Ir al contenido principal

HABLE (Y ESCRIBA BIEN) EN CRISTIANO


Sabrán ustedes que la Generalitat de Cataluña se empeña en mantener la lengua catalana con oxígeno en vena y desfibriladores en cada esquina. Sabrán que, asociada con la Plataforma per la Llengua, procede a una rigurosa vigilancia de la lengua que usa la ciudadanía y, en especial, los trabajadores públicos. Es conocida, por bochornosa, la vigilancia en los patios de las escuelas. También es conocido el numeroso voluntariado que, por idealismo patrio, dedica parte de su vida a la labor de investigación, denuncia y amonestación en vivo o en las redes, y que señala a los malos patriotas o, simplemente, a la ciudadanía que les gustaría expulsar del mapa. Que se'n vagin!

Sin embargo, la realidad resiste tal como suele hacerlo. Si hace 60 millones de años un enorme cometa pretendía terminar con los dinosaurios, resulta que solo se cargó a los mastodontes. Pequeños y medianos campan tan panchos, por aquí entre nosotros. (Quizás no se les ve muy felices, pero aquí están con sus trinos y sus cacareos). Si Franco pretendió reprimir el catalán, resulta que toleró a Òmnium Cultural precisamente, por estar constituído por buenos catalanes de Falange. Si la Generalitat se empeña en redactar ordenanzas instando a sus funcionarios a comunicarse entre ellos en catalán y solo en catalán, yo ya llevo un montón de desayunos, almuerzos y cenas con funcionarios en donde el idioma de Góngora es el predominante, por no decir el exclusivo.

Entre otras ocurrencias del poder regional para salvaguardar la lengua de Guerau de Liost, está la medida que inquieta al funcionariado: esa famosa exigencia de disponer del nivel C2 de lengua catalana para todo/a quien quiera formar parte del sector público. Sin embargo, de año en año prorrogan la exigencia por un año más y así, qui dia passa, any empeny. Se rumorea que la exigencia podría chocar con problemas jurídicos, pero el verdadero temor es otro.

Lo que le quita el sueño a las autoridades catalanas es la sospecha -bien fundamentada- de que ni Cristo aprobará el examen y entonces... ¿deberán despedir a miles de personas docentes, de la medicina o de lo administrativo...? ¿Cómo aceptar la realidad?

He consultado ejemplos de examen C2 y me he quedado atónito: 

-Prueba 1. La revista Catalunya Rural i Agrària, referent en temes agraris i mediambientals a Catalunya, t’ha demanat un article sobre el canvi climàtic per analitzar l’abast real d’aquest fenomen des d’un punt de vista experimentat com el teu.
-Prueba 2. Escolta l’editorial del diari Ara d’Antoni Bassas (http://www.ara.cat/arabassas/obertura/editorial_3_1167513254.html) i redacta un article d’opinió d’unes 300 paraules que faci referència a aquesta tasca comunitària que hauran de fer els alumnes de 3r o 4t d’ESO  i en què donis la teva opinió sobre el voluntariat en general i aquest voluntariat en concret.
-Prueba 3. Precisió lèxica 5. Llegeix el text següent i digues quina de les 4 opcions que hi ha entre parèntesis és vàlida d’acord amb el context. Les 4 formes són correctes tant ortogràficament com morfosintàcticament, però només una té el significat adequat. 

La Universitat de Cervera, la joia de la Corona.
El curs acadèmic que va començar el ____________ (sortós, fatídic, fat, fastiguejat) setembre del 1714 no va ser com els altres. Felip V va tancar les universitats catalanes que hi havia en el segle XVIII i va decidir crear-ne una de nova a Cervera. 

* * *

No sé si habrán visto ustedes algún sesgo nacionalista en las dos primeras, pero en la tercera es apabullante. Tan apabullante, que a uno le dio por soltar una carcajada en la soledad de su cuarto frente a la pantalla. ¡1714! !El fatídico año del catalanismo romántico!

Si a la ciudadanía de Cataluña cada vez le da más pereza hablar en catalán, imagínense ustedes lo que les puede dar ante un examen de esta clase. Yo creo que, quien suspenda el examen, debería ser castigado a escuchar la obra completa de Lluís Llach en bucle y sin asistencia médica hasta que las ranas de las charcas de las comarcas centrales (Berguedà, Ripollès y Osona) afeiten.

Comentarios

  1. jajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajaja
    Cullons ¡
    M'ha donat una flatulència del tipus C2, i m'he cagat a sobre ¡
    Ay Deu meu del Sagrat Cor ...on hem arribat?

    ResponderEliminar
  2. Ahora se pide el C1(que ya es difícil), no sé si se atreveran con el C2.Pero como principio,deberían de examinarse antes todos los políticos, que ponen la norma.
    Saludos.

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

SEGAR ARRAN D'ALIANÇA CATALANA

(Fotografia extreta de Crónica Global ) Déu els cria i ells s'uneixen. Massa elements agermanen les germanes d'Arran i la Monja Alférez de Ripoll. Que es trobessin era inevitable, i s'han trobat al carrer de Villarroel de Barcelona, on Aliança Catalana va llogar un local per a la seu capitalina i Arran hi ha anat, displicent, a fer-hi unes pintades. Les alegres xicotes d'Arran han embadurnat una mica els vidres del local de la Matamoros de Ripoll i hi han estampat tres símbols programàtics: independentisme, feminisme, comunisme. No discutiré el feminisme de les alegres xicotes d'Arran, tot i que cal dir que el feminisme és una opció abraçada per un ventall molt ampli de les ideologies presents a la Unió Europea i no exclusiva de l'esquerra. Amb el feminisme passa el mateix que amb la sostenibilitat i el canvi climàtic: que qualsevol que tingui dos dits de front hi està d'acord. Tant és així que la senyora Von der Leyen, que és del Partit Popular Europeu, es ...

La Rosalia, en Salvador i l'Escolania de Montserrat

Les campanyes publicitàries de la Rosalia estan a l'altura d'una estrella global de la música i la seva obra té unes dimensions mai vistes a la tribu catalana, que s'esvera amb facilitat quan li toquen un bemol. I més encara quan és un bemol sostingut. Una catalana d'un poblet amb nom de sant ha remogut les ànimes més estrictament catalanes, que s'agiten en el seu fèretre romàntic i estret quan senten els acords blasfems que sonen a "Lux". El nacionalisme és aquesta malaltia que aconsegueix fer desgraciats els catalans que la pateixen. El nostre mal no vol soroll, diuen, i ara el mal sona per tot el planeta. Sacrilegi! criden els malalts! Sacrilegi! Si heu seguit la darrera obra del geni musical nascut a Sant Esteve Sesrovires, haureu vist que en una de les peces hi ha participat el Cor de l'Escolania de Montserrat. Aquest fet no ha agradat gens a les ànimes patriòtiques (perennement enutjades i a les quals no sols agradar-los mai res), i ho han viscut...

QUE DIFÍCIL ÉS FER L'AMOR EN CATALÀ!

Vilaweb, aquest mitjà alegre i combatiu, ho acaba de publicar . Un jutjat de Barcelona ha condemnat a dos anys de presó i a pagar una indemnització de 9.000 euros l'autor d'unes piulades contra la família de Canet de Mar que demanava el 25% de les classes en castellà. A la redactora de Vilaweb (que publica en negreta els noms de les magistrades que signen la sentència perquè tothom sàpiga qui son) li sembla espantós, inèdit i escandalós que es castigui algú que defensa el català i se'l condemni per delicte d'odi. Diu la redactora que el delicte d'odi només és aplicable quan l'odi es projecta contra els col·lectius vulnerables i ella considera que els castellanoparlants de Catalunya no ho son.  Al mateix article, però -i per sort!- es publiquen les frases que el delinqüent va escriure. Jo les copio i així cadascú valora el cas. “Volem saber el nom i l’adreça on viu la família. Han de viure un infern mediàtic”, “és el poble, el que ha de fer la vida impossible a l...