Diario de un unionista

No es nada fácil volver a la cordura ni salir indemne del tránsito. Recuperar la sensatez (o la credibilidad) después de transitar océanos de locura es trabajo árduo. Así, del mismo modo que Iker Jiménez pretende pasarse al lado serio del periodismo tras décadas de contar apariciones marianas, retransmitir psicofonías, casos reales de vampirismo y mostrar evidencias del chupacabras o auténticos extraterrestres momificados, Tv3 pretende recuperar lo mismo: recuperar la credibilidad que perdió durante los años del independentismo, en los que se convirtió en el órgano propagandístico más enorme (y oneroso).  La televisión catalana presenta grandes pérdidas de audiencia y de ingresos por publicidad, dos hechos que andan de la mano -como es natural. Yo fui uno de los que abandonó la Tv3 al principio de la cosa indepe, cuando su posicionamiento fue tan bochornoso, tan poco periodístico, tan acrítico. En las tertulias políticas, que Tv3 aseguraba que eran plurales, su sentido de la plural...

L'any 2011, la senyora Marta Rojals va escriure "Primavera, estiu i etc" una novel·la innovadora dins de l'àmbit trist de la novel·la catalana que li va valdre bones vendes i bones crítiques. Recordo haver-la llegida, però també he de dir que no en recordo res més i, rebuscant per les lleixes, veig que no la tinc: suposo que la vaig agafar de la biblioteca pública, la vaig retornar i santes pasqües. Quan vaig saber que havia publicat una segona novel·la em vaig quedar indiferent i vaig fer bé, perquè ja no hi va haver tan de rebombori i devia passar sense pena ni glòria. Tot i això, és clar que vaig retenir el nom, que de sobte apareixia com a columnista de Vilaweb. En fi: una altra veu que s'apropa a la moda nacionalista per si hi ha res a collir sota l'arbre que millor convé. He llegit de vegades algun dels seus articles, de pretesa veu literària i sempre molt patriota, amb un aire que resulta decimonònic i contradiu la voluntat innovadora que pretenia amb l...

Quan hom es passeja per la regió del Languedoc-Roussillon, per les comarques del Rosselló, Capcir, Conflent i etc. se sol topar amb comerços, bars i restaurants que llueixen escuts catalans, imatges de cavallers amb les quatre barres, miniatures de Jaume I, espases de llautó amb les franges vermelles ben vistoses i galindaines melancòniques per l'estil. El passat català de la regió és al folklore, barrejat amb el folklore càtar, les llegendes de joglars i princeses. La nostàlgia pels temps medievals resulta incomprensible per al ciutadà modern, però es diria que funciona com a reclam comercial. Aprop de Perpinyà vostè es pot menjar una autèntica crêpe catalane de crema d'espinacs amb panses i pinyons . Aquell territori, que de vegades algú anomena "Catalunya Nord", posseït pel mateix deliri expansionista que fa parlar de "Països Catalans" es recorda vagament dels segles foscos del feudalisme de la mateixa manera que per algunes comarques de l'Aquitània ...