Ir al contenido principal

LA FI DEL MÓN?


Abraham Loeb, Abi per a les amistats, és un científic i divulgador que sol parlar com un savi encara que, com l'oracle de Delfos, cal interpretar-lo i no sempre se'n sap. Quan va imaginar com seria una trobada amb éssers d'altres mons i les probabilitats que hi ha que això passi, alguns -el més esverats, els més somiatruites- van entendre que estava anunciant l'arribada imminent dels extraterrestres. Els Ikerjiménez habituals van pensar que Loeb ens estava advertint de la imminència a propòsit de l'astereoide Oumuamua.

Fa poc ha explicat les possibilitats que tenim d'extingir-nos, o de què desaparegui la vida al planeta. I es veu que no son poques, perquè hi ha una equació que podria resoldre el dubte: quan tarda una civilització tecnològica en extingir-se? Vet aquí la mala notícia: podria ser que tardés poc. Les causes son diverses i tothom les coneix. Loeb hi ha afegit la famosa Intel·ligència Artificial, que és mirada amb dubtes i temors per bona part de la comunitat científica. La temptació de fer servir la ciència (o la tecnologia) per al mal és enorme, i al damunt disposem d'un gran arsenal nuclear i d'una bona colla de dirigents folls o irresponsables, o totes dues coses alhora. 

Em fascina que fascini tant la fi del món, quan tal vegada seria molt més senzill imaginar la fi de les estructures que ens fan sentir desgraciats i que ens porten a desitjar el final. Un capitalisme embogit i una democràcia envilida per líders il·luminats, l'ascens imparable del populisme, la hipocresia: perquè la democràcia ja no garanteix el respecte pels drets humans? Com pot ser que els parlaments europeus hagin de debatre si la masacre de Gaza és una masacre o és una acció legítima? Gairebé 40.000 morts a Palestina en vuit mesos, gairebé 40.000 persones que han accedit a la fi del món, o 40.000 mons que s'han extingit.

S'han multiplicat els intents de magnicidi, és a dir, els intents de liquidar líders polítics, que és una demostració de la falta de confiança en la democràcia. Els nacionalismes retornen amb potència a tot el món, si a Catalunya decau potser és un miratge temporal -tot i que no deixa de ser una alegria. O un respir. Tal vegada confonem un món que no ens agrada amb unes estructures socials i polítiques decidides a crear infelicitat per a benefici de molt pocs, i d'uns pocs que mai no sabem qui son i, de fet, tampoc no son gaire intel·ligents: tan sols tenen més poder, més armes, més recursos. Ni son més llestos ni en sabem més de res, tan sols son més forts. I la democràcia no havia de ser la correcció que evita el domini dels forts? Perquè aplaudim els forts i els rics quan reclamen llibertat, si només volen llibertat per a sí mateixos i per fer -encara més i millor- el que els dona la gana?

Alguna cosa malsana circula entre nosaltres, un aire pútrid que s'alimenta de discursos molt fàcils, com si de res haguessin servit els 40 anys d'escola pública i universal que tants recursos s'endu i amb tots aquelles objectius i competències que sonaven tan bé: esperit crític, valors, ciutadania... Ho va veure clar el pensador francès Alexis de Tocqueville fa 200 anys: la democràcia no funciona en societats que no comparteixen els valors democràtics i que es desentenen dels seus drets com a ciutadans. No participen, no opinen, no intervenen. S'estimen més veure vídeos curts, tuits molt breus i donar "likes" a qualsevol acudit ocurrent, a qualsevol bajanada patriòtica.

La vida al planeta s'extingirà quan toqui, quan exploti el Sol o una supernova propera o hi hagi un cataclisme natural (o quan un idiota premi el botó nuclear). La qüestió no és aquesta, la qüestió és què fem per viure millor mentre no passi res d'això.

 



Comentarios

  1. No sé, no sé, pero la Anna Simó lo tenía claro, y lo dejó bien expresado : "Amb la república serém més feliçes" fueron sus palabras, sólo costará un poco de esfuerzo (*) pero poca cosa más.
    Así que ya lo sabes, sobre "què fem per viure millor mentre no passi res d'això" : esperarem la república.
    salut

    (*) https://totbarcelona.blogspot.com/2017/10/conmigo-no-cuente-senora-anna-simo.html

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Simó ha hecho un papelón muy triste en Educación, incluso la veo avergonzada de su mala gestión porque es consciente de ello.

      Eliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

AUTÓCTONOS Y EXTRANJEROS

Se sientan de lado en el aula. Ella es hija de inmigrantes latinoamericanos, muy pobres. Él, hijo de padres españoles de pura cepa, trabajadores precarios. No son muy amigos pero se toleran y se respetan, o eso creo yo. Ella (vamos a ponerle Mariana), saca notas buenísimas en todas las asignaturas. Él (vamos a llamarle Éric), lo suspende casi todo, no trae casi nunca los deberes hechos y le cuesta horrores cumplir con las normas de convivencia. Les devuelvo el examen de matemáticas que hicieron dos días atrás. Mariana ha sacado un 9,25, Éric un 2,5. El examen del niño es una calamidad de errores garrafales. Le pregunto si se sabe las tablas de multiplicar. Me mira durante un par de segundos con una mirada atónita, la misma que pondría yo si me preguntaran por las evidencias de la existencia de Dios. "Me las sé, claro que me las sé, pero no me las sé de memoria", responde él, con un mohín desafiante. Éric cree que ha dado con una respuesta no tan solo buena, también ingeniosa ...

PORNOGRAFÍA DEL TEDIO, O EL CASO DE LOS THERIAN

Sabía que existen las personas que no se identifican con la especie animal que les ha tocado. Y puedo comprender que pertenecer a la especie humana resulte penoso muchas veces: admitir que la naturaleza me ha hermanado con algunos humanos demasiado conocidos y demasiado siniestros es difícil. No es fácil sentirse hermano de Donald, por decir algo. Lo que no sabía es que existe un grupo de humanos que han decidido pertenecer a otra especie por elección, aunque la naturaleza les haya regalado un cuerpo humano en una sociedad de humanos. Se llaman Therian, aunque el término "therian" parece cogido por los pelos (y nunca mejor dicho), ya que el grupo "theria", en biología, se refiere a los marsupiales y a sus ancestros extinguidos. Por estos días se están produciendo manifestaciones de personas que se identifican con animales no humanos y que necesitan exhibirse en sociedad. Alguien dirá que eso es un signo del fin de los tiempos y que pronostica el juicio final, pero a...

GABRIEL RUFIÁN Y EL ASCENSO HACIA ABAJO

"Ascender hacia abajo" me lo he inventado yo, pero "caer hacia arriba" es una idea de la mística que siempre me ha gustado porque crea una imagen poderosa que se entiende sin la mediación de la razón, onírica y bella. Los místicos caían hacia arriba. Como estas líneas tratan del señor Gabriel Rufián, diputado nacionalista, no es posible hablar de mística pero sí de viajes extraños que, aunque el razonamiento haya intervenido, también lo han hecho factores de otra índole, como la intuición, el sentimiento, lo visceral.  Recuerdo haber escrito algo sobre Gabriel Rufián en el blog anterior a éste, cuando se presentó en el Congreso de los Diputados con la promesa de estar allí unos escuetos 18 meses, ya que a los 18 meses Cataluña sería un estado independiente y él debería abandonar el Congreso de un país extranjero. Eran tiempos raros, apesadumbrados, los nacionalistas catalanes ensimismados en un delirio tan impreciso como peligroso, desfiles de antorchas al estilo na...