L'estiu es fa llarg i tediós, i quan la calor comença a afluixar algú es prepara per al nou curs: les famílies compren llibres i llibretes i el senyor Puigdemont compra un titular, a veure si el proper curs encara es parla d'ell. El problema del senyor Puigdemont és que compra titulars de segona mà a una botiga de Ripoll, i després els fa passar per nous. Diu el senyor Puigdemont: l'estranger que no entengui "cafè amb llet" o "mal de panxa" serà expulsat del país, no se li renovarà el permís de residència.
Política Lingüística d'altíssim nivell, com es pot veure. Una proposta que, de fet, no caldria comentar perquè és entre còmica i kafkiana, i que ja no és notícia en un món obsessionat en expulsar persones que no ens fan el pes i que, al damunt, pretenen mantenir la seva llengua materna i no s'interessen per la sardana.
Tot i que, ben pensat, podríem demanar-li a l'homenet de Waterloo que faci algunes precisions: perquè ha escollit aquestes dues expressions? Podria haver optat per "cafè amb gel", que també serviria per detectar un estranger tal com en Rick Deckard detecta els replicants mitjançant el test de Voight-Kampff a "Blade Runner". El que passa és que el cafè amb llet ens remet a la senyora Ana Botella i el seu "relaxing cup of café con leche in Plaza Mayor", i així té més referències culturals. Ara que ho penso, també es podria detectar l'estranger poc integrat suggerint-li que faci una frase amb la paraula "nogensmenys". Tinc una altra pregunta per al senyor Puigdemont: aplicarà la mateixa política lingüística als jugadors del FC Barcelona?
A Catalunya, un cop l'independentisme ha entès (amb feines i treballs) que la independència és un projecte que caldrà revisar de cara al 3017, s'ha volcat en la cosa del català, que és distreta, fa soroll, ens associa a les formacions de la ultradreta que estan de moda i, al damunt, no et poden aplicar el 155 per dir barbaritats com aquestes. És per això que el senyor Puigdemont no està sol en els seus arravataments lingüístics: té molts companys de viatge que li fan competència.
El grup "Nosaltres Sols", al qual ja li vaig haver de dedicar una entrada en aquest blog, s'apunta al carro però pel broc gros i, emulant les campanyes de boicot i assetjament de la Plataforma per la Llengua, assalta establiments on no s'atén la clientela en català. Ara li ha tocat a una geladeria del barri de Gràcia. A Gràcia estan de festa major i tot està permès, de manera que els Nosaltres Sols l'asssenyalen i la vandalitzen aprofitant que passaven per la festa a fer unes birres i, ja que hi som, fem política lingüística contra la geladeria d'un senyor argentí que va ser denunciat a la xarxa X per un conseller de districte de Gràcia, que pertany a Esquerra Republicana de Catalunya. El jove republicà explica a X que la seva parella ha estat atesa en castellà i els ardits xicots de Nosaltres Sols hi acuden, a aplicar la llei de política lingüística. Ho tenien fàcil: el republicà va penjar una foto i l'adreça exacta de la geladeria dissident. Jo assenyalo, tu tires la pedra.
A mi també em passa, de tant en tant, que entro en una botiga i penso que no m'han atès prou bé, que en un restaurant m'han donat gat per llebre o que son antipàtics. No hi torno mai més i llestos, perquè no crec que valgui la pena assenyalar ni convidar els amics més bèsties a què li facin un esguerro en nom meu. Però el món indepe és així de simple i de covard. La brigada lingüística et vigila i si et portes malament l'enviem l'escamot de Nosaltres Sols.
En un temps tan difícil i complicat com aquest que vivim, hi ha qui troba solucions fàcils. El senyor Puigdemont proposa expulsions després de fer un test i la caterva indepe s'aboca en cos i ànima a aplicar la seva mà dura, que és el que més es porta des de fa un temps. Les agressions son la nova moda, la batalla campal, els carrers sempre seran nostres, aprèn el català o emigra, aquí no us volem. La "terra d'acollida" es va acabar fa molts anys i ara s'alcen les veus que enyoren els temps en què érem sis milions enlloc de vuit, encara que els andalusos i els murcians molestaven una mica. En alguna banda es pot veure la relació entre l'augment de la immigració i l'auge de l'extrema dreta, que sembla una relació molt directa. És senzill: en temps complicats cal trobar els culpables, que han de ser fàcils d'assenyalar. A Catalunya han trobat que els culpables son els pobres, els treballadors que fan les feines que ningú no vol fer, el petiti botiguer del barri acabat d'arribar de l'Argentina, els que resen a la mesquita. Un cop desproveït de la màscara "progressista", l'independentisme cavalca desbocat, com el Comte Arnau per les terres del Ripollès, vès quina casualitat.
Prometo que el primer cop que passi pel barri de Gràcia compraré un gelat a la geladeria del gelader argentí assaltat per Nosaltres Sols i assenyalat per ERC, tot i que sé que el meu gest és insignificant i minúscul, un gest de formiga o de formiga vella, de les d'abans, de quan crèiem que la societat és millor quan és diversa i conviu i comparteix, de quan sabíem que els nostres problemes no son culpa dels pobres ni dels treballadors, quan crèiem en la democràcia.
L'homenet, que recorda un Beatle decadent, està més que amortitzat. El problema per a alguns, és que no saben en quin contenidor de les escombraries cal llençar-lo: Plàstic, orgànica, vidre...?
ResponderEliminar