Ir al contenido principal

EL QUADRAT PERFECTE NO SERÀ PERFECTE

Els aficionats a les matemàtiques pronostiquen un bon any 2025 perquè el número és un quadrat perfecte, (45x45). Més enllà de les casualitats numèriques, caldria definir què és un bon any i quan ho és per a tothom (o per a la majoria). I, de moment, no sembla que el 2015 hagi de dur bondats per a la majoria.

Sí que el 2025 serà bo per als col·lectius de la dreta radical, representats a Espanya per les organitzacions com Abogados Cristianos o Hazte Oír, que, de fet, ja s'han començat a fer sentir. La presidència de Trump als EUA ha estat una bona notícia i els donarà l'impuls econonòmic i mediàtic que els permetrà fer-se presents a les nostres vides. En el camp mediàtic, l'irrupció de Elon Musk a la política també es farà sentir. Ja ha començat i és previsible que usi els mitjans al seu abast per difondre l'ideologia extremista i influir, tant com pugui, en les polítiques globals. En especial, a Europa.

Musk ha opinat sobre Catalunya i s'ha apuntat a comentar unes dades sobre població reclusa a Catalunya. A Junts per Catalunya deuen estar contents amb l'ajuda que Musk els dóna sense haver-la demanat: fa mesos que han endurit el discurs contra la immigració, relacionant-la amb la delinqüència. Puigdemont i el trist Turull volen expulsar immigrants i li exigeixen al govern que els doni les competències per fer-ho. Els agradaria expulsar gent estrangera de Catalunya alhora que mantenen el país d'acollida i les bondats de la inclusió i la immersió. Fa pocs anys van desfilar sota l'eslògan "Volem acollir" i ara diuen "Volem expulsar". Només els falta dir "Ens agradaria haver expulsat els andalusos i els murcians".

Els nacionalistes del món (i els nacionalistes catalans no son una excepció) malden per expulsar estrangers i no dubten en acusar-los de qualsevol atrocitat, ni dubten en falsejar dades sobre població reclusa. Junts per Catalunya du temps instal·lat en els escenaris mentals de l'ultradreta i per a ells 2015 podria ser un bon any, amb el permís de les esquerres comprensives que continuen pensant que l'independentisme és una ideologia progressista i Puigdemont un soci fiable.

Tal vegada el 2025 serà un bon any si el pensament progressista deixa de fer-se l'orni i comença a afrontar els reptes que se li presenten, i entén que l'aposta del populisme ultradretà s'ha de prendre seriosament i cal respondre amb molta pedagogia. Si no ho fan així, el 2025 serà l'any menys dolent dels anys venidors.

He revisitat l'Oncle Vània de Txèkhov i m'he topat amb una frase de Yelenia al segon acte, on diu (cito de memòria): "el món ha empitjorat i no han estat els incendis ni els desastres, ha estat l'odi". L'odi té bona premsa al món de l'educació emocional. Els discursos de l'odi son seguits i aplaudits i els seus promotors reben més vots.

Avancem cap a la democràcia autoritària lentament i amb passes segures.


Comentarios

  1. Para luchar contra el avance,nuestro presidente(de los pocos que quedan,en barricada),contrapone los 50 años de la muerte del dictador.
    Saludos

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

SEGAR ARRAN D'ALIANÇA CATALANA

(Fotografia extreta de Crónica Global ) Déu els cria i ells s'uneixen. Massa elements agermanen les germanes d'Arran i la Monja Alférez de Ripoll. Que es trobessin era inevitable, i s'han trobat al carrer de Villarroel de Barcelona, on Aliança Catalana va llogar un local per a la seu capitalina i Arran hi ha anat, displicent, a fer-hi unes pintades. Les alegres xicotes d'Arran han embadurnat una mica els vidres del local de la Matamoros de Ripoll i hi han estampat tres símbols programàtics: independentisme, feminisme, comunisme. No discutiré el feminisme de les alegres xicotes d'Arran, tot i que cal dir que el feminisme és una opció abraçada per un ventall molt ampli de les ideologies presents a la Unió Europea i no exclusiva de l'esquerra. Amb el feminisme passa el mateix que amb la sostenibilitat i el canvi climàtic: que qualsevol que tingui dos dits de front hi està d'acord. Tant és així que la senyora Von der Leyen, que és del Partit Popular Europeu, es ...

LASCIVIA DE LA LENGUA

Lo vi por primera vez una tarde a eso de las cinco y pico, poco después de la salida del colegio. El hombre estaba sentado en un banco, muy cerca de donde juegan los niños en el parque infantil que hay a cien metros de la escuela. Se sienta y observa, muy serio. No viste la gabardina beige previsible ni usa unas grandes gafas de sol. Ni tan solo se cubre la cara con un sombrero a lo Humphrey Bogart, ni lleva barba postiza. Algo, en él, le autoriza a ir a cara descubierta, desacomplejado, tan seguro de su razón y de sus motivos como todos quienes saben que su misión es trascendente y es virtuosa. El hombre, contra todo lo previsible, se viste como usted o como yo, más bien desenfadado y casual: pantalones tejanos, sudadera de los Boston Celtics comprada en el Springfield, zapatillas deportivas del Zara, gafas de montura traslúcida más bien amarillenta. Si uno se fija atentamente en él, diría que hay algo rancio en su porte, como algo viejuno aunque el tipo no debe tener más de 45. Ha de...

La Rosalia, en Salvador i l'Escolania de Montserrat

Les campanyes publicitàries de la Rosalia estan a l'altura d'una estrella global de la música i la seva obra té unes dimensions mai vistes a la tribu catalana, que s'esvera amb facilitat quan li toquen un bemol. I més encara quan és un bemol sostingut. Una catalana d'un poblet amb nom de sant ha remogut les ànimes més estrictament catalanes, que s'agiten en el seu fèretre romàntic i estret quan senten els acords blasfems que sonen a "Lux". El nacionalisme és aquesta malaltia que aconsegueix fer desgraciats els catalans que la pateixen. El nostre mal no vol soroll, diuen, i ara el mal sona per tot el planeta. Sacrilegi! criden els malalts! Sacrilegi! Si heu seguit la darrera obra del geni musical nascut a Sant Esteve Sesrovires, haureu vist que en una de les peces hi ha participat el Cor de l'Escolania de Montserrat. Aquest fet no ha agradat gens a les ànimes patriòtiques (perennement enutjades i a les quals no sols agradar-los mai res), i ho han viscut...