Ir al contenido principal

HABLE (Y ESCRIBA BIEN) EN CRISTIANO


Sabrán ustedes que la Generalitat de Cataluña se empeña en mantener la lengua catalana con oxígeno en vena y desfibriladores en cada esquina. Sabrán que, asociada con la Plataforma per la Llengua, procede a una rigurosa vigilancia de la lengua que usa la ciudadanía y, en especial, los trabajadores públicos. Es conocida, por bochornosa, la vigilancia en los patios de las escuelas. También es conocido el numeroso voluntariado que, por idealismo patrio, dedica parte de su vida a la labor de investigación, denuncia y amonestación en vivo o en las redes, y que señala a los malos patriotas o, simplemente, a la ciudadanía que les gustaría expulsar del mapa. Que se'n vagin!

Sin embargo, la realidad resiste tal como suele hacerlo. Si hace 60 millones de años un enorme cometa pretendía terminar con los dinosaurios, resulta que solo se cargó a los mastodontes. Pequeños y medianos campan tan panchos, por aquí entre nosotros. (Quizás no se les ve muy felices, pero aquí están con sus trinos y sus cacareos). Si Franco pretendió reprimir el catalán, resulta que toleró a Òmnium Cultural precisamente, por estar constituído por buenos catalanes de Falange. Si la Generalitat se empeña en redactar ordenanzas instando a sus funcionarios a comunicarse entre ellos en catalán y solo en catalán, yo ya llevo un montón de desayunos, almuerzos y cenas con funcionarios en donde el idioma de Góngora es el predominante, por no decir el exclusivo.

Entre otras ocurrencias del poder regional para salvaguardar la lengua de Guerau de Liost, está la medida que inquieta al funcionariado: esa famosa exigencia de disponer del nivel C2 de lengua catalana para todo/a quien quiera formar parte del sector público. Sin embargo, de año en año prorrogan la exigencia por un año más y así, qui dia passa, any empeny. Se rumorea que la exigencia podría chocar con problemas jurídicos, pero el verdadero temor es otro.

Lo que le quita el sueño a las autoridades catalanas es la sospecha -bien fundamentada- de que ni Cristo aprobará el examen y entonces... ¿deberán despedir a miles de personas docentes, de la medicina o de lo administrativo...? ¿Cómo aceptar la realidad?

He consultado ejemplos de examen C2 y me he quedado atónito: 

-Prueba 1. La revista Catalunya Rural i Agrària, referent en temes agraris i mediambientals a Catalunya, t’ha demanat un article sobre el canvi climàtic per analitzar l’abast real d’aquest fenomen des d’un punt de vista experimentat com el teu.
-Prueba 2. Escolta l’editorial del diari Ara d’Antoni Bassas (http://www.ara.cat/arabassas/obertura/editorial_3_1167513254.html) i redacta un article d’opinió d’unes 300 paraules que faci referència a aquesta tasca comunitària que hauran de fer els alumnes de 3r o 4t d’ESO  i en què donis la teva opinió sobre el voluntariat en general i aquest voluntariat en concret.
-Prueba 3. Precisió lèxica 5. Llegeix el text següent i digues quina de les 4 opcions que hi ha entre parèntesis és vàlida d’acord amb el context. Les 4 formes són correctes tant ortogràficament com morfosintàcticament, però només una té el significat adequat. 

La Universitat de Cervera, la joia de la Corona.
El curs acadèmic que va començar el ____________ (sortós, fatídic, fat, fastiguejat) setembre del 1714 no va ser com els altres. Felip V va tancar les universitats catalanes que hi havia en el segle XVIII i va decidir crear-ne una de nova a Cervera. 

* * *

No sé si habrán visto ustedes algún sesgo nacionalista en las dos primeras, pero en la tercera es apabullante. Tan apabullante, que a uno le dio por soltar una carcajada en la soledad de su cuarto frente a la pantalla. ¡1714! !El fatídico año del catalanismo romántico!

Si a la ciudadanía de Cataluña cada vez le da más pereza hablar en catalán, imagínense ustedes lo que les puede dar ante un examen de esta clase. Yo creo que, quien suspenda el examen, debería ser castigado a escuchar la obra completa de Lluís Llach en bucle y sin asistencia médica hasta que las ranas de las charcas de las comarcas centrales (Berguedà, Ripollès y Osona) afeiten.

Comentarios

  1. jajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajaja
    Cullons ¡
    M'ha donat una flatulència del tipus C2, i m'he cagat a sobre ¡
    Ay Deu meu del Sagrat Cor ...on hem arribat?

    ResponderEliminar
  2. Ahora se pide el C1(que ya es difícil), no sé si se atreveran con el C2.Pero como principio,deberían de examinarse antes todos los políticos, que ponen la norma.
    Saludos.

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

40 AÑOS NO SON NADA

40 años atrás, en la facultad, éramos idealistas y leíamos a Paulo Freire. Y estábamos convencidos de que la educación, si no cambia al mundo, sí cambia a las personas que cambiarán el mundo. En la facultad nadie se planteaba si este trabajo nos iba a hacer ricos, si se pagaba bien al docente, si las condiciones eran buenas. Creíamos en el poder de la educación y eso nos bastaba. Íbamos a dejar un mundo mejor que aquel que nos legaron. Algunos incluso pensaban que nuestra promoción derribaría el aparato escolar entendido como uno de los aparatos del estado destinado al control y a la represión. Después de nosotros, nos decíamos, la escuela ya no perpetuará jamás las clases sociales y será el motor del cambio. Luego, con los años, algunos se fueron situando en el sistema y otros se esfumaron, atraídos por las empresas, la política o la vida bohemia. Jamás pude decidir quien obró mejor. Algunos tardamos más o menos tiempo en entrar, pero la mayoría estamos todavía en las aulas y algunos

EL PROCÉS HO VA ESPATLLAR TOT

Escola d'un perifèria molt perifèrica, allà on la ciutat perd el nom i esdevé camp de runes i matoll sense botànica. Siluetes de polígons industrials, el so llunyà dels camions que venen d'Eslovènia i van a Polònia, alguns del quals encara lluen dibuixos metàl·lics de valquíries i amazones nues fets amb un antic aerògraf. No és fàcil descobrir el grup de cases que anomenen "el barri", en un pedent geperut més enllà de les naus industrials. És un grup de blocs de tres o quatre plantes, construït de pressa i corrents a finals dels setanta, tot i que les darreres construccions no tenen més de vint anys, aquells anys en què la construcció era l'esport nacional i havia consens: qualsevol pot fer-se ric si compra i després lloga, si compra i després ven. A l'escola que hi ha al capdavall del barri no hi ha més de cent alumnes, però s'hi compten més de trenta nacionalitats. Divideixo els alumnes en grups de quatre per fer una activitat de llengua catalana i me n&

LA PLURALITAT CATALANA SEGONS PUIGDEMONT

El senyor Puigdemont es queixa. Segons ell, el govern actual no reflecteix la pluralitat catalana. Puigdemont es queixa de què el govern regional, la Diputació de Barcelona, l'ajuntament de Barcelona i molts serveis comarcals estiguin en mans del PSC. Al senyor Puigdemont no se li han posat bé les urnes i el molesta que el PSC gestioni tant de pressupost. Al capdavall això sempre ha estat una qüestió de calers i de res més que de calers. El nacionalisme es mesura per euros i per càrrecs, que son euros. La menció a la pluralitat de la ciutadania de Catalunya és entendridora. Quina pluralitat van tenir en compte els governs secessionistes dels darrers deu anys? Quan i com van tenir en compte que Catalunya és plural i que l'independentisme només representava una part del cens? Quan admetrà que el seu temps ha caducat? Els anys del procés han fet un dibuix abstracte de la ciutadania, segons el qual només importava la independència, la solució meravellosa per a tots els mals. Però a