Ir al contenido principal

EL QUADRAT PERFECTE NO SERÀ PERFECTE

Els aficionats a les matemàtiques pronostiquen un bon any 2025 perquè el número és un quadrat perfecte, (45x45). Més enllà de les casualitats numèriques, caldria definir què és un bon any i quan ho és per a tothom (o per a la majoria). I, de moment, no sembla que el 2015 hagi de dur bondats per a la majoria.

Sí que el 2025 serà bo per als col·lectius de la dreta radical, representats a Espanya per les organitzacions com Abogados Cristianos o Hazte Oír, que, de fet, ja s'han començat a fer sentir. La presidència de Trump als EUA ha estat una bona notícia i els donarà l'impuls econonòmic i mediàtic que els permetrà fer-se presents a les nostres vides. En el camp mediàtic, l'irrupció de Elon Musk a la política també es farà sentir. Ja ha començat i és previsible que usi els mitjans al seu abast per difondre l'ideologia extremista i influir, tant com pugui, en les polítiques globals. En especial, a Europa.

Musk ha opinat sobre Catalunya i s'ha apuntat a comentar unes dades sobre població reclusa a Catalunya. A Junts per Catalunya deuen estar contents amb l'ajuda que Musk els dóna sense haver-la demanat: fa mesos que han endurit el discurs contra la immigració, relacionant-la amb la delinqüència. Puigdemont i el trist Turull volen expulsar immigrants i li exigeixen al govern que els doni les competències per fer-ho. Els agradaria expulsar gent estrangera de Catalunya alhora que mantenen el país d'acollida i les bondats de la inclusió i la immersió. Fa pocs anys van desfilar sota l'eslògan "Volem acollir" i ara diuen "Volem expulsar". Només els falta dir "Ens agradaria haver expulsat els andalusos i els murcians".

Els nacionalistes del món (i els nacionalistes catalans no son una excepció) malden per expulsar estrangers i no dubten en acusar-los de qualsevol atrocitat, ni dubten en falsejar dades sobre població reclusa. Junts per Catalunya du temps instal·lat en els escenaris mentals de l'ultradreta i per a ells 2015 podria ser un bon any, amb el permís de les esquerres comprensives que continuen pensant que l'independentisme és una ideologia progressista i Puigdemont un soci fiable.

Tal vegada el 2025 serà un bon any si el pensament progressista deixa de fer-se l'orni i comença a afrontar els reptes que se li presenten, i entén que l'aposta del populisme ultradretà s'ha de prendre seriosament i cal respondre amb molta pedagogia. Si no ho fan així, el 2025 serà l'any menys dolent dels anys venidors.

He revisitat l'Oncle Vània de Txèkhov i m'he topat amb una frase de Yelenia al segon acte, on diu (cito de memòria): "el món ha empitjorat i no han estat els incendis ni els desastres, ha estat l'odi". L'odi té bona premsa al món de l'educació emocional. Els discursos de l'odi son seguits i aplaudits i els seus promotors reben més vots.

Avancem cap a la democràcia autoritària lentament i amb passes segures.


Comentarios

  1. Para luchar contra el avance,nuestro presidente(de los pocos que quedan,en barricada),contrapone los 50 años de la muerte del dictador.
    Saludos

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

MEMORIA DEL OLVIDO

Que el tiempo pasa uno lo empieza a comprender más tarde. Ayer renové mi carnet de conducir por 10 años, de modo que la próxima renovación, si fuese, sucederá a los 70. Me parece inconcebible y mi imaginación no lo puede imaginar. Es algo que, simplemente, no había pensado jamás. Pocos días atrás vi un documental sobre el poeta Gabriel Ferrater, uno de los pocos poetas que me gustan de veras porque sus poemas son casi oralidad, con un catalán sorprendente en su brillo y esa fluidez inaudita en la poesía catalana. Un tipo especial, que decidió no vivir más allá de los 50 y se suicidó a los 49, pocos días antes del cumpleaños. Siempre me impresionó esa decisión tan fría en un tipo que parecía muy sentimental. Quizás ahí está el asunto. Gabriel no soportaba la idea de envejecer y además odiaba el olor que hacen los viejos. Es cierto que cada edad huele de una forma: los bebés huelen a bebés y es un olor inolvidable. Ayer murió David Lynch y esa muerte me sacudió todo el cuerpo. Si tuviera...

CURS DE FORMACIÓ DE L'ESPERIT NACIONAL

Ho explica molt bé José Álvarez Junco, historiador de la Complutense: "Les persones educades en un món mental aïllat, en el qual només se celebren els heroïsmes del propi poble i es reciten cada dia les injustícies sofertes en el passat, els que es veuen a sí mateixos com a descendents de víctimes innocents i mai com a hereus de vileses, tendeixen amb facilitat a adoptar avui posicions d'intolerància, de simplesa ideològica, de repulsa a l'estranger, de nostàlgia feixista". (A l'epíleg de "Els amnèsics", el llibre de Géraldine Schwarz). Vet aquí un bon diagnòstic del curs de formació nacionalista intensiu que sofreix Catalunya, ofert des de les institucions governamentals des de fa molts anys. Avui encara, a les escoles es narren els terribles greuges que ha sofert Catalunya i els llibres de text parlen d'una Catalunya sotmesa secularment, atabalada per derrotes infames i tot plegat en present: hi ha qui no dubta en parlar de Catalunya com d'un p...

CARLOS Y EDMUNDO, EL VODEVIL POSTMODERNO

Dice Edmundo que aparecerá en la investidura presidencial, lo mismo que prometió Carlos. Quizás el venezolano haya llamado a Waterloo para pedir ideas sobre como ir pero sin ir y, sobretodo, no arriesgarse: hacer un Houdini y burlar a las autoridades. Se trata de estar sin estar o, en clave mística, vivir sin vivir en mi. Es un vodevil contemporáneo que se está poniendo de moda. Si bien es cierto el talante autoritario de Maduro en Venezuela y la escasa calidad democrática de este país, también es cierto que algunos se apuran demasiado en llamarle "dictador". Resulta muy sorprendente ver los remilgos que tienen algunos con esa nueva categoría que ayer acuñó el pobre Feijóo: los dictadores vivos, que se distinguen de los dictadores muertos porque los muertos no molestan tanto y además están en el hoyo. Sin embargo, si uno repasa la lista de los dictadores vivos en el planeta cae en la cuenta de que no todos molestan: nadie tiene problemas en tratar con reyezuelos árabes e incl...