Ir al contenido principal

RERE LES PETJADES DEL FRONT NACIONAL DE CATALUNYA


El meu pare, quan era molt jove i encara no era pare, va militar en un partit que s'anomenava Front Nacional de Catalunya. El lema del qual era "Per una Catalunya independent i socialista". Quan jo era petit, ell encara militava en aquella organització, i no sabria dir fins quan ho va fer. Recordo fragments dispersos: el líder del grup duia un nom que no recordo, i el cognom era Cornudella, que es veu que és el cognom d'una família molt catalana, d'aquestes de sempre de la Catalunya vella.

El meu pare explicava anècdotes de l'època clandestina, quan jo encara no havi anadscut i en Franco era viu, com aquella de quan en Cornudella li va demanar que anés a repartir pamflets catalanistes i socialistes i li va donar una pistola, que ell es va guardar a la gavardina i es veu que una nit es va topar amb un sereno i enlloc de treure la pistola, va apuntar el sereno amb el dit per dins de la butxaca, de manera que el sereno va fugir amb el talons tocant-li el cul, enmig d'una nit humida per allà al Barri Gòtic, prop de la catedral.

Jo crec que el meu pare es va inventar l'anècdota, treta d'una escena qualsevol d'alguna pel·lícula de Humphrey Bogart d'aquelles en blanc i negre i fum de cigarretes i senyores estupendes que t'esperen a la taverna, assegudes a la tauleta del fons, llavis molt pintats i escot. El meu pare era un romàntic dels que dissimula. Però, un cop mort, vaig descobrir el seu carnet de militant del Front Nacional de Catalunya i vaig trobar els rastres del senyor Cornudella,  que va dissoldre el partit i es va apuntar al PSC. El senyor Cornudella devia preferir la Catalunya socialista abans que la independent, tot i que de jove havia format part d'Estat Català, una organització molt poc socialista. Tothom té dret a rectificar. Una part dissident del partit va desfilar cap a l'Esquerra Republicana de Catalunya del senyor Heribert Barrera, un nacionalista xenòfob, i de lamentable memòria.

Jo sempre vaig creure que el Font Nacional de Catalunya s'havia dissolt per allà al 1978, però es veu que el nom de partit va quedar a la venda i algú se'l va comprar. Qui se'l va comprar ja no era socialista, perquè la seva història és erràtica i sorprenent, però mai per la banda esquerra. El posterior FNC és un partit (o alguna cosa així) de la dreta nacionalista identitària i més rància, partidari de la deportació dels immigrants. El qui es va comprar les sigles del FNC és un antic venedor d'articles militars relacionat amb els Boixos Nois i perles similars, i sembla ser que autor de l'eslògan "parla català o emigra". Els seus membre usaven el número 33, ja que la tercera lletra de l'abecedari és la C i sembla que el 33 vol dir "Catalunya catalana", de la mateixa manera de el 88 vol dir Heil Hitler perquè la H és la vuitena lletra.

Des de llavors, el FNC ha estat el lloc de trobada de diverses organitzacions d'extrema dreta i el focus irradiador de grups independentistes i xenòfobs de tota mena de pelatge i és una de les organitzacions per on va transitar la senyor Sílvia Orriols, diputada al Parlament de Catalunya i alcaldessa de Ripoll, encara que ella s'estima més que la tractin de batllessa perquè li sembla una nomenclatura més genuïna. Na Sílvia també fou membre de la Colla Gegantera del seu poble. 

El meu pare, l'antic militant del Front Nacional de Catalunya (quan era un partit socialista), va morir aviat farà 20 anys. Quan jeia al llit de l'unitat d'atencions paliatives van tenir cura d'ell metges i infermeres d'Amèrica del Sud i de l'Àsia, de l'Àfrica, i el recordo agraït i admirat per l'humanitat i les atencions que li van donar. I, per tant, em pregunto què pensaria si sabés que, ara, el Front Nacional de Catalunya forma part de la xarxa de grups que ens volen dir que els catalans i les catalanes viurem millor sense estrangers.

Comentarios

  1. Estupendo escrito, con perfecta redacción y armonía. Como andaluz, que no me interesa mucho la política y menos la catalana, aprendo cuando te leo.
    Gracias

    ResponderEliminar
  2. https://www.youtube.com/watch?v=xl5S5qy_WyU

    Interesante.

    ResponderEliminar
  3. Muy interesante. Es importante conocer la historia y sus detalles.

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

EL INSOMNIO DE ISABEL

Quizás Isabel no duerme y siempre está atenta, la desvelada centinela de los valores patrios, que también son los del Occidente cristiano y biempensante. La niña Isabel ha oído en las noticias que dos mujeres (dos mujeres del servicio) han denunciado al senecto Julio Iglesias por tocamientos, abusos y vejaciones y acoso sexual. ¡Ah! ¡Eso sí que no! Ahí está Isabel, dispuesta a menospreciar a las mujeres agraviadas y, de paso, arremeter contra la siniestra izquierda (valga la redundancia). Escribe Isabel, rauda y airada, a mediodía (mientras se toma la cañita bien merecida en una terracita madrileña cerca de la Puerta del Sol y orientando la cara hacia el astro): "Las mujeres violadas y atacadas están en Irán, con el silencio cómplice de la ultraizquierda. La Comunidad de Madrid jamás contribuirá al desprestigio de los artistas y menos, al del cantante más universal de todos: Julio Iglesias". (Las comas gramaticales no son el punto fuerte de la escritura ayusista). Tras escrib...

ELS NAZIS PASSEGEN PER SENTMENAT

Una organització nazi o més o menys nazi lloga un local a Sentmenat per fer-hi la seva presentació a Catalunya. Es tracta de Núcleo Nacional. El dia de l'esdeveniment, joves antifeixistes de la zona van a anar-hi a plantar cara: la testosterona no falta mai en cap bàndol, tal com ja passava en temps de cromayons i neanderthals. La veritat és que no sabia res de Núcleo Nacional i em poso a remenar per la xarxa. I descobreixo que és un grup sorgit arran de les manifestacions contra Pedro Sánchez a Madrid, convocats per protestar contra la llei d'amnistia. Infereixo que Núcleo Nacional és un altre dels grups a l'òrbita de Vox. Em pregunto perquè sento aquesta atracció morbosa per l'ultradreta des de fa temps i llavors recordo allò de Nietszche: vés amb compte quan mires a l'abisme, perquè l'abisme et podria retornar la mirada. Em va començar a passar durant el procés independentista: em vaig obsessionar en mirar els seus vídeos i els seus eslògans, les seves barbar...

¿MADURO O INMADURO?

Se sabe, des de mucho tiempo atrás, que la primera víctima en cualquier conflicto es la moderación. Pero uno diría que la eliminación del término medio ha empeorado y ahora la norma es posicionarse en cualquiera de los dos extremos, por extremos que sean. La ciudadanía catalana lo vio durante el procés, en el cual unos se peleaban por ser los más radicales independentistas y los otros por ser los unionistas más pura sangres. Yo mismo, sin ir más lejos, creé ese blog que casualmente se titula "Diario de un unionista", en donde, a pesar de posicionarme de forma clara contra la independencia catalana, siempre usé argumentos y razones y en donde jamás grité "¡Viva España!" ni elogié las oscuras gestas de Don Pelayo como forma de expresar mis ideas. Las ideas son complejas, la realidad es compleja. Cualquier simplificación es un insulto a muchos siglos de pensamiento racional. Del mismo modo que cualquier seguridad inquebrantable insulta la obra de Montaigne, un autor im...