Ir al contenido principal

HABLE (Y ESCRIBA BIEN) EN CRISTIANO


Sabrán ustedes que la Generalitat de Cataluña se empeña en mantener la lengua catalana con oxígeno en vena y desfibriladores en cada esquina. Sabrán que, asociada con la Plataforma per la Llengua, procede a una rigurosa vigilancia de la lengua que usa la ciudadanía y, en especial, los trabajadores públicos. Es conocida, por bochornosa, la vigilancia en los patios de las escuelas. También es conocido el numeroso voluntariado que, por idealismo patrio, dedica parte de su vida a la labor de investigación, denuncia y amonestación en vivo o en las redes, y que señala a los malos patriotas o, simplemente, a la ciudadanía que les gustaría expulsar del mapa. Que se'n vagin!

Sin embargo, la realidad resiste tal como suele hacerlo. Si hace 60 millones de años un enorme cometa pretendía terminar con los dinosaurios, resulta que solo se cargó a los mastodontes. Pequeños y medianos campan tan panchos, por aquí entre nosotros. (Quizás no se les ve muy felices, pero aquí están con sus trinos y sus cacareos). Si Franco pretendió reprimir el catalán, resulta que toleró a Òmnium Cultural precisamente, por estar constituído por buenos catalanes de Falange. Si la Generalitat se empeña en redactar ordenanzas instando a sus funcionarios a comunicarse entre ellos en catalán y solo en catalán, yo ya llevo un montón de desayunos, almuerzos y cenas con funcionarios en donde el idioma de Góngora es el predominante, por no decir el exclusivo.

Entre otras ocurrencias del poder regional para salvaguardar la lengua de Guerau de Liost, está la medida que inquieta al funcionariado: esa famosa exigencia de disponer del nivel C2 de lengua catalana para todo/a quien quiera formar parte del sector público. Sin embargo, de año en año prorrogan la exigencia por un año más y así, qui dia passa, any empeny. Se rumorea que la exigencia podría chocar con problemas jurídicos, pero el verdadero temor es otro.

Lo que le quita el sueño a las autoridades catalanas es la sospecha -bien fundamentada- de que ni Cristo aprobará el examen y entonces... ¿deberán despedir a miles de personas docentes, de la medicina o de lo administrativo...? ¿Cómo aceptar la realidad?

He consultado ejemplos de examen C2 y me he quedado atónito: 

-Prueba 1. La revista Catalunya Rural i Agrària, referent en temes agraris i mediambientals a Catalunya, t’ha demanat un article sobre el canvi climàtic per analitzar l’abast real d’aquest fenomen des d’un punt de vista experimentat com el teu.
-Prueba 2. Escolta l’editorial del diari Ara d’Antoni Bassas (http://www.ara.cat/arabassas/obertura/editorial_3_1167513254.html) i redacta un article d’opinió d’unes 300 paraules que faci referència a aquesta tasca comunitària que hauran de fer els alumnes de 3r o 4t d’ESO  i en què donis la teva opinió sobre el voluntariat en general i aquest voluntariat en concret.
-Prueba 3. Precisió lèxica 5. Llegeix el text següent i digues quina de les 4 opcions que hi ha entre parèntesis és vàlida d’acord amb el context. Les 4 formes són correctes tant ortogràficament com morfosintàcticament, però només una té el significat adequat. 

La Universitat de Cervera, la joia de la Corona.
El curs acadèmic que va començar el ____________ (sortós, fatídic, fat, fastiguejat) setembre del 1714 no va ser com els altres. Felip V va tancar les universitats catalanes que hi havia en el segle XVIII i va decidir crear-ne una de nova a Cervera. 

* * *

No sé si habrán visto ustedes algún sesgo nacionalista en las dos primeras, pero en la tercera es apabullante. Tan apabullante, que a uno le dio por soltar una carcajada en la soledad de su cuarto frente a la pantalla. ¡1714! !El fatídico año del catalanismo romántico!

Si a la ciudadanía de Cataluña cada vez le da más pereza hablar en catalán, imagínense ustedes lo que les puede dar ante un examen de esta clase. Yo creo que, quien suspenda el examen, debería ser castigado a escuchar la obra completa de Lluís Llach en bucle y sin asistencia médica hasta que las ranas de las charcas de las comarcas centrales (Berguedà, Ripollès y Osona) afeiten.

Comentarios

  1. jajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajaja
    Cullons ¡
    M'ha donat una flatulència del tipus C2, i m'he cagat a sobre ¡
    Ay Deu meu del Sagrat Cor ...on hem arribat?

    ResponderEliminar
  2. Ahora se pide el C1(que ya es difícil), no sé si se atreveran con el C2.Pero como principio,deberían de examinarse antes todos los políticos, que ponen la norma.
    Saludos.

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

EL ASUNTO DE RAMON FLECHA ES MUY TRISTE

El catedrático emérito de la Universidad de Barcelona Ramón Flecha ha sido acusado por 14 mujeres de acoso y abusos sexuales de distinta gradación a lo largo de varios años. Flecha se presenta a sí mismo en la red X (antes Twiter) como "Científico nº1 (ranking mundial) en Gender Violence". Las 14 mujeres que lo acusan fueron becarias o alumnas suyas, todas ellas relacionadas con el CREA, Community of Research on Excellence for All, un grupo de investigación adscrito a la Universidad de Barcelona, rama sociología, del que Flecha fue director y sobre el cual, a sus 71 años, sigue ejerciendo su autoridad. Esas 14 mujeres han redactado una carta a la Universidad para denunciar la situación a través de un bufete de abogados de Madrid. A continuación, varios medios (Radio Nacional, El Periódico, Crónica Global, la Agencia EFE, el diario Ara y otros) han recogido la información y la han divulgado. Ahora, cuando escribo, todavía no se sabe qué recorrido puede tener la denuncia, ni si...

AI, EL VIROLAI

Dels catalans sempre sereu Princesa, dels espanyols Estrella d’Orient, sigueu pels bons pilar de fortalesa, pels pecadors el port de salvament. Aquesta és una de els estrofes del Virolai, el poema de Jacint Verdaguer al qual el músic Josep Rodoreda li va posar la música. Rodoreda (no és parent de la Mercè, o això sembla) fou un compositor i teòric musical que va marxar de Catalunya per dirigir una orquestra a Sant Sebastià i, posteriorment, fer de professor de música a Buenos Aires. També va compondre alguna peça patriòtica en català i diverses en castellà. El Virolai es va convertir molt aviat en l'himne del Monestir de Montserrat, lloança de la Mare de Déu i, sense que ningú ho pugui entendre (o s'entén massa bé) ara és un càntic independentista, alegre i joliu, que s'entona a les performances patriòtiques. No puc evitar el record de quan ens deien que l'independentisme era un moviment popular i espontani, transversal, inclusiu, democràtic i progressista. Si un movime...

DAMIÀ BARDERA O EL COL·LAPSE DE L'EDUCACIÓ CATALANA

"Incompetències bàsiques. Crònica d’un desgavell educatiu" (Pòrtic, 2024, i en castellà a Ediciones Península), és el títol del llibre que ha publicat el professor de secundària Damià Bardera, i que ha obtingut un ressò important als mitjans de tota mena, i especialment al món dels youtubers, que el conviden als seus pòdcasts, vídeos i demés. Bardera adopta el to del qui diu allò que els demés no gosen dir, que no volen dir o que fan veure que no passa res: l'emperador va nu. Tot i que la caiguda dels resultats a les proves PISA de l'alumnat català és una caiguda sostinguda en el temps, i que cada cop estem més avall en la llista espanyola (només per davant de Ceuta i Melilla, molts cops), ningú no havia assenyalat de forma tan explícita i cruel la situació dels instituts catalans. Bardera assenyala molts factors:  les experiències "innovadores" i erràtiques dels plans d'estudi, els seus canvis constants, la crisi del model d'autoritat del professora...