Ir al contenido principal

DE FORA VINGUEREN I DE CASA ENS TRAGUEREN


El mal sempre ve de fora: el fill es va casar amb una noia del poble del costat i des de llavors tota va anar malament. Les bruixes son de la comarca veïna. Els virus venen de la Xina, les tradicions dolentes son americanes, les males amistats van dur el meu fill a la perdició. Les nostres arrels es perden.

Ho explica l'artista Frederic Perers: la llengua catalana es va perdre pel contagi del castellà i els castellanismes la van malmetre. El somni de la puresa es va trencar i en Frederic es dedica a caçar castellanismes com el doctor Van Helsing caça vampirs amb la seva estaca pura, símbol fàl·lic i punxegut que ens deslliura del mal. 

La llengua catalana té mala peça al teler, i s'empitjora quan adopta el to censor i suspicaç que promouen artistes com el senyor Perers, entotsolats a la recerca del mal en segles antics, il·luminats per un foc pàl·lidque els desvetlla a la nit. Ho tenim malament i això ningú no ho dubta: la meva llengua materna ha estat víctima dels segles i de la miopia dels legisladors lingüístics catalans, obsedits en fer del català un idioma antipàtic, ple de tics repressius. No ens va ajudar gaire l'integrisme de Fabra, home fascinat per l'estètica nacionalista alemanya, i encara menys ens van ajudar els seus deixebles, i els insuportables quadernets d'en Ruaix que pretenien fer de la gramàtica catalana un garbuix inintel·ligible de normes i contranormes més enravessades que la física quàntica.

La vida és el contagi i la consanguinitat és la decadència. Fins i tot els cadàvers son contaminats pels insectes, que retornen la matèria morta a la vida per seguir existint. La puresa és un deliri, el deliri feixista. L'àvia de la Dolores va venir des de Jaén amb una maleta de cordes i ara l'acusen per les xarxes de genocida cultural perquè no parla en català, i l'acusen de col·laborar amb Franco. L'àvia de la Dolores, per fugir de la misèria andalusa va anar a raure a la misèria que els catalans li van imposar: primer barraca i després pis de protecció oficial a Sant Cosme. Parlar en castellà és una ofensa: com és que no ha après la llengua de Guerau de Liost, com és que no balla sardanes, com és que no admira Núria Feliu? Quin greuge tan gran ens ha infringit l'àvia de la Dolores... és que no està prou agraïda?

No cal ser massa llest per admetre que la supervivència de la llengua catalana passarà pel mestissatge amb la llengua castellana i això no tan sols és inevitable si no que l'única opció que té. Que es posi tranquil l'artista Frederic, i que es dediqui a l'art del Giotto o de Piero della Francesca. O de Fra Angelico.

Comentarios

  1. Homeeeeeeeeeeee...si hom volgués ésser un artífex del trecento italià, fóra millor que ho fos a imatge e semblança de la ploma magnífica, sagaç, neta, intel·ligent e visionària de na Pilar Rahola.
    Car ella, com els grans mestres d'aquella època, ha sabut rompre amb les convencions e crear una obra pròpia e influent. Així com Giotto revolucionà la pintura amb sa naturalitat e luminositat, na Rahola ha revolucionat l'anàlisi política amb sa agudesa e clarividència. E com Piero, qui excel·lí en l'art de plasmar detalls e expressions, ella ha sabut captar les subtileses de la societat en sos escrits. En veritat, na Rahola és com un Fra Angelico de les lletres, car ha sabut prescindir dels fons daurats de la tradició per a crear una obra original e plena de matisos.
    Una dolça e forta abraçada.

    ResponderEliminar
  2. Ese nuevo idioma,mestizaje, cómo se llamará. Puede ser catacastella o castellacatala,uf que largo y odioso.La realidad es que cada uno se apaña como puede,al menos en mi entorno metropolitano,no digo nada en familia,que además se añade el alemán de los nietos,si estoy con dos copas añado el "quillo" andaluz de mi niñez.Mira que bonito:"quillo tía pa lla,que está mamao to el día...".A mi vejez me ha dado por ver telenovelas de 60 capítulos, como mínimo colombianas,con lo cual he enriquecido el idioma.Te diría estas hecho un berraco(con cariño,en colombiano).
    Saludos

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

GIL JOURDAN SUSPIRA

Gil Jourdan es un detective serio y delgado, más bien antipático y arrogante. Su ayudante, Libélula, un dipsomaníaco torpe, antiguo delincuente de poca monta, el responsable de las escenas cómicas. Les conocí hace muchísimos años, cuando leía por fascículos quincenales sus aventuras en la revista infantil Cavall Fort. Ahí descubrí el género policial, provisto de un cierto humor negro y sarcástico. Un género policial que se mezclaba con el de las aventuras, las sombras, los ricos malvados y avariciosos, los pringados de clase baja que trabajan para los ricos, los bajos fondos, las muertes intrigantes. Aquéllos cómics, que para mi entonces eran tebeos no solo forman parte de mi educación literaria si no también de la estética y, en cierto sentido, de la sentimental. La revista Cavall Fort publicó varios álbumes de Gil Jourdan bajo el nombre de Gil Pupil·la: Albert Jané, el fundador, director y traductor de la revista concebía el oficio de la traducción como una labor apostólica de la cos...

EL ASPIRANTE A MASÓN (REPORTAJE)

El aspirante pretende ser aceptado en una Logia. Solicita su admisión y es entrevistado por tres masones en días y lugares distintos, y responde a un cuestionario sobre sus ideas políticas y sociales. En el cuestionario se le pregunta por su opinión ante asuntos tan diversos como la pena de muerte o el orden económico, la obligación de pagar impuestos, el feminismo. Más tarde recibe una llamada en la que se le comunica que ha sido aceptado, y es convocado al ritual de Iniciación. Deberá anticipar 400 euros por los gastos de la ceremonia. En el día señalado acude al lugar de la cita. Hace frío. La llovizna le obliga a limpiarse las gafas. El aspirante se ha vestido tal como le han indicado: ropa negra, que significa pantalón negro y americana negra. Puedes llevar alguna pieza blanca. La camisa, por ejemplo. La americana que se ha comprado, en el outlet de Mango, es demasiado ligera para el frío de hoy, así que se ha puesto un anorak encima de ella. Dos días atrás se ha recortado la barb...

L'HOSPITALET DE LLOBREGAT SEGONS GARCÍA LÓPEZ O SEGONS ARDÈVOL MALLOL

Ens imaginarem dues reporteres a les quals se'ls encomana fer un treball periodístic sobre les llengües que es parlen en un territori concret. Posem per cas l'Hospitalet de Llobregat. Una de les dues reporteres es diu Pilar García López; l'altra, Laia Ardèvol i Mallol. La Pilar fa un retrat assèptic i objectiu del cas, se n'adona que la major part de la població parla en llengua castellana i afegeix que les persones immigrades s'apunten a la llengua castellana un cop han arribat al territori. Acompanya el reportatge amb dades sobre pobresa, renda per càpita, i etc: la conclusió no hi és, però el lector descobreix que la llengua té una relació directa amb el nivell econòmic. Dit d'una altra manera: la llengua castellana és la llengua de la classe baixa. La Laia Ardèvol no vol dir que la llengua castellana és la que parla la classe baixa, perquè la seva tesi (prèvia) és que la llengua castellana l'imposa un classe poderosa i dominant. La Laia Ardèvol també s...