Ir al contenido principal

VIVIM TEMPS INTERESSANTS PER ALS LLOPS

Vivim temps que prometen ser interessants, i això és una notícia molt dolenta per als qui vivim. Vivim temps de neofeixisme rampant, de líders que saluden a la romana, a l'estil nazi, d'eslògans facilets. Aquest cop i per primer cop, sembla que Catalunya porta un cert avantatge: el món ens mirava, potser? Ben Netanyahu porta un llacet groc al pit, l'Artur Mas saludava com Elon Musk a la campanya electoral de 2012, quan parlava d'un concepte tan nacionalsocialista com ho és "la voluntat d'un poble". Mas saludava com Musk 13 anys abans que ho fes el sorprenent enginyer aeroespacial i amo de Tesla.

"Només el poble salva el poble", deien les pintades de l'esquerra Trotskista de 2017, de la CUP i els seus satèl·lits, sense recordar que la frase era molt anterior. Una frase heroica que va recuperar Roger Stone, el líder dels Proud Boys que van assaltar el Capitoli de Washington el gener de 2021 i que acaben de ser amnistiats, amnistiats com els liders processistes catalans que van violentar la Constitució el 2017. Al capdavall, amnistia per a tothom. L'amnistia per als catalans va arribar primer, de nou. Farem una Amèrica més gran altra vegada, diu el feixisme que sobrevola els Estats Units. I l'independentisme català deia que farem una Catalunya més feliç el 2017, més lliure i més feliç i més rica. El populisme feixista no té fronteres i promet un gelat de xocolata, de postres, cada dia.

¡Libertad! Crida el neofeixisme de la Comunitat de Madrid, i ¡llibertat! cridava la massa independentista liderada per la Carme Forcadell, i allibereu els presos de Lledoners, cridaven per les ràdios del règim i a les tertúlies de TV3 sense explicar que els presos se la passaven bomba, curulls de privilegis i de visites. Algú hauria de perdre una estona mirant com Isabel Díaz Ayuso copia fil per randa el procés independentista català. Amb una única dieferència: l'Isabel és llesta i li surt bé. Llibertat: la llibertat dels llops i la mort de les ovelles, el lloc on nia el feixisme que ara ens sorprèn des d'Amèrica però que ja teníem vist a Catalunya. Com un laboratori d'assajos, Catalunya va actuar com a lloc de proves per veure fins on la ciutadania és capaç de romandre atònita i sense protestar. Per primer cop, el feixisme va sobrevolar Catalunya i va posar un peu a Amèrica. Llibertat per als llops mentre la sanitat pública es desmantella, mentre les escoles romanen als barracons. Al cap i a la fi, els catalans son els qui més i millor van traficar amb esclaus al XIX: a l'hora de defensar la llibertat no ens guanya ningú.

Jordi Turull, que parla en nom de l'homenet de Waterloo que també es distingeix pel seu pentinat alternatiu, vol totes les competències per gestionar els immigrants, i no pas, precisament, per millorar les condicions acollidores del país d'acollida: vol llibertat per expulsar qui li sembli que cal expulsar. I en Donald vol deportar estrangers, deportar i deportar. Una Amèrica més gran i una Catalunya més catalana. Els polítics independentistes també consideren que Salvador Illa no és un president legítim del tot, com Trump pensava de Biden o Feijóo de Sánchez. Avancem cap a temps interessants que tan sols li interessen de veritat a La Caixa, al BBVA i, tal vegada, al Banc de Sabadell. L'interès és per als llops.


Comentarios

  1. Hubo un tiempo,no hace mucho, que instintivamente si levantabas el brazo,cerrabas el puño(con fuerza).Ahora abres la mano.
    Saludos

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Y ¿a qué crees que se debe ese cambio en la posición de la mano?

      Eliminar
  2. Te voy a explicar una cosa que me hizo mucha gracia, a la vez que me dió pena, Lluís.
    Dentro del voluntariado, en El Prat, hay un apartado de "comprensión lectora". Ahí estoy apuntado este año.

    Una vez a la semana después de clase , y durante una hora, se ayuda a los niños de 6 a 11 años, el que lo deseé, claro, a saber interpretar lo que lee, generalmente un cuento, un comic. Eso se hace dentro del colegio, en la biblioteca del mismo, después del horario de clase y durante una hora.
    Todos los libros son en catalán, esa es la premisa básica.
    La finalidad, o eso creía, era que los niños perdiesen el miedo al libro, que lo abrieran, igual que abren el celular de sus padres, y que leyeran. Bien.
    Justo ayer, la persona que lleva el programa hizo un pequeño discurso sobre el catalán, Franco, y la prohibición de leerlo y hablarlo durante el periodo dictatorial. Los niños se quedaron sorprendidos (yo también porque no sé porque vino la pequeña conferencia), pero no le di más importancia. Cuando acabo su discurso, un niño le preguntó en castellano sobre un libro que había visto y no encontraba entre los que había expuestos, y ella, la persona que lleva el proyecto, va y contesta:
    -No t'he entès, d'ara endavant en català, sinó no et contestaré¡

    Lo primero que pensé fue en la dictadura de Franco, pero a la inversa; lo segundo, que la comprensión lectora es perder miedo al libro, sin importar el idioma, que eso es secundario, pues lo importante es el soporte.

    Acabaré lo que he empezado, desde luego, pero ya no volveré a apuntarme en un proyecto donde lo que importa en realidad es la subvención y el "ente", no importa si comprenden o no, lo que importa es que sea en catalán. Es un juego sucio.
    Salut

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

EL MISTERIOSO CASO DEL NIÑO BLOCUS

Creo que jamás sabremos quién está detrás de esa red llamada "Blocus", que suena un poco a latín y por lo tanto a oscuro y a pagano. Blocus podría ser nombre de un soldado romano, de un senador rarito, de un gladiador legendario. Tampoco me parece muy probable que un niño de 14 añitos esté preocupado por su futuro en el mundo, ni que sienta que no tendrá oportunidades y por lo tanto decida pegarle fuego a todo. Tras suficientes años en la educación, sé de sobras que a los 14 añitos nadie le dedica ni un segundo a pensar en su futuro académico y muchos menos en el laboral. Creo que no hace falta contar eso: todos tuvimos 14 años, todos sabemos qué cosas nos interesaban en aquélla edad. A mi me interesaban los cómics, la música rock, las pelis de terror y ciencia ficción, las chicas del instituto y los cuentos de H.P. Lovecraft. El orden de los intereses iba cambiando, pero ese sería un resumen bastante acertado de mi mundo a los 14. El futuro no existía cuando yo tenía 14 años...

LA HUELGA DE LOS PISOS

Hace poco, un medio de izquierdas divulgó una recomendación para la clase trabajadora: intente usted por todos los medios posibles comprarse una vivienda, esa será su garantía de supervivencia en un mundo cada vez más salvaje. Entiendo la sugerencia, aunque también me produce cierto asombro. Si estamos hablando de comprarse una vivienda en un municipio sin "tensión" demográfica y con poca demanda, debe reconocerse que España está llena de viviendas asequibles. Hay viviendas por 50.000 euros en muchísimos pueblos de la España rural, o de las pequeñas ciudades de provincias. Pero si no es posible comprarse una casita en un pueblo sin tensión, ¿cómo lo hacemos? Ayer me contaban: un piso de 50 años sin reformar, en un edificio sin ascensor, 60 metros cuadrados, sin calefacción. En Cerdanyola del Vallès, a 17 quilómetros de Barcelona se vende por 240.000 euros. Y hay cola de compradores. Estos compradores irán al banco y pedirán una hipoteca, prometerán bajo estricto juramento por...

EL RETORN D'EN LLUÍS PUIG SOBRE UN BADALL D'OCTUBRE

Diuen les cròniques que el senyor Lluís Puig ha retornat. Ha anat a la seva ciutat de Terrassa, on l'esperaven un grup d'alegres jubilats i alguna autoritat. Aplaudiments i visques. I cap a casa. Després de nou anys en aquest estat límbic que no se sap ben bé si és exili, fuga o vacances llargues, en Lluís ja és a casa i no s'ha aixecat gaire rebombori. És a dir: ni fu ni fa. De fet, si preguntéssim pel carrer (fins i tot per un carrer de Terrassa qui és en Lluís Puig, ens costaria trobar algú que el conegués). La veritat, com la realitat, és una cosa crua i freda. Com la buidor de l'univers. Ningú no l'ha trobat a faltar perquè ningú no sap, tampoc, perquè ens feia falta, què li ha aportat a la ciutadania des del seu antic càrrec o des del seu vaporós exili/fuga/vacances llargues. (Encercli en blau la seva opció). Pel què he pogut saber, en Puig és un expert en cultura popular que va ser Conseller de cultura però volia ser Ministre de Cultura. Tampoc ningú no és ca...