Olot és aquesta vila més aviat trista i plujosa de la província de Girona, catòlica, conservadora i carlista, bressol del paisatgisme naturalista dels germans Vayreda, pintors i tradicionalistes partidaris de l'Infant Carlos de Borbón.
De vegades confonc Olot amb Vic o amb Ripoll, el triangle nacionalista i boirós de la Catalunya profunda que reivindica les essències catalanes i es postula monolingüe malgrat les evidències multilingües, i que promet ser darrer reducte del fet diferencial, una variació catalana dels últims de Filipines en versió nostrada. El poeta Joan Maragall, avi de president i de candidat a alcalde nacionalista amb xalet a la Cerdanya, va descobrir un bosc de faigs prop d'Olot i li va fer un poema. Maragall també va escriure un poema dedicat a una vaca -d'això no en podem inferir cap perversió. La fageda d'Olot, no obstant, no és la fageda més gran ni més rellevant de les terres catalanes.
Trista, carlista i boirosa, Olot sembla sembla inmune a la decadència de l'independentisme essencialista i es manté ben ferma en els seus postulats. Si bé les banderes estelades han minvat als balcons de la vila carlina, el seu nacionalisme feréstec i bosquerol s'expressa ara en d'altres camps. En concret, als camps de futbol. El futbol és una qüestió que m'interessa entre poc i gens, però m'ha cridat l'atenció per la rudesa amb la que s'expressa la Unió Esportiva Olot, el seu equip local.
A la web de la UE Olot s'explica que l'equip només compta amb jugadors formats a Catalunya o, com a màxim, en aquesta entitat fantasmagòrica que algú s'entesta a anomenar "Països Catalans" en record d'una fantasia romàntica que resisteix el pas del temps i qualsevol indici de racionalitat il·lustrada.
"Som un equip identitari i nacionalista, compromès amb la nostra terra. Tots els jugadors de l'equip han d'haver estat formats esportivament a Catalunya o als Països catalans", diu la seva web.
Diuen que el procés s'ha mort, però les seves cendres fumegen en aquest identitarisme que és a la seva arrel: el nacionalisme català sorgeix d'unes idees nativistes del segle XIX i que avui, en el ressorgiment de l'antiglobalització cultural, revifa amb expressions pedestres com aquest "compromís amb la terra" que parteix de la idea que hi ha una terra que és nostra i de ningú més per algun dret natural que ningú no sap explicar. La terra del camp de futbol? O és de gespa? O és la terra que hi ha sota la gespa? O és la terra podrida pels purins de la comarca, on hi malviuen més porcs que persones? Els porcs de la Garrotxa son porcs catalans -o, com a mínim, criats als Països catalans?
Qué curioso, qué visión la tuya para descubrir estos hechos. Estamos en un caso igual a la del Atltic de Bilbao.
ResponderEliminarMás curioso, que al final,
del Bilbao, del Barça, se nutre la selección de España y no del Real Madrid, que presume de banderas españolas, por esos campos.
Espero que si el Olot sube a primera, le ocurra lo mismo, fuente de jugadores españoles para la selección de España
Saludos
Pues... la verdad es que el suceso me lo contó el amigo Miquel, cuya sensibilidad por Olot viene de lejos
Eliminarjajajaja si es que ....Més no fem maldats, us ho explicaré:
ResponderEliminarLa Unió Esportiva Olot és un club de futbol amb una identitat molt marcada, basada en la promoció del talent local i dels Països Catalans amb moltes qualitats.
Arrelament Local: L'Olot segueix una filosofia similar a la de l'Athletic Club de Bilbao, només incorporant jugadors formats als Països Catalans (Catalunya, País Valencià i Illes Balears), la qual cosa reforça el sentiment d'identitat i pertinença.
Compromís amb el Territori: Aquesta política ha permès al club mantenir una connexió estreta amb la seva comunitat, convertint-se en un símbol de catalanitat i independència.
Filosofia de Formació: El club aposta per jugadors formats en pedreres locals, destacant per l'atenció a joves talents que poden créixer sota pressió i contribuir al projecte esportiu.
Estabilitat i Creixement: Malgrat els ascensos i descensos, l'Olot ha consolidat un model esportiu que prioritza la cohesió i el desenvolupament sostenible.
Qualitats dels Jugadors Catalans
Sentiment de Pertinença: Els jugadors comparteixen un fort vincle amb els colors del club, considerant-lo una extensió de la seva pròpia identitat.
Treball en Equip: La plantilla funciona com una "família" dins i fora del camp, destacant per la seva unitat i col·laboració constant.
Humilitat i Perseverança: Els jugadors mostren una actitud humil però ambiciosa, treballant dur per assolir els objectius del club malgrat les dificultats.
Aquestes qualitats fan de la Unió Esportiva Olot un exemple únic dins el futbol català, on l'esport es converteix en una eina per preservar la cultura i reforçar els valors col·lectius.
I és pel qual la meva il·lusió per aquest club tan nostrat i tan singular.
Visca L'Olot ¡