Ir al contenido principal

HABLE (Y ESCRIBA BIEN) EN CRISTIANO


Sabrán ustedes que la Generalitat de Cataluña se empeña en mantener la lengua catalana con oxígeno en vena y desfibriladores en cada esquina. Sabrán que, asociada con la Plataforma per la Llengua, procede a una rigurosa vigilancia de la lengua que usa la ciudadanía y, en especial, los trabajadores públicos. Es conocida, por bochornosa, la vigilancia en los patios de las escuelas. También es conocido el numeroso voluntariado que, por idealismo patrio, dedica parte de su vida a la labor de investigación, denuncia y amonestación en vivo o en las redes, y que señala a los malos patriotas o, simplemente, a la ciudadanía que les gustaría expulsar del mapa. Que se'n vagin!

Sin embargo, la realidad resiste tal como suele hacerlo. Si hace 60 millones de años un enorme cometa pretendía terminar con los dinosaurios, resulta que solo se cargó a los mastodontes. Pequeños y medianos campan tan panchos, por aquí entre nosotros. (Quizás no se les ve muy felices, pero aquí están con sus trinos y sus cacareos). Si Franco pretendió reprimir el catalán, resulta que toleró a Òmnium Cultural precisamente, por estar constituído por buenos catalanes de Falange. Si la Generalitat se empeña en redactar ordenanzas instando a sus funcionarios a comunicarse entre ellos en catalán y solo en catalán, yo ya llevo un montón de desayunos, almuerzos y cenas con funcionarios en donde el idioma de Góngora es el predominante, por no decir el exclusivo.

Entre otras ocurrencias del poder regional para salvaguardar la lengua de Guerau de Liost, está la medida que inquieta al funcionariado: esa famosa exigencia de disponer del nivel C2 de lengua catalana para todo/a quien quiera formar parte del sector público. Sin embargo, de año en año prorrogan la exigencia por un año más y así, qui dia passa, any empeny. Se rumorea que la exigencia podría chocar con problemas jurídicos, pero el verdadero temor es otro.

Lo que le quita el sueño a las autoridades catalanas es la sospecha -bien fundamentada- de que ni Cristo aprobará el examen y entonces... ¿deberán despedir a miles de personas docentes, de la medicina o de lo administrativo...? ¿Cómo aceptar la realidad?

He consultado ejemplos de examen C2 y me he quedado atónito: 

-Prueba 1. La revista Catalunya Rural i Agrària, referent en temes agraris i mediambientals a Catalunya, t’ha demanat un article sobre el canvi climàtic per analitzar l’abast real d’aquest fenomen des d’un punt de vista experimentat com el teu.
-Prueba 2. Escolta l’editorial del diari Ara d’Antoni Bassas (http://www.ara.cat/arabassas/obertura/editorial_3_1167513254.html) i redacta un article d’opinió d’unes 300 paraules que faci referència a aquesta tasca comunitària que hauran de fer els alumnes de 3r o 4t d’ESO  i en què donis la teva opinió sobre el voluntariat en general i aquest voluntariat en concret.
-Prueba 3. Precisió lèxica 5. Llegeix el text següent i digues quina de les 4 opcions que hi ha entre parèntesis és vàlida d’acord amb el context. Les 4 formes són correctes tant ortogràficament com morfosintàcticament, però només una té el significat adequat. 

La Universitat de Cervera, la joia de la Corona.
El curs acadèmic que va començar el ____________ (sortós, fatídic, fat, fastiguejat) setembre del 1714 no va ser com els altres. Felip V va tancar les universitats catalanes que hi havia en el segle XVIII i va decidir crear-ne una de nova a Cervera. 

* * *

No sé si habrán visto ustedes algún sesgo nacionalista en las dos primeras, pero en la tercera es apabullante. Tan apabullante, que a uno le dio por soltar una carcajada en la soledad de su cuarto frente a la pantalla. ¡1714! !El fatídico año del catalanismo romántico!

Si a la ciudadanía de Cataluña cada vez le da más pereza hablar en catalán, imagínense ustedes lo que les puede dar ante un examen de esta clase. Yo creo que, quien suspenda el examen, debería ser castigado a escuchar la obra completa de Lluís Llach en bucle y sin asistencia médica hasta que las ranas de las charcas de las comarcas centrales (Berguedà, Ripollès y Osona) afeiten.

Comentarios

  1. jajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajaja
    Cullons ¡
    M'ha donat una flatulència del tipus C2, i m'he cagat a sobre ¡
    Ay Deu meu del Sagrat Cor ...on hem arribat?

    ResponderEliminar
  2. Ahora se pide el C1(que ya es difícil), no sé si se atreveran con el C2.Pero como principio,deberían de examinarse antes todos los políticos, que ponen la norma.
    Saludos.

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

L'HEROI, EL TRAIDOR I EL PERIODISTA

Sobre la qüestió d'herois i traidors potser no s'ha escrit res millor que el conte d'en J.L. Borges que du aquests noms al títol. Algú pot participar d'ambues categories, ja sigui simultàniament o de forma consecutiva. Tot depèn de com es cantin les seves gestes, és allò que ara en diuen "el relat". En el cas de l'ex-presidemt Puigdemont, president d'una regió espanyola, l'home va transcórrer d'heroi a traidor en vuit segons de diferència. Això va passar el dia 10 d'octubre de 2017. Els qui encara el consideren heroi el continuen votant. Els qui el veuen traidor -cada cop més- han deixat de votar-lo. Acabem de saber que el mateix dia li havia encarregat a un subordinat fidel la tasca de buscar-li acolliment a la República de San Marino , aquell país diminut i muntanyós encabit al centre d'Itàlia. El petit president tenia preparada la fuga, tot i que es va saber guardar bé el secret. Als seus ministres els digué: demà aneu als vostres de

DEAR MISTER VANCE

El candidat a vicepresident dels EUA al costat del senyor Trump és un home molt jove, o com a mínim molt jove per a la política nordamericana, ja m'entenen. D.J. Vance s'assembla a un home jove de qualsevol lloc del món occidental, un que podria seure al teu costat al transport públic, o a la taula del costat de la terrassa d'un bar del barri. S'explica d'ell que no va tenir una infantesa de nen ric, que ha viscut circumstàncies complexes, que s'ha guanyat el que té amb l'esforç. La cultura de l'esforç té molta predicació en el món educatiu actual, molt dominat per propostes juganeres. S'aprèn jugant? Segurament que el joc té un paper important en l'aprenentatge, un element que ens iguala a la resta dels mamífers. Però també deu fer falta entendre que alguna cosa ens diferencia de la resta dels animalons peluts. S'aprèn jugant: però no és el mateix jugar a l'escola i arribar a una casa d'un barri elegant on el pare és advocat i la mar

QUAN ÉS PROU CATALANA LA SANG?

  Sento el brogit al carrer. I els petards, clàxons, crits de joia. La final d'una competició europea que ha guanyat Espanya em troba mentre llegeixo la crònica d'un assassinat terrible, i em fa l'efecte d'estar vivint en un món estrany i obscur, incomprensible. La tragèdia m'arriba acompanyada d'un esclat d'alegria que circula pels carrers de nit.  L'home, després de matar la seva dona, es refugia en un pis del barri. Finalment, la policia el troba i el deté. Llavors, els veïns surten al carrer i calen foc al domicili on s'havia amagat. Recordo aquest barri, de casetes menudes i els carrers estrets, deixats, abonyegats. Pels pendents costeruts ronden de nit els gats entre les deixalles. Una vegada vaig veure una cabra que corria davant d'un home que em feia senyals perquè li atrapés l'animal. Sovint apareixia un cotxe cremat, aquell esquelet de sutge, el perfum pudent dels plàstics. L'incendi forma part de la vida quotidiana, les nits s&