Ir al contenido principal

HABLE (Y ESCRIBA BIEN) EN CRISTIANO


Sabrán ustedes que la Generalitat de Cataluña se empeña en mantener la lengua catalana con oxígeno en vena y desfibriladores en cada esquina. Sabrán que, asociada con la Plataforma per la Llengua, procede a una rigurosa vigilancia de la lengua que usa la ciudadanía y, en especial, los trabajadores públicos. Es conocida, por bochornosa, la vigilancia en los patios de las escuelas. También es conocido el numeroso voluntariado que, por idealismo patrio, dedica parte de su vida a la labor de investigación, denuncia y amonestación en vivo o en las redes, y que señala a los malos patriotas o, simplemente, a la ciudadanía que les gustaría expulsar del mapa. Que se'n vagin!

Sin embargo, la realidad resiste tal como suele hacerlo. Si hace 60 millones de años un enorme cometa pretendía terminar con los dinosaurios, resulta que solo se cargó a los mastodontes. Pequeños y medianos campan tan panchos, por aquí entre nosotros. (Quizás no se les ve muy felices, pero aquí están con sus trinos y sus cacareos). Si Franco pretendió reprimir el catalán, resulta que toleró a Òmnium Cultural precisamente, por estar constituído por buenos catalanes de Falange. Si la Generalitat se empeña en redactar ordenanzas instando a sus funcionarios a comunicarse entre ellos en catalán y solo en catalán, yo ya llevo un montón de desayunos, almuerzos y cenas con funcionarios en donde el idioma de Góngora es el predominante, por no decir el exclusivo.

Entre otras ocurrencias del poder regional para salvaguardar la lengua de Guerau de Liost, está la medida que inquieta al funcionariado: esa famosa exigencia de disponer del nivel C2 de lengua catalana para todo/a quien quiera formar parte del sector público. Sin embargo, de año en año prorrogan la exigencia por un año más y así, qui dia passa, any empeny. Se rumorea que la exigencia podría chocar con problemas jurídicos, pero el verdadero temor es otro.

Lo que le quita el sueño a las autoridades catalanas es la sospecha -bien fundamentada- de que ni Cristo aprobará el examen y entonces... ¿deberán despedir a miles de personas docentes, de la medicina o de lo administrativo...? ¿Cómo aceptar la realidad?

He consultado ejemplos de examen C2 y me he quedado atónito: 

-Prueba 1. La revista Catalunya Rural i Agrària, referent en temes agraris i mediambientals a Catalunya, t’ha demanat un article sobre el canvi climàtic per analitzar l’abast real d’aquest fenomen des d’un punt de vista experimentat com el teu.
-Prueba 2. Escolta l’editorial del diari Ara d’Antoni Bassas (http://www.ara.cat/arabassas/obertura/editorial_3_1167513254.html) i redacta un article d’opinió d’unes 300 paraules que faci referència a aquesta tasca comunitària que hauran de fer els alumnes de 3r o 4t d’ESO  i en què donis la teva opinió sobre el voluntariat en general i aquest voluntariat en concret.
-Prueba 3. Precisió lèxica 5. Llegeix el text següent i digues quina de les 4 opcions que hi ha entre parèntesis és vàlida d’acord amb el context. Les 4 formes són correctes tant ortogràficament com morfosintàcticament, però només una té el significat adequat. 

La Universitat de Cervera, la joia de la Corona.
El curs acadèmic que va començar el ____________ (sortós, fatídic, fat, fastiguejat) setembre del 1714 no va ser com els altres. Felip V va tancar les universitats catalanes que hi havia en el segle XVIII i va decidir crear-ne una de nova a Cervera. 

* * *

No sé si habrán visto ustedes algún sesgo nacionalista en las dos primeras, pero en la tercera es apabullante. Tan apabullante, que a uno le dio por soltar una carcajada en la soledad de su cuarto frente a la pantalla. ¡1714! !El fatídico año del catalanismo romántico!

Si a la ciudadanía de Cataluña cada vez le da más pereza hablar en catalán, imagínense ustedes lo que les puede dar ante un examen de esta clase. Yo creo que, quien suspenda el examen, debería ser castigado a escuchar la obra completa de Lluís Llach en bucle y sin asistencia médica hasta que las ranas de las charcas de las comarcas centrales (Berguedà, Ripollès y Osona) afeiten.

Comentarios

  1. jajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajaja
    Cullons ¡
    M'ha donat una flatulència del tipus C2, i m'he cagat a sobre ¡
    Ay Deu meu del Sagrat Cor ...on hem arribat?

    ResponderEliminar
  2. Ahora se pide el C1(que ya es difícil), no sé si se atreveran con el C2.Pero como principio,deberían de examinarse antes todos los políticos, que ponen la norma.
    Saludos.

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

ALGUN DIA CALDRÀ PARLAR (DE LA LLENGUA PRÒPIA)

Segons els estudis més recents, el 30% de la població de 15 anys o més té el català com a llengua d'identificació única, mentre que el 40,4% s'identifica únicament amb el castellà. En algun lloc he llegit que el català és la primera llengua del 25% de la pobació, una xifra un xic més minsa però que indica la mateixa realitat. El problema de la realitat és que pot agradar més o menys, o que pot xocar amb els somnis i els ideals i les fantasies però, al capdavall, és la realitat. El problema de la realitat és que és real i, sovint, menys bufona que les il·lusions. Es pot treballar per canviar la realitat (de fet, aquesta seria una forma possible d'explicar la història de la humanitat). Però per fer una feina efectiva el primer que cal és reconèixer-la i admetre-la. Després ja vindran els projectes i els plans i els programes: però cap projecte que no parteixi del reconeixement de la realitat podrà tenir èxit. Negar la realitat, o substituir-la per un axioma impossible, no és ...

L'ARRELAMENT A CATALUNYA

Dues senyores caminen carrer avall. Surten de comprar al Supermercat Esclat i passen per la vora de la porta de l'escola, que ha tancat fa mitja hora. Un grup de nens, d'uns vuit o nou anys, juguen a pilota i xuten fort, i no s'aturen quan passen les dones, que corren el risc d'endur-se un cop de pilota al cap. Però elles no els diuen res, tan sols es miren els nens amb ulls rancuniosos. Quan son fora de perill, l'una li diu a l'altra: Ho has vist? Son d'aquells... "D'aquells" es refereix al color de la seva pell i als trets facials, que delaten la procedència hispanoamericana.  Dos dies enrere, la mare d'una alumna boliviana que ha arribat a l'escola fa tres mesos denuncia que la seva filla pateix bullying, i explica algunes de les amenaces que rep. La més sorprenent de totes és: li han dit que a l'escola no volem persones que no parlin en català. I és sorprenent perquè en aquesta escola no hi ha infants catalanoparlants, potser -a...

EL CATALÀ PLANER I EL POBLE FELIÇ

Si vostès han llegit la novel·la de George Orwell "1984" recordaran que en aquell món (que no sabem si és només distòpic o també premonitori), hi ha un ministeri encarregat de pulir el diccionari. A cada nova edició del diccionari oficial hi ha menys pàgines, i l'objectiu és aconseguir un diccionari general de la llengua de no més de 50 pàgines, cosa que s'espera aconseguir ben aviat. Quan els mitjans transmeten aquesta informació, el poble aplaudeix amb fervor.  Es poden imaginar quines son les paraules que es van eliminant del diccionari: les que contenen significats poc convenients, les complexes. Orwell parla de "paraules innecessàries", i l'objectiu del ministeri és reduir la capacitat de pensament: si tenim menys paraules, pensarem menys. "1984" és un text de ficció literària que molts cops s'ha volgut veure com una profecia exagerada del que suposen els sistemes polítics totalitaris, una vigilància extrema de l'estat que pretén v...