Ir al contenido principal

LA SENYORA ENRIQUETA, INDEPE

Enriqueta Martínez i Sànchez (noti's l'accent obert) se'n va anar de bona hora a aplaudir el president legítim a l'Arc del Triomf. El sol de justícia li va recordar aquell esclat de llum i de calor del poble dels pares, prop d'Úbeda. Com que l'Enriqueta es va casar amb el Jaume Poncell i Despuig, d'Artesa de Segre, va decidir que era catalana i que la família d'Úbeda li quedava molt lluny. A en Jaume no li agradava la xarnegada i ella va aprendre el català amb celeritat: no hi ha millor integració nacional que per la via genital.

Una vegada van visitar el poble de Jaén, ella i en Jaume, i en Jaume va exclamar: I ara! Que atrassats que estan aquí! Ara en Jaume és al cel i ella a la glòria, i com que encara té forces no es perd cap convocatòria d'Òmnium. O de l'ANC, que amb tantes coses ja no sap qui és qui. Les convocatòries d'Òmnium li agraden molt, perquè allà estan tots els de la quinta i fa bo de veure'ls de tant en tant i preguntar-los com va l'artrosi, el reuma i aquelles analítiques que et van fer, què tal? Ui, fatal, tinc el colesterol pels núvols, la pressió disparada, els triglicèrids desmarxats i un doloret al genoll que em martiritza, una calcificació o una descalcificació, no me'n recordo.

A les convocatòries sempre ens trobem les mateixes, gairebé totes vídues i ben pinxes que anem. Tan sols la Quimeta ve amb el marit, que coixeja i està de mal humor però té una retirada a l'avi Macià, amb aquell bigoti blanc. Aplaudim i cridem visques i de vegades "puta Espanya", i que consti que a mi les paraulotes no m'agraden però de vegades s'han de dir les coses pel seu nom. L'Antonieta ha anat a Montserrat i ens porta unes medalletes, la verge pel davant i les quatre barres sobre el perfil de la muntanya, pel darrere. Avui hem aplaudit el president legítim, o potser això ja ho havia dit. Ha estat una mica estrany, vist i no vist, s'ha escapolit una altra vegada als nassos de la policia espanyola, ui, vull dir dels mossos. De vegades els confonc. Abans eren dels nostres i ara ja no saps, és clar, amb presidents sucursalistes pot passar qualsevol cosa.

A mi la policia em fa una mica de cosa. Quan hi havia en Franco no vaig anar a cap manifestació, tot eren comunistes i la poli pegava de valent, i al cap i a la fi tant en Jaume (al cel sigui) com jo sempre hem estat gent d'ordre i que diguin el que vulguin però en Franco ens va portar menjar, en va donar feina i pau. Les amigues tampoc no van anar mai a les manifestacions d'aquell temps però ara tenim tot el temps del món i volem una Catalunya lliure, i no volem pagar impostos per als andalusos ganduls. Allà al poble es veu que tots estan a l'atur i vivint de la sopa boba, és clar... amb els nostres quartos! 

L'Enriqueta cobra una pensió justeta i sap que amb la independència cobraria molt més, perquè els nostres eurus es quedaran a casa i seran per nosaltres. Ara diuen que el president legítim anirà al Parlament i els dirà quatre coses i hi haurà un daltabaix. Dignitat, caram, volem dignitat. A mi no m'acaba d'agradar el pentinat del president i m'agraden més els homes amb el clatell net però cadascú és lliure de decidir el pentinat que vol. En Jaume no podia escollir pentinat perquè es va quedar pelat, pobre home, pelat i panxut, pobre home. Ell era molt d'en Pujol i jo més aviat de la Marta.

El darrer viatge que vam fer en Jaume i jo va ser al Santuari de Meritxell, a Andorra, i a la tornada els guàrdies civils ens van fer obrir el maleter, quina repressió que hem de patir! Ui, mira, que diuen que el president l'han detingut, ai, no, que s'ha escapolit disfressat amb un barret i sense perruca, perquè la perruca no li cal. A en Turull sí, que també està tot pelat pobre home, com en Jaume. Al president l'he vist una mica panxut, és clar, tancat a l'exili i sense poder fer exercici, que si surt a caminar me'l detenen.

Comentarios

  1. Una de las cosas que me llaman la atención es la edad de la gente que va a la convocatoria. !Ostias, si aquello se parece más a la cola del Imserso que a una manifestación ¡
    Salut

    ResponderEliminar
  2. Es verdad,a estas manifestaciones van muchas señoras de peluquería baratitas de barrio ,mayores,con sus banderitas.Señores con barriguita,de continúa sonrisa.Nunca se les hubiese visto,en las del dictador.Si la señora hubiese ido actualmente a Jaén,en AVE de 5 horas,vería el cambio,en general a toda Andalucía, lo mismo cambia de opinión al ver a sus amigas de niñez, con el mismo vestuario, el mismo peinado.Con los mismos problemas de achaques,hijos separados,nietos a cuidar.
    Saludos

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

IKER EN TV3

No es nada fácil volver a la cordura ni salir indemne del tránsito. Recuperar la sensatez (o la credibilidad) después de transitar océanos de locura es trabajo árduo. Así, del mismo modo que Iker Jiménez pretende pasarse al lado serio del periodismo tras décadas de contar apariciones marianas, retransmitir psicofonías, casos reales de vampirismo y mostrar evidencias del chupacabras o auténticos extraterrestres momificados, Tv3 pretende recuperar lo mismo: recuperar la credibilidad que perdió durante los años del independentismo, en los que se convirtió en el órgano propagandístico más enorme (y oneroso).  La televisión catalana presenta grandes pérdidas de audiencia y de ingresos por publicidad, dos hechos que andan de la mano -como es natural. Yo fui uno de los que abandonó la Tv3 al principio de la cosa indepe, cuando su posicionamiento fue tan bochornoso, tan poco periodístico, tan acrítico. En las tertulias políticas, que Tv3 aseguraba que eran plurales, su sentido de la plural...

DOS TIPOS RIJOSOS

"Resacón en Albacete" podría ser título de la historia, aunque uno de los dos tipos sea vasco y muy vasco, de esos grandotes y brutos que te cortan un pino de un solo hachazo. Y el otro de Torrent, que en castellano sería Torrente como el brazo tonto de la ley. El segundo publicó un libro, no se vayan a creer que solo le interesan los billetes fáciles y la señoras de pago. El libro tiene un título sugerente: "Descentralización , financiación y servicios públicos. Fortalecimiento de la ciudadanía y de la cohesión social". Lo publicó la editorial Tirant lo Blanch en su colección Políticas de Bienestar Social. Se lo pueden bajar de Amazon o comprarlo en papel por 24,90 euritos. Apúrense: no vaya a ser que se agoten en un par de horas. Ambos amigotes se pegan unas buenas fiestas, de vez en cuando, en algún lugar lejos de casa y les cuentan a sus respectivas que no se preocupen, que están en un desayuno informativo. Y se echan unas risas y apalabran a las chicas invitada...

MARTA ROJALS, PA AMB TOMÀQUET DE BARBASTRO I OLI DE JAÉN

L'any 2011, la senyora Marta Rojals va escriure "Primavera, estiu i etc" una novel·la innovadora dins de l'àmbit trist de la novel·la catalana que li va valdre bones vendes i bones crítiques. Recordo haver-la llegida, però també he de dir que no en recordo res més i, rebuscant per les lleixes, veig que no la tinc: suposo que la vaig agafar de la biblioteca pública, la vaig retornar i santes pasqües. Quan vaig saber que havia publicat una segona novel·la em vaig quedar indiferent i vaig fer bé, perquè ja no hi va haver tan de rebombori i devia passar sense pena ni glòria. Tot i això, és clar que vaig retenir el nom, que de sobte apareixia com a columnista de Vilaweb. En fi: una altra veu que s'apropa a la moda nacionalista per si hi ha res a collir sota l'arbre que millor convé. He llegit de vegades algun dels seus articles, de pretesa veu literària i sempre molt patriota, amb un aire que resulta decimonònic i contradiu la voluntat innovadora que pretenia amb l...