Ir al contenido principal

EM DIC LÓPEZ PERÒ SÓC MÉS CATALÀ QUE EL BULL DE CAMPRODON



Durant la darrera campanya electoral regional, em vaig trobar diverses llistes electorals a la bústia, pulcrament ensobrades i llestes per ser introduïdes a l'urna el dia 12 de maig. Em vaig entretenir en la lectura d'algunes, encuriosit per un ànim antroponòmic. Després les vaig estripar i, bon ciutadà, les vaig dipositar al contenidor blau. Caldria estalviar tant de paper, amnistiar la vida d'aquests arbres que prou falta ens fan.

A la llista de Puigdemont+Junts els cognoms estrictament i indiscutiblement catalans son avassalladors: Descals, Rull, Andreu, Batet, Companys, Pi, Puig, Clavé, Dalmases, Serra, Fort, Casellas, Campmajó, Pujol, Trias i Vidal de Llobatera. I etzètera. Els cognoms d'origen castellà escassegen i cal buscar-los entre l'abundància aclaparedora de tanta puresa racial.

Després me'n vaig a la llista del PSC: Romero, García, Silva, Díaz, Carrión, Jiménez, Aparicio, Martínez. Sembla molt més equilibrada, i quan dic equilibrada vull dir representativa de la realitat catalana, estrictament mestissa. Tot i que la segona candidata de Junts és Navarro i al PSC hi apareix un Güell. Però no es pot acusar a ningú d'allò que fou o féu son pare. O l'avi. 

Més enllà de les llistes i dels candidats, el procés ens ha permès descobrir independentistes pota negra que duen els cognoms d'origen netament castellà, andalús o gallec. Tal vegada la immersió lingüística fou un èxit. La sociologia explica els fenòmens assimiladors, i la psicologia el desig de ser reconegut pel grup. Fins i tot a Goodfellas, la pel·li de Scorsese de 1990, s'explica el fenòmen del conflicte entre irlandesos i italians a la màfia nordamericana: els irlandesos volien demostrar ser, com a mínim, mig italians.

A mi sempre m'ha sorprès aquest desig de ser admès al grup, potser pel meu caràcter introspectiu i l'aferrament escàs als col·lectius, la poca necessitat de rebre likes de la (suposada) tribu. La paraula clau és justament aquesta, la tribu. Sembla que, malgrat tot, no ens hem allunyat gaire de les tribus primitives i dels seus símbols, banderes i escuts guerrers.

Però quan un López es proclama nacionalista o, millor encara, independentista, se l'aplaudeix i se l'acull entre visques. Tot i que mai no serà el número u de la llista, que li quedi clar. Quan un Bosch es defineix com a unionista, se l'acusa de botifler i se l'ignora. Entre l'acolliment i la ignorància hi ha el moll de la qüestió. Tothom vol ser acceptat, ningú no vol ser ignorat o exclòs. En un món mestís i fluïd, aquesta dialèctica es complica i es fa molt complexa, és cert, però fa l'efecte que els cognoms de vuit generacions son els qui decideixen. Només cal veure la condescendència d'aquests dies amb el futbolistes Williams o Yamal, cadascun d'ells resident en territoris hipersensibles. Se'n recorden dels comentaris que va suportar el primer president de la Generalitat que va gosar dir-se José i no Josep? Montilla, malgrat haver estat tal vegada el president autonòmic més seriós, eficient i conseqüent, va rebre de totes bandes.

Els territoris obsedits en un passat mític, llegendari i medieval, es resisteixen a la pluralitat i analitzen els cognoms. Només cal veure els cognoms de consellers i conselleres dels darrers anys. No prevalen els mèrits ni la vàlua intel·lectual: mana el cognom. I aquesta elecció ens aboca a uns governs de mediocritat amb bons cognoms. Ai del pobre López que vol ascendir en el reconeixement de la seva tribu escollida: haurà de fer mans i mànigues per ser reconegut. Tot i que té l'exemple d'en Gabriel Rufián, far dels assimilats -però dimoni dels puristes i de les 400 famílies que tallen el bacallà encara que mengin vedella de Vic o bisbe de Camprodon.


Comentarios

  1. Muchos apellidos pueden ser tan falsos como el embutido ,cabeza de jabalí, que ni es de la cabeza ni de jabalí (animal salvaje ,que no puede entrar en la cadena de alimentación),es de cerdo.Luego está, que se puede cambiar el apellido o traducirlo.El colmo,que los apellidos son de hace poco tiempo, relativamente, con Carlos III.No te puedes fiar de la pureza.
    Saludos.

    ResponderEliminar
  2. Hi ha molts cognoms d'origen gitano, aquí en tens alguns:
    Fernández
    Ximénez
    Heredia
    Vargas
    Cortés
    Reyes
    Montoya
    Moreno
    García
    Santiago
    Malla
    Monje
    Salazar
    Martín
    Navarro
    Flores
    Torres
    Campos
    Bermúdez
    Gómez.

    Salut.

    ResponderEliminar
  3. Una de las cosas de las que me di cuenta cuando hicimos Escritores Recónditos, junto a F. Cornadó, y entrevistábamos a un escritor en catalán, era la ausencia de apellido paterno si este no era pronunciable en el idioma y el materno era sonoramente de la tierra.
    Pondré un ejemplo ficticio: Pol G. Estruch, obviando el paterno con una inicial y un punto.
    Te aseguro que nos ocurrió al menos en tres ocasiones y nos llenaba de estupor.
    Jamás preguntamos el porqué, no era esa nuestra función, la nuestra era presentar al escritor/a en el idioma que escribiera y sus libros.

    Sobre Rufián poco a decir, es digno representante del apellido.
    Salut

    ResponderEliminar
  4. No Francesc,los apellidos que indicas,lo mismo lo llevan payos que gitanos,por ejemplo Fernández que es muy amplio.Cuando Carlos III dijo y promulgó una ley para que se dejaran de utilizar apodos y que se pusieran apellidos y se registraran a partir de entonces,los gitanos que no eran tontos, porque los perseguían, se pusieron los más corrientes,para pasar desapercibidos. Lo mismo pasó anteriormente con los judíos conversos.Es este un país de perseguidos.
    Saludos

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

LES COSES DE LES ROSES

Vaig a la farmàcia a comprar aigua oxigenada (3,90 euros el mig litre) i la senyora em regala una rosa minúscula, blanca i lila. Li dic que moltes gràcies, senyora, que se la guardi, que ja vindran altres senyors que apreciaran millor el detall, millor que no pas jo. Després passo pel súper per un parell coses que em feien falta (plàtans de Canàries i olives farcides d'anxova, 7,57 euros) i la caixera diposita una rosa fúcsia al damunt de la compra sense dir ni ase ni bèstia -ni tan sols no em mira. És Sant Jordi i toca la cosa de la rosa, de la mateixa manera avorrida i protocol.lària que toca el dia del Dòmund o el Dia del Caudillo el 18 de juliol. Deixo la rosa a una banda, li dic que no tinc targeta de client, pago i marxo. Quan era molt jove em dedicava a la pintura i feia exposicions de quadres pels bars i els restaurants. Passava algunes tardes al local i em convidaven a cerveses i de vegades venia alguna pintura. Després, ja més maduret, vaig posar-me a escriure i em van pu...

VILAWEB TAMBÉ PARLA DEL PAPA

El respectable públic està sofrint un publireportatge catòlic massiu i inacabable. Cal reconèixer que l'església de Roma té la mà trencada en litúrgies que alhora son espectacles, amb un poder hipnòtic que resulta fascinant. Però tal vegada era innecessari dedicar 24 hores al dia durant diversos dies en informatius sobre el funeral al Vaticà, més encara si tenim en compte que la Constitució es declara aconfessional i que la ciutadania espanyola no es deleix per anar a missa. Durant aquests dies, les editorials d'un dels digitals independentistes més combatiu, l'inefable Vilaweb, ha preferit demanar la dimissió de Salvador Illa per cometre el pecat d'espanyolitzar Catalunya (sic), però el mitjà ha tingut algun moment per parlar de Roma i els seus cardenals. I ho ha fet amb una entrevista a un senyor que es diu Vicenç Lozano, antic corresponsal al Vaticà de Tv3. L'aportació de Lozano entra en el camp de la conspiranoia i afirma que hi ha una conspiració ultradretana p...

LA PÀTRIA ÉS LA LLENGUA (CATALANA)

Fa molts anys vaig fer una visita a Alemanya i recordo haver vist uns adhesius on es podia llegir "In Deutschland, Deustch". Sembla que hi havia patriotes alemanys que no volien saber res de l'anglès. La qüestió de l'idioma, a Alemanya, és complexa. El nazisme va decidir que els territoris on es parla alemany eren Alemanya i aquest fou l'argument per annexionar-se, més o menys per força, Àustria i parts d'altres països. Catalunya, per fortuna, s'annexiona altres territoris de forma molt més naïf i es limita a imprimir plànols dels països catalans: el seu annexionisme és una postal de colors on no hi pot faltar l'Alguer, aquell poblet de Sardenya que tant els agrada, malgrat que allà coneix el català un 15% de la població. Però una vegada i una altra es repeteix que Catalunya té una llengua pròpia i s'insinua que el veritable bon català parla en català i, no cal dir-ho, escriu en català. Per aquest motiu, personalitats de la política i dels mitjans ...