Paisatge actual de l'independentisme: a l'Assemblea Nacional Catalana sonen les bufetades entre els partidaris de Llach i els de l'altre, escriuen nous fulls de ruta que ningú no es mira i ningú no sap quina ruta, ni cap on, ni se'n parla a les ràdios que abans no parlaven de res més. El socis van minvant i els directius pensen en augmentar les quotes per compensar la pèrdua, però, ai làs...! i si l'augment de la quota ens fa perdre més socis? Abans la gent s'apuntaven al Círculo de Lectores sense saber ben bé perquè, potser perquè el cunyat o la veïna s'hi havia apuntat, i després se'n donaven de baixa, segurament perquè se n'oblidaven, no li trobaven la gràcia o els semblava una despesa innecessària. Alguna cosa així li deu estar passant a aquella ANC que no fa pas gaire anys semblava que dirigia les decisions dels governs indepes, i que, com els tarongers del Pati dels Tarongers, era una presència solemne dins del Palau. De l'Òmnium Cultural n...
Este es el diario de un catalán no nacionalista, lo que podríamos llamar, siguiendo a Habermas, un patriota constitucional, partidario de la igualdad en la diferencia.