvencionada de Catalunya) que faran preguntes capcioses als usuaris, per tal de detectar pressumptes farsant: quan el voluntari de la Plataforma per la Llengua detecti un rostre pressumptament espanyol o forani en general, li farà aquesta pregunta:

-Si us plau, substitueixi el complements directe i indirecte de la frase següent pels pronoms febles escaients: "La Maria ofrena una flor a l'altar de la Moreneta. Pensi-ho bé, perquè hi ha diverses respostes i tan sols una d'elles identifica la persona catalana: La Maria li la ofrena? La Maria la li ofrena? La Maria la li la? La Maria li la la? Maria la la li?.

Estic convençut que l'infant que hagi estat escolaritzat en una escola catalana respondrà correctament, i que així aconseguirem presservar la puresa de la tribu tan maltractada per la maldat dels espanyols i del món sencer, que està obsedit en liquar la nostra essència.

La idea d'una escola segregada es deu a en Jordi Pujol, el polític corrupte i ara massa gagà per afrontar les seves responsabilitats penals. A ell se li va acudir crear dues línies separades quan va esdevenir president de la generalitat per primer cop. I fou justament el Partit dels Socialistes, a través de la Marta Mata, qui va aconseguir crear una escola única, i qui va conjuminar el concepte de la immersió lingüística. Paradoxalment, son els polítics nacionalistes els qui s'entestaven a dir, fins fa poc, que la immersió lingüística era un "model d'èxit". I ho han dit fins ara, quan ja és indefensable i ridícul.

Ara per tant, al nacionalisme li toca rebutjar el model immersiu i proposar la segregació, i ho fan quan el govern regional no està en mans del nacionalistes, un factor que resulta curiós. Ho proposen, també (i curiosament) quan el senyor Trump expulsa immigrants i aixeca murs i bombardeja infidels, quan el senyor Abascal i la senyora Orriols proposen expulsar els que de fora vingueren. No deu ser casualitat. Tal vegada algú somnia en una tribu pura a l'estil del poblat de l'Àsterix, el que es va resistir a la civiltzació i al dret, el qui es va mantenir pur gràcies a una poció màgica.

Comentarios

  1. La Maria li la ofrena? La Maria la li ofrena? La Maria la li la? La Maria li la la? Maria la la li?.
    Jooooo...pos como que no la endivinao ¡

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. En el caso de no saber la respuesta correcta, que lo sepas que te mandan para la parte del fondo del autobús y te ponen una sanción de 200 euros.

      Eliminar
    2. Mare de déu beneït¡¡¡¡¡¡¡ Crec en tots els sants de la guia de carrers de Barcelona, ​​a la Sagrada Família , encara que no m'agradi un pèl pel Disneylàndia que s'ha fet; als pobles de l'interior, i a Monistrol, Reginals i Biges i Riells.
      No em maneu per al seient del darrere. I no em toqueu el calerons ¡¡¡

      Eliminar
  2. !Ay!Pero si los que tuvimos más interés, para que la escuela fuera catalana,en catalán, fuimos los de fuera.Hoy día mis hijos,cincuentones y cuarentones lo escriben y lo hablan.Una misma sociedad.
    Saludos

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Pues ya lo ves, ahí está la paradoja. Ellos no quieren ser una misma sociedad, si no dos sociedades separadas por un muro.

      Eliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

APRENDIENDO ESTOICISMO

Ser un eterno aprendiz es una buena opción vital. Así lo hicieron muchas de las personas que admiro. Del mismo modo que detesto a quienes se pretenden sabios, expertos o muy listos. Parafraseando a un filósofo mítico, a medida que uno envejece solo tiene una certeza: que cada vez sabe menos, que solo sabe que desconoce, que duda, que no hay más certezas que la anterior. Es más bien una actitud, una forma de actuar. Al fin y al cabo, solo conocemos actos y son ellos quienes mejor nos definen, más allá de las supercherías psicológicas. No es por casualidad que lo que más me gusta de la Bíblia sean los "Hechos de los apóstoles". Creo que el libro que les reseño trata de eso: de personas (o de personajes) que hacen cosas, que escriben, que cometen atrocidades o bondades atroces. Como el diablo de Goethe, algunos hacen el bien queriendo hacer el mal. Y a veces sucede lo peor: que algunos hacen el mal queriendo hacer el bien, que ya tiene narices. Son relatos desenfadados, gozosos,...

TRES ESCENAS SOBRE LA CONSAGRACIÓN DEL BOCHORNO

La eterna pregunta: ¿los medios le dan a la opinión púbica lo que pide o los medios crean la opinión pública? Seguramente ambas opciones conviven. He intentado ver las noticias en TVE y solo he visto al Papa de Roma con su faldita blanca para aquí y para allá, tratado como una estrella del rock de las de antaño. Llena estadios como Bad Bunny, ese es el mensaje. El despliegue mediático y propagandístico es apabullante. Decorados, música pop... uno diría que el espectáculo no debe terminar. Me temo que, para alguien que viva la religión en su sentido íntimo, más bien místico, ese derroche de colores y sonidos es una aberración capaz de hacerte perder la fe. El heredero de Pedro... ¿era eso? Me susurran que el Vaticano, celoso de su enemigo el evangelismo americano, le ha copiado las formas y convierte en show el paseo de Su Santidad, que se presta con bastante convicción a la trasmutación en estrella mediática. Puesto que el señor Prevost está tan expuesto a las cámaras, he intentado enc...

Y LUIS RUBIALES LE HIZO UN FAVOR A ESPAÑA

El señor Rubiales, sin quererlo y sin ni tan siquiera saberlo, ha mejorado a España. Lo suyo es un sacrificio encomiable, por el que será recordado. Su testarudez, su actitud bovina (más de buey que de vaca) muestra el rostro más triste y más profundo de un machismo antiguo y grotesco que quiere permanecer, justificarse y enquistarse en una España que ya no es como él piensa. Y también abre la pregunta: ¿no será que el problema es el fútbol?. O dicho de otra forma: ¿no es el fútbol una reserva espiritual del machismo español? La pregunta es pertinente: no se me ocurre otro ámbito de la sociedad en la que este tipo de actitudes se puedan dar con tanta desfachatez. Y a la vez: quien afirma que los medios han magnificado el caso, y que eso es un linchamiento público, deberían reflexionar sobre la dimensión exagerada que esos medios le dan a un deporte. Poco a poco, el origen del problema se diluye como el azucarillo en el café: aquél beso forzado se convierte en detalle, quizás exagerado ...